Connecta amb nosaltres

Societat

Les plataformes Recuperem i Salvem el teatre Arnau rebutgen convertir-lo en un teatre infantil

Publicat

on

@pruna_ana / La idea va ser proposada pel socialista Jaume Collboni i ha provocat la indignació dels col·lectius que treballen des de fa mesos per la recuperació del vell cabaret.

Fa uns dies, un reportatge de LA VANGUARDIA anunciava que el conseller d’economia, cultura i esports, Jaume Collboni, volia convertir l’Arnau en un teatre per a nens, amb una programació, mobiliari i fins i tot una taquilla adequada pels infants. Segons assegurava el diari, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ja treballava en el document intern que havia de fer de l’Arnau un pioner teatre infantil.

Aquesta notícia va arribar a través del propi diari a les principals plataformes que treballen per la recuperació del teatre: Salvem el teatre Arnau i Recuperem el teatre Arnau, que van rebre-la amb estupefacció i indignació a parts iguals: “Actuar de forma unilateral és una falta de respecte cap a la gent que forma el procés participatiu. Si l’Arnau es recupera algun dia no serà per la feina del PSC sinó per la de la ciutadania”. Són paraules de Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. Aquesta plataforma és partidària d’oferir el teatre a les companyies que lluiten per la seva reobertura: “Pensem que hauria de ser un espai escènic obert a la participació de les companyies i alhora hi hauria d’haver un centre d’interpretació del Paral·lel però entès de forma amplia”, diu Lozano.

De la seva banda, Salvem el teatre Arnau també veu amb recel la proposta de convertir-lo en un teatre per a nens: “És molt lleig, en el moment que hi ha un procés participatiu obert, tirar pel dret i presentar un projecte que no s’ha mostrat a la resta d’agents que hi estem implicats. Nosaltres no volem que sigui un teatre més, i no veiem la necessitat tampoc que s’hi faci un teatre infantil. La realitat teatral a Barcelona és la que és, i no ens podem inventar ara una necessitat teatral que no existeix”, explica l’Enric H. March, membre de Salvem l’Arnau.

p1010328

La façana del vell Teatre Arnau / Anna Pruna

La gestió de l’Arnau: l’altre debat

En el cas de Salvem l’Arnau, preferirien convertir el futur espai rehabilitat en un element més del Museu de les Arts Escèniques (MAE), que actualment es troba a l’Institut del Teatre i no és accessible al públic. “No volem convertir l’Arnau en un lloc on hi hagi elements estàtics, sinó fer-ne un museu viu on es pugui mostrar el fons del MAE però al mateix temps que sigui un centre d’interpretació de la història del Paral·lel, tant de les arts escèniques com de l’oci popular, el moviment obrer…”, diu March.

La futura gestió de l’espai és també un tema controvertit; la plataforma que lidera March optaria per una cogestió “perquè hi ha elements que no poden estar en mans de gent senzillament il·lusionada. Cal un nivell de control professional”. De la seva banda, Recuperem l’Arnau seria partidari d’una gestió ciutadana o comunitària.

I el Talia què?

L’antic teatre Talia, actualment un solar abandonat de propietat privada, també és un dels espais emblemàtics del Paral·lel que resta pendent donar-li ús. Des de la plataforma Salvem l’Arnau creuen que podria ser una bona idea aprofitar aquest espai, convertint-lo en una carpa insonoritzada: “La manera de poder arribar a un acord dins del procés participatiu passa per oferir a les companyies que estan integrades a la plataforma una solució a la seva demanda. Pensem que l’Arnau no és el lloc però oferim, gràcies a l’Associació Talia Olympia, que dintre del pack s’incorporés l’espai del Talia, convertit en carpa per a les petites companyies o per teatre infantil, concerts…” diu March. Tant ell com en Toni Oller, de l’associació Talia Olympia, creuen que aquesta seria l’única manera de contemplar la proposta feta pel conseller Collboni. Les dues plataformes també apunten que a l’Arnau s’hi podria fer un teatre de butxaca, però de moment es mostren cautelosos amb les propostes: “Està per veure, quan es rehabiliti, quin serà l’espai útil que tindrà. L’espai és petit i encara ho serà més perquè hi ha elements que no es podran reconstruir”, conclou l’Enric H March.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.