Connecta amb nosaltres

Economia

CooperaSec reprèn amb força una nova etapa i estrena local a la Biblioteca Francesc Boix

 Ha estat una cessió d’un any per part de l’Ajuntament, ampliable a un segon any, dins el Pla de Desenvolupament Econòmic de Sants-Montjuïc 2017-2021

Publicat

on

Article d’Oriol Adán 

Després d’un 2017 amb menys intensitat, CooperaSec encara amb energia un nou any, i ho fa estrenant una nova seu als baixos de la Biblioteca Francesc Boix. El local en qüestió portava un temps sense tenir cap ús concret i, com explica la Mar Valldeoriola, de CooperaSec, “ja feia un any i mig que estava demanat” al Districte. Ha estat aquest 2018 quan l’Ajuntament de Barcelona ha atorgat la cessió del local a l’associació durant un any, amb l’opció d’ampliar-lo un segon any, amb l’objectiu de contribuir en la promoció i l’impuls de l’economia social i solidària al districte de Sants-Montjuïc.

Tres eixos clau

La línia de treball que vol seguir l’associació passa per tres eixos clau per dibuixar alternatives a l’actual sistema socioeconòmic: l’eix relat, l’eix espai i l’eix acompanyaments.

Pel que fa al primer punt, CooperaSec vol construir un relat comú de l’imaginari de barri cooperatiu que defensa, amb l’objectiu d’arribar a col·lectius als que no s’ha arribat en els seus gairebé 7 anys d’activitat.

Quant a l’eix espai, el nou local adjacent a la Biblioteca Francesc Boix del que disposarà l’associació es convertirà en un punt de referència i de creació de projectes, un espai de treball compartit i un punt de trobada, d’informació i de formació, on desenvolupar l’economia comunitària al Poble-sec. Com deia Valldeoriola aEl3.cat, el nou local, que encara s’està acabant d’adequar, “ens ajudarà a consolidar-nos i formalitzar el nostre paper comunitari al barri”.

Finalment, l’eix acompanyament fa referència al suport a les accions d’emprenedoria social i l’economia comunitària del barri, com l’acompanyament psicosocial als grups amb necessitats d’emprendre i/o que tenen dificultats per continuar amb la seva activitat.

Nous projectes

Durant el darrer any, la Xarxa CooperaSec ha estat fent esforços per poder reunir els recursos necessaris per poder impulsar noves activitats de manera sostenible i amb qualitat. Així, a més de continuar realitzant trobades, tallers i acompanyaments de projectes, es preveu organitzar la primera mostra d’economia social i solidaria al Poble-sec abans de l’estiu, o arribar a ser un node de Coòpolis, l’ateneu cooperatiu de Barcelona.

Una altra de les iniciatives que s’engegaran aquest 2018 és CooperaCures, un projecte d’autoorganització i emprenedoria col·lectiva al barri. “Es tracta de socialitzar i democratitzar la responsabilitat envers la cura, constituint una associació de prestadores de serveis i persones amb necessitats de cures i els seus familiars”, conclou Mar Valldeoriola.

Coòpolis

L’Ateneu cooperatiu de Barcelona, promou l’economia social i solidària a la ciutat. Es tracta d’una aposta conjunta entre el veïnat del barri de La Bordeta, les iniciatives de l’economia social i solidària i l’administració pública, que es va començar a construir l’11 de juny de 2011, quan el veïnat la Bordeta va recuperar el recinte de Can Batlló, on ara hi ha la seu de Coòpolis. Arran d’un procés col·lectiu per detectar necessitats socials al barri, iniciat per la Plataforma Can Batlló és pel Barri, la idea del projecte Coòpolis comença a agafar força, i es presenta al Districte de Sants-Montjuïc 2 anys més tard.

Amb l’aprovació de l’administració, un equip format per les cooperatives La Ciutat Invisible i Lacol desenvolupen el projecte Coòpolis com un equipament de gestió comunitària orientat a la formació, incubació de cooperatives i a promoure l’economia social i solidària. Amb l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament es crea un Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària que recolza Coòpolis amb diverses inversions. Des de la Generalitat també es fa una aposta per polítiques públiques de promoció del cooperativisme i el 2016 sorgeix una xarxa de 15 Ateneus Cooperatius arreu de Catalunya, amb finançament públic i gestionats per xarxes locals, on Coòpolis esdevé l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Economia

L’AVV del Poble-sec, contrària a l’obertura del comerç en diumenges

L’entitat veïnal conformada també per petits comerciants considera que la normativa perjudica els petits botiguers

Publicat

on

És positiu pel petit comerç tenir l’opció d’obrir un dia més a la setmana? A parer de l’AVV del Poble-sec, no. L’entitat veïnal, conformada també per petits comerciants, considera que la nova normativa municipal que permet l’obertura de les botigues ubicades a la denominada Zona de Gran Afluència Turística (on l’Ajuntament ha inclòs el Poble-sec), “no és una bona notícia”.

