Connecta amb nosaltres

Societat

Front comú per recuperar el teatre Arnau

Publicat

on

La proposta veïnal de convertir l’Arnau en un centre d’interpretació del Paral·lel suma suports del món de la cultura i pressiona a l’Ajuntament perquè rehabiliti el vell cabaret

@molina_jordi / Primer cal recuperar l’edifici; i després omplir-lo de contingut. Aquest és el guió, a mig camí entre la justícia històrica i la utopia, que es fixa la plataforma Salvem el Teatre Arnau per rescatar de l’oblit i la degradació l’últim teatre amb estructura de barraca de fusta que queda a l’avinguda del Paral·lel, i a Barcelona. Una qüestió que, en paraules de l’historiador Enric H. March i artífex de la iniciativa, “no és només romàntica, sinó arquitectònica, memorística i social”.

Arnau_portada_web

L’Arnau, en una imatge de 2011, en una jornada de portes obertes de l’anterior ajuntament / Arxiu

Des de fa uns mesos, i en plena renovació de l’avinguda del Paral·lel, ha cobrat força l’antiga reivindicació veïnal de preservar l’Arnau –l’any 2006 fins i tot es va ocupar l’edifici en senyal de protesta— per convertir-lo en un centre de documentació i interpretació del Paral·lel i, alhora, en un espai artístic amb memòria, on hi tindrien cabuda vells espectacles que, en l’època daurada de l’avinguda, van gaudir d’un arrelament especial, com ara el circ, la màgia o la pantomima. “Pensem en un equipament, ja sigui autogestionat o de cogestió amb l’Ajuntament, que dediqui un espai a la història del Paral·lel; recuperant tant la memòria de l’espectacle i l’oci popular, com la dels moviments socials i obrers que van configurar l’avinguda”, explica March.

En aquesta croada, hi estant confluint cada cop més veïns, associacions i professionals de món artístic i museístic, com va quedar pales fa unes setmanes, en la taula rodona Projecte Arnau: el destí d’un teatre emblemàtic del Paral·lel. “En un país civilitzat ni tan sols es debatria què cal fer amb el Teatre Arnau”, deia el professor de teatre i programador cultural Eduard Molner, que el 2011 va comissariar, juntament amb Xavier Albertí –un dels altres il·lustres defensors de l’Arnau—, l’exposició El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat, al CCCB.

Aquella mostra, que va rebre el reconeixement de la crítica i sobretot de la ciutadana, marcaria la línia del que seria el projecte de l’Arnau, “vital per preservar les arrels de la cultura popular”, subratllava un altre dels ponents, el director de La Seca-Espai Brossa, Hermann Bonnín. El dramaturg, com Molner, van coincidir en assenyalar un “menyspreu sistemàtic” de la cultura popular per part de la cultura d’elit catalana, una actitud que, segons el seu parer, explica l’abandonament d’icones com l’Arnau.

Arnau_p3_web

D’esquerra a dreta, els ponents Bonnín, Ornaque, Molner, Costa i March a la biblioteca Francesc Boix/ Firma: Jaume Almirall

Autòmats del Paral·lel, cessió voluntària

La jornada va servir, a més de per segellar un front comú entre veïnat i el sector professional, per traçar les primeres pinzellades del projecte. El popular museòleg Pablo Ornaque –estretament vinculat al món de l’esport, on ha estat una peça clau en l’aportació de material en els museus de FC Barcelona i RCD Espanyol— es va oferir per cedir desinteressadament el seu llegat d’autòmats de teatres del Paral·lel, a més d’altres peces de l’avinguda, recuperades del Cafè Español, i d’Atraccions Caspolino i Apolo. “Tenim un tresor entre mans, no ens el podem deixar perdre”, va dir entusiasmat per la invitació de Salvem l’Arnau.

També van incidir en la recuperació del vell cabaret, l’escriptora Júlia Costa, que moderar la taula, i l’historiador Toni Oller, que va ampliar el repte: “No ens conformem amb l’Arnau, hem de pensar també la plaça Raquel Meller, que hauria de ser un espai per als joves i la gent gran i un aparador artístic”.

