Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns demanen un hotel d’entitats un cop es rehabiliti el Palau d’Esports

Publicat

on

@4tito4 / Per altra banda, el mal estat de les voreres al carrer Piquer preocupa els veïns, que asseguren fa temps que es troben així; el Districte ho té entre “les prioritats”.

El Poble-sec necessita d’espais per a que l’ampli teixit associatiu que té pugui desenvolupar la seva activitat. Reivindicacions recents ho demostren com les dels castellers, els diables, l’Associació Babàlia i un grup de veïns que ha creat una comissió per recuperar el Palau de la Premsa, així com les entitats esportives. Això evidencia que la manca d’espais frena el seu creixement i, per altra banda, també posa de relleu que algunes instal·lacions actuals s’han quedat obsoletes i necessiten d’una renovació. La morfologia del barri impedeix que es pugui construir o idear un projecte, però queden racons en desús, en sòl municipal, i que podrien solucionar, en part, aquesta problemàtica innata del Poble-sec amb els equipaments. El Palau d’Esports compleix aquest perfil, una instal·lació que va ser un referent esportiu a mitjans segle XX i que ha perdut aquest pes amb el pas dels anys.

Es troba en una bona ubicació, als peus de Montjuïc, al límit del barri, a l’extrem oest, i tenint com a veïns el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Teatre Lliure. Precisament, una de les idees que baralla l’Ajuntament de Barcelona és, i d’acord amb aquest entorn cultural, que continuï amb l’activitat que feia abans de quedar pràcticament sense utilitzar i que es coneixia amb el nom de Barcelona Teatre Musical (BTM). El 2002 es va reformar l’equipament esportiu, reduint la capacitat més de la meitat (al principi hi havia una aforament per a 8.000 espectadors) i adaptant-lo per acollir espectacles musicals de gran format i amb la intenció de tenir programació estable. Entre d’altres cartells que es van penjar va ser Mamma Mia, amb la presència de Nina, Muntsa Rius i Albert Muntanyola, entre molts d’altres. 

L’experiment de BTM, tot i que avui dia els voltants del Palau d’Esports anuncia, amb grans pancartes, aquest nom, no va funcionar gaires anys i porta més de set sense obrir les portes de forma regular. Una altra de les propostes que el consistori valora és que també pugui albergar competicions de caràcter esportiu, però compta amb un gran però: el cost. Això suposaria tornar a remodelar-lo i, molt probablement, es dispararia el pressupost. Tot i així, el govern municipal no ha volgut posicionar-se sobre un possible ús d’aquest equipament i està treballant per trobar-li una sortida, de fet, es tracta d’una carpeta que s’ha heretat de l’anterior legislatura.    

palau-portada-2

El Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, concebut per a 8.000 espectadors, es troba des de fa anys en desús / Yeagov

Obres a l’interior 

L’aspecte exterior no és d’abandonament i deixadesa, encara que en alguns dels accessos al pavelló es poden trobar matalassos i cartrons, signe de que hi ha pernoctat gent o que encara ho fa. A l’interior hi ha problemes estructurals, tal com van corroborar Bombers i Guàrdia Urbana fa un any en un registre al recinte, que s’hauran d’abordar un cop es decideixi què fer. En aquest sentit, el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, suggereix “un hotel d’entitats” que serviria de “cara al barri i la ciutat”. Gàzquez assegura que és un espai necessari i podria donar resposta a les problemàtiques de moltes associacions del Poble-sec. 

Maldecaps a Piquer

El passat mes de juliol van començar les obres per pacificar el carrer de l’Olivera per tal de donar prioritat als vianants i millorar el confort dels veïns. Uns treballs que, en principi, s’han d’allargar fins al maig i formen part d’una actuació total a la zona que cobreix més de 5.000 metres quadrats. A l’altre extrem del barri, concretament al carrer Piquer, s’estenen les queixes per l’estat de les voreres, que estan aixecades i dificulten el pas, sobretot de la gent gran i fins i tot ha provocat alguna caiguda, segons alerta Gàzquez. “No s’està fent res. En aquesta zona del Poble-sec, ens sentim abandonats”, lamenta el portaveu de l’entitat veïnal. “Fins a Nou de la Rambla s’han fet millores, però a l’àrea de Sant Bertran no”, etziba contrariat. 

Gàzquez subratlla que s’havien d’incloure les millores en el Pla d’Actuació del Districte (PAD) “però no ha estat així” i qualifica aquest tema de “prioritari”. El Districte de Sants-Montjuïc indica que aquesta actuació està a “la llista de les prioritats”, però sense detallar data exacta, tot i que està “contemplat que sigui una de les properes millores al Districte”. Gàzquez sosté que tenia “la paraula” de la consellera del barri, Carolina López, de dur-se a terme i continua, “abans de l’estiu em van informar que hi havia diners per fer la meitat del carrer Piquer: aquest any una vorera i el següent l’altra”. Posteriorment, prossegueix amb l’explicació, van fer marxa enrere “per un error de càlcul”.

piquer-vorera-2-2

Voreres en mal estat al carrer Piquer / Albert Hernández

Sigui com sigui, els veïns segueixen sortejant els entrebancs que apareixen al carrer, especialment al tram entre Palaudàries i Cabanes. Mercedes Sabater, veïna de Piquer i que acostuma a passejar-hi empenyent el seu net que va en cadira de rodes es queixa que “ja fa anys que està així, però aquí no ve ningú” i assenyala un altre punt perillós: la parada del bus del barri. “Algú ha tingut un espant baixant de l’autobús”.

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024