Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns demanen un hotel d’entitats un cop es rehabiliti el Palau d’Esports

Publicat

on

@4tito4 / Per altra banda, el mal estat de les voreres al carrer Piquer preocupa els veïns, que asseguren fa temps que es troben així; el Districte ho té entre “les prioritats”.

El Poble-sec necessita d’espais per a que l’ampli teixit associatiu que té pugui desenvolupar la seva activitat. Reivindicacions recents ho demostren com les dels castellers, els diables, l’Associació Babàlia i un grup de veïns que ha creat una comissió per recuperar el Palau de la Premsa, així com les entitats esportives. Això evidencia que la manca d’espais frena el seu creixement i, per altra banda, també posa de relleu que algunes instal·lacions actuals s’han quedat obsoletes i necessiten d’una renovació. La morfologia del barri impedeix que es pugui construir o idear un projecte, però queden racons en desús, en sòl municipal, i que podrien solucionar, en part, aquesta problemàtica innata del Poble-sec amb els equipaments. El Palau d’Esports compleix aquest perfil, una instal·lació que va ser un referent esportiu a mitjans segle XX i que ha perdut aquest pes amb el pas dels anys.

Es troba en una bona ubicació, als peus de Montjuïc, al límit del barri, a l’extrem oest, i tenint com a veïns el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Teatre Lliure. Precisament, una de les idees que baralla l’Ajuntament de Barcelona és, i d’acord amb aquest entorn cultural, que continuï amb l’activitat que feia abans de quedar pràcticament sense utilitzar i que es coneixia amb el nom de Barcelona Teatre Musical (BTM). El 2002 es va reformar l’equipament esportiu, reduint la capacitat més de la meitat (al principi hi havia una aforament per a 8.000 espectadors) i adaptant-lo per acollir espectacles musicals de gran format i amb la intenció de tenir programació estable. Entre d’altres cartells que es van penjar va ser Mamma Mia, amb la presència de Nina, Muntsa Rius i Albert Muntanyola, entre molts d’altres. 

L’experiment de BTM, tot i que avui dia els voltants del Palau d’Esports anuncia, amb grans pancartes, aquest nom, no va funcionar gaires anys i porta més de set sense obrir les portes de forma regular. Una altra de les propostes que el consistori valora és que també pugui albergar competicions de caràcter esportiu, però compta amb un gran però: el cost. Això suposaria tornar a remodelar-lo i, molt probablement, es dispararia el pressupost. Tot i així, el govern municipal no ha volgut posicionar-se sobre un possible ús d’aquest equipament i està treballant per trobar-li una sortida, de fet, es tracta d’una carpeta que s’ha heretat de l’anterior legislatura.    

palau-portada-2

El Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, concebut per a 8.000 espectadors, es troba des de fa anys en desús / Yeagov

Obres a l’interior 

L’aspecte exterior no és d’abandonament i deixadesa, encara que en alguns dels accessos al pavelló es poden trobar matalassos i cartrons, signe de que hi ha pernoctat gent o que encara ho fa. A l’interior hi ha problemes estructurals, tal com van corroborar Bombers i Guàrdia Urbana fa un any en un registre al recinte, que s’hauran d’abordar un cop es decideixi què fer. En aquest sentit, el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, suggereix “un hotel d’entitats” que serviria de “cara al barri i la ciutat”. Gàzquez assegura que és un espai necessari i podria donar resposta a les problemàtiques de moltes associacions del Poble-sec. 

Maldecaps a Piquer

El passat mes de juliol van començar les obres per pacificar el carrer de l’Olivera per tal de donar prioritat als vianants i millorar el confort dels veïns. Uns treballs que, en principi, s’han d’allargar fins al maig i formen part d’una actuació total a la zona que cobreix més de 5.000 metres quadrats. A l’altre extrem del barri, concretament al carrer Piquer, s’estenen les queixes per l’estat de les voreres, que estan aixecades i dificulten el pas, sobretot de la gent gran i fins i tot ha provocat alguna caiguda, segons alerta Gàzquez. “No s’està fent res. En aquesta zona del Poble-sec, ens sentim abandonats”, lamenta el portaveu de l’entitat veïnal. “Fins a Nou de la Rambla s’han fet millores, però a l’àrea de Sant Bertran no”, etziba contrariat. 

Gàzquez subratlla que s’havien d’incloure les millores en el Pla d’Actuació del Districte (PAD) “però no ha estat així” i qualifica aquest tema de “prioritari”. El Districte de Sants-Montjuïc indica que aquesta actuació està a “la llista de les prioritats”, però sense detallar data exacta, tot i que està “contemplat que sigui una de les properes millores al Districte”. Gàzquez sosté que tenia “la paraula” de la consellera del barri, Carolina López, de dur-se a terme i continua, “abans de l’estiu em van informar que hi havia diners per fer la meitat del carrer Piquer: aquest any una vorera i el següent l’altra”. Posteriorment, prossegueix amb l’explicació, van fer marxa enrere “per un error de càlcul”.

piquer-vorera-2-2

Voreres en mal estat al carrer Piquer / Albert Hernández

Sigui com sigui, els veïns segueixen sortejant els entrebancs que apareixen al carrer, especialment al tram entre Palaudàries i Cabanes. Mercedes Sabater, veïna de Piquer i que acostuma a passejar-hi empenyent el seu net que va en cadira de rodes es queixa que “ja fa anys que està així, però aquí no ve ningú” i assenyala un altre punt perillós: la parada del bus del barri. “Algú ha tingut un espant baixant de l’autobús”.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024