Connecta amb nosaltres

Cultura

Mercè Managuerra dirigirà un nou espai escènic al barri

L’exdirectora del Teatre Akademia vol apostar per un teatre social. Es dirà Dau al Sec i es trobarà al carrer Salvà

Publicat

on

El Poble-sec és terra fèrtil per a la creació de projectes culturals i l’aparició d’un de nou sempre és motiu de celebració. En aquest cas es tracta d’un teatre, Dau al Sec, que obrirà les seves portes ben aviat al carrer de Salvà, 86, en un espai que es va construir el 1910 i que va ser una fàbrica de joguines, una pastisseria i un magatzem abans que, als anys 80, l’adquirís la companyia de teatre gestual Vol Ras. Va ser casualitat o una jugada del destí que, just en el moment en què l’actriu Mercè Managuerra deixava el seu càrrec com a directora del teatre Akademia, la companyia Vol Ras posés a la venda la sala: “Aquest espai és molt màgic. Jo havia fet cursos aquí i sabia que s’hi produeix alguna cosa…”, explica qui va ser alma mater del teatre Akademia durant deu anys.

Després de rehabilitar l’espai i aïllar la sala acústicament, Dau al Sec està preparat per acollir una programació i unes activitats molt particulars: “Vull fer un teatre social, més radical que el que fèiem al teatre Akademia, que tenia un finançament molt particular. Aquí programarem espectacles que puguin ser fets de moltes maneres diferents, per això no volem grades”, diu Managuerra.

Agenda escènica

La sala tindrà una capacitat per a 89 espectadors i, tot i que ja s’hi ha fet alguna cosa a tall de presentació, la programació com a tal arrencarà amb una lectura dramatitzada i ja s’estan fent assajos del Mercader de Venècia mentre acaben de posar-ho tot a lloc. La seva directora explica que no concep l’espai únicament per fer-hi espectacles: “M’interessa fer activitats culturals teatrals, propostes per a nens, conferències, laboratoris de teatre, un premi per a gent que comença… volem ser una agenda escènica, més que només un teatre”. Fer teatre amb una vessant social és un altre dels objectius que es marca la directora: “A més de fer textos bons i complexos vull proposar altres experiències, m’encantaria fer una coral de nens i avis amb cançons que es porten al cor”, diu.

Un teatre per al barri

Quan encara no han obert les portes de la sala, la seva directora ja té clar que el que més l’interessa és tenir contacte amb la gent del barri, “veure quines necessitats culturals hi ha, quines parts estan més coixes, actuar al carrer quan fa calor, sortir de l’espai…”, explica. Per a Managuerra, “l’art és salut, espiritualitat i compartir amb tothom. Aquestes coses són les que m’agradaria que formessin part de Dau al Sec”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Shakespeare en cadira de rodes

És el segon espectacle de la companyia T de Tullido

Publicat

on

T de Tullido és una companyia de teatre diferent. Va néixer el 2017 amb la intenció de generar un teatre definit a partir de dualitats: “En T de Tullido no hi ha normalitat o anormalitat, no hi ha res correcte o incorrecte. A través de l’humor negre i la ironia vol provocar una incomoditat constant, que és, al cap i a la fi, l’única cosa normal que tots sentim o generem en els altres”, diuen des de la companyia.

El projecte va començar amb l’espectacle Cristian, una obra autobiogràfica sobre la vida de Cristian Gènova i protagonitzada per ell mateix. Cristian és el conserge de l’Institut del Teatre i pateix paràlisi cerebral. En aquell primer espectacle es mostraven diverses escenes basades en anècdotes de la seva vida, sempre des de l’humor intel·ligent i la ironia.

Cristian i Ricard III 

T de Tullido té per objectiu que “l’espectador s’emocioni, que reflexioni sobre els temes que es tracten als espectacles i donar-li eines perquè obri la seva ment respecte a la diversitat funcional avui dia en la nostra societat”, tal com expliquen ells mateixos.

Ara, estrenen el seu segon espectacle, que porta per títol Cristian III “Algo” entre Shakespeare y yo i està basat en el personatge de Shakespeare Ricard III. La peça ofereix una visió contemporània i gamberra sobre els prejudicis, la manipulació i la hipocresia que pateix la societat actual. És una història explicada en primera persona pel seu protagonista, Cristian, en clau d’humor i a partir d’experiències pròpies: “Cristian ens farà partícips dels pros i contres que té viure en una cadira de rodes avui en dia, si és que té algun pro. Un apropament al món shakespirià enfocat en el personatge tollit per antonomàsia, Ricard III”, expliquen des de la companyia.

