Connecta amb nosaltres

Cultura

‘To be, or not to be’ del Teatre Apolo

La situació econòmica, amb un munt de deutes, i la precària oferta artística estan deixant la sala del Paral·lel a la vora de l’abisme

Publicat

on

El Teatre Apolo es troba en una situació delicada i difícil. L’empresa que gestiona el teatre des de mitjans del 2017, Ethika Global Group –després de l’operació de compravenda del teatre, que va acabar en mans d’un inversor estranger– ha rebut diverses denúncies d’artistes i treballadors per impagament. Entre els denunciants hi figura La Maña, vedet que va fer el seu acomiadament dels escenaris a l’Apolo. El desembre de 2017 fa fer 20 funcions i encara no ha cobrat cap d’aquelles actuacions. Ella demana el cobrament dels prop de 90.000 euros que la gestora del local, Etika Global, li deu. L’empresa, que és una assessoria financera especialitzada en el mercat de divises, admet els deutes però de moment no ha pogut fer front a tots els impagaments.

L’aposta per Ricard Reguant

La gran aposta del teatre, en la nova etapa després de la compra del local, va ser el fitxatge d’un director artístic de renom: Ricard Reguant, creador de diversos musicals d’èxit. Però l’aposta no va funcionar i el primer gran espectacle, Rouge, va ser un fracàs econòmic i els espectacles succesius, com Sherlock Holmes y el destripador, tampoc van aconseguir un èxit de públic. Tot plegat ha deixat un panorama força negre en forma de deutes i mala imatge. L’empresa culpa el director artístic del fracàs i l’acusa d’irregularitats i d’haver-se lucrat cobrant drets d’autor de les obres que ha dirigit. Reguant, per la seva part, ha demandat l’empresa i li reclama 100.000 euros en concepte de sous. Però els deutes també esquitxen a petits empresaris, artistes, tècnics i tot un reguitzell de professionals que veuen com la seva feina està sent menystinguda i no recompensada com hauria de ser.

Canvi de gestor o de propietat

Amb una situació tan fosca la solució podria passar pel canvi de gestor o per la compra del teatre, amb una operació similar a la del Teatre Victòria que ha sigut comprat per Antonio Díaz (el Mago Pop) i que fa albirar temps d’èxits. Malgrat la falta d’experiència en el món de l’espectacle, Ethika Global Group anuncia que no farà més produccions pròpies i que nomenarà nou director artístic les pròximes setmanes. Tant Reguant com La Maña tenen por que la situació acabi en un concurs de creditors i que ningú cobri, i manifesten el seu desig que siguin uns altres els que gestionin el teatre.

ENRIC MESTRES

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Però… Què són els CDR?

Milian Nebot ens explica en aquest llibre què són els CDR, més enllà de prejudicis i tergiversacions

Publicat

on

Xavier Milian Nebot (Reus, 1984) és llicenciat en Història i en Periodisme. El seu nom va passar a ser conegut gràcies a la feina que va realitzar, juntament amb David Vidal, per investigar un presumpte cas de corrupció política vinculat amb un hòlding que tenia el seu epicentre a Reus, el denominat cas Innova.

En aquesta columna, però, volem fer esment del seu llibre El poder del poble. L’autoorganització veïnal dels CDR (Sembra Llibres). En aquest assaig, Milian Nebot ens explica com es van gestar els “Comitès de Defensa del Referèndum”, quins són els seus antecedents, quina diferència podem trobar entre aquest moviment local i assambleari i l’associacionisme veïnal de tota la vida, etc.

Aquest historiador fa un breu repàs per les darreres dècades de la nostra història per poder explicar l’emergència dels CDR, ubicar aquest moviment popular dins de la dinàmica de l’independentisme català, intentar fer memòria del paper que aquests peons van tenir en el taulell polític, per tal de preveure cap a on pot evolucionar aquest moviment veïnal, que pot esdevenir l’espurna definitiva d’una transformació que vagi molt més enllà. Tot dependrà de les decisions que es prenguin, assambleariament, en el si de cada CDR local. Perquè, com diu el llibre, la resposta és a les seves mans.