Segons explica el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, “hem de tenir en compte que ja en clau de ciutat tampoc és una bona notícia”. “Qui té una botigueta o un negoci familiar, ara l’obligues a perdre el seu dia de descans i treballar tot el cap de setmana si es vol guanyar la vida, mentre que les grans empreses simplement hauran de reorganitzar la plantilla, contractar algú més o faran fer hores extra als treballadors”, sintetitza.

Acord empresarial i sindical

El plantejament d’obrir tots els diumenges des de mitjans de maig fins al 15 de setembre (entre les 12 i les 20 hores) ha nascut de les converses entre la Fundació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, PIMEC Comerç, Foment del Treball, l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) i els sindicats UGT i CCOO. Un acord que, a la vegada, ha rebut el vistiplau tant de l’Ajuntament de Barcelona, com de la Generalitat. “Aquest acord el que provocarà és que part de les compres més grans de la gent, en comptes de quedar-se al barri, es traslladaran a les grans superfícies o establiments del centre”, apunta Gàzquez.

A parer del representant associatiu, la mesura fins i tot va en contra de la idea de “cuidar el comerç de barri”. Des de l’Ajuntament ja s’ha confirmat que aquesta nova regulació estarà vigent fins al 31 de desembre de 2025 i asseguren que l’objectiu és “generar més ocupació”.

Continua llegint

Economia

Turisme, oportunitat perduda?

El Govern del Districte admet que algunes mesures pandèmiques, com l’increment de les terrasses, pot generar tensions veïnals

Publicat

on

S’acaba la pandèmia, tornen els turistes. Al llarg de les darreres setmanes, l’anada i vinguda de maletes pels carrers del Poble-sec s’ha incrementat en correlació amb la pujada del mercuri als termòmetres. Un ascens que ha tornat a posar a molts veïns en alerta tan bon punt han rememorat les tensions que es poden arribar a generar entre aquells que venen a gaudir de la ciutat i aquells que han de seguir amb la rutina laboral. Si bé en els anys A.P. (Abans de la Pandèmia), per a molts, la situació ja va ser límit, ara caldrà analitzar si des de l’administració local s’ha aprofitat el parèntesi pandèmic per corregir i/o revertir la dinàmica.

Tal com explica el conseller del Poble-sec pel PSC, Eudosio Guitérrez, per ara ja s’ha confeccionat un pla en matèria de civisme i seguretat, “on es posarà molt d’èmfasi en el control policial”. A més, detalla, continuaran col·laborant amb els empresaris del triangle que conformen els carrers de Blai, Paral·lel, Nou de la Rambla i Vila i Vilà per contractar agents cívics. Tanmateix, però, el mateix conseller demana paciència en algunes matèries, com per exemple la reducció de taules per terrassa (després d’haver-les ampliat durant la pandèmia): “Hem de reconèixer que hi haurà una certa lentitud per una qüestió tècnica; potser ho acabarem pagant aquest estiu i és possible que tinguem tensions en aquest sentit, però farem tot el possible perquè no ens interessa gens que la ciutadania pagui les conseqüències”, admet.

Fer complir la normativa

Si bé l’incivisme estival s’acostuma a associar amb el turista, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, recorda que no només són els nouvinguts els qui generen molèsties veïnals: “No tota la gent de les Tres Xemeneies, per exemple, són turistes, hi ha molta gent que és local; el que hem de tenir clar és que aquí hi ha una ordenança de civisme que l’Ajuntament hauria d’aplicar de forma ferma i rigorosa”, expressa.

En correlació amb el turisme, Gàzquez també assenyala com l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat de l’aturada pandèmica: “Creiem que cal un decreixement del turisme de mala qualitat i un increment del turisme de bona qualitat, d’aquell que és responsable, que fa els àpats als restaurants i fa vida cultural; van dir que prendrien mesures en aquest sentit, però al llarg d’aquests dies ja hem començat a veure com torna el turisme d’abans i com no s’ha aplicat cap canvi”, lamenta.

Ni decreixement, ni estancament

Des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), en canvi, van més enllà i assenyalen que l’única manera de retornar la ciutat als seus veïns és mitjançant la reducció directa de visitants a la ciutat. Una mesura que, des d’una visió teòrica, podria anar en consonància amb el programa polític de Barcelona en Comú, però que a la pràctica, segons critica el membre de l’ABDT, Daniel Pardo, no s’ha executat ni de bon tros: “El que s’ha fet durant la pandèmia ha sigut rescatar el sector turístic i mantenir-lo en vida artificial mitjançant diners públics; no s’ha repensat res i l’únic objectiu ha sigut el de tornar al mateix model insostenible, injust i ambientalment nociu que teníem abans de la pandèmia”, recela.

Si bé l’ABDT observa com hi ha diferències d’acció política entre els comuns i els socialistes a l’executiu de coalició, recorda com “tot i les contradiccions, al final resulta ser un únic govern municipal”. “Durant el primer mandat de Barcelona en Comú ja vam poder veure un declivi en la valentia de desenvolupar polítiques contra el turisme: vam passar del PEUAT (la restricció en la posada en marxa de noves places hoteleres a les zones massificades) a acords vergonyosos com el del Port i l’ampliació de la terminal de creuers”, recorda. A parer de Pardo, l’exemple més clarivident d’aquesta línia descendent és “l’estratègia de màrqueting turístic que s’ha posat en marxa des de la pandèmia, on directament es torna a regalar la ciutat al sector privat”.

