Connecta amb nosaltres

Economia

CooperaSec reprèn amb força una nova etapa i estrena local a la Biblioteca Francesc Boix

 Ha estat una cessió d’un any per part de l’Ajuntament, ampliable a un segon any, dins el Pla de Desenvolupament Econòmic de Sants-Montjuïc 2017-2021

Publicat

on

Article d’Oriol Adán 

Després d’un 2017 amb menys intensitat, CooperaSec encara amb energia un nou any, i ho fa estrenant una nova seu als baixos de la Biblioteca Francesc Boix. El local en qüestió portava un temps sense tenir cap ús concret i, com explica la Mar Valldeoriola, de CooperaSec, “ja feia un any i mig que estava demanat” al Districte. Ha estat aquest 2018 quan l’Ajuntament de Barcelona ha atorgat la cessió del local a l’associació durant un any, amb l’opció d’ampliar-lo un segon any, amb l’objectiu de contribuir en la promoció i l’impuls de l’economia social i solidària al districte de Sants-Montjuïc.

Tres eixos clau

La línia de treball que vol seguir l’associació passa per tres eixos clau per dibuixar alternatives a l’actual sistema socioeconòmic: l’eix relat, l’eix espai i l’eix acompanyaments.

Pel que fa al primer punt, CooperaSec vol construir un relat comú de l’imaginari de barri cooperatiu que defensa, amb l’objectiu d’arribar a col·lectius als que no s’ha arribat en els seus gairebé 7 anys d’activitat.

Quant a l’eix espai, el nou local adjacent a la Biblioteca Francesc Boix del que disposarà l’associació es convertirà en un punt de referència i de creació de projectes, un espai de treball compartit i un punt de trobada, d’informació i de formació, on desenvolupar l’economia comunitària al Poble-sec. Com deia Valldeoriola aEl3.cat, el nou local, que encara s’està acabant d’adequar, “ens ajudarà a consolidar-nos i formalitzar el nostre paper comunitari al barri”.

Finalment, l’eix acompanyament fa referència al suport a les accions d’emprenedoria social i l’economia comunitària del barri, com l’acompanyament psicosocial als grups amb necessitats d’emprendre i/o que tenen dificultats per continuar amb la seva activitat.

Nous projectes

Durant el darrer any, la Xarxa CooperaSec ha estat fent esforços per poder reunir els recursos necessaris per poder impulsar noves activitats de manera sostenible i amb qualitat. Així, a més de continuar realitzant trobades, tallers i acompanyaments de projectes, es preveu organitzar la primera mostra d’economia social i solidaria al Poble-sec abans de l’estiu, o arribar a ser un node de Coòpolis, l’ateneu cooperatiu de Barcelona.

Una altra de les iniciatives que s’engegaran aquest 2018 és CooperaCures, un projecte d’autoorganització i emprenedoria col·lectiva al barri. “Es tracta de socialitzar i democratitzar la responsabilitat envers la cura, constituint una associació de prestadores de serveis i persones amb necessitats de cures i els seus familiars”, conclou Mar Valldeoriola.

Coòpolis

L’Ateneu cooperatiu de Barcelona, promou l’economia social i solidària a la ciutat. Es tracta d’una aposta conjunta entre el veïnat del barri de La Bordeta, les iniciatives de l’economia social i solidària i l’administració pública, que es va començar a construir l’11 de juny de 2011, quan el veïnat la Bordeta va recuperar el recinte de Can Batlló, on ara hi ha la seu de Coòpolis. Arran d’un procés col·lectiu per detectar necessitats socials al barri, iniciat per la Plataforma Can Batlló és pel Barri, la idea del projecte Coòpolis comença a agafar força, i es presenta al Districte de Sants-Montjuïc 2 anys més tard.

