Connecta amb nosaltres

Societat

Espai Pedreres, art sense fronteres

Publicat

on

La Flor i la Diana impulsen un nou espai comunitari al carrer Pedreres per enfortir el coneixement mutu entre els veïns

@molina_jordi / Després de set anys al capdavant del Bar Zodíaco, al carrer Blai, la Flor se sentia menys realitzada del que sempre havia somiat. Volia oferir una cuina compromesa, imprimir valors ecològics a la gastronomia, però mentrestant el carrer, poc a poc, anava especialitzant-se cap a un altre tipus de cuina, la de la tapa i la cervesa a un euro. Havia arribat feia vint anys al barri des de París, la seva ciutat natal, amb la carrera d’enginyeria química sota el braç, i necessitava un canvi que la fes sentir millor amb ella mateixa. Aquestes sensacions són l’embrió de l’Espai Pedreres (c/ Pedreres, 30), un espai multidisciplinari on la Flor i altres terapeutes impartiran tallers de tot tipus per enfortir els llaços entre els veïns del Poble-sec. Coses de la vida, una de les primeres activitats del nou centre serà un taller d’alimentació conscient.

L’espai defensa una nova mirada a la salut i al propi cos

L’espai defensa una nova mirada a la salut i al propi cos

L’Espai Pedreres, a tocar de la plaça Navas, no es només el somni de la Flor. És també una de les seus de l’empresa cooperativa UNIMED, que busca una canvi de paradigma en el món de la salut. La Diana, veïna del barri, és la responsable de la col·laboració entre UNIMED i Pedreres. “L’art no ha d’estar reservat només per als artistes”, ens explica aquesta professional de la dansa, mentre ens fa una demostració del taller Moviment-Acció, una de les activitats que beu d’una visió Holònica, una mètode no mecanicista: “El ser no és una suma de parts, és un tot que les posa en correlació”, resumeix la Diana, que anima a les famílies a apropar-se al centre amb els fills, i també a la gent gran: “Volem que les persones aprenguin des de la diversitat”.

A l’Espai Pedreres es faran tallers de dansa, ioga, pilates i cuina per fomentar el coneixement mutu i, a més, servirà perquè artesans, com la Flor, puguin desenvolupar les seves creacions. Un espai plural, sensible i comunitari que comença a caminar aquest setembre i que oferirà preus ajustats i familiars per fer-lo assequible a totes les butxaques.

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Societat

Estudiar, estudiar i estudiar

Tots tres viuen a un carrer de distància; una proximitat que asseguren que no els farà perdre el contacte i que els ajudarà a donar-se suport en les seves noves etapes vitals

Publicat

on

Són un grup del barri. Amics d’aquells que et pots trobar a qualsevol terrassa, banc o cantonada del Poble-sec. Veïns anònims, en definitiva. De fet, la fotografia de la dreta que acompanya a aquestes paraules serviria fins i tot per omplir prestatges d’algun arxiu històric d’aquí a unes quantes dècades. Un record? Tampoc és l’objectiu. La meta d’aquest reportatge és analitzar quines són les incerteses que viuen els joves del barri i com encaren el seu futur. Un futur que tot just comencen a treballar-se durant aquest mes.

Tots tres no es coneixen fruit de la casualitat. L’Escola Anna Ravell és el nexe d’unió entre el Martí Martorell, la Paula Lancharro i el Màrius Sin. Han crescut tota la seva vida junts i si bé actualment són íntims amics, també confessen que l’origen de la seva amistat més intensa es remunta a fa tres anys, just quan feien quart de l’ESO. En aquestes darreres setmanes, però, coincideixen a assenyalar que se’ls ha obert una nova etapa vital: la universitat. Un espai on no només es formaran, sinó on també trepitjaran l’accelerador de la vida.

Crítics amb el sistema

Què n’esperen d’aquests quatre anys que els hi queden per endavant? Potser Lancharro és qui té les expectatives més altes. En el seu cas assegura que des de fa anys tenia clar dedicar-se a l’educació, però que no ha sigut fins al darrer curs que ha descobert que la seva veritable vocació “són els nens petits”. “El que sé segur és que vull aprendre alguna cosa per poder innovar en el món educatiu”, avança. En aquest sentit, la seva intencionalitat resulta absolutament justificada: “Crec que l’actual sistema educatiu s’adapta només a la norma; hi ha molts nens que sigui amb trastorn o amb dèficit d’atenció mai s’adaptaran; un nen no és ximple perquè no entengui les matemàtiques… Potser necessita que s’ho expliquin d’una altra manera”, sintetitza.