Sigui com sigui, en la situació política i social actual, el que és segur és que ens calen moviments autoorganitzats des de baix, a cada poble i barri, que esdevinguin un espai de trobada de diferents lluites (l’habitatge, els drets socials i laborals, etc.), un indret que esdevingui un veritable subjecte de construcció democràtica, en el qual siguem capaços de crear sinergies que ens ajudin a bregar contra l’actual sistema neoliberal i ens ajudin a construir un món on tothom tingui reconegut el dret a viure una vida digna.

Continua llegint

Cultura

8a edició del XIC Poble-sec

Publicat

on

De la mà de la cooperativa Art&Coop, Creació XIC és una iniciativa d’art comunitari que promou la convivència en la diversitat a través del treball en xarxa entre veïnat, entitats i organitzacions del barri. Aquesta proposta té l’objectiu comú de crear un espectacle, ja sigui de carrer i/o de sala. El XIC (Xarxa, Intercanvi i Creació) va néixer al 2011 al Poble-sec i, des d’aleshores, s’ha repetit anualment, creixent progressivament a nivell artístic i organitzatiu. Actualment es realitza en dos barris més i en cada edició es crea un espectacle diferent.

‘Propera parada: Poble-sec’

Ja s’han obert les inscripcions per a la propera edició del XIC, en aquesta ocasió la vuitena, que es proposa crear col·lectivament una performance sobre les vivències de migració. En col·laboració amb el projecte de ràdioteatre de Radioactius, es treballarà a partir de les històries de vida de persones veïnes del barri d’orígens diversos. Els assajos tindran lloc al Centre Cívic El Sortidor els dimarts 26 de novembre i 3 i 10 de desembre de 18.30 h a 20.30 h i el divendres 13 de desembre de 17 a 21 h. L’espectacle, que portarà per títol Propera parada: Poble-sec es representarà el dissabte 14 de desembre a les 18.30 h al Centre Cívic El Sortidor.

Per apuntar-se no cal experiència prèvia. És gratuït i obert a persones de totes les edats. Inscripcions a www.ruaxic.blogspot.com

Continua llegint

Cultura

Teatres del Paral·lel, una tragicomèdia

Des de la seva estrena a Barcelona, l’espectacle ‘Nada es imposible’ del Mago Pop ha batut rècords de vendes i ha generat una reactivació de la zona

Publicat

on

S’acosta el Nadal, històricament la millor època de l’any per a les sales de teatre que durant els mesos de desembre i gener aconsegueixen gairebé el 30% de la recaptació total de la temporada, segons Adetca. L’any passat, més de 300.000 espectadors van omplir els teatres de Barcelona en temporada alta, generant 16 milions d’euros per al sector. El moment d’auge teatral arrenca ara al Paral·lel amb algunes bones notícies, com l’època daurada que viu el Teatre Victòria des que el Mago Pop el va comprar, però també amb situacions menys dolces, com la ruïna d’un dels espais històrics de l’avinguda, el Teatre Apolo, que resta tancat fins a nou avís. Entre l’esplendor de l’un i el declivi de l’altre, la resta de teatres de l’artèria es mantenen en una línia estable o bé lluiten per sobreviure entre deutes i futures rehabilitacions.

El Victòria del Mago Pop

És el mag de moda i, per a alguns, la persona que ha revifat l’avinguda més artística de la ciutat. El Mago Pop omple cada dia les 1.200 localitats del Teatre Victòria des que, el passat mes de setembre va estrenar Nada es imposible, amb un èxit aclaparador i amb la presència de personatges de la talla d’Arnold Schwarzenegger. L’il·lusionista més taquiller del món segons la revista Forbes va comprar el teatre el febrer d’enguany amb l’objectiu que “el Paral·lel torni a ser el que va ser o que brilli amb més força”, explicava en una entrevista. No sabem si el Paral·lel enlluernarà, però alguns restauradors de la zona asseguren que des que el mag ocupa el teatre han estat testimonis d’una important reactivació al Paral·lel: “Jo he augmentat les vendes en un 50% just quan estava a punt tocar fons”, diu Paco Pàmies, que regenta el mític bar Loco Loco Paralelo. Nada es imposible estarà en cartellera fins al juny i moltes de les sessions ja han exhaurit les localitats.

