Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns demanen un hotel d’entitats un cop es rehabiliti el Palau d’Esports

Publicat

on

@4tito4 / Per altra banda, el mal estat de les voreres al carrer Piquer preocupa els veïns, que asseguren fa temps que es troben així; el Districte ho té entre “les prioritats”.

El Poble-sec necessita d’espais per a que l’ampli teixit associatiu que té pugui desenvolupar la seva activitat. Reivindicacions recents ho demostren com les dels castellers, els diables, l’Associació Babàlia i un grup de veïns que ha creat una comissió per recuperar el Palau de la Premsa, així com les entitats esportives. Això evidencia que la manca d’espais frena el seu creixement i, per altra banda, també posa de relleu que algunes instal·lacions actuals s’han quedat obsoletes i necessiten d’una renovació. La morfologia del barri impedeix que es pugui construir o idear un projecte, però queden racons en desús, en sòl municipal, i que podrien solucionar, en part, aquesta problemàtica innata del Poble-sec amb els equipaments. El Palau d’Esports compleix aquest perfil, una instal·lació que va ser un referent esportiu a mitjans segle XX i que ha perdut aquest pes amb el pas dels anys.

Es troba en una bona ubicació, als peus de Montjuïc, al límit del barri, a l’extrem oest, i tenint com a veïns el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Teatre Lliure. Precisament, una de les idees que baralla l’Ajuntament de Barcelona és, i d’acord amb aquest entorn cultural, que continuï amb l’activitat que feia abans de quedar pràcticament sense utilitzar i que es coneixia amb el nom de Barcelona Teatre Musical (BTM). El 2002 es va reformar l’equipament esportiu, reduint la capacitat més de la meitat (al principi hi havia una aforament per a 8.000 espectadors) i adaptant-lo per acollir espectacles musicals de gran format i amb la intenció de tenir programació estable. Entre d’altres cartells que es van penjar va ser Mamma Mia, amb la presència de Nina, Muntsa Rius i Albert Muntanyola, entre molts d’altres. 

L’experiment de BTM, tot i que avui dia els voltants del Palau d’Esports anuncia, amb grans pancartes, aquest nom, no va funcionar gaires anys i porta més de set sense obrir les portes de forma regular. Una altra de les propostes que el consistori valora és que també pugui albergar competicions de caràcter esportiu, però compta amb un gran però: el cost. Això suposaria tornar a remodelar-lo i, molt probablement, es dispararia el pressupost. Tot i així, el govern municipal no ha volgut posicionar-se sobre un possible ús d’aquest equipament i està treballant per trobar-li una sortida, de fet, es tracta d’una carpeta que s’ha heretat de l’anterior legislatura.    

palau-portada-2

El Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, concebut per a 8.000 espectadors, es troba des de fa anys en desús / Yeagov

Obres a l’interior 

L’aspecte exterior no és d’abandonament i deixadesa, encara que en alguns dels accessos al pavelló es poden trobar matalassos i cartrons, signe de que hi ha pernoctat gent o que encara ho fa. A l’interior hi ha problemes estructurals, tal com van corroborar Bombers i Guàrdia Urbana fa un any en un registre al recinte, que s’hauran d’abordar un cop es decideixi què fer. En aquest sentit, el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, suggereix “un hotel d’entitats” que serviria de “cara al barri i la ciutat”. Gàzquez assegura que és un espai necessari i podria donar resposta a les problemàtiques de moltes associacions del Poble-sec. 

Maldecaps a Piquer

El passat mes de juliol van començar les obres per pacificar el carrer de l’Olivera per tal de donar prioritat als vianants i millorar el confort dels veïns. Uns treballs que, en principi, s’han d’allargar fins al maig i formen part d’una actuació total a la zona que cobreix més de 5.000 metres quadrats. A l’altre extrem del barri, concretament al carrer Piquer, s’estenen les queixes per l’estat de les voreres, que estan aixecades i dificulten el pas, sobretot de la gent gran i fins i tot ha provocat alguna caiguda, segons alerta Gàzquez. “No s’està fent res. En aquesta zona del Poble-sec, ens sentim abandonats”, lamenta el portaveu de l’entitat veïnal. “Fins a Nou de la Rambla s’han fet millores, però a l’àrea de Sant Bertran no”, etziba contrariat. 