Amb l’aprovació de l’administració, un equip format per les cooperatives La Ciutat Invisible i Lacol desenvolupen el projecte Coòpolis com un equipament de gestió comunitària orientat a la formació, incubació de cooperatives i a promoure l’economia social i solidària. Amb l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament es crea un Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària que recolza Coòpolis amb diverses inversions. Des de la Generalitat també es fa una aposta per polítiques públiques de promoció del cooperativisme i el 2016 sorgeix una xarxa de 15 Ateneus Cooperatius arreu de Catalunya, amb finançament públic i gestionats per xarxes locals, on Coòpolis esdevé l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Economia

El ferrocarril, aposta de futur

A punt de commemorar el 175 aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró el transport per ferrocarril continua sent el més eficient

Publicat

on

Per

Catalunya és la nació més muntanyosa d’Europa després de Suïssa (obviant Andorra). En els 41.285 km2 suïssos hi viuen 8,8 milions de persones i als 31.895 km2 nostres només hi manquen 22.868 habitants per arribar als vuit milions. És a dir, 250,1 h/km2 a Catalunya, per 211,5 els helvètics. Suïssa, però, té 5.317 km de via fèrria i Catalunya 1.802 km (831 d’Adif i 271 d’FGC). Per tant, per cada 1.000 km2, Suíssa té 128,8 km de via fèrria i Catalunya 56,6. Com diria Bern Schuster, “no hase falta desir nada más” quan el transport ferroviari esdevé una aposta de futur des del punt de vista ecològic i d’eficiència econòmica. El projecte de 1919 de xarxa fèrria de la Mancomunitat no hauria tingut res que envejar a la suïssa, però el dictador Primo de Rivera i l’elit de llavors (els besavis dels d’avui) ho van avortar.

175 anys de la línia Barcelona-Mataró

Això ve a tomb del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró que commemorarem l’octubre vinent, el primer ferrocarril públic de la península (és pecat dir de l’Estat espanyol, perquè el 1837 es va inaugurar el de Cuba, llavors “província” espanyola). Amb l’impuls del mataroní Miquel Biada i Buñol, el tren es va construir amb capital privat; el govern espanyol no va voler participar-hi, i des de Madrid es va ridiculitzar. Connectar el seu poble amb Barcelona no era un caprici, sinó que Biada simultàniament va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró, llavors incipient ciutat industrial. El 1851 s’inaugurava la línia  Madrid-Aranjuez. El tren disposava d’un vagó exclusiu per a Isabel II i arribava fins a l’estació terminal ubicada davant una façana lateral del Palau d’Aranjuez. La línia, impulsada pel marquès de Salamanca (el Florentino Pérez de l’època) va comptar amb capital públic, i el marquès va obtenir-ne la concessió per sis milions de rals. Al cap de tres mesos ja ingressava 50.000 rals diaris. El 1948, en el centenari de la línia Barcelona-Mataró, el govern franquista ho va celebrar fent una pel·lícula basada… en el marquès de Salamanca i la línia Madrid-Aranjuez!, per tal d’intentar modificar la història. Davant de les queixes del batlle de Mataró, Joaquim Boter de Palau, el governador civil el va destituir el 30 de setembre de 1948. És la “fraternal Espanya” que diu el president Montilla, que ens estima tant… per terra, mar i aire.

Tòquio, prohibit

Sí, també per aire. El juny de 2024 Barcelona estarà connectada amb Dallas per vols directes, però els vols directes entre Tòquio i Barcelona estan prohibits des del 2017. Tots els avions provinents de Tòquio han d’aterrar a Barajas, tot i que la primera destinació dels japonesos, tant per turisme com per negocis, és Catalunya. És una manera de forçar els inversors japonesos a instal·lar-se a Madrid, el mateix motiu pel qual es prioritza l’eix ferroviari central per damunt del mediterrani, dissenyat per a col·lapsar-se en poc temps.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

El preu de la llum crema bastant més que el sol

Els estius cada cop són més càlids, fins i tot infernals, i a les llars i als negocis el preu de l’electicitat fa trontollar les economies

Publicat

on

“Pregunto els pares a quina hora puc posar l’aire perquè enguany no podem fer front a les despeses de la llar. He estat amb el ventall les 24 hores del dia.”, detalla l’Andrea Batlle, una jove del barri que s’ha vist afectada enmig d’aquest estiu marcat per una calor implacable.

