Connecta amb nosaltres

Societat

L’ocupació reobre el debat de la manca d’espais

Publicat

on

@4tito4 / La Base pretén fer una doble denúncia amb l’acció, la falta de llocs per als projectes del barri i recuperar la muntanya de Montjuïc.

Els passats dies 11 i 12 de juny hi havia organitzades unes jornades d’aprenentatge viu al Poble-sec, a càrrec de l’Associació Babàlia, Grup de coMaternitat i Criança Compartida (un projecte integrat dins L’Ateneu Cooperatiu La Base), per tal de posar en comú experiències en aquest àmbit. En el marc d’aquesta activitat es va ocupar l’antiga seu de l’Institut Botànic de Barcelona, que es troba a la cruïlla entre el passeig Jean Forestier i l’avinguda dels Montanyans a Montjuïc. Un edifici de titularitat municipal en desús des de fa més de deu anys. La Base defensa que no és només un espai per a Babàlia, “volem començar a recuperar la muntanya de Montjuïc per a la gent del barri” i asseguren que va més enllà d’una simple ocupació que tingui només un únic destinatari.

El seu propòsit és aixecar un projecte “integrador i intergeneracional”. Emular el que s’ha fet a Can Batlló, on l’Ajuntament de Barcelona ha fet una cessió de l’espai al veïnat. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, indica que aquest immoble “no és l’espai. No està en condicions per fer-hi activitats i així ho van comprovar quan hi van entrar”. Pérez subratlla la importància de la filosofia de Babàlia, “les mesures del govern ja treballen en aquesta línea”, és per això que diu que ja hi ha integrat “un discurs” i apel·la a la “via del diàleg, que sempre està oberta”.

Cerca d’espais

Pérez considera que l’antiga seu de l’Institut Botànic no es pot “cedir” i prossegueix que “s’està treballant per fer una proposta concreta”. Així es mantenen negociacions entre el consistori i la plataforma per tal de “trobar alternatives” que es puguin presentar en la propera reunió que hauria de celebrar-se abans de l’agost, apunta Pérez. En aquest sentit, La Base critica que l’oferta sigui això, “una alternativa per poder-hi fer el projecte de criança compartida” i aquesta no és només la idea. S’insisteix que aquest edifici municipal és l’escollit. Per ara s’hi han celebrat tres assemblees i jornades de neteja, a més hi ha “un estudi exhaustiu encarregat a un grup d’arquitectes per avaluar-ne l’estat”. El Districte, per la seva banda, segueix buscant un espai “en condicions òptimes” per agrupar aquest sector de la criança compartida.

La festa i la diversió van marcar les jornades reivindicatives / La Base

La festa i la diversió van marcar les jornades reivindicatives / La Base

Les maneres de reivindicar

La demanda d’aquest col·lectiu posa en evidència la falta de llocs per a les entitats del barri que intenten desenvolupar una activitat. Això, a més de limitar el creixement del teixit associatiu, frena les aspiracions de les actuals i que tenen una llarga tradició. Una mostra són els Diables, un referent no només al Poble-sec sino també a la ciutat. Des de fa temps reclamen una seu social, concretament duen una dècada rere aquest objectiu. “Les nostres vies de protesta són continuar amb el diàleg i fent pressió. No ocuparem”, precisa el president de la colla, Roger Tres. En aquest sentit, també es pronuncia el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, “el problema és el com. Hi ha uns mètodes” i expressa el seu malestar per optar per aquesta via per part dels membres de Babàlia, “no s’ha fet com toca”. Recorda que també hi ha d’altres entitats en aquesta situació i s’adeqüen a uns paràmetres.

L’Ateneu Cooperatiu La Base assenyala que volen generar “un procés obert per programar les activitats a realitzar” i tot i signar l’autoria de l’acció, la seva finalitat és el “bé comú”. Tanmateix, justifiquen aquesta manera de protestar, perquè “els ritmes institucionals” no van en la mateixa línea que el grau d’importància de les necessitats.

La regidora del Districte admet la problemàtica del barri en la falta d’espais. Els Diables, per exemple, reparteixen la seva activitat entre el Centre Cívic El Sortidor i el Centre Albareda. “No podem seguir creixent”, lamenta el seu president i equipara l’entitat com “una companyia de teatre” que va carregant tot el material, a més pel fet de no tenir seu social les reunions es fan en “bars i això no dóna una bona imatge”. Tres diu que l’anterior regidor, Jordi Martí, els va proposar un espai fix a l’Albareda, però va arribar el canvi a l’Ajuntament i el relleu de Martí, Jaume Asens, “no el vam veure mai” i afegeix “hem seguit parlant amb els tècnics del Districte, que són els mateixos i ens continuen dient el de sempre”. Espera que amb l’arribada de Laura Pérez al despatx de Creu Coberta s’obri una nova etapa d’esperança, igual que per a la gent de Babàlia.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024