L’Ajuntament surt de l’immobilisme

La proximitat de les eleccions municipals i la pressió ciutadana han fet moure fitxa al consistori, que fins fa ben poc condicionava la rehabilitació de l’Arnau a una injecció econòmica, de procedència inevitablement privada, d’uns 10 milions d’euros. Tot i que des de Salvem l’Arnau, es posa en qüestió la xifra: “No ens han explicat d’on surten ben bé aquests càlculs”, puntualitza March.

arnau_p3_2_web

L’Arnau, abans del seu tancament l’any 1994; i el teatre, oblidat, d’avui

 

El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, diu ara que es contempla “un pla B”. Tot i que la primera opció segueix sent la concessió, “i seguim parlant amb empresaris en aquesta línia”, el regidor admet que, si en un temps raonable no es detecta cap inversor, no es descarta el pla B dels veïns. Un canvi de rumb “en la bona direcció”, segons March, que assegura, igualment, que cal segui treballant des de baix per mantenir la pressió en el proper govern municipal, sigui quin sigui.

Fins ara, una desena d’operadors s’han interessat per l’Arnau amb una doble aposta: la de teatre i sala de festa nocturna, com s’està fent al Teatre Principal de la Rambla. La normativa, però, no ho permet. Per contra, la plataforma Som Paral·lel, on s’integra Salvem l’Arnau, reivindica l’autogestió d’un equipament que podria fer de punta de llança del “Paral·lel per als veïns” que reclamen. Un model que genera consens entre les diferents sensibilitats veïnals és la gestió comunitària de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

decles_ok

 

Societat

La cafeteria Palmer celebra l’aniversari en plena forma

Des del 1944 a la plaça Santa Madrona celebrant 80 anys

Publicat

on

Vuitanta anys no es fan cada dia i menys en un negoci petit, familiar i de barri. Obert l’any 1944, la cafeteria Palmer (plaça Santa Madrona) és un oasi dins una Barcelona cada cop més gentrificada. Contra els forns massius que et claven set euros per un cafè horrorós i un entrepà amb gust de sola de sabata, la cafeteria Palmer és sinònim de cafè del bo, barat i proper, així com entrepans memorables, de grandària XL i amb un preu diminut: pa de primera, del forn Serra i embotits boníssims exhibits en peces senceres en un frigorífic metàl·lic que no amaga res. Amb un got alt de cafè amb llet és el paradís de l’esmorzar. La llista dels entrepans llueix orgullosa des d’un cartell il·luminat: sobrassada, bull, pit de gall d’indi, salsitxes amb formatge, sardines de llauna… “És un procés fàcil, però s’ha de fer bé. Tot està inventat”, diu Josep Carrasco, propietari de la cafeteria. Els seus avis van obrir-la el 1944 i ell la porta des de l’any 2000. Sòlid i senzill, de dilluns a dissabte, de 6.15 a 15h, entrepans i cafè. Mig Poble-sec desdejuna aquí, com qui diu, i molts visitants (sobretot ciclistes) l’utilitzen de punt de trobada per fer un esmorzar de traginer.

Molt més que una cafeteria

Les entitats del barri no són alienes a aquest gran aniversari, i és que des de l’Orgull Poble-sequí, la plataforma veïnal creada per potenciar l’orgull del Poble-sec, han felicitat “la Mònica i el Josep, de la mítica Cafeteria Palmer, que enguany celebren 80 anys oberts al barri”, i assenyalen “van ser dels primers en recolzar-nos”. La cafeteria de la plaça Santa Madrona és un tret identitari i tenen una consciència del territori molt arrelada, només cal passejar-hi un dissabte al matí i veure-la plena de gom a gom.

En els seus inicis la Palmer tenia uns amos mallorquins i estava ubicada on ara hi ha l’estanc. En 80 anys d’història a la plaça Santa Madrona han pogut construir infinitat de memòries, des de quan es deia “la plaça de l’agulla”, per les problemàtiques amb la droga, fins la reapropiació veïnal de la plaça, arribada amb una generació nova de persones que han volgut donar vida a l’espai i tornar a treure taules per menjar plegats durant les festes que reben el nom de la plaça.

