Connecta amb nosaltres

Societat

L’Ateneu marca ‘‘el problema de la vivenda’’ com la gran problemàtica actual al barri

Publicat

on

@4tito4 / El projecte aconsegueix una acceptació generalitzada, després de complir el tercer aniversari i acumular una mica més d’un centenar de socis. 

El gener de 2014 es posava a caminar l’Ateneu Cooperatiu La Base, després de molts mesos de treball al darrere i que era la traducció d’una necessitat expressada a les assemblees de barri. Al carrer de les Hortes s’aixecava la persiana d’una espai “del barri i per al barri” i que era “un projecte de projectes”, ja que la pluralitat era un dels seus baluards i la discrepància un dels seus motors, però tots plegats van remar en la mateixa direcció per impulsar una iniciativa que havent complert els tres anys ha multiplicat les seves ramificacions. L’Ateneu d’Oficis, el Sindicat de Barri, l’Espai de Criança La Babàlia, el projecte de càtering i la Cooperativa de Consum La Seca són algunes mostres latents d’aquest període. “Va ser una confluència de gent pròpia del barri i propera als diferents moviments socials. Tot i que la majoria eren persones que ja participaven a l’Assemblea de Barri”, recorden des de La Base. I venia a cobrir un forat “amb una participació més horitzontal i oberta”. Han passat només tres anys, però per la seva permanent activitat la percepció és que duguin molt més. Una reforma controvertida de l’avinguda del Paral·lel, una negociació per a un pla d’usos als carrers Blai i Blesa, la pobresa energètica, els desnonaments, la recuperació del Teatre Arnau i la manca d’equipaments al barri, entre d’altres, han estat algunes de les demandes en les quals han deixat imprès el seu segell. “De vegades, ens hem sentit una mica sols. És un tema a treballar: generar més complicitat amb altres entorns i implicar més al veïnat. Però crec que és una assignatura pendent de tot col·lectiu”, subratllen des de l’Ateneu. El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, defensa que “potser al principi no eren 100% del barri i hi havia un grau de desconeixement”, tot i així matisa que “després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes”.

La Base (2)

Façana de l’Ateneu Cooperatiu La Base, al carrer de les Hortes / La Base

Durant aquest temps el projecte té una data molt marcada, al patir una enorme sacsejada: la mort de Pablo Molano el febrer de 2016. La desaparició de l’activista, un dels responsables que avui el Poble-sec tingui aquest espai, va servir “per fer un treball intern” i els va permetre com a col·lectiu viure un procés de “maduració”. Tot i que des de La Base remarquen que per sobre de tot va contribuir per “mantenir aquesta mirada de barri”.    

El futur

Quan van irrompre al Poble-sec, el carrer Blai “ja era un monocultiu difícil d’aturar”, segons expliquen; es divisaven les màquines per actuar al Paral·lel; el Teatre Arnau es queia davant la desídia política i a Barcelona hi havia una vintena de desnonaments diaris. Les seves accions van intentar trobar una sortida a aquestes problemàtiques i d’altres. Guzmán considera que “el resultat hauria estat el mateix si no haguessin intervingut, perquè eren fets arrossegats del passat”.  

De totes maneres, el gran cavall de batalla de La Base són “la gentrificació i la invasió turística” que, a la vegada genera “el problema de la vivenda”. En aquesta línea estan destinant esforços per evitar “una expulsió dels veïns” i admeten que el context és “dur”. En aquest sentit, destaquen el canvi de color del govern municipal per sentir-se “més escoltats” i posen com exemple la moratòria dels pisos turístics, encara que senyalen “mantenir l’autonomia i separació” del món polític. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, defineix la convivència amb aquest moviment de “sana” i “malgrat les diferències mereixen el màxim respecte”. Pérez diu que es tracta d’un projecte “autogestionat i autònom” a les institucions i que és “un valor distintiu que cal preservar”.   

D’altra banda, La Base va encaminada a ser més sostenible i promoure la creació de més iniciatives d’autogestió econòmica, que estiguin arrelades al territori i que a més de ser “espais de lluita i resistència”, també estiguin enfocades en la direcció de compartir recursos i idear una comunitat.   

La visió del barri 

Tot i la joventut de l’Ateneu Cooperatiu La Base, amb una mica més d’un centenar de socis, han impulsat idees que han quallat. La regidora es queda amb la “prevenció de les agressions masclistes a les festes majors, amb un protocol pioner que ha estat replicat a molts altres barris”. L’integrant de l’Ateneu Popular 9 Barris, Xavier Urbano, posa l’accent “en el cúmul d’inquietuds” que aplega i enumera els espais de criança, la cooperativa de consum i la festa major. Uns projectes “súper potents” i reforcen la seva posició al territori. El membre de l’Ateneu Llibertari del Poble-sec, Jose Pérez, aposta per l’Ateneu d’Oficis i l’hort de la Font Trobada i vincula el naixement de La Base al moment històric i al tarannà del barri.

 LES CLAUS: Els tres anys de La Base

Laura Pérez (Regidora Sants-Montjuïc): “És un projecte autogestionat i autònom a les institucions i això és un valor distintiu que cal preservar”

Josep Guzmán (President Coordinadora d’Entitats): Després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes”

Xavier Urbano (Membre de l’Ateneu Popular de Nou Barris): “És un projecte territorialitzat que abraça des de criança fins a cooperatives de consum,
passant per l’Ateneu d’Oficis…’’

José Pérez (Integrant Ateneu Llibertari del Poble-sec): “El moment històric i el tarannà del barri van propiciar la seva irrupció. La implicació de gent jove li pressuposa un bon futur”

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024