L’Apolo, tancat i endeutat 

Des del passat mes de maig, l’Apolo no ha tornat a aixecar la persiana. L’últim gestor de la sala, el grup Ethika Global, va deixar el teatre en una situació dramàtica i més de 200 persones, entre artistes, personal tècnic i treballadors, han denunciat públicament l’empresa per impagament. Lita Claver La Maña, una de les afectades a qui se li deuen més de 90.000 euros, diu que en aquests moments, el cas s’està portant per la via penal: “No vam fer judici perquè Ethika Global va reconèixer el deute, però no han pagat. Són uns pocavergonyes”, lamenta l’artista. El seu és només un dels molts casos d’artistes que s’han querellat amb el grup, com el músic Pep Sala, el dissenyador Jordi Dalmau i qui va ser l’últim director artístic de la sala, Ricard Reguant. El Teatre Apolo és propietat d’un inversor israelià i, segons fonts de ZONASEC, hi ha algunes persones interessades a llogar-lo, però no han fet el pas perquè la sala requereix una reforma important i sobretot per la mala imatge amb què se l’associa a causa d’aquesta mala gestió.

BARTS i Condal, en bona forma

La sala BARTS, antic Teatre Español i posterior Artèria Paral·lel, es consolida com un espai d’oferta cultural variada, entre els concerts d’artistes de renom internacional i els espectacles de format comercial. Destaca la bona acollida de propostes com Miedo, d’Albert Pla o El petit príncep, que el pròxim 5 de desembre estrena la sisena temporada. Pel que fa al Condal, després de l’ensopegada de la temporada anterior amb el projecte Onyric, que no va aconseguir l’èxit esperat, enguany ha anat a carta segura programant a l’infal·lible Joan Pera en el moment àlgid de la temporada. El pare de la núvia estarà en cartellera fins al febrer.

Sense notícies del Molino

El mític cabaret del Paral·lel va estar tancat durant 13 anys fins que el 2010 va reobrir i, a partir d’aquell moment, han mantingut una programació d’espectacles més o menys estable. A mitjans del 2016 s’anunciava que l’edifici es posava a la venda per 20 milions d’euros. Es va especular aleshores sobre la possibilitat que l’Ajuntament el comprés, però des del consistori van descartar-ho per l’elevat preu de l’edifici. Tot i que no s’han alçat noves veus sobre la venda i aquest mitjà no ha aconseguit posar-se en contacte amb la propietat per confirmar-ho o desmentir-ho, sembla que el Molino tampoc passa pel seu millor moment. Actualment no tenen espectacles programats i les seves xarxes socials resten inactives des d’abans de l’estiu.

I el Teatre Arnau?

L’últim teatre de barraca que queda a la ciutat va tancar les seves portes l’any 2000 a causa d’un avançat estat de deteriorament. El 2010, la pressió veïnal va fer que l’Ajuntament comprés l’edifici per 2 milions d’euros a una església evangèlica xinesa. Després de diversos moviments reivindicatius, l’any 2016 es va aconseguir que el teatre, tot i ser de titularitat pública, es gestioni de manera comunitària i dos anys més tard va néixer l’Arnau Itinerant, un projecte comunitari format per entitats i veïns del Raval, Sant Antoni i Poble-sec, que actualment dona vida al teatre amb una programació que fusiona arts escèniques, memòria i comunitat. Aquesta programació es realitza a diversos espais dels barris mentre té lloc la rehabilitació de l’Arnau. Pel que fa a la reforma de l’edifici, el teatre està en mans d’un equip d’arquitectes escollit per concurs públic i recentment s’ha presentat el pla bàsic, que proposa mantenir l’essència de l’antic teatre. L’estudi Harquitectes treballa actualment en el projecte executiu i encara no han concretat les dates d’inici de les obres. No obstant això, l’Arnau Itinerant ja es materialitza en espectacles a peu de carrer –com sintítulo de la companyia La Danesa, que es va estrenar a l’octure– i en projectes com Creuem el Paral·lel, un programa de cultura de proximitat que reivindica el paper de les arts minoritzades i les arts vives en la memòria del Paral·lel a través de diverses accions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.