Continua llegint

Societat

BARRIS Encaixonats i oblidats La Font de la Guatlla se sent abandonada

L’Ajuntament prepara diferents partides econòmiques per millorar la via pública del barri al llarg del mandat

Publicat

on

“Durant una pila d’anys només ens han fet el centre cívic, ens han posat unes jardineres i quatre cadires, res més”. Amb aquesta contundència s’expressa el president de l’AVV de la Font de la Guatlla-Magòria, Lluís Maté, sobre l’oblit institucional que asseguren patir. De fet, explica que fins i tot alguna de les darreres intervencions que s’han fet des de l’Ajuntament no han estat consensuades amb el veïnat, com les pacificacions del passat mandat: “Els vam dir que no volíem les jardineres, que en aquell espai ja jugaven els nens, i ara no poden jugar com abans perquè són tan grans que es poden picar i fer-se mal”.

Cal tenir en compte que la Font de la Guatlla és un dels barris més petits de Barcelona, amb poc més de 10.000 habitants. Ancorat entre la muntanya de Montjuïc, els pavellons que envolten el MNAC i la Gran Via, els seus veïns han de desplaçar-se per a serveis tan essencials com l’assistència mèdica. “No tenim cap facilitat, de fet el nostre centre cívic ha de ser dels que fa un horari més extens perquè és l’únic lloc on els veïns poden fer activitats”, apunta Maté. Un edifici que, malgrat tenir ja 30 anys, mai es va dissenyar per satisfer les necessitats dels seus usuaris: “És molt maco, però per la seva configuració i com és per dins, es fa molt difícil de vegades quadrar activitats”, afegeix.

Intervencions municipals

Malgrat les crítiques del líder veïnal a la classe política “que ens promet bones paraules, però que després se les emporta el vent”, des de l’Ajuntament asseguren treballar des de fa setmanes en una sèrie de noves actuacions per al barri. Segons assenyalen fonts del consistori a ZONA SEC, en el Pla d’Inversions Municipal (PIM) està prevista una partida de fins a quatre milions d’euros “per arreglar els carrers, talussos, murs i altres espais”.

A més, durant aquest mandat, l’Ajuntament també té previst “fer una actuació de més abast i impacte en els carrers del Turó, tal com fa temps que demanen els veïns”, admeten. En aquest cas, la partida prevista per millorar la vida d’aquest sector de veïns és de tres milions, als quals caldrà sumar un milió més per tota una sèrie d’arranjaments i millora d’altres vies del barri.

Per últim, l’administració local també preveu millorar l’enllumenat d’algunes zones, corregir problemes d’accessibilitat en algunes voreres i generar entorns amb major percepció de seguretat. “Properament, s’iniciaran els estudis que avaluïn l’encaix i viabilitat de les diferents peticions veïnals, així com el programa funcional que es pugui incloure”, asseguren. Unes trobades que, en tot cas, “seran la primera peça per a la redacció del projecte i licitació de les obres”.

Una font en el record

Malgrat que el barri rep el nom de Font de la Guatlla, la realitat és que aquesta font forma part de la història. “Fa molts anys que no existeix, on estava es va posar una empresa de construcció pel fet de poder extreure aigua amb facilitat i se la van apropiar”, recorda el president de l’entitat veïnal. Un cop l’empresa va tancar, la font ja no la van poder tornar a trobar. “Ara tenim una font normal en una placa dedicada a la memòria de l’antiga font, però aquí no queda res”, resumeix Maté.

Continua llegint

Societat

Desconcert a Poeta Cabanyes

El propietari d’un bloc de lloguers temporals tanca un passatge sense buscar el consens amb els afectats

Publicat

on

D’espai obert a espai tancat. El propietari del bloc d’apartaments de lloguer temporal ubicat al número 14 del carrer Poeta Cabanyes ha decidit tancar el passatge que dona accés al seu portal. Una decisió que ha afectat indirectament la responsable de la Floristeria Pompon, Leticia Viadas, i als usuaris del pàrquing de Promoparc, el qual té una sortida d’emergència en aquest punt. Malgrat tot, fonts municipals asseguren que, d’entrada, l’obra comptava amb tots els permisos, encara que a dia d’avui el Districte estudia d’ofici si aquest tram de carrer tenia alguna servitud de pas.