La combinació de les altes temperatures i els costos energètics en alça genera preocupació entre els consumidors. Els termòmetres han superat les marques històriques, provocant rècords de temperatura a diverses regions. Aquesta onada de calor, que en part s’ha atribuït al canvi climàtic, ha impulsat la demanda d’energia per a sistemes de refrigeració i condicionament d’aire. Però, fins a quin punt ha estat possible refrescar-se?

La Carlota Freixenet, cap de la botiga La Carbonera Espai de Llibres, ha explicat a ZONA SEC com ha viscut ella aquest estiu tan calorós a la seva llibreria i l’efecte que li ha generat l’increment del preu de la llum. “Tenim dos aires condicionats, però generalment només utilitzem un. Sempre el posem a 26 graus. El preu de la factura de la llum espanta, sí, però arriba un punt que mires per a tu i la teva salut, oblidant el cost que suposa obtenir el teu benestar.”

A pocs metres de la botiga de la Carlota, el Josep Maria, perruquer a l’Àngel Mancebo, se sent identificat amb el seu testimoni. “Hi ha moments que no notem l’aire. El posem cada dia, però a la mínima que podem estar sense ell l’apaguem. Els preus són insostenibles, no tothom pot fer front a ells. Un client explicava que aquest estiu ha estat bé per a la gent més privilegiada, té raó.”, comenta.

D’altra banda, la Maribel Martínez, tot i ja ser jubilada, afirma viure una situació que li genera un gran malestar, ja que per temes econòmics no pot disposar de l’aire. “La meva renta és molt precària. Els caps de setmana me n’anava als grans centres comercials per poder gaudir d’una temperatura “raonable”, perquè a casa meva no podia.”, explica emocionada enfront de la seva circumstància.

La situació actual de la ciutadania davant els alts preus de la llum i l’escassetat de recursos naturals és una crida urgent a la reflexió i a l’acció, a la recerca d’un futur més sostenible però també més equitatiu.

 

Continua llegint

Economia

Tecnologia al servei de la medicina

Publicat

on

Per

Si els humans tenim una obsessió és la de no voler morir o, si més no, endarrerir aquest moment millorant la qualitat de vida el màxim possible. Grans èxits mèdics de la història com la penicil·lina (Alexander Fleming, 1926)  o les vacunes (Edward Jenner, 1796) han salvat milions de vides cada any i són tota una referència.

Però l’enginy humà no s’atura: Mammoth Biosciences, per exemple, és una empresa de San Francisco que té com a inversors, ni mes ni menys, a Apple i Amazon, entre d’altres perquè ha desenvolupat un nou tipus de sensor que pot detectar de forma precoç el càncer de mama amb més eficiència que les actuals mamografies. La tecnologia anomenada “sèrum de sang líquida” consisteix a analitzar una petita mostra de sang per detectar fragments de cèl·lules canceroses. La solució ha estat provada en estudis clínics amb més de 1.000 dones amb una precisió del 99%.

Avenços a les universitats de Tòquio i Cambridge

Seguint amb el càncer, un estudi publicat a la revista Nature Biomedical Engineering d’aquest any explica que un equip de científics de la Universitat de Tòquio han desenvolupat una nova llum infraroja (semblant a la que s’usa en alguns comandaments a distància o en ulleres de visió nocturna) que és capaç d’entrar a les cèl·lules canceroses i danyar el seu ADN perquè no es puguin reproduir i les cèl·lules acaben morint. Els científics la van provar amb ratolins amb càncer de còlon i l’estudi va demostrar que la llum infraroja va ser capaç de matar les cèl·lules canceroses amb una precisió del 90%. Aquest sistema, pràcticament innocu, podria substituir en un futur proper la ràdio i quimioteràpia.

Finalment, com a novetat biotecnològica remarcable d’aquest darrer any, també s’ha publicat, a la revista Nature, un estudi d’un nou teixit artificial però biocompatible. Aquest teixit, desenvolupat per científics de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, es pot implantar al cos sense rebuig i regenerar-se. Aquesta tècnica té el potencial de revolucionar el tractament de les lesions. Actualment, les lesions en els ossos, els músculs i altres teixits poden ser molt difícils de curar. El teixit artificial de la Universitat de Cambridge podria proporcionar una nova manera de reparar aquestes lesions i millorar la qualitat de vida dels pacients.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021