En canvi, Sin ha optat per encarar el seu futur cap al Periodisme i el món del Dret, tot i que no amb la mateixa seguretat que la seva companya. “Des de petit que m’ha agradat molt la lectura i sí que m’havia plantejat fer periodisme, però la veritat sigui dita, fins al final he anat sempre molt perdut”. Quin va ser el tret que el va fer decidir-se? “Al final de Segon de Batxillerat estava entre el periodisme i la comunicació audiovisual, perquè em semblaven carreres entretingudes i amb un futur laboral complicat, però almenys no avorrit”. Una dinàmica d’incerteses que també ha experimentat Martorell, tot i que en el seu cas ja en primera persona: “Diria que no sóc el més perdut de la classe, però em van dir que si volia fer Economia havia de tenir cursades les matemàtiques del científic. Jo només havia fet les del social i com és natural ja ho vaig començar a passar malament”.

Treballar i estudiar?

El que anys enrere era habitual, ara amb el pla Bolonya alguns estudiants veuen impossible poder-se combinar les assignatures (de presència obligatòria) amb alguna feina per poder pagar la matrícula. De fet, el primer que denuncia l’organització dels horaris es Sin, que ha d’anar matí i tarda a dues facultats diferents de la mateixa universitat (als Campus de la Ciutadella i el Poblenou): “Els meus horaris són els pitjors de tot el grup dels meus amics”. Mentre que l’única estona que té per sortir de la facultat és per agafar el tramvia, Lancharro aprofita els migdies per fer de monitora de menjador a la mateixa Anna Ravell. “Així em puc pagar les meves coses sense haver de dependre de la família”, explica.

Tot i això, tots tres opinen que són la generació més afortunada de les seves respectives famílies. “Si miro enrere, trobo que hem sigut els que més sort hem tingut; el meu pare sí que va poder estudiar, mentre que ma mare va haver de treballar des de ben jove”, exposa el futur periodista. I tot i que són conscients dels avantatges que té poder estudiar, també saben que d’un dia per l’altra el privilegi podria acabar: “Si bé els meus avis directament no van poder estudiar, el meu pare no va poder acabar la carrera perquè també va haver de treballar”, resumeix Martorel.

Objectiu: no perdre l’amistat

Que la universitat suposi obrir-se a noves relacions personals és una obvietat. Ara, enfrontar-se a aquesta situació des d’un bon principi no és senzill d’encarar. Tot va lligat a la personalitat de cadascú. En aquesta línia, Martorell admet que tindrà dificultats per poder conèixer a noves persones com a conseqüència de la seva timidesa. Si més no, assegura que tampoc es voldrà tancar en banda. Tot al contrari que Lancharro, qui ja ha començat amb l’estil de vida cafeter per conèixer a les noves companyes de magisteri.

“Crec que no tindré cap problema a l’hora de conèixer gent nova; al final si he d’estar quatre anys amb aquelles persones, fins i tot m’atreviria a dir que potser amb les que he començat ara no seran amb les que acabaré el grau”, admet la jove estudiant. Tot i això, l’amistat que tenen entre ells sembla estar gairebé bunqueritzada. I no per la relació tan estreta que tenen (que també), sinó per la proximitat. Tots tres viuen gairebé al mateix carrer del Poble-sec. “Només pel fet de baixar a comprar el pa ja tens un munt de possibilitats de trobar-nos”, justifiquen.

Quedar-se al barri?

Per a les famílies la possibilitat de continuar residint al Poble-sec sovint resulta complicada. Alts preus, escassos lloguers, pressió turística… Tot i això, resulta interessant saber com els estudiants encaren els 10 propers anys. Es veuen al barri? A l’àrea metropolitana? A l’estranger? Si bé asseguren que per ara aquest fet encara els hi queda massa lluny, també és cert que algun cop els hi ha passat pel cap aquesta circumstància.