Un aparador eclipsat

Viadas assegura que fa tres anys, quan va decidir muntar la floristeria, es va decantar per aquest local precisament perquè “feia cantonada i tenia un gran finestral lateral que li permetia ampliar l’aparador”. L’aposta, però, ha perdut tot el seu encant. A conseqüència de la instal·lació de la tanca en part del local, el finestral ha quedat completament eclipsat quan la porta resta tancada. Durant el dia sí que s’ha facilitat deixar la tanca oberta per afavorir les entrades i sortides del pàrquing i la visibilitat de l’aparador. “És molt aviat per valorar si ens ha generat pèrdues econòmiques, però ens preocupa que de cara a l’estiu no puguem treure material a fora com fèiem fins ara”, exposa.

De qui és el carrer?

“Fa any i mig ja ens va comentar què volia fer, però no va ser fins a finals d’octubre que el propietari del bloc va venir amb un arquitecte i industrials per agafar mides i posar la tanca de manera imminent”, recorda la florista. “Nosaltres li vam dir que ens hi oposàvem, però ell ens va respondre que el carrer era seu i que així figura en la seva documentació”, afegeix. En aquest sentit, des de l’Ajuntament apunten que aquest tram “correspon a una finca privada, amb qualificació urbanística de Casc Antic de substitució de l’edificació antiga”. Un caràcter tècnic que, traduït, vol dir que “no és un vial, ni un passatge, malgrat que visualment ho sembli”.

Aquesta circumstància legal, però, no l’acaba d’entendre Viadas. Tal com esgrimeix, des de fa anys el carrer compta amb elements d’urbanístics de ciutat, com plaques o pilones, i periòdicament passen els equips de neteja municipal. “Quan vam agafar la botiga mai ningú ens va avisar que això fos privat”, rebla.

“Sense diàleg”

Més enllà dels dubtes legals dels afectats sobre la viabilitat de l’obra, des de la floristeria expliquen que aquesta s’ha executat “de manera unilateral i sense diàleg”. “Ens podria haver donat l’oportunitat de seure a parlar amb ell i buscar un consens, però el 25 de gener, sense previ avís, es van posar a instal·lar la tanca”, assegura. “No entenem per què ha pogut fer-ho, al novembre vam presentar una instància a l’Ajuntament perquè ens aclarissin la situació i encara esperem que ens contestin; mentrestant hem començat a recollir signatures”.

Segons ha pogut saber ZONA SEC a través de fonts properes a la propietat de la finca, la decisió de tancar l’espai ha arribat “després d’anys de brutícia, deixadesa i inacció”. En aquest sentit, assenyalen que la situació s’havia denunciat multitud de vegades, però que mai s’havia posat fil a l’agulla. Per últim, també han defensat la legalitat de l’obra.

Una obra inspeccionada

Per la seva banda, des de l’Ajuntament apunten que el mateix dia de l’inici de les obres, un inspector del Departament de Llicències i Inspecció va desplaçar-se fins al punt de la polèmica, on va recollir el testimoni de la floristeria. Així i tot, però, “no va poder determinar fermament un motiu justificat i cert per poder aturar unes obres emparades per un certificat d’obres admès tal com marca la normativa”. Una impossibilitat de frenar-les que, en qualsevol cas, no ha evitat que els tècnics del Districte de Sants-Montjuïc hagin passat a actuar d’ofici “per intentar esbrinar si hi ha alguna servitud de pas vinculada a l’esmentada finca”.

Si bé aquest mitjà de comunicació s’ha posat en contacte amb l’empresa que gestiona l’aparcament afectat, a hores de tancar aquesta edició la companyia no ha contestat la sol·licitud. Per la seva part, Barcelona en Comú també ha registrat una pregunta d’urgència a l’Ajuntament per tal que la regidora del Districte, Raquel Gil, expliqui per què s’ha permès i com es resoldran les afectacions derivades.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021