Connecta amb nosaltres

Cultura

‘To be, or not to be’ del Teatre Apolo

La situació econòmica, amb un munt de deutes, i la precària oferta artística estan deixant la sala del Paral·lel a la vora de l’abisme

Publicat

on

El Teatre Apolo es troba en una situació delicada i difícil. L’empresa que gestiona el teatre des de mitjans del 2017, Ethika Global Group –després de l’operació de compravenda del teatre, que va acabar en mans d’un inversor estranger– ha rebut diverses denúncies d’artistes i treballadors per impagament. Entre els denunciants hi figura La Maña, vedet que va fer el seu acomiadament dels escenaris a l’Apolo. El desembre de 2017 fa fer 20 funcions i encara no ha cobrat cap d’aquelles actuacions. Ella demana el cobrament dels prop de 90.000 euros que la gestora del local, Etika Global, li deu. L’empresa, que és una assessoria financera especialitzada en el mercat de divises, admet els deutes però de moment no ha pogut fer front a tots els impagaments.

L’aposta per Ricard Reguant

La gran aposta del teatre, en la nova etapa després de la compra del local, va ser el fitxatge d’un director artístic de renom: Ricard Reguant, creador de diversos musicals d’èxit. Però l’aposta no va funcionar i el primer gran espectacle, Rouge, va ser un fracàs econòmic i els espectacles succesius, com Sherlock Holmes y el destripador, tampoc van aconseguir un èxit de públic. Tot plegat ha deixat un panorama força negre en forma de deutes i mala imatge. L’empresa culpa el director artístic del fracàs i l’acusa d’irregularitats i d’haver-se lucrat cobrant drets d’autor de les obres que ha dirigit. Reguant, per la seva part, ha demandat l’empresa i li reclama 100.000 euros en concepte de sous. Però els deutes també esquitxen a petits empresaris, artistes, tècnics i tot un reguitzell de professionals que veuen com la seva feina està sent menystinguda i no recompensada com hauria de ser.

Canvi de gestor o de propietat

Amb una situació tan fosca la solució podria passar pel canvi de gestor o per la compra del teatre, amb una operació similar a la del Teatre Victòria que ha sigut comprat per Antonio Díaz (el Mago Pop) i que fa albirar temps d’èxits. Malgrat la falta d’experiència en el món de l’espectacle, Ethika Global Group anuncia que no farà més produccions pròpies i que nomenarà nou director artístic les pròximes setmanes. Tant Reguant com La Maña tenen por que la situació acabi en un concurs de creditors i que ningú cobri, i manifesten el seu desig que siguin uns altres els que gestionin el teatre.

ENRIC MESTRES

Cultura

Música, cultura i barri a l’Albareda des de casa

El Centre Cultural Albareda ofereix recursos formatius, cultura en línia i recull d’iniciatives del barri. Vídeos dels bucs confinats, Musicalment parlant online o un trivial del Poble-sec, entre les iniciatives proposades

Publicat

on

Per

Poble-sec, barri juganer

El CC Albareda ha iniciat un trivial històric del Poble-sec juntament amb CC El Sortidor i Cerhisec. El trivial ja compta amb més de 200 participants i encertar-les totes té premi: entre les persones que endevinin les preguntes se sortejaran dos passis als itineraris de la tardor que organitzen els dos centres cívics, llibres d’història del barri i de l’escriptora i veïna Júlia Costa. A més del trivial, al web s’hi poden trobar més jocs vinculats amb el barri: trencaclosques, endevina carrers, joc de memòria o bingo popular a balcons i terrasses del Poble-sec.

Que no falti la música

L’Albareda és un centre cívic especialitzat amb música. Entre les propostes engegades durant el confinament, podem trobar Els bucs confinats (vídeos dels grups que assagen als bucs del centre), l’arxiu de conferències Musicalment parlant en línia, àudios de concerts o Música als balcons del Poble-sec. També hi ha en marxa llistes musicals col·laboratives. Per Sant Jordi el centre publicarà una nova secció dedicada a recursos musicals i a llibres vinculats amb la música.

