El nou ateneu, al carrer Hortes, també farà reformes a domicili fugint d’una relació mercantil, en base a criteris de sostenibilitat i preu just
@molina_jordi / Formació, reparació, transformació, autoocupació i cooperativisme. Són alguns dels conceptes que millor descriuen l’Ateneu d’Oficis, inaugurat a finals de gener just en front del seu germà gran, l’Ateneu Cooperatiu La Base. Aquest nou espai serà una escola d’oficis relacionats amb el sector de la construcció –com ara la fusteria, ferreria o treballs d’electricista— i, alhora, un servei de reparacions a domicili i professional per al barri.
Manel Escriva, una de les ànimes del projecte / J.M.
“Nosaltres no volem fer la competència al sector comercial del barri, simplement donem l’opció a aquells veïns que ho vulguin a que no es limitin a veure com els hi arreglem un escapament d’aigua, sinó que aprenguin a fer-ho ells”, explica una de les ànimes del projecte, Manel Escrivà. “Molts dels que estem vinculats a aquest projecte som treballadors en atur del sector de la construcció i aquesta és una forma de generar autoocupació”, explica aquest veí del barri, que a finals dels anys 70 ja havia impulsat l’Ateneu Llibertari del Poble-sec, ara ubicat al barri de Sants.
Un altre soci de La Base, l’Eduard Nus, explica que un dels objectius és “donar eines” al veïnat, fugint d’una relació purament mercantil. “Hi haurà casos en què potser és pagarà una feina, i d’altres en què l’intercanvi pot ser diferent”, explica. Per als impulsors de la iniciativa el més important és empoderar el veïnat, ja sigui a través de les reparacions puntuals o dels tallers, que començaran a rodar a la primavera. De moment, ja s’està treballant en la preparació de cursos sobre l’ofici de fuster i d’electricista.
Un any de La Base L’Ateneu d’Oficis es va vestir de llarg el passat 24 de gener, coincidint amb el primer aniversari de La Base. Des de fa un any, les formes alternatives de fer comunitat al barri —des del moviment okupa, passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M— s’han dotat d’una d’infraestructura per fer realitat un model de societat diferent. Poc a poc, cada cop més veïns del barri s’han apropat a un espai que, a partir d’ara, també serà una escola dels oficis de tota la vida.
El menjador popular La Igualitària, l’espai de trobada, la Biblioteca Popular Espontània, la cooperativa de consum La Seca o l’espai de criança Babàlia són alguns dels altres projectes.
@zona_sec / El barber del barri signa un magnífic any que tanca amb victòria a les Balears
El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, ha abaixat la persiana de la temporada. Mancebo ho ha fet des del calaix més alt del podi de la mitja Ironman d’Eivissa, que va disputar el passat 23 d’octubre. Va guanyar en la seva categoria (55-59 anys), amb un temps de 5 hores, 42 minuts i 21 segons. Va destinar 44 minuts i 07 segons a nedar dos kilòmetres; 3 hores, un minut i 59 segons als 90 kilòmetres de bicicleta i l’últim circuit, el de la cursa a peu, 21 kilòmetres, que va necessitar 1 hora, 50 minuts i 10 segons.
Àngel Mancebo al podi d’Eivissa, rebent el premi / Àngel Mancebo
“Va ser molt dur”, explica Mancebo i amplia el seu argument, “feia molta calor”. El triatleta precisa que “les corrents a l’aigua en el segment de natació; el trencacames en bicicleta, que no em va permetre agafar el ritme i els quatre ascensos al castell d’Eivissa corrent, van ser duríssims”. Tanmateix, el premi final, un cop creuada la meta, gairebé va fer oblidar tot aquest gran esforç.
Aquesta victòria posa la cirereta d’un gran any, que només s’ha vist tacada per la caiguda, mentre entrenava a l’estiu, que li va impedir optar a estar amb els millors del planeta. Ara, com diu, “toca mini-descans” i preparar la pròxima temporada.
@zona_sec / Fa uns dies des de ZONA SEC es va recollir la queixa en la que el CE APA Poble-sec havia manifestat l’estat de les instal·lacions de la Satalia. Curiosament, a finals del curs passat es van engegar una sèrie d’actuacions per a que de cara a l’arrencada de la temporada, la 2015-2016, estiguessin a punt. Tals com millores en l’enllumenat, l’espai d’infermeria, els vestuaris i la instal·lació de gespa al camp de futbol 7. Fonts del Districte Sants-Montjuïc asseguren que no tenen coneixement de cap reclamació, però sí admeten que des de fa cosa d’un any una part de la graderia està precintada per estar “en mal estat”. També reconeixen que els vestuaris més antics necessiten d’obres i que s’emmarquen en unes millores a l’equipament esportiu “que s’han d’anar fent”. Tanmateix, des del Districte no detallen quan es duran a terme.
Una part de les grades en evident mal estat, sense precinte / Gerard Trives
@4tito4 / L’il·lustre barber de Blai completa a les Illes Balears la cinquena competició d’aquest tipus.
El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, va prendre part el passat 24 de setembre de l’Ironman de Mallorca. Mancebo va estar amb els millors de la seva categoria (55-59 anys) signant un temps total d’11 hores, 53 minuts i 35 segons. Va completar el segment de natació (quatre kilòmetres) en una hora, deu minuts i 22 segons; el de bicicleta (180 kilòmetres) en sis hores i 15 minuts i, per últim, la cursa a peu (20 kilòmetres) en quatre hores, 14 minuts i 40 segons. “A partir del kilòmetre 24 de la bici va començar a ploure. Va haver-hi una tempesta molt forta”, explica l’esportista i continua “això ho va fer més dur i perillós”. Tot i així reconeix que s’ho va passar “molt bé”. Mancebo afegeix així al seu currículum d’Ironmans la ciutat balear, que s’uneix a les de Barcelona (2012 i 2013) i Lanzarote (2012 i 2014).
En el seu calendari d’enguany resta una cita més: la mitja Ironman d’Eivissa, que s’organitza el pròxim 23 d’octubre. D’aquesta manera, posarà punt i final a un any en el que també ha participat a les mitges de Barcelona i Monegros (Aragó).
L’espina de Hawaii Tot i signar un magnífic 2016 i evidenciar un enorme esperit de superació, té una assignatura pendent: l’Ironman de Hawaii, la competició reservada per als millors. “Només s’hi accedeix amb invitació”, remarca Mancebo i aquesta s’aconsegueix a Suècia, campionat que es va disputar a l’agost. Però tres mesos abans va caure de la bicicleta mentre entrenava i va frenar en sec la seva progressió, “em trobava molt fort”. Això el va deixar gairebé dos mesos parat, “massa si has de competir al límit”, determina. L’espina de l’arxipèlag del Pacífic s’ha quedat clavada, està valorant treure-se-la.