Gàzquez subratlla que s’havien d’incloure les millores en el Pla d’Actuació del Districte (PAD) “però no ha estat així” i qualifica aquest tema de “prioritari”. El Districte de Sants-Montjuïc indica que aquesta actuació està a “la llista de les prioritats”, però sense detallar data exacta, tot i que està “contemplat que sigui una de les properes millores al Districte”. Gàzquez sosté que tenia “la paraula” de la consellera del barri, Carolina López, de dur-se a terme i continua, “abans de l’estiu em van informar que hi havia diners per fer la meitat del carrer Piquer: aquest any una vorera i el següent l’altra”. Posteriorment, prossegueix amb l’explicació, van fer marxa enrere “per un error de càlcul”.

piquer-vorera-2-2

Voreres en mal estat al carrer Piquer / Albert Hernández

Sigui com sigui, els veïns segueixen sortejant els entrebancs que apareixen al carrer, especialment al tram entre Palaudàries i Cabanes. Mercedes Sabater, veïna de Piquer i que acostuma a passejar-hi empenyent el seu net que va en cadira de rodes es queixa que “ja fa anys que està així, però aquí no ve ningú” i assenyala un altre punt perillós: la parada del bus del barri. “Algú ha tingut un espant baixant de l’autobús”.

Societat

La crisi i la solidaritat del barri

Xarxes de suport mutu, recollida d’aliments, atenció a gent gran i infants i moltes accions per pal·liar els efectes de la Covid-19

Publicat

on

En temps difícils les persones poden treure el millor de si mateixes. Això s’ha demostrat en les nombroses iniciatives que han emergit arreu de Catalunya, i també als barris. El Poble-sec i el seu veïnat ha estat a l’altura en aquestes circumstàncies insòlites que encara estem vivint. Un bon exemple d’això és la Xarxa de Suport Mutu; des que el govern va decretar l’estat d’alarma, diversos veïns del barri es van unir en un grup que tenia el repte d’atendre als més vulnerables. Algunes de les persones que s’hi van sumar ja formaven part d’entitats del barri, però moltes altres era la primera vegada que formaven part d’una iniciativa veïnal. Es van organitzar mitjançant l’eina de missatgeria instantània Telegram i es van posar mans a l’obra: “Vam decidir centrar-nos en la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat que impedia sortir de casa. Fer-los la compra, recollir medicaments a la farmàcia, ajudar-les a llençar les escombraries o treure a passejar el gos”, explica Sandra Salvador, una de les impulsores de la xarxa.

No tothom, especialment la gent gran, disposa de Telegram, així que van optar per penjar cartells en diferents idiomes als carrers, comerços i portals, amb un contacte per a qui necessités suport. Arran d’aquestes connexions entre veïnat, han anat sorgint noves iniciatives, com ara el grup per cosir mascaretes o una campanya de donacions d’ordinadors per als nens i adolescents del barri que havien de fer les classes online. Durant la crisi, la xarxa ha aplegat més de 500 veïns i s’han atès més de 200 persones amb necessitats. Ara, que sembla que el pitjor ha passat, Salvador diu que l’objectiu és “consolidar una xarxa veïnal sòlida i estable que es mantingui en el temps i esdevenir un barri més comunitari i solidari, més proper i habitable, obert a tothom que vulgui participar i involucrar-se”.

Sindicat de Barri i Cooperasec

La Xarxa de Suport Mutu s’ha complementat amb iniciatives que ja existien al barri per atendre qüestions laborals, d’habitatge, de recollida d’aliments, d’acompanyament a gent gran o d’atenció a la infància. El Sindicat de Barri ha estat a primera línia en la lluita pel dret a l’habitatge. Han estat oferint informació i assessoraments sobre la vaga de lloguers i han seguit aturant desnonaments, com el del 2 de juny a Nou de la Rambla. També des de La Base, el Comitè Revolucionari d’Aliments s’ha convertit en un punt de trobada entre voluntariat i persones amb més necessitats a partir de l’experiència de la Xarxa d’Aliments del Poble-sec.

La Xarxa Cooperasec ha contribuït a pal·liar la crisi econòmica i social activant un punt d’acompanyament per donar suport a iniciatives cooperativistes i d’economia solidària: “Hem acompanyat a El Petit Molinet, La Raposa del Poble-sec, l’Ateneu d’Oficis, La Xispa, el Menjador de La Base, Més que Cures i Barrinar cap a la Sostenibilitat”, diuen. A més, han obert un correu (cooperasec@gmail.com) per rebre propostes de veïns que vulguin engegar iniciatives per cobrir les necessitats del barri des dels valors i la praxi de l’economia solidària.

