Connecta amb nosaltres

Economia

L’Economia solidària i el cooperativisme volen consolidar-se al Poble-sec

Publicat

on

@pruna_ana / Cooperasec  i Diàlegs treballen en la construcció d’un barri cooperatiu. A través de l’empoderament popular i d’una diagnosi del barri volen ajudar a enfortir els diferents projectes d’economia solidària al Poble-sec

CooperaSec naixia l’any 2011 amb l’objectiu de generar alternatives a l’actual sistema econòmic des de  l’economia solidària i el cooperativisme. Actualment, els membres del grup motor de CooperaSec treballen donant suport formatiu i assessorament per enfortir diversos projectes d’economia solidària al barri. Ara comencen una segona fase amb la idea “d’anar consolidant-nos, trobar més recursos i un espai de coworking per  aglutinar aquestes alternatives, així com anar fent xarxa per plantejar el barri cooperatiu”. Expliquen els seus membres.

Treballen juntament amb Diàlegs, una entitat que entén el diàleg com “espai de generació  d’oportunitats” i que des de la facilitació, la participació i la mediació volen “treballar per la transformació social des de la sostenibilitat de la vida de les persones”, expliquen.

cooperasec-1

Una de les jornades organitzades per CooperaSec

PRIMER DIAGNOSTIC DE LA SITUACIÓ AL BARRI

Durant tot l’any, CooperaSec ha anat organitzant tallers i jornades que han servit no només per elaborar un primer mapa, –que serà ampliat– sinó “també, diuen, per reflexionar sobre el que volíem”. A partir del mapa elaborat volen seguir ampliant horitzons: “L’economia social i solidària és una font d’ocupació estable i amb projecció de futur i creiem que la seva aposta és necessària per construir unes relacions econòmiques més justes”, expliquen.

cooperasec-3

Mapa que s’està elaborant del Poble-sec cooperatiu

Al juny van fer una trobada per posar en comú com volien continuar a partir de la diagnosi feta, “vam estar entrevistant a diversos col·lectius i entitats i veient quines mancances tenia el barri” i al setembre van comptar amb la visita d’una institució que treballa per la construcció d’una economia social a Québec, amb qui van poder intercanviar experiències. El 22 d’octubre van participar a alguns debats d’economia cooperativa a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. A partir del diagnòstic fet en aquestes sessions tenen intenció de continuar amb la seva tasca com a agents del territori, a través de tallers formatius, jornades i sessions d’acompanyament, després d’haver culminat amb èxit els tallers i jornades que es van fer de febrer a abril.

 La informació concreta de les activitats l’anireu trobant al web de CooperaSec

Economia

Open AI: El poderós cervell digital

Publicat

on

Per

Us agrada aquest quadre de Salvador Dalí de la Sagrada Família? Doncs no el busqueu, ni a museus ni a col·leccions particulars perquè no existeix, seria impossible que l’hagués pintat l’artista de Port Lligat. Tampoc l’ha pintat un falsificador, excepte si considerem a un ordinador dotat d’intel·ligència artificial (IA) com a tal.

Aquest quadre s’ha generat en dos segons amb una instrucció tan simple com: “Pinta un quadre de la Sagrada Família de Barcelona amb l’estil de Dalí” i sí, la instrucció ha estat donada en català. Així de senzill, i la intel·ligència artificial anomenada DALL-E 2 (labs.openai.com) l’ha pintat. Les possibilitats d’aquest programari son increïblement infinites. Podem demanar-li que il·lustri qualsevol cosa per rocambolesca que sembli i donant-li qualsevol estil, fins i tot 3D, dibuixos amb pixels, olis, imitació d’artistes, etc. Nomes cal dir-li el que volem i ell ho provarà. Els autors de la meravella són Open AI, una empresa d’investigació en IA que, segons ells mateixos, destinen els seus esforços a generalitzar la intel·ligència artificial per al bé de la societat.

Intel·ligència Artificial ChatGPT

Però els èxits d’Open AI no acaben aquí. Actualment el seu projecte més famós de tots és ChatGPT (chat.openai.com). Es tracta d’un cervell informàtic a qui li podem preguntar de forma escrita, inclòs en català, gairebé qualsevol cosa i ens contestarà millor que ho faria un ésser humà. En definitiva, és absolutament impressionant. ChatGPT pot escriure cançons, articles, crear programes informàtics que facin el que li demanem, contestar dubtes del que vulguem sobre infinitat de temes, resoldre problemes… És realment com tenir la persona més intel·ligent del planeta darrera la pantalla. No dubteu en provar-lo per quedar bocabadats.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

La indústria de la felicitat

La ‘dictadura de la felicitat’ vol societats submises i conformistes perquè els poderosos puguin mantenir i acréixer el seu estatus privilegiat

Publicat

on

Per

En els darrers dies un dels mots més sentits ha estat felicitat: ens l’hem desitjada els uns als altres. S’ha tendit a identificar-la amb variables que mesuren la riquesa i qualitat de vida, com el PIB, però no la felicitat. El 1972, el rei de Bhutan va crear la “felicitat interior bruta” (FIB), basada en valors budistes, per mesurar el benestar econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social i polític, i des del 1990, l’ONU calcula un Índex de Desenvolupament Humà que, a més del PIB, té en compte variables com l’educació, salut o despesa militar. Però va arribar Margaret Thatcher i ho va rebentar tot amb privatitzacions, reducció d’impostos als rics, i trinxar la classe treballadora. En sintonia, Martin Seligman va crear als EUA de Reagan la “psicologia positiva” (o “emocional”), avui de moda, i que forma part dels principis de la vigent llei d’educació espanyola. S’arriba a la felicitat amb consells simples repetits com un mantra: Que t’han acomiadat? És una oportunitat per assolir els teus somnis. Que ets pobre? Fixa’t en els que s’han enriquit i mira d’emular-los. Que no te’n surts? És que no t’hi esforces prou. En comptes d’apujar-te el sou, una xerrada motivacional. I d’aquí, la “indústria de la felicitat”: coaches, llibres d’autoajuda, aplicacions de mòbil, etc.: un placebo que pretén substituir les polítiques socials.

Intencionalitat política

Aquesta “dictadura de la felicitat” serveix per abandonar les polítiques públiques clàssiques i contrastades (reducció de jornada laboral, repartiment de la riquesa, bons serveis de salut, educació, pensions, atur baix, etc.), tot allò que obligaria als poderosos a compartir el benestar. Per això, Margaret Thatcher va fomentar la resignació i el conformisme entre els treballadors, i els sistemes educatius substitueixen humanitats i ciència per xerrades i abraçades, contribuint a l’involució. Al darrere hi ha una clara intencionalitat política: la de deslligar el benestar emocional de les condicions materials i de les polítiques necessàries que realment sustenten l’estabilitat d’una societat, les que creen igualtat.

Josep Pla parlava clar

La felicitat dels catalans augmentaria en un país lliure, però el nucli de l’estat profund, el podrit sistema judicial franquista vigent, monarquia inclosa, es resisteix a la democràcia. Josep Pla va escriure el que pensava de la metròpoli, però no ho va publicar en vida: “Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques” i afegia: “Fa l’efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resquícia qualsevol. El fet de la producció d’una qualsevol esquerda que deixés passar l’aire produiria l’enderrocament de tot l’embassament” i la frase final: “Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable” (Fer-se totes les il·lusions possibles, publicat el 2017).

JOSEP MARIA TORREMORELL

ECONOMISTA

Continua llegint

Economia

Un ventall de futurs possibles

Publicat

on

Per

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021