Connecta amb nosaltres

Societat

Front comú per recuperar el teatre Arnau

Publicat

on

La proposta veïnal de convertir l’Arnau en un centre d’interpretació del Paral·lel suma suports del món de la cultura i pressiona a l’Ajuntament perquè rehabiliti el vell cabaret

@molina_jordi / Primer cal recuperar l’edifici; i després omplir-lo de contingut. Aquest és el guió, a mig camí entre la justícia històrica i la utopia, que es fixa la plataforma Salvem el Teatre Arnau per rescatar de l’oblit i la degradació l’últim teatre amb estructura de barraca de fusta que queda a l’avinguda del Paral·lel, i a Barcelona. Una qüestió que, en paraules de l’historiador Enric H. March i artífex de la iniciativa, “no és només romàntica, sinó arquitectònica, memorística i social”.

Arnau_portada_web

L’Arnau, en una imatge de 2011, en una jornada de portes obertes de l’anterior ajuntament / Arxiu

Des de fa uns mesos, i en plena renovació de l’avinguda del Paral·lel, ha cobrat força l’antiga reivindicació veïnal de preservar l’Arnau –l’any 2006 fins i tot es va ocupar l’edifici en senyal de protesta— per convertir-lo en un centre de documentació i interpretació del Paral·lel i, alhora, en un espai artístic amb memòria, on hi tindrien cabuda vells espectacles que, en l’època daurada de l’avinguda, van gaudir d’un arrelament especial, com ara el circ, la màgia o la pantomima. “Pensem en un equipament, ja sigui autogestionat o de cogestió amb l’Ajuntament, que dediqui un espai a la història del Paral·lel; recuperant tant la memòria de l’espectacle i l’oci popular, com la dels moviments socials i obrers que van configurar l’avinguda”, explica March.

En aquesta croada, hi estant confluint cada cop més veïns, associacions i professionals de món artístic i museístic, com va quedar pales fa unes setmanes, en la taula rodona Projecte Arnau: el destí d’un teatre emblemàtic del Paral·lel. “En un país civilitzat ni tan sols es debatria què cal fer amb el Teatre Arnau”, deia el professor de teatre i programador cultural Eduard Molner, que el 2011 va comissariar, juntament amb Xavier Albertí –un dels altres il·lustres defensors de l’Arnau—, l’exposició El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat, al CCCB.

Aquella mostra, que va rebre el reconeixement de la crítica i sobretot de la ciutadana, marcaria la línia del que seria el projecte de l’Arnau, “vital per preservar les arrels de la cultura popular”, subratllava un altre dels ponents, el director de La Seca-Espai Brossa, Hermann Bonnín. El dramaturg, com Molner, van coincidir en assenyalar un “menyspreu sistemàtic” de la cultura popular per part de la cultura d’elit catalana, una actitud que, segons el seu parer, explica l’abandonament d’icones com l’Arnau.

Arnau_p3_web

D’esquerra a dreta, els ponents Bonnín, Ornaque, Molner, Costa i March a la biblioteca Francesc Boix/ Firma: Jaume Almirall

Autòmats del Paral·lel, cessió voluntària

La jornada va servir, a més de per segellar un front comú entre veïnat i el sector professional, per traçar les primeres pinzellades del projecte. El popular museòleg Pablo Ornaque –estretament vinculat al món de l’esport, on ha estat una peça clau en l’aportació de material en els museus de FC Barcelona i RCD Espanyol— es va oferir per cedir desinteressadament el seu llegat d’autòmats de teatres del Paral·lel, a més d’altres peces de l’avinguda, recuperades del Cafè Español, i d’Atraccions Caspolino i Apolo. “Tenim un tresor entre mans, no ens el podem deixar perdre”, va dir entusiasmat per la invitació de Salvem l’Arnau.

També van incidir en la recuperació del vell cabaret, l’escriptora Júlia Costa, que moderar la taula, i l’historiador Toni Oller, que va ampliar el repte: “No ens conformem amb l’Arnau, hem de pensar també la plaça Raquel Meller, que hauria de ser un espai per als joves i la gent gran i un aparador artístic”.

L’Ajuntament surt de l’immobilisme

La proximitat de les eleccions municipals i la pressió ciutadana han fet moure fitxa al consistori, que fins fa ben poc condicionava la rehabilitació de l’Arnau a una injecció econòmica, de procedència inevitablement privada, d’uns 10 milions d’euros. Tot i que des de Salvem l’Arnau, es posa en qüestió la xifra: “No ens han explicat d’on surten ben bé aquests càlculs”, puntualitza March.

arnau_p3_2_web

L’Arnau, abans del seu tancament l’any 1994; i el teatre, oblidat, d’avui

 

El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, diu ara que es contempla “un pla B”. Tot i que la primera opció segueix sent la concessió, “i seguim parlant amb empresaris en aquesta línia”, el regidor admet que, si en un temps raonable no es detecta cap inversor, no es descarta el pla B dels veïns. Un canvi de rumb “en la bona direcció”, segons March, que assegura, igualment, que cal segui treballant des de baix per mantenir la pressió en el proper govern municipal, sigui quin sigui.

Fins ara, una desena d’operadors s’han interessat per l’Arnau amb una doble aposta: la de teatre i sala de festa nocturna, com s’està fent al Teatre Principal de la Rambla. La normativa, però, no ho permet. Per contra, la plataforma Som Paral·lel, on s’integra Salvem l’Arnau, reivindica l’autogestió d’un equipament que podria fer de punta de llança del “Paral·lel per als veïns” que reclamen. Un model que genera consens entre les diferents sensibilitats veïnals és la gestió comunitària de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

decles_ok

 

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024