Connecta amb nosaltres

Societat

Sonia i Ferran: “A la Bibliomusicineteca fem més de 100 activitats cada temporada”

Publicat

on

@pruna_ana Tots dos són periodistes. Ell, Ferran Baile (Barcelona, 1950) ha treballat durant molts anys com especialista en teatre infantil a diversos mitjans de comunicació. Ella, Sonia Garcia (Puebla, Mèxic, 1965) era directora del diari de Xalapa, la capital de l’estat de Veracruz. Des de fa gairebé 15 anys són al capdavant de la Bibliomusicineteca, una associació cultural del Poble-sec que farà les delícies dels amants del cinema, la música i la literatura. Un espai necessari que avui descobrim una miqueta més. 

Quin és l’esperit de la Bibliomusicineteca?

F: La Biblio és una plataforma oberta d’activitats relacionades amb els llibres, la música, el cinema i les arts escèniques. Amb un esperit multicultural i plurigeneracional. Està obert també a tallers, sempre i quan no marquin una ideologia determinada. Volem obrir finestres de coneixement.

Un espai que neix a partir de la biblioteca del teu pare, Ferran.

F: El meu pare va comprar aquests locals als 80. Ho va arreglar i ho tenia com una biblioteca personal. Ara hi ha llibres d’ell, meus i donacions que han anat arribant. El meu pare em va deixar  un fons bibliogràfic de gairebé vint mil llibres. I se’ls llegia. Ell deia que els llibres eren un material noble i que sempre tindrien un valor.

Com es converteix aquest espai en l’Associació Cultural que és avui?

F: El meu pare mor al 2000 i al 2001 ja començo a buscar gent que m’ajudi a convertir els locals en una Associació cultural. La Bibliomusicineteca es va obrir el 2004 i aquell any ja es comencen a fer activitats.

I tu, Sonia, com entres a formar part de la ‘Biblio’?

S: Jo era periodista a Mèxic i vaig venir a Barcelona a treballar al Periódico de Catalunya. Vaig conèixer el Ferran al Periódico i quan vaig veure el local vaig quedar meravellada i vaig pensar que podia donar un servei social important i que representava aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.

Parleu-me del cinefòrum, una de les activitats amb millor acollida de la Biblio.

F i S: Ens agrada recuperar documents, donar a conèixer el cinema mexicà clàssic popular però també pel·lícules que encara no s’han estrenat aquí. També passem cinema rodat a Barcelona i estem buscant imatges rodades a Montjuïc i al Poble-sec. Aviat començarem un cicle sobre cinema del Paral·lel que s’inicia amb La Venenosa, una pel·lícula de la Raquel Meller als anys 20.

bibliomusi1

La Sonia i en Ferran al plató de la Bibliomusicineteca

“La ‘Biblio’ representa aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.”

 

Alguna novetat de cara als propers mesos?

F: Ara preparem el que serà el Centre de Documentació de les Arts Escèniques Lux Teatrale. Recull tota la documentació que he anat guardant i documentant en els quasi quaranta anys de treball informatiu a la premsa escrita i a la televisió, centrat principalment en els espectacles per a nois i noies i les representacions de Pastorets i Pessebres Vivents.

Teniu relació amb altres espais culturals del barri?

F i S: Sí, hem fet varies coses conjuntes, des de treballar amb el Centre Cultural Albareda en un acte dedicat a Serrat, fins a col·laborar fent exposicions amb el Kasbah, amb la Vilella, amb el grup vocal SoundDreamers i ara estem parlant amb l’Abirradero per fer alguna cosa plegats. També oferim l’espai de la Biblio per a grups de teatre i artistes varis per assajar.

També teniu una relació constant amb països llatinoamericans, sobretot amb Mèxic.

S: Col·laborem amb el centre cultural El Tecolote, a Mèxic. Recolzem els joves d’Arcelia, Guerrero, a través d’una beca per estar aquí un mes. Allò és terreny narco i els joves treballen a través de la música, les arts escèniques i la cultura popular per, si més no, tenir una altra finestra. La persona passa aquí un mes i després torna a El Tecolote a impartir els coneixements que ha après als nois que treballen allà.

Quines activitats tenen més acollida a la ‘Biblio’?

F i S: El cinema, els tallers… Però sobretot els Altares de Muerte, que serveixen per donar a conèixer aquesta visió lúdica que tenen els mexicans de la mort. També tenen molt bona acollida el Club del Espejo, el de la Òpera i el de la Tertúlia.

bibliomusi2

En Ferran i la Sonia amb dos cartells de Celso Arrieta

Com funcioneu a nivell econòmic?

F i S: No comptem amb cap tipus d’ajuda, volem ser independents. Els socis aporten 10 euros l’any, una quantitat simbòlica, i és l’únic que rebem. Avui en dia som uns 60 socis i esperem aconseguir-ne més i nous col·laboradors perquè això porta molta feina: Fem més de 100 activitats per temporada! Però per sort, al ser propietaris del local, les despeses són molt assequibles.

Quina és la vostra opinió sobre el moment que viu la cultura a Catalunya?

