Connecta amb nosaltres

Societat

Front comú per recuperar el teatre Arnau

Publicat

on

La proposta veïnal de convertir l’Arnau en un centre d’interpretació del Paral·lel suma suports del món de la cultura i pressiona a l’Ajuntament perquè rehabiliti el vell cabaret

@molina_jordi / Primer cal recuperar l’edifici; i després omplir-lo de contingut. Aquest és el guió, a mig camí entre la justícia històrica i la utopia, que es fixa la plataforma Salvem el Teatre Arnau per rescatar de l’oblit i la degradació l’últim teatre amb estructura de barraca de fusta que queda a l’avinguda del Paral·lel, i a Barcelona. Una qüestió que, en paraules de l’historiador Enric H. March i artífex de la iniciativa, “no és només romàntica, sinó arquitectònica, memorística i social”.

Arnau_portada_web

L’Arnau, en una imatge de 2011, en una jornada de portes obertes de l’anterior ajuntament / Arxiu

Des de fa uns mesos, i en plena renovació de l’avinguda del Paral·lel, ha cobrat força l’antiga reivindicació veïnal de preservar l’Arnau –l’any 2006 fins i tot es va ocupar l’edifici en senyal de protesta— per convertir-lo en un centre de documentació i interpretació del Paral·lel i, alhora, en un espai artístic amb memòria, on hi tindrien cabuda vells espectacles que, en l’època daurada de l’avinguda, van gaudir d’un arrelament especial, com ara el circ, la màgia o la pantomima. “Pensem en un equipament, ja sigui autogestionat o de cogestió amb l’Ajuntament, que dediqui un espai a la història del Paral·lel; recuperant tant la memòria de l’espectacle i l’oci popular, com la dels moviments socials i obrers que van configurar l’avinguda”, explica March.

En aquesta croada, hi estant confluint cada cop més veïns, associacions i professionals de món artístic i museístic, com va quedar pales fa unes setmanes, en la taula rodona Projecte Arnau: el destí d’un teatre emblemàtic del Paral·lel. “En un país civilitzat ni tan sols es debatria què cal fer amb el Teatre Arnau”, deia el professor de teatre i programador cultural Eduard Molner, que el 2011 va comissariar, juntament amb Xavier Albertí –un dels altres il·lustres defensors de l’Arnau—, l’exposició El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat, al CCCB.

Aquella mostra, que va rebre el reconeixement de la crítica i sobretot de la ciutadana, marcaria la línia del que seria el projecte de l’Arnau, “vital per preservar les arrels de la cultura popular”, subratllava un altre dels ponents, el director de La Seca-Espai Brossa, Hermann Bonnín. El dramaturg, com Molner, van coincidir en assenyalar un “menyspreu sistemàtic” de la cultura popular per part de la cultura d’elit catalana, una actitud que, segons el seu parer, explica l’abandonament d’icones com l’Arnau.

Arnau_p3_web

D’esquerra a dreta, els ponents Bonnín, Ornaque, Molner, Costa i March a la biblioteca Francesc Boix/ Firma: Jaume Almirall

Autòmats del Paral·lel, cessió voluntària

La jornada va servir, a més de per segellar un front comú entre veïnat i el sector professional, per traçar les primeres pinzellades del projecte. El popular museòleg Pablo Ornaque –estretament vinculat al món de l’esport, on ha estat una peça clau en l’aportació de material en els museus de FC Barcelona i RCD Espanyol— es va oferir per cedir desinteressadament el seu llegat d’autòmats de teatres del Paral·lel, a més d’altres peces de l’avinguda, recuperades del Cafè Español, i d’Atraccions Caspolino i Apolo. “Tenim un tresor entre mans, no ens el podem deixar perdre”, va dir entusiasmat per la invitació de Salvem l’Arnau.

També van incidir en la recuperació del vell cabaret, l’escriptora Júlia Costa, que moderar la taula, i l’historiador Toni Oller, que va ampliar el repte: “No ens conformem amb l’Arnau, hem de pensar també la plaça Raquel Meller, que hauria de ser un espai per als joves i la gent gran i un aparador artístic”.

L’Ajuntament surt de l’immobilisme

La proximitat de les eleccions municipals i la pressió ciutadana han fet moure fitxa al consistori, que fins fa ben poc condicionava la rehabilitació de l’Arnau a una injecció econòmica, de procedència inevitablement privada, d’uns 10 milions d’euros. Tot i que des de Salvem l’Arnau, es posa en qüestió la xifra: “No ens han explicat d’on surten ben bé aquests càlculs”, puntualitza March.

arnau_p3_2_web

L’Arnau, abans del seu tancament l’any 1994; i el teatre, oblidat, d’avui

 

El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, diu ara que es contempla “un pla B”. Tot i que la primera opció segueix sent la concessió, “i seguim parlant amb empresaris en aquesta línia”, el regidor admet que, si en un temps raonable no es detecta cap inversor, no es descarta el pla B dels veïns. Un canvi de rumb “en la bona direcció”, segons March, que assegura, igualment, que cal segui treballant des de baix per mantenir la pressió en el proper govern municipal, sigui quin sigui.

Fins ara, una desena d’operadors s’han interessat per l’Arnau amb una doble aposta: la de teatre i sala de festa nocturna, com s’està fent al Teatre Principal de la Rambla. La normativa, però, no ho permet. Per contra, la plataforma Som Paral·lel, on s’integra Salvem l’Arnau, reivindica l’autogestió d’un equipament que podria fer de punta de llança del “Paral·lel per als veïns” que reclamen. Un model que genera consens entre les diferents sensibilitats veïnals és la gestió comunitària de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

decles_ok

 

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.