Connecta amb nosaltres

Societat

Les plataformes Recuperem i Salvem el teatre Arnau rebutgen convertir-lo en un teatre infantil

Publicat

on

@pruna_ana / La idea va ser proposada pel socialista Jaume Collboni i ha provocat la indignació dels col·lectius que treballen des de fa mesos per la recuperació del vell cabaret.

Fa uns dies, un reportatge de LA VANGUARDIA anunciava que el conseller d’economia, cultura i esports, Jaume Collboni, volia convertir l’Arnau en un teatre per a nens, amb una programació, mobiliari i fins i tot una taquilla adequada pels infants. Segons assegurava el diari, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ja treballava en el document intern que havia de fer de l’Arnau un pioner teatre infantil.

Aquesta notícia va arribar a través del propi diari a les principals plataformes que treballen per la recuperació del teatre: Salvem el teatre Arnau i Recuperem el teatre Arnau, que van rebre-la amb estupefacció i indignació a parts iguals: “Actuar de forma unilateral és una falta de respecte cap a la gent que forma el procés participatiu. Si l’Arnau es recupera algun dia no serà per la feina del PSC sinó per la de la ciutadania”. Són paraules de Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. Aquesta plataforma és partidària d’oferir el teatre a les companyies que lluiten per la seva reobertura: “Pensem que hauria de ser un espai escènic obert a la participació de les companyies i alhora hi hauria d’haver un centre d’interpretació del Paral·lel però entès de forma amplia”, diu Lozano.

De la seva banda, Salvem el teatre Arnau també veu amb recel la proposta de convertir-lo en un teatre per a nens: “És molt lleig, en el moment que hi ha un procés participatiu obert, tirar pel dret i presentar un projecte que no s’ha mostrat a la resta d’agents que hi estem implicats. Nosaltres no volem que sigui un teatre més, i no veiem la necessitat tampoc que s’hi faci un teatre infantil. La realitat teatral a Barcelona és la que és, i no ens podem inventar ara una necessitat teatral que no existeix”, explica l’Enric H. March, membre de Salvem l’Arnau.

p1010328

La façana del vell Teatre Arnau / Anna Pruna

La gestió de l’Arnau: l’altre debat

En el cas de Salvem l’Arnau, preferirien convertir el futur espai rehabilitat en un element més del Museu de les Arts Escèniques (MAE), que actualment es troba a l’Institut del Teatre i no és accessible al públic. “No volem convertir l’Arnau en un lloc on hi hagi elements estàtics, sinó fer-ne un museu viu on es pugui mostrar el fons del MAE però al mateix temps que sigui un centre d’interpretació de la història del Paral·lel, tant de les arts escèniques com de l’oci popular, el moviment obrer…”, diu March.

La futura gestió de l’espai és també un tema controvertit; la plataforma que lidera March optaria per una cogestió “perquè hi ha elements que no poden estar en mans de gent senzillament il·lusionada. Cal un nivell de control professional”. De la seva banda, Recuperem l’Arnau seria partidari d’una gestió ciutadana o comunitària.

I el Talia què?

L’antic teatre Talia, actualment un solar abandonat de propietat privada, també és un dels espais emblemàtics del Paral·lel que resta pendent donar-li ús. Des de la plataforma Salvem l’Arnau creuen que podria ser una bona idea aprofitar aquest espai, convertint-lo en una carpa insonoritzada: “La manera de poder arribar a un acord dins del procés participatiu passa per oferir a les companyies que estan integrades a la plataforma una solució a la seva demanda. Pensem que l’Arnau no és el lloc però oferim, gràcies a l’Associació Talia Olympia, que dintre del pack s’incorporés l’espai del Talia, convertit en carpa per a les petites companyies o per teatre infantil, concerts…” diu March. Tant ell com en Toni Oller, de l’associació Talia Olympia, creuen que aquesta seria l’única manera de contemplar la proposta feta pel conseller Collboni. Les dues plataformes també apunten que a l’Arnau s’hi podria fer un teatre de butxaca, però de moment es mostren cautelosos amb les propostes: “Està per veure, quan es rehabiliti, quin serà l’espai útil que tindrà. L’espai és petit i encara ho serà més perquè hi ha elements que no es podran reconstruir”, conclou l’Enric H March.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024