Qualitat i/o quantitat?

Més enllà que des de l’AVV del Poble-sec comparteixen amb l’ABDT la necessitat d’un “decreixement”, de forma paral·lela també reclamen al sector un gir en la seva oferta: “No pot ser que es continuï oferint garrafón i tapes de baixa qualitat a preus desmesurats”. Tal com considera el seu president, la predisposició dels empresaris hauria de començar a girar “cap a l’oferta de qualitat i els preus raonables”. “Sobretot perquè al final els serveis de qualitat no només atrauen els turistes, sinó també als mateixos barcelonins”, al·lega.

Un sentit de la corresponsabilitat empresarial a la qual també apel·la el conseller del PSC: “La indústria turística és compatible amb la ciutat, però sí que és cert que hauríem de buscar la manera de fer-lo més sostenible mitjançant la cultura, el comerç o la gastronomia per posar-lo al servei de la ciutat, i no al revés”. Des del punt de vista de Guitérrez, “és un error el discurs negatiu que s’ha començat a instal·lar amb el tema del turisme; (…) el que hem de fer és anar tots a l’una i no permetre algunes coses que en els darrers anys s’han permès; rectificar és de savis”, assenyala. En tot cas, l’oportunitat per demostrar-ho tot just comença.

Continua llegint

Economia

La inflació perjudica els més pobres

La pujada de preus estronca la recuperació postpandèmia, mentre els Estats Units són els grans guanyadors de la guerra d’Ucraïna

Publicat

on

Per

Feia més de trenta anys que la inflació no arribava als nivells actuals. L’IPC interanual d’abril va ser del 8,3% a nivell estatal i del 8,0% a Catalunya (el definitiu de maig es coneixerà el 10 de juny). La inflació subjacent (sense energia i aliments sense elaborar) se situa en el 4,4%, també de rècord. Se sol a dir sovint que la inflació perjudica més els rics, perquè els pobres no tenen actius que puguin perdre valor, però això no funciona així. Les pujades de preus no són homogènies en tots els productes i no afecten tothom igual. Els col·lectius que, proporcionalment, tenen més consum dels productes que més han pujat són els més perjudicats. I aquest és el cas de les classes més populars, en les quals l’electricitat i els productes de primera necessitat representen una proporció més gran en la seva cistella de la compra. Les dades d’Eurostat (estadístiques de la UE) mostren que les llars amb rendes més baixes dediquen el 33% de la despesa a aliments, habitatge, gas, electricitat i calefacció, i les llars amb rendes més altes només el 15%.

Empitjorament amb la guerra

Alguns aliments bàsics, com l’oli, la pasta o la llet, han més que doblat el preu en un any. En part és conseqüència de l’augment del preu de l’energia, que ve d’abans de la invasió d’Ucraïna, però la guerra ho ha empitjorat. Ara és més fàcil d’explicar perquè des del 2017 els multimilionaris estatunidencs venen els seus actius en borsa i no paren d’acaparar terres de cultiu al cor dels EUA. John Malone (Liberty Media) té 2,2 milions d’acres de terra (1 acre són 4.046,9 m2); Ted Turner (CNN), 2 milions; Archie A. Emmerson (Sierra Pacífic), 1,9 milions, en una llarga llista on hi trobem noms com Jeff Bezos (Amazon) amb 450.000 acres o Bill Gates amb 242.000. I amb tot això el Banc d’Espanya diu que s’han de congelar les pensions. El 2021 el governador va percebre 219.020,37 euros bruts sense comptar les dietes de 1.127,93 euros per cada sessió del Consell i 540,96 euros per cada sessió de la Comissió Executiva. Sobren les paraules.

Europa, l’ase dels cops

Els EUA estan guanyant la guerra d’Ucraïna. Han enfortit el dòlar, compren més barat i venen més car i podran controlar millor la inflació. La dèbil UE només és un titella que rep tots els cops. No us cregueu la propaganda de guerra. Putin ha censurat tota crítica, però la UE ha fet el mateix a Europa, tancant mitjans com Russia Today, etc. Rebem informació esbiaixada. I recordem que l’anterior govern d’Ucraïna va ser el primer que va donar suport a M. Rajoy per aplicar l’article 155 a Catalunya. Heu vist que el Tribunal Penal Internacional persegueixi Bush, Blair i Aznar per causar 655.000 morts a l’Iraq? I l’enviament de 500 soldats estatunidencs a Somàlia per lluitar contra el gihadisme? Aquí també tenim talibans gihadistes, que estan per damunt de la democràcia i pels quals la “unidaz de Ejpaña” és déu, els Borbons els seus profetes i l’aparell de l’estat (govern, exèrcit, jutges, etc.) els seus fidels.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021