“La meva vida d’aquí a 10 anys no estarà establerta al Poble-sec; és un barri que m’agrada i on he crescut, però a nivell econòmic viure-hi tant aquí com a Barcelona és molt car”, resol la futura mestra d’infantil i primària. “A més, ho tenim tot enfocat al turisme pel que fa als bars i als pisos; són pels turistes…”, afegeix. Quina alternativa veu a aquest problema? Controlar el turisme: “A mi no m’importa que el meu barri sigui turístic, de fet em sembla fins i tot enriquidor, però potser caldria regular-lo; ara parlem del Poble-sec, però ja hem vist què ha passat a la Barceloneta”, adverteix Lancharro.

Sobre aquesta qüestió, Sin considera que “tothom veu molt fàcil regular el turisme, però trobo que ha de ser molt complicat”. Tant ell com Martorell asseguren no haver-se plantejat l’interrogant d’haver de marxar del territori d’aquí a uns anys, però d’entrada els seus punts de vista difereixen. Mentre que al primer no li importaria haver de marxar a una zona més cèntrica, el futur economista veu el seu futur vinculat al barri sí o sí: “D’aquí no vull marxar”.

Resulta rellevant el fet que no contemplin haver de marxar a l’estranger, però en el cas de la jove no li sembla un handicap aquesta opció: “A mi no m’importaria marxar; no m’agrada tancar-me portes”. “A més, una temporada per provar sempre és positiu, i si no va bé sempre pots tornar”.

Continua llegint

Societat

Contra ‘la Barcelona que no funciona’

Part del veïnat del litoral es manifesta per reclamar mesures urgents per pal·liar problemes com l’incivisme, la brutícia i la inseguretat

Publicat

on

La plaça Sant Jaume es va omplir el dissabte 15 de setembre amb un miler de persones, segons els organitzadors, que es van mobilitzar al crit de ‘‘Barcelona no funciona’’ procedents de diversos barris del litoral, entre ells la Barceloneta, el Raval, el Poble-sec, la Ribera, el Poblenou, el Front Marítim i Nou Barris. “Vam convocar la manifestació amb l’objectiu de denunciar que tenim una ciutat incívica, insegura i molt deixada en termes de neteja i manca de manteniment de parcs i carrers”, explica Sergi Gázquez, de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, una de les entitats que van secundar la protesta. Tot i que la manifestació estava organitzada i encapçalada per associacions i entitats veïnals, alguns representants polítics de partits com Ciutadans, el PDeCAT i ERC, van comparèixer per donar suport als manifestants.

En aquest sentit, els organitzadors de la protesta han explicat que la manifestació no era apolítica perquè “en definitiva, estem demanant solucions polítiques als problemes que tenim” però sí que pretenia ser apartidista: “Nosaltres no vam convidar a cap partit polític. Quan vam arribar a la plaça Sant Jaume i vam trobar que hi havia polítics atenent als mitjans, se’ls va demanar que s’enretiressin perquè no era el seu dia”, afegeixen. Pel que fa a la reacció del govern municipal, els convocants de l’anomenat tsunami veïnal expliquen que, de moment, no han rebut cap tipus de feedback, “però sembla ser que s’està preparant una reunió tant amb l’alcaldessa com amb els regidors de tots els districtes que ens hem unit a la convocatòria”, diuen. Una reunió que encara no té data establerta.

‘No en el nostre nom’

Tot i que la mobilització va reunir diversos col·lectius dels barris del litoral, també va haver-hi entitats que van preferir desmarcar-se de la convocatòria, a través d’un comunicat titulat ‘No en el nostre nom’. En són un exemple el Sindicat de Barri del Poble-sec, l’Ateneu La Base, Acció Raval o El Lokal del Raval, els quals expliquen que no pretenien fer un boicot a l’acció però lamenten que, malgrat que la manifestació era veïnal, els partits de l’oposició la van assumir com a pròpia: “Ens sembla legítima però havia de quedar molt clar qui la convocava, ja que no era tot el barri sinó una part”, diuen des d’El Lokal.

Les entitats que no van sumar-se a la protesta argumenten que “es feia menció a una part del malestar i de les causes. Es responsabilitzava molt a l’Ajuntament directament i no a la resta d’organismes. Nosaltres entenem que Generalitat, policia i sistema judicial tenen molt a veure amb això i responsabilitzar només l’Ajuntament és una forma d’atacar a uns i salvar als altres”. També afegeixen que la convocatòria no esmentava el problema dels desnonaments, un assumpte que ells consideren una emergència. “Coincidim en coses i discrepem en d’altres. Nosaltres creiem que aquest debat s’ha de fer obertament i no es pot solucionar agafant una part pel tot”, conclouen.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.