L’espectacle s’ha finançat a través d’una exitosa campanya de micromecenatge i es podrà veure el pròxim 17 de març a les 19.30 h al Centre Cultural Albareda. L’entrada és gratuïta.

Continua llegint

Cultura

Esmolant els ullals de Perucho

Julià Guillamon ha reescrit el seu assaig ‘Joan Perucho i la literatura fantàstica’

Publicat

on

Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Perucho (1920-2003), un escriptor i crític d’art català que treballava de jutge –una biografia que ens pot recordar a la de l’alemany E.T.A. Hoffmann, el qual també solia dedicar, com Perucho, la seva ploma al terreny de la literatura fantàstica–. L’autor barceloní era un mestre a l’hora d’amarar les seves obres amb unes bones dosis d’ironia i elements avantguardistes, que convivien, en el discurs ficcional, amb una erudició poques vegades igualada.

Entre la seva extensa producció, podem destacar Les històries naturals (1960), una novel·la on conviuen els carlins amb una trama de vampirs que va veure la llum en una època on la vessant realista triomfava en el camp literari. D’alguna manera, podríem dir que Perucho va realitzar un veritable pastitx postmodern amb aquesta obra. Recordem al lector que ja vam dedicar una columna a aquesta obra fa uns quants anys (ZONA SEC número 106, setembre de 2012).

Sense moure’ns de l’àmbit més fantàstic de Perucho, volíem aprofitar aquest escrit per aplaudir la reedició (de fet, hem de parlar d’una veritable reescriptura, ja que no trobarem cap pàgina igual entre la recent edició i la de 1985) de l’assaig de Julià Guillamon, Joan Perucho i la literatura fantàstica, trenta anys després de la primera edició. Guillamon emprarà qualsevol eina cultural al seu abast (des de la història cultural a la narratologia, passant per la literatura comparada i l’auge de la cultura pop de les dècades dels cinquanta i els seixanta del segle passat), per mostrar-nos com Perucho mereix estar al costat dels clàssics de la literatura fantàstica. Reivindiquem-lo, doncs, com cal i gaudim d’aquest Any Perucho que, pel que sé, ens portarà moltes més sorpreses.

Continua llegint

Cultura

Però… Què són els CDR?

Milian Nebot ens explica en aquest llibre què són els CDR, més enllà de prejudicis i tergiversacions

Publicat

on

Xavier Milian Nebot (Reus, 1984) és llicenciat en Història i en Periodisme. El seu nom va passar a ser conegut gràcies a la feina que va realitzar, juntament amb David Vidal, per investigar un presumpte cas de corrupció política vinculat amb un hòlding que tenia el seu epicentre a Reus, el denominat cas Innova.

En aquesta columna, però, volem fer esment del seu llibre El poder del poble. L’autoorganització veïnal dels CDR (Sembra Llibres). En aquest assaig, Milian Nebot ens explica com es van gestar els “Comitès de Defensa del Referèndum”, quins són els seus antecedents, quina diferència podem trobar entre aquest moviment local i assambleari i l’associacionisme veïnal de tota la vida, etc.

Aquest historiador fa un breu repàs per les darreres dècades de la nostra història per poder explicar l’emergència dels CDR, ubicar aquest moviment popular dins de la dinàmica de l’independentisme català, intentar fer memòria del paper que aquests peons van tenir en el taulell polític, per tal de preveure cap a on pot evolucionar aquest moviment veïnal, que pot esdevenir l’espurna definitiva d’una transformació que vagi molt més enllà. Tot dependrà de les decisions que es prenguin, assambleariament, en el si de cada CDR local. Perquè, com diu el llibre, la resposta és a les seves mans.

Sigui com sigui, en la situació política i social actual, el que és segur és que ens calen moviments autoorganitzats des de baix, a cada poble i barri, que esdevinguin un espai de trobada de diferents lluites (l’habitatge, els drets socials i laborals, etc.), un indret que esdevingui un veritable subjecte de construcció democràtica, en el qual siguem capaços de crear sinergies que ens ajudin a bregar contra l’actual sistema neoliberal i ens ajudin a construir un món on tothom tingui reconegut el dret a viure una vida digna.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.