Moltes entitats involucrades

Entitats com Bona Voluntat en Acció, els Castellers, les Parròquies o la Fundació Pere Tarrés també han sumat forces, sota el paraigua de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per fer front a les necessitats sorgides arran de la crisi. Des del començament de la quarantena s’ha organitzat una xarxa de locals de recollida d’aliments, s’han fet lots i s’han repartit a famílies vulnerables, arribant a més de 800 famílies: “També hem obert un compte corrent on han arribat milers d’euros per reforçar els lots alimentaris amb la compra de llet i altres productes de primera necessitat. I hem complementat els lots amb productes de neteja de la llar i d’higiene personal”, diu Antoni Reig, president de la Coordinadora. A més, s’ha recollit i repartit material escolar per als infants de les escoles del barri, al centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés i a l’Espai Infant de la Coordinadora. El grup de dones Cosidores del Poble-sec ha fet mascaretes que s’han repartit per entitats i gent del barri i, des de la Coordinadora, els hi han portat material a domicili per seguir cosint.

Info sobre projectes de suport veïnal a: xarxapoblesec.orgsinicatdebarri.orgcooperasec.barripoblesec.org i poblesec.entitatsbcn.net

Continua llegint

Societat

446 veïns contagiats de Covid-19

Segons estimacions del Departament de Salut, més de 1800 veïns que viuen a la falda de Montjuïc també es podrien haver infectat

Publicat

on

El coronavirus també s’ha encebat amb el veïnat del Poble-sec. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des que van començar els registres de la pandèmia s’han confirmat 446 casos positius entre els usuaris de les dues àrees de salut que s’estenen pel barri. Més concretament, a la zona sanitària est que cobreix la trama urbana des del carrer de la Creu dels Molers fins al mar, s’han detectat 170 casos i al sector que va des del mateix carrer fins a la Gran Via (comptabilitzant tot el barri de la Font de la Guatlla), s’han acumulat 276 positius a les proves PCR.

Com ha esdevingut plausible, no a tothom se li ha practicat el test del coronavirus i fins i tot moltes persones han mort amb simptomatologia, però sense passar a formar part de cap llista oficial. Tot i això, la Generalitat també ha passat a publicar les dades de les persones potencialment afectades pel virus i a les que no se’ls ha fet cap prova. En aquest cas, se sospita que al Poble-sec i a la Font de la Guatlla 1843 veïns més s’han pogut contagiar al llarg de tota la crisi sanitària.

Control telemàtic

Per tenir-los controlats, els professionals dels Centres d’Atenció Primària els han fet (i els fan) un seguiment telemàtic del seu estat de salut. Mentre que a la zona més propera a la Gran Via s’ha pressuposat que hi havia 1085 veïns contagiats, al sector mar aquests han sigut 758 fins a tancar l’edició d’aquest mes. El que no s’ha fet públic per part de l’administració nacional és el nombre de veïns que han perdut la vida a escala poblesequina.

El conjunt de dades no s’allunyen de la realitat que ha travessat la ciutat, ara circumscrita com una única regió sanitària amb tota la seva àrea metropolitana. En aquest cas, el fet de passar a la Fase 2 del desconfinament ha permès superar part de les franges horàries, poder-se reunir fins a 15 persones, poder anar a veure a familiars a les residències o consumir a l’interior dels locals de restauració respectant el 40% de l’aforament, entre altres mesures.

Continua llegint

Societat

Poblesequins que fan història

Publicat

on

El ple del Districte de Sants-Montjuïc ha proposat l’atorgament aquest any de la Medalla d’Honor de Barcelona a la mestra i escriptora poblesequina Júlia Costa, qui l’any passat va ser co-pregonera de la Festa Major del barri. Costa és una coneguda cronista de la vida quotidiana al Poble-sec. És autora de relats per a joves, llibres de poemes i novel·les de ficció i col·labora amb el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), la revista Tot Història i el ZONA SEC, a banda d’alimentar diversos blocs dedicats a la història i la cultura del barri. “Aquest reconeixement m’ha fet molta il·lusió, ja que em sento molt vinculada a la meva ciutat i al barri. Hi he nascut, hi he viscut, hi visc i he participat en moltes activitats i entitats del Poble-sec durant tota la meva vida. Fa vint anys que reivindico i difonc la seva història i Barcelona i el Poble-sec són molt presents en tota la meva obra literària, tant en la poesia com en la narrativa”, explica l’homenatjada.

Encara hi ha més. El jurat de la vintena edició dels Premis Ràdio Associació ha distingit amb el Premi a millor professional a Benet Iñigo, pel seguiment del judici del Procés que va ocupar gran part del 2019. Iñigo forma part de l’equip d’informatius de RAC1 des del 2010. A més, és un dels fundadors dels Castellers del Poble-sec, autor del llibre Pit i Amunt! i durant un temps va ser el cap de colla dels Bandarres i també redactor del ZONA SEC. Enhorabona als dos!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.