La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia –a començaments del 2019– 9.736 infants i adolescents tutelats, un 35% dels quals són migrants que han arribat sols al país, procedents principalment del Marroc, Argèlia i de l’Àfrica subsahariana. Són joves que marxen del seu país d’origen per motius com ara la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, la guerra o la manca d’oportunitats. Aquestes persones (també denominades MENA, Menors Estrangers No Acompanyats) es troben en una situació de risc pel fet de ser menors, estrangers i no comptar amb referents familiars al territori.
Circuit de protecció de menors
Quan els cossos de seguretat detecten menors no acompanyats, els deriven a fiscalia de menors, des d’on se’ls busca plaça a un centre de primera acollida o a un centre d’acollida. L’equip tècnic que els atén els fa un estudi per conèixer d’on venen i busquen recursos formatius per tal que puguin accedir a un mínim de coneixements. És en aquest moment quan els deriven a les entitats. Al Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats compta amb el Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom. Dins d’aquest, l’Aula A+A+ és un projecte específic per atendre la primera acollida a nivell formatiu dels joves sense referents familiars al territori. Entre 2017 i 2018, han atès a 80 joves d’entre 16 i 20 anys, amb els quals s’han fet grups d’alfabetització, d’idiomes i de reforç en el PFI (Procés de Formació i Inserció). L’Aula A+A+ també impulsa el Catalacuina –on els joves aprenen a parlar català amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) i participen en tallers de cuina saludable– i un casal d’estiu on es combina l’espai de lleure amb sortides diverses i formació.
La integració, feina col·lectiva
L’Aula A+A+ també organitza activitats de participació perquè els joves s’obrin al barri i a la ciutat: es fan accions amb els castellers, al centre cívic i participen a la Festa Major. No obstant, tal com explica la tècnica del Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Teia Goñi: “Quan arriben a un país que no és el seu, el que necessiten són eines per poder-se comunicar i coneixements sobre el marc jurídic, administratiu i laboral. Els demanen un esforç d’integració però com a societat d’acollida també hem de posar facilitats”.
Des de l’Aula també alerten del perill de les etiquetes: “Dins dels (mal) anomenats MENA hi ha molts perfils i no convé generalitzar. Hi ha joves que malviuen fora del sistema de protecció i que no volen entrar a centres d’acollida, però també hi ha joves que fan un procés d’acollida totalment normatiu, que estudien, que han après català i castellà, que han aconseguit els papers i que estan treballant”.