Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns demanen un hotel d’entitats un cop es rehabiliti el Palau d’Esports

Publicat

on

@4tito4 / Per altra banda, el mal estat de les voreres al carrer Piquer preocupa els veïns, que asseguren fa temps que es troben així; el Districte ho té entre “les prioritats”.

El Poble-sec necessita d’espais per a que l’ampli teixit associatiu que té pugui desenvolupar la seva activitat. Reivindicacions recents ho demostren com les dels castellers, els diables, l’Associació Babàlia i un grup de veïns que ha creat una comissió per recuperar el Palau de la Premsa, així com les entitats esportives. Això evidencia que la manca d’espais frena el seu creixement i, per altra banda, també posa de relleu que algunes instal·lacions actuals s’han quedat obsoletes i necessiten d’una renovació. La morfologia del barri impedeix que es pugui construir o idear un projecte, però queden racons en desús, en sòl municipal, i que podrien solucionar, en part, aquesta problemàtica innata del Poble-sec amb els equipaments. El Palau d’Esports compleix aquest perfil, una instal·lació que va ser un referent esportiu a mitjans segle XX i que ha perdut aquest pes amb el pas dels anys.

Es troba en una bona ubicació, als peus de Montjuïc, al límit del barri, a l’extrem oest, i tenint com a veïns el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Teatre Lliure. Precisament, una de les idees que baralla l’Ajuntament de Barcelona és, i d’acord amb aquest entorn cultural, que continuï amb l’activitat que feia abans de quedar pràcticament sense utilitzar i que es coneixia amb el nom de Barcelona Teatre Musical (BTM). El 2002 es va reformar l’equipament esportiu, reduint la capacitat més de la meitat (al principi hi havia una aforament per a 8.000 espectadors) i adaptant-lo per acollir espectacles musicals de gran format i amb la intenció de tenir programació estable. Entre d’altres cartells que es van penjar va ser Mamma Mia, amb la presència de Nina, Muntsa Rius i Albert Muntanyola, entre molts d’altres. 

L’experiment de BTM, tot i que avui dia els voltants del Palau d’Esports anuncia, amb grans pancartes, aquest nom, no va funcionar gaires anys i porta més de set sense obrir les portes de forma regular. Una altra de les propostes que el consistori valora és que també pugui albergar competicions de caràcter esportiu, però compta amb un gran però: el cost. Això suposaria tornar a remodelar-lo i, molt probablement, es dispararia el pressupost. Tot i així, el govern municipal no ha volgut posicionar-se sobre un possible ús d’aquest equipament i està treballant per trobar-li una sortida, de fet, es tracta d’una carpeta que s’ha heretat de l’anterior legislatura.    

palau-portada-2

El Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, concebut per a 8.000 espectadors, es troba des de fa anys en desús / Yeagov

Obres a l’interior 

L’aspecte exterior no és d’abandonament i deixadesa, encara que en alguns dels accessos al pavelló es poden trobar matalassos i cartrons, signe de que hi ha pernoctat gent o que encara ho fa. A l’interior hi ha problemes estructurals, tal com van corroborar Bombers i Guàrdia Urbana fa un any en un registre al recinte, que s’hauran d’abordar un cop es decideixi què fer. En aquest sentit, el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, suggereix “un hotel d’entitats” que serviria de “cara al barri i la ciutat”. Gàzquez assegura que és un espai necessari i podria donar resposta a les problemàtiques de moltes associacions del Poble-sec. 

Maldecaps a Piquer

El passat mes de juliol van començar les obres per pacificar el carrer de l’Olivera per tal de donar prioritat als vianants i millorar el confort dels veïns. Uns treballs que, en principi, s’han d’allargar fins al maig i formen part d’una actuació total a la zona que cobreix més de 5.000 metres quadrats. A l’altre extrem del barri, concretament al carrer Piquer, s’estenen les queixes per l’estat de les voreres, que estan aixecades i dificulten el pas, sobretot de la gent gran i fins i tot ha provocat alguna caiguda, segons alerta Gàzquez. “No s’està fent res. En aquesta zona del Poble-sec, ens sentim abandonats”, lamenta el portaveu de l’entitat veïnal. “Fins a Nou de la Rambla s’han fet millores, però a l’àrea de Sant Bertran no”, etziba contrariat. 

Gàzquez subratlla que s’havien d’incloure les millores en el Pla d’Actuació del Districte (PAD) “però no ha estat així” i qualifica aquest tema de “prioritari”. El Districte de Sants-Montjuïc indica que aquesta actuació està a “la llista de les prioritats”, però sense detallar data exacta, tot i que està “contemplat que sigui una de les properes millores al Districte”. Gàzquez sosté que tenia “la paraula” de la consellera del barri, Carolina López, de dur-se a terme i continua, “abans de l’estiu em van informar que hi havia diners per fer la meitat del carrer Piquer: aquest any una vorera i el següent l’altra”. Posteriorment, prossegueix amb l’explicació, van fer marxa enrere “per un error de càlcul”.

piquer-vorera-2-2

Voreres en mal estat al carrer Piquer / Albert Hernández

Sigui com sigui, els veïns segueixen sortejant els entrebancs que apareixen al carrer, especialment al tram entre Palaudàries i Cabanes. Mercedes Sabater, veïna de Piquer i que acostuma a passejar-hi empenyent el seu net que va en cadira de rodes es queixa que “ja fa anys que està així, però aquí no ve ningú” i assenyala un altre punt perillós: la parada del bus del barri. “Algú ha tingut un espant baixant de l’autobús”.

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024