F: Hi ha una minoria que ens interessem per la cultura, que intentem pensar per nosaltres mateixos, però seguim sent una minoria. Malgrat la crisi, però, hi ha una gran vitalitat cultural a Catalunya, això s’ha mantingut en el temps.

Societat

En marxa les obres de pacificació del carrer de Piquer

El trànsit es veurà afectat durant el temps de la primera fase de les tasques

Publicat

on

Per

Final de mandat, obres a ple rendiment. Aquest darrer mes d’agost han començat les obres de pacificació del carrer de Piquer amb l’objectiu de “millorar la mobilitat i reduir el trànsit rodat al voltant de la via”, ha explicat l’Ajuntament. El tram afectat s’estén des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. L’actuació, que s’emmarca en el Pla de Barris, compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i es preveu tenir-la enllestida a l’abril.

L’obra té com a repte millorar “la qualitat de l’espai públic, donar més protagonisme als vianants i potenciar i facilitar l’activitat del comerç de proximitat que hi ha a la zona”. A més, per afavorir els desplaçaments a peu, es generaran plataformes úniques a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes. Les voreres actuals també es rehabilitaran i s’eixamplaran fins als 3,20 i 2,90 metres, ja que només es mantindrà una de les dues franges d’aparcaments actuals (anirà variant de banda a cada tram entre cruïlles).

Per tal de millorar l’espai d’ombres, es plantarà nou arbrat a totes dues voreres i es reubicarà l’existent, mentre que a les nits el veïnat disposarà d’un nou enllumenat (col·locat en un dels dos costats de carrer entre arbres). A més, també s’aprofitarà per fer millores en el col·lector que circula sota el carrer de Piquer.

Afectacions

Les tasques de la primera fase de les obres han comportat un primer tall total de la circulació al tram comprès entre els carrers de Palaudàries i Cabanes (restringit només per a veïns, veïnes i serveis). De fet, el trànsit es desviarà cap al passeig de Montjuïc i als carrers de Blesa i de Vila i Vilà. Passarà el mateix amb la línia de bus 121, que s’ha desviat pel passeig de Montjuïc entre els carrers de Palaudàries i Cabanes, reincorporant-se després al seu itinerari habitual. Així mateix, la parada de bus del carrer de Piquer, la 2068, s’ha traslladat a la cruïlla del passeig de Montjuïc amb el carrer de Mata. La circulació per les interseccions de Piquer amb Mata i Palaudàries no comportaran afectacions a la circulació. En canvi, el carrer de Cabanes quedarà dividit per les obres deixant en atzucac els trams d’aquest carrer fins a Blesa i Vila i Vilà.

La inversió

La reforma del carrer de Piquer és una de les actuacions previstes al Pla de Barris, el qual té com a objectiu revertir les desigualtats entre els diferents barris de la ciutat de Barcelona i que incideix, entre d’altres, en intervencions transformadores a l’espai públic. La intervenció busca promoure els eixos cívics i accessibles que connecten els equipaments i extrems del barri, a la vegada que incorpora la mirada de gènere en la millora de l’espai públic i la pacificació d’entorns escolars.

Continua llegint

Societat

El Pla de Barris activa un programa d’activitats extraescolars artístiques i cientifico-tecnològiques

Publicat

on

Per

Continua llegint

Societat

Un salt en el temps

Publicat

on

Per

Aquest estiu, sense excessiva repercussió ni bombos ni platerets, l’astronomia ha fet un salt tecnològic històric saltant a una nova era. El famós telescopi espacial Hubble (orbitant a uns 500 kms d’alçada), ha estat substituït pel nou James Webb (JWST), i aquest ja ha assolit el ple funcionament. La diferència és abismal i totalment tecnològica. Mentre Hubble funcionava captant llum visible a través de potents lents de 2,5 metres de diàmetre, el nou  radiotelescopi està format per un conjunt de miralls i lents de 6 metres de diàmetre i que capten llum infraroja, la llum que emeten amb més força estels i galàxies. Aquest espectre de la llum resulta invisible pels nostres ulls, però el JWST el transforma en imatges visibles. La distància també és un factor importantíssim, JWST està més allunyat, a 1,5 milions de Kms de la terra. Amb aquest nou sistema podem veure objectes estel·lars i zones de l’univers abans inobservables com ara nebuloses de pols o galàxies llunyanes. Els resultats no han trigat a arribar i han estat més espectaculars del que esperàvem.

Cercant l’origen de l’univers

L’objectiu del telescopi, però, no és només identificar noves galàxies i estels. La gran missió és viatjar en el temps i investigar l’origen de l’univers. La immensitat del cosmos és tal que la velocitat en què viatja la llum resulta extremadament lenta per recórrer aquestes distàncies. Per aquest motiu, el telescopi i també nosaltres mirant el cel nocturn, estem veient la llum que aquests objectes van emetre fa milions d’anys, és a dir, estem veient el seu passat. D’aquesta manera, utilitzant la gran potència del radiotelescopi es vol intentar captar llum i imatges d’objectes emeses poc després del Big Bang, és a dir, imatges properes a l’origen de l’univers per saber més sobre ell i el seu origen, fa 13.800 milions d’anys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021