Mentre la norma no s’aprovi, el consistori no donarà més llicències d’activitats de concurrència pública al Poble-sec, però sí a l’avinguda del Paral·lel

@molina_jordi / S’ha obert oficialment el meló del Pla d’Usos del Poble-sec. Després de molts anys d’advertències per part del teixit associatiu, veïnal i comercial del barri sobre la necessitat d’actuar preventivament a determinades zones de conflicte, aleshores en procés de saturació i massificació, l’Ajuntament ha mogut fitxa. Ho ha fet uns anys tard –val a dir que el Govern anterior va esquivar aquesta responsabilitat—, quan el conflicte ha pres unes dimensions preocupants i, com sol passar en aquests casos, amb les eleccions municipals a la cantonada.

La mesura arriba amb el carrer Blai farcit d’una seixantena de bars i una quarantena de terrasses / Jordi Molina

Per asserenar els ànims entre el veïnat, el consistori es compromet, mentre no s’hagi redactat l’anhelat pla, a suspendre la tramitació de llicències de locals al Poble-sec durant un any i a cancel·lar l’autorització per fer obres d’ampliació. La idea és evitar que es generin peticions de llicències que invalidin els objectius que hauria de perseguir el pla: conciliar l’activitat dels locals de l’oci, sobretot de l’hostaleria, amb la qualitat de vida i el dret al descans dels veïns.

La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, però, ja fa temps que van demanar aquesta regulació, especialment en els àmbits de Blai i Vilà i Vilà. “Quan només hi havia 25 bars al carrer Blai ja havíem sol·licitat una suspensió de llicències”, diu el president de la Coordinadora, Josep Guzmán, que conclou: “Més val tard que mai”. En el mateix sentit es pronuncia el seu homòleg a l’associació de comerciants, Manel Tort, que considera la mesura “necessària, però tardana”.

Un dels principals problemes que ara per ara hi ha a Blai és l’excés de terrasses, que no es resoldrà amb aquesta suspensió i caldrà esperar al Pla d’Usos per limitar-ne l’impacte. Algunes fonts expliquen que el Districte preveu una redistribució de les terrasses, que passaria per reduir de 6 a 4 taules alguns vetlladors actuals, la qual cosa permetria a locals que ara no disposen de terrassa a tenir algunes taules, sobretot en zones de Blai menys saturades.

Un altre buit de la mesura és la seva limitació al Poble-sec, sense abordar el Paral·lel, en plena reforma. El petit comerç confia en què la remodelació de l’avinguda incorpori una normativa que limiti la proliferació de grans franquícies, mentre que des dels sectors veïnals es considera “un greu error” no intervenir “de forma preventiva” al Paral·lel.

La mesura no aborda l’excés de terrasses / J.M.

Pla d’Usos, exprés?
El Govern de la ciutat sap que, a partir de gener, en plena pugna per les eleccions municipals de la tardor, serà molt complicat que els grups de l’oposició li aprovin qualsevol iniciativa. Aquest és un dels motius pels quals l’Ajuntament espera enllestir el Pla d’Usos en poc més de tres sessions, segons ha pogut saber aquest diari. Un temps escàs tenint en compte la pluralitat del teixit associatiu, veïnal i comercial que pretén dir la seva en un debat esperat des de fa anys.

Des de la Coordinadora d’Entitats es posa en valor la cronologia dels fets. “Primer es va limitar l’horari dels locals d’alimentació fins a les 23h, després hi va haver una normativa davant la proliferació de pisos turístics i ara hi ha la suspensió de llicències”, recorda Guzmán. Des de Som Paral·lel, però, apunten que la majoria d’aquestes mesures han arribat després de la mobilització ciutadana i ho ubiquen en termes de “victòries veïnals”, més que no pas de compliment municipal. Des de l’Associació de Comerciants, alerten que els poders econòmics estan recorrent a Brussel·les els plans d’usos per obstaculitzar la lliure competència: “Des d’Europa aquestes regulacions no estan ben vistes, si un negoci determinat compleix els requisits s’ha de concedir la llicència”, explica Tort.

El Pla d’Usos de Ciutat Vella –popularment conegut com Pla d’Abusos— i l’experiència del procés participatiu sobre Pla Paral·lel, considerant “insuficient” per algunes veus del barri, projecten una ombra d’incertesa al voltant del pla, que pot acabar sent més consultiu que participatiu. “No permetrem que es torni a repetir la redacció d’un pla sense la intervenció del veïnat”, adverteixen des de Som Paral·lel. El gruix del teixit associatiu espera ara un procés participatiu obert, capaç d’articular la pluralitat del moviment veïnal i que blindi els usos públics del barri.