Tallers i cultura des de casa

La programació cultural segueix a la web amb un recull d’activitats en família, cinema (documental musical, cinema i música, perspectiva de gènere…), arts escèniques o itineraris. Properament també a la web s’inauguraran tres exposicions que volen mostrar com viuen el confinament persones sense llar, els joves i els usuaris de Susoespai, creació i salut mental.

Els tallers culturals han passat a ser els Tallers confinats i a la web es poden trobar recursos i propostes per fer durant la quarantena. Un recull fet pel centre amb professorat, col·laboradors i entitats del barri. Les propostes es van actualitzant cada dia.

Continua llegint

Cultura

El coronavirus ha arribat!

U. Eco: ‘‘L’Ur-Feixisme segueix viu al nostre voltant, tot i que de vegades vestit de paisà

Publicat

on

El coronavirus ja ha arribat a Catalunya i els mitjans de comunicació han iniciat la seva campanya de sobreinformació –que, com sabem, comporta una desinformació del ciutadà, incapaç de gestionar tantes dades–. Molts periodistes ja parlen, des d’un profund desconeixement mèdic, d’epidèmia, de pandèmia. Sense massa rigor, fan càlculs exponencials de les possibles morts que el coronavirus pot provocar i, fins i tot, algú podria afirmar que hi troben un cert goig malaltís en la seva croada alarmista.

Aquesta infoxicació (sobrecàrrega informativa), a més, ha comportat un auge dels episodis racistes contra persones per simples qüestions fenotípiques. No vull ni pensar què hauria passat si el focus dels primers casos registrats a casa nostra no es trobés a Itàlia, sinó a un altre país, com ara Marroc o Pakistan. Sigui com sigui, tot això ens parla de la supervivència d’un bacil que, com ja ens van advertir Albert Camus i Umberto Eco, “mai no mor ni desapareix”, el bacil del feixisme i el racisme.

Per tot això, crec que una bona mesura de contrarestar aquest bacil i abstreure’ns de tanta sobreinformació alarmista és llegir La pesta, d’Albert Camus –us recomano la traducció que en va fer Joan Fuster, que podeu trobar a qualsevol biblioteca editat per La Butxaca/Edicions 62–, i el magnífic Contra el feixisme, d’Umberto Eco (Ara Llibres), un brevíssim assaig traduït per Maria Llopis. Dos llibres que ens donaran els recursos necessaris per poder realitzar el que, segons Eco, és el nostre deure contra el bacil del feixisme: “desemmascarar-lo i apuntar amb el dit índex cadascuna de les seves formes noves, cada dia, arreu del món”.

Continua llegint

Cultura

Confinament

Publicat

on

Per

Una conversa a la botiga dels frescos de Lleida amb una senyora elegantment vestida, alta, cabell, em cal suposar tenyit de ros i guarnida amb una mena de papallona groga.
-” El meu marit està malalt del coronavirus i no trobo cap mascareta per a ell.”

Em parla amb tranquil·litat i m’afegeix que no ha volgut trucar al 061 per no col·lapsar el servei i segueix els consells del seu centre mèdic. Jo penso que no l’hagués calgut de trucar perquè el servei ja està prou col·lapsat,

A casa, la mare em retreu que parli amb qualsevol persona sense un mínim de distànciament. La mare pateix pels seus anys.

Al vespre, poc abans de les vuit, torno al carrer. De nou la mare m’aconsella que no trigui molt de tornar. Passo per casa de l’amiga i li deixo el programa de la Passió segons sant Mateu de Bach a la bústia. Ella admira Bach i jo l’admiro amb ella.

A les nou en punt una cassolada sorollosa em desvetlla de l’ensopiment. I ara què passa, que penso. Pocs minuts després m’arriba la notícia: el discurs del rei no és benvingut. Sempre arribo una mica tard a tot arreu.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.