Aquest esport, nascut al Poble-sec, està tenint força eclosió els últims anys i no descarta tornar si les millores de les instal·lacions esportives s’hi adapten.
Un dels equips masculins del Barcelona Tamborí Club competint / BTC
@4Tito4 / Se’l coneix com tamborí i es juga amb un estri que duu el mateix nom. Al primer cop d’ull és molt semblant al tennis, per això se’l considera el precursor del mateix. No és precisament una modalitat mediàtica, tampoc una pràctica molt habitual al carrer, però en els últims anys ha esdevingut un creixement important com així ho certifica Dani Faciaben, president del Barcelona Tamborí Club (BTC), la primera entitat d’aquest esport a Catalunya. Un origen que té lloc i data: el Parc de les Tres Xemeneies al novembre del 2010. Aquest veí del Poble-sec i una colla d’amics van començar a jugar oficialment com a club. Des d’aleshores han guanyat dues Lligues Catalanes i han competit a diversos països europeus; han passat de ser “un grup d’amics” a una vintena de jugadors (dos conjunts masculins i femenins) i una norantena de socis.
Actualment desenvolupen l’activitat al CET Marítim de Barcelona i al Pavelló Casagemes de Badalona, on les instal·lacions “estan adaptades per aquest esport”, encara que subratlla Faciaben, “no descartem tornar al barri. Allà hi tenim les nostres arrels”. De fet, s’ofereix a instal·lar-se altre cop amb les noves millores que s’estan duent a terme a les Tres Xemeneies. També estudien participar en actes populars com la Mostra d’Entitats o la Festa FEM Paral·lel, entre d’altres, per tal “d’ampliar els nuclis de pràctica per la ciutat”, apunta el president del BTC. Però, afegeix, “no tenim temps” i és que el motor que manté viu aquest esport és l’il·lusió, acompanyada de l’altruisme. Un binomi molt corrent aquests dies, especialment quan es tracta d’esports minoritaris.
Què és el tamborí?
És un esport jugat amb tamborí i una pilota del mateix tamany a la del tennis o també pot ser de goma dura, amb tres jugadors per equip. Actualment compta amb quatre modalitats: clàssic o a l’aire lliure, en la qual la pista és més gran 80×20; pista coberta, la més practicada a Catalunya i Europa, i es juga en un terreny de 34×16; Tambeach, especialitat temporal, ja que es practica a la platja. I l’última, tambourelli, d’origen escocesa. El tamborí neix al nord d’Itàlia i sud de França. Hi ha referències escrites al S. X, però no és fins al 1890 quan s’adopta el nom que té actualment.