@pruna_ana / La idea va ser proposada pel socialista Jaume Collboni i ha provocat la indignació dels col·lectius que treballen des de fa mesos per la recuperació del vell cabaret.

Fa uns dies, un reportatge de LA VANGUARDIA anunciava que el conseller d’economia, cultura i esports, Jaume Collboni, volia convertir l’Arnau en un teatre per a nens, amb una programació, mobiliari i fins i tot una taquilla adequada pels infants. Segons assegurava el diari, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ja treballava en el document intern que havia de fer de l’Arnau un pioner teatre infantil.

Aquesta notícia va arribar a través del propi diari a les principals plataformes que treballen per la recuperació del teatre: Salvem el teatre Arnau i Recuperem el teatre Arnau, que van rebre-la amb estupefacció i indignació a parts iguals: “Actuar de forma unilateral és una falta de respecte cap a la gent que forma el procés participatiu. Si l’Arnau es recupera algun dia no serà per la feina del PSC sinó per la de la ciutadania”. Són paraules de Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. Aquesta plataforma és partidària d’oferir el teatre a les companyies que lluiten per la seva reobertura: “Pensem que hauria de ser un espai escènic obert a la participació de les companyies i alhora hi hauria d’haver un centre d’interpretació del Paral·lel però entès de forma amplia”, diu Lozano.

De la seva banda, Salvem el teatre Arnau també veu amb recel la proposta de convertir-lo en un teatre per a nens: “És molt lleig, en el moment que hi ha un procés participatiu obert, tirar pel dret i presentar un projecte que no s’ha mostrat a la resta d’agents que hi estem implicats. Nosaltres no volem que sigui un teatre més, i no veiem la necessitat tampoc que s’hi faci un teatre infantil. La realitat teatral a Barcelona és la que és, i no ens podem inventar ara una necessitat teatral que no existeix”, explica l’Enric H. March, membre de Salvem l’Arnau.

La façana del vell Teatre Arnau / Anna Pruna

La gestió de l’Arnau: l’altre debat

En el cas de Salvem l’Arnau, preferirien convertir el futur espai rehabilitat en un element més del Museu de les Arts Escèniques (MAE), que actualment es troba a l’Institut del Teatre i no és accessible al públic. “No volem convertir l’Arnau en un lloc on hi hagi elements estàtics, sinó fer-ne un museu viu on es pugui mostrar el fons del MAE però al mateix temps que sigui un centre d’interpretació de la història del Paral·lel, tant de les arts escèniques com de l’oci popular, el moviment obrer…”, diu March.

La futura gestió de l’espai és també un tema controvertit; la plataforma que lidera March optaria per una cogestió “perquè hi ha elements que no poden estar en mans de gent senzillament il·lusionada. Cal un nivell de control professional”. De la seva banda, Recuperem l’Arnau seria partidari d’una gestió ciutadana o comunitària.

I el Talia què?

L’antic teatre Talia, actualment un solar abandonat de propietat privada, també és un dels espais emblemàtics del Paral·lel que resta pendent donar-li ús. Des de la plataforma Salvem l’Arnau creuen que podria ser una bona idea aprofitar aquest espai, convertint-lo en una carpa insonoritzada: “La manera de poder arribar a un acord dins del procés participatiu passa per oferir a les companyies que estan integrades a la plataforma una solució a la seva demanda. Pensem que l’Arnau no és el lloc però oferim, gràcies a l’Associació Talia Olympia, que dintre del pack s’incorporés l’espai del Talia, convertit en carpa per a les petites companyies o per teatre infantil, concerts…” diu March. Tant ell com en Toni Oller, de l’associació Talia Olympia, creuen que aquesta seria l’única manera de contemplar la proposta feta pel conseller Collboni. Les dues plataformes també apunten que a l’Arnau s’hi podria fer un teatre de butxaca, però de moment es mostren cautelosos amb les propostes: “Està per veure, quan es rehabiliti, quin serà l’espai útil que tindrà. L’espai és petit i encara ho serà més perquè hi ha elements que no es podran reconstruir”, conclou l’Enric H March.