Connecta amb nosaltres

Societat

L’ocupació reobre el debat de la manca d’espais

Publicat

on

@4tito4 / La Base pretén fer una doble denúncia amb l’acció, la falta de llocs per als projectes del barri i recuperar la muntanya de Montjuïc.

Els passats dies 11 i 12 de juny hi havia organitzades unes jornades d’aprenentatge viu al Poble-sec, a càrrec de l’Associació Babàlia, Grup de coMaternitat i Criança Compartida (un projecte integrat dins L’Ateneu Cooperatiu La Base), per tal de posar en comú experiències en aquest àmbit. En el marc d’aquesta activitat es va ocupar l’antiga seu de l’Institut Botànic de Barcelona, que es troba a la cruïlla entre el passeig Jean Forestier i l’avinguda dels Montanyans a Montjuïc. Un edifici de titularitat municipal en desús des de fa més de deu anys. La Base defensa que no és només un espai per a Babàlia, “volem començar a recuperar la muntanya de Montjuïc per a la gent del barri” i asseguren que va més enllà d’una simple ocupació que tingui només un únic destinatari.

El seu propòsit és aixecar un projecte “integrador i intergeneracional”. Emular el que s’ha fet a Can Batlló, on l’Ajuntament de Barcelona ha fet una cessió de l’espai al veïnat. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, indica que aquest immoble “no és l’espai. No està en condicions per fer-hi activitats i així ho van comprovar quan hi van entrar”. Pérez subratlla la importància de la filosofia de Babàlia, “les mesures del govern ja treballen en aquesta línea”, és per això que diu que ja hi ha integrat “un discurs” i apel·la a la “via del diàleg, que sempre està oberta”.

Cerca d’espais

Pérez considera que l’antiga seu de l’Institut Botànic no es pot “cedir” i prossegueix que “s’està treballant per fer una proposta concreta”. Així es mantenen negociacions entre el consistori i la plataforma per tal de “trobar alternatives” que es puguin presentar en la propera reunió que hauria de celebrar-se abans de l’agost, apunta Pérez. En aquest sentit, La Base critica que l’oferta sigui això, “una alternativa per poder-hi fer el projecte de criança compartida” i aquesta no és només la idea. S’insisteix que aquest edifici municipal és l’escollit. Per ara s’hi han celebrat tres assemblees i jornades de neteja, a més hi ha “un estudi exhaustiu encarregat a un grup d’arquitectes per avaluar-ne l’estat”. El Districte, per la seva banda, segueix buscant un espai “en condicions òptimes” per agrupar aquest sector de la criança compartida.

La festa i la diversió van marcar les jornades reivindicatives / La Base

La festa i la diversió van marcar les jornades reivindicatives / La Base

Les maneres de reivindicar

La demanda d’aquest col·lectiu posa en evidència la falta de llocs per a les entitats del barri que intenten desenvolupar una activitat. Això, a més de limitar el creixement del teixit associatiu, frena les aspiracions de les actuals i que tenen una llarga tradició. Una mostra són els Diables, un referent no només al Poble-sec sino també a la ciutat. Des de fa temps reclamen una seu social, concretament duen una dècada rere aquest objectiu. “Les nostres vies de protesta són continuar amb el diàleg i fent pressió. No ocuparem”, precisa el president de la colla, Roger Tres. En aquest sentit, també es pronuncia el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, “el problema és el com. Hi ha uns mètodes” i expressa el seu malestar per optar per aquesta via per part dels membres de Babàlia, “no s’ha fet com toca”. Recorda que també hi ha d’altres entitats en aquesta situació i s’adeqüen a uns paràmetres.

L’Ateneu Cooperatiu La Base assenyala que volen generar “un procés obert per programar les activitats a realitzar” i tot i signar l’autoria de l’acció, la seva finalitat és el “bé comú”. Tanmateix, justifiquen aquesta manera de protestar, perquè “els ritmes institucionals” no van en la mateixa línea que el grau d’importància de les necessitats.

La regidora del Districte admet la problemàtica del barri en la falta d’espais. Els Diables, per exemple, reparteixen la seva activitat entre el Centre Cívic El Sortidor i el Centre Albareda. “No podem seguir creixent”, lamenta el seu president i equipara l’entitat com “una companyia de teatre” que va carregant tot el material, a més pel fet de no tenir seu social les reunions es fan en “bars i això no dóna una bona imatge”. Tres diu que l’anterior regidor, Jordi Martí, els va proposar un espai fix a l’Albareda, però va arribar el canvi a l’Ajuntament i el relleu de Martí, Jaume Asens, “no el vam veure mai” i afegeix “hem seguit parlant amb els tècnics del Districte, que són els mateixos i ens continuen dient el de sempre”. Espera que amb l’arribada de Laura Pérez al despatx de Creu Coberta s’obri una nova etapa d’esperança, igual que per a la gent de Babàlia.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024