Connecta amb nosaltres

Societat

Tanca la mítica sabateria Gasol

Publicat

on

Després de 40 anys al Poble-sec, s’abaixa la persiana de calçats Gasol del carrer Blai, que tanca per jubilació.

Elena Berlanga /@hlennna. En Jaime Gasol Garcia era mecànic de professió. El seu germà es dedicava a la venda de sabates i ell l’ajudava en les seves estones lliures. Mica en mica es va anar interessant més i més en la venda al públic i finalment va decidir fer-se càrrec d’una antiga sabateria del carrer Blai. Així obrí, fa 40 anys, Calçats Gasol.

Gasol1_web

La sabateria romandrà oberta fins a finalitzar existències

Al llarg dels anys, l’essència de Calçats Gasol no ha canviat. La sabateria s’ha anat adaptant a les necessitats dels clients però la manera de fer ha estat sempre la mateixa. En Jaime ens explica que aquesta és en part la clau de l’èxit: les ganes de fer les coses i l’adaptació a l’entorn on es viu.

“Qualsevol és capaç de fer-ho si hi posa interès”, afirma. Ell tenia clar que les sabates les havia de vendre a bon preu si volia que la gent del barri les pogués comprar: “Són molts els esforços que han calgut per negociar preus amb els proveïdors, per assolir marges assequibles, però sobretot sempre beneficiosos per als clients finals”. I és que la filosofia de la sabateria ha estat sempre la d’oferir calçat de qualitat, divers, però sobretot assequible.

Però ara en Jaime, després de 40 anys d’implicació al capdavant del negoci necessita descansar. I calçats Gasol tanca, i ho fa en ple apogeu. Amb les seves dues botigues –no només Blai, també la botiga del carrer Parlament- col·lapsades. I amb clientes amb l’ai al cor que veuen com s’esvaeix una petita part de la història del barri. “On comprarem sabates ara?”, “Us trobarem tant a faltar…” Són frases que fàcilment se senten al local de Blai en els darrers dies.

El secret de l’èxit

En Jaime ens confessa que és crucial cuidar la clientela. “Es tracta de ser proper i afectuós, i no només amb els qui comprin, sinó amb tothom”. Les dependentes són doncs, fonamentals en aquest sentit. Es busca l’amabilitat, el bon tracte, l’empatia, la proximitat. I també s’ha buscat sempre que les dependentes fossin del barri. O bé veïnes de tota la vida o bé nouvingudes, de nacionalitat espanyola, sud-americana o asiàtica. “El nostre ha estat un comerç totalment inclusiu, d’això es tracta, a la fi, en un barri plural”.

Gasol2_web

Clients busquen els millors preus aprofitant el tancament

Un futur incert per al local

La sabateria ha viscut la transformació del carrer Blai i se’n podria considerar un comerç supervivent d’entre les terrasses i bars que avui dia omplen el carrer de vianants, no és d’estranyar doncs que pel local s’hagin passat ja diversos inversors interessats en l’emplaçament, just davant de la Biblioteca Francesc Boix. En Jaime, però, encara no té res decidit pel que fa al futur ús del local. I respecte la futura reforma del Paral·lel, es mostra aliè: la clientela de Calçats Gasol és 100% del barri, la gent no ve a comprar de fora, per tant, per al negoci és indiferent. Això sí, conclou: “Tot el que sigui vida, va bé per al barri”.

A dia d’avui no hi ha data de tancament i la botiga romandrà oberta fins a finalitzar existències. De moment, a Calçats Gasol es viu el present: llargues cues de gent a la recerca de darreres oportunitats, comiats emotius i un magatzem immens de calçat que mica en mica es va buidant.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.