Connecta amb nosaltres

Societat

Les plataformes Recuperem i Salvem el teatre Arnau rebutgen convertir-lo en un teatre infantil

Publicat

on

@pruna_ana / La idea va ser proposada pel socialista Jaume Collboni i ha provocat la indignació dels col·lectius que treballen des de fa mesos per la recuperació del vell cabaret.

Fa uns dies, un reportatge de LA VANGUARDIA anunciava que el conseller d’economia, cultura i esports, Jaume Collboni, volia convertir l’Arnau en un teatre per a nens, amb una programació, mobiliari i fins i tot una taquilla adequada pels infants. Segons assegurava el diari, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ja treballava en el document intern que havia de fer de l’Arnau un pioner teatre infantil.

Aquesta notícia va arribar a través del propi diari a les principals plataformes que treballen per la recuperació del teatre: Salvem el teatre Arnau i Recuperem el teatre Arnau, que van rebre-la amb estupefacció i indignació a parts iguals: “Actuar de forma unilateral és una falta de respecte cap a la gent que forma el procés participatiu. Si l’Arnau es recupera algun dia no serà per la feina del PSC sinó per la de la ciutadania”. Són paraules de Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. Aquesta plataforma és partidària d’oferir el teatre a les companyies que lluiten per la seva reobertura: “Pensem que hauria de ser un espai escènic obert a la participació de les companyies i alhora hi hauria d’haver un centre d’interpretació del Paral·lel però entès de forma amplia”, diu Lozano.

De la seva banda, Salvem el teatre Arnau també veu amb recel la proposta de convertir-lo en un teatre per a nens: “És molt lleig, en el moment que hi ha un procés participatiu obert, tirar pel dret i presentar un projecte que no s’ha mostrat a la resta d’agents que hi estem implicats. Nosaltres no volem que sigui un teatre més, i no veiem la necessitat tampoc que s’hi faci un teatre infantil. La realitat teatral a Barcelona és la que és, i no ens podem inventar ara una necessitat teatral que no existeix”, explica l’Enric H. March, membre de Salvem l’Arnau.

p1010328

La façana del vell Teatre Arnau / Anna Pruna

La gestió de l’Arnau: l’altre debat

En el cas de Salvem l’Arnau, preferirien convertir el futur espai rehabilitat en un element més del Museu de les Arts Escèniques (MAE), que actualment es troba a l’Institut del Teatre i no és accessible al públic. “No volem convertir l’Arnau en un lloc on hi hagi elements estàtics, sinó fer-ne un museu viu on es pugui mostrar el fons del MAE però al mateix temps que sigui un centre d’interpretació de la història del Paral·lel, tant de les arts escèniques com de l’oci popular, el moviment obrer…”, diu March.

La futura gestió de l’espai és també un tema controvertit; la plataforma que lidera March optaria per una cogestió “perquè hi ha elements que no poden estar en mans de gent senzillament il·lusionada. Cal un nivell de control professional”. De la seva banda, Recuperem l’Arnau seria partidari d’una gestió ciutadana o comunitària.

I el Talia què?

L’antic teatre Talia, actualment un solar abandonat de propietat privada, també és un dels espais emblemàtics del Paral·lel que resta pendent donar-li ús. Des de la plataforma Salvem l’Arnau creuen que podria ser una bona idea aprofitar aquest espai, convertint-lo en una carpa insonoritzada: “La manera de poder arribar a un acord dins del procés participatiu passa per oferir a les companyies que estan integrades a la plataforma una solució a la seva demanda. Pensem que l’Arnau no és el lloc però oferim, gràcies a l’Associació Talia Olympia, que dintre del pack s’incorporés l’espai del Talia, convertit en carpa per a les petites companyies o per teatre infantil, concerts…” diu March. Tant ell com en Toni Oller, de l’associació Talia Olympia, creuen que aquesta seria l’única manera de contemplar la proposta feta pel conseller Collboni. Les dues plataformes també apunten que a l’Arnau s’hi podria fer un teatre de butxaca, però de moment es mostren cautelosos amb les propostes: “Està per veure, quan es rehabiliti, quin serà l’espai útil que tindrà. L’espai és petit i encara ho serà més perquè hi ha elements que no es podran reconstruir”, conclou l’Enric H March.

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024