Connecta amb nosaltres

Economia

L’Ajuntament finança dues iniciatives que aporten valor social al Poble-sec

Menja’t Montjuïc i Solucions Socials Sostenibles s’han finançat amb el programa ‘Impulsem el que fas’

Publicat

on

Unir cultura i gastronomia, o plats preparats per afavorir la inserció social. Són les dues propostes ubicades al Poble-sec que s’han beneficiat de les subvencions Impulsem el que fas de l’Ajuntament en la seva cinquena edició. El programa aporta fins al 80% del pressupost dels projectes, i els entrega en el moment que es dona la subvenció. Això és una “peça clau per engegar la nova activitat econòmica”, asseguren fonts municipals.

Menja’t Montjuïc, la unió dels restauradors contra la crisi

Una de les beneficiades al Poble-sec és Menja’t Montjuïc. L’origen és en les restriccions als restauradors per la pandèmia. Van unir-se per donar-se suport mutu i van acabar sent entitat. “Som locals petits, de gestió familiar, amb cuina honesta i preparada al local”, afirma Michaela Tocco, vocal de l’entitat i directora dels projectes per a Impulsem el que fas.

Han presentat a les subvencions el pla Menja’t les estacions que busca “que durant tot l’any es doni valor a la gastronomia; sol estar orientada al valor econòmic i volem valorar l’art de menjar”, diu Tocco. El pla inclou activitats al llarg de l’any per un turisme “responsable i sostenible amb una oferta de qualitat i autèntica”.

Inclou l’Arqueotapa (vegeu notícia d’aquesta pàgina), la participació al Grec  –aquest any volen sumar-hi que el Grec baixi al Poble-sec–, esdeveniments al Castell de Montjuïc o el Viu Montjuïc, sortejos d’entrades a museus de Montjuïc amb sopars a càrrec de dones restauradores, i volen organitzar el Nadal Solidari al barri.

“El Poble-sec és als peus de Montjuïc i es mereix una retroalimentació positiva: que el parc cultural visqui gràcies a la presència de restaurants i viceversa”, assegura Tocco. Diu que la subvenció els ha “ajudat moltíssim”. Si no, haurien hagut de posar més diners de la seva butxaca, o no haurien pogut tenir tanta envergadura.

Bon Cor, inserció social a través del menjar

Gràcies a aquest programa, al carrer Font Honrada, 2-4, ha obert la botiga Bon Cor. La porta la cooperativa Solucions Socials Sostenibles, que abans de la pandèmia feia inserció a persones amb risc d’exclusió social a través de càterings. “Fem un itinerari d’inserció perquè s’incorporin al mercat laboral”, explica Bruno López, el seu president.

La idea és que agafin experiència en tasques diverses, com la cuina, la sala, el transport o la neteja, perquè “és més fàcil trobar feina treballant que estant a l’atur”, afirma. Per la pandèmia van aturar-se els càterings, i va sorgir la idea de crear un “hub d’economia social” que inclogui un magatzem de càtering, un coworking per a entitats i la botiga Bon Cor.

La botiga està feta amb material reciclat. “Tenim neveres del zoo dins la campanya Barcelona + sostenible”, explica. Vol ser una rostisseria on poder comprar menjar preparat, amb plàstic zero i amb productes de proximitat i de temporada. Col·laboren amb Càritas perquè persones que ho necessitin puguin rebre menjar “sense una estigmatització”. Qui ho vol, pot apadrinar menús per a aquestes persones. La subvenció ha estat “vital” per a ells. “Ens ha permès fer tota la reforma i comprar la maquinària”, afirma. A més, són en un programa del SOC per contractar aturats de llarga durada, dones i persones trans.

Continua llegint

Economia

El perquè de tot plegat

50 anys de l’informe del Club Roma, que ja advertia que la pressió demogràfica sobre el planeta era insostenible i tenia un límit

Publicat

on

Per

Enguany s’han complert els 50 anys de la publicació de l’informe Els límits del creixement, del Club de Roma, una associació fundada per debatre sobre els canvis en el planeta com a conseqüència de les accions humanes. Aquell va ser el primer estudi sobre les conseqüències del creixement de la població, les activitats humanes i els seus impactes físics sobre el planeta des d’una perspectiva global. Els autors advertien que si les tendències de creixement de la població, la industrialització, l’ús de recursos i la contaminació continuaven sense parar assoliríem el límit de la Terra en algun moment dels cent anys següents. El canvi climàtic, probablement n’és una de les conseqüències. L’informe va tenir un gran impacte, va ser qualificat de catastrofista i acusat de neomalthusianisme. Thomas Robert Malthus augurava, en un assaig de 1798, que si la població creixia en progressió geomètrica i els aliments ho feien en progressió aritmètica arribaria un moment en que no seria possible alimentar la població mundial.

Dels 8.000 als 10.400 milions

Tot i els progressos humans i l’augment dels rendiments agrícoles i altres factors, és obvi que els recursos naturals s’esgoten i que un sistema econòmic que ha de créixer indefinidament per subsistir és insostenible, cosa que ens du a la idea del creixement zero i al perquè de tot plegat: la població no pot créixer sense límit. És allò del “si som menys ens toca a més”. En aquest sentit, i al marge d’altres consideracions, la política del fill únic de la Xina, vigent del 1979 al 2015 ha permès a aquest país gaudir d’un augment considerable del benestar de la població. L’ONU acaba de publicar un estudi sobre la població mundial, que preveu que passi dels 8.000 milions actuals als 8.500 el 2030, als 9.700 el 2050 i als 10.400 el 2100, però quatre dels set futurs escenaris marquen un descens de la població; i una dada significativa: s’ha passat de 5 fills per dona el 1950 als 2,3 el 2021. A l’estat espanyol, és d’1,24, per sota de la taxa de reemplaçament (2,1).

Àudios delators

En l’àmbit polític, José Bono i Felipe González ja gaudeixen de la seva nova nacionalitat dominicana i de casa nova a Cap Cana prop de la de Nicolàs Maduro i altres chavistes veneçolans (sempre hi ha una via d’escapament). Mentrestant, hem sentit els àudios que delaten a jutges i periodistes de les clavegueres. Vicent Partal el passat dia 12 donava a Vilaweb una de les definicions més acurades del que és l’estat espanyol: “És un estat-negoci, privatitzat, al servei d’una elit de famílies que, a partir de les empreses afavorides permanentment pel BOE i alimentades amb els diners de tots, controlen i manipulen la vida política, sobretot els partits polítics, però també la gran majoria dels mitjans, directa o indirectament”.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

El port, motor d’innovació

Publicat

on

Per

Com a ciutadans del Poble-sec i Paral·lel, el port sempre l’hem vist com un motor econòmic per al barri i la ciutat. Però aquest passat mes de juny la seva aportació ha fet un salt endavant amb una fita històrica. Per primer cop a la ciutat s’ha provat sobre el terreny un prototip de vehicle autònom elèctric, és a dir, un mini bus que condueix sol, sense necessitat de conductor (nivell d’autonomia 4) i que no contamina. El vehicle ha fet, durant un mes, un trajecte d’aproximadament 2 km entre el World Trade Center (Torre de Jaume I) i l’aparcament per a treballadors del port, tot sortejant innumerables interferències com ara camions, semàfors, vianants, la rotonda de la Carbonera, taxistes amb pressa i, en general, l’alta afluència de vehicles. Ha estat una prova pilot i, per seguretat de tothom, s’ha incorporat un operari (nivell d’autonomia 3) que validava les decisions que l’enginy a través de la seva intel·ligència artificial prenia tot sol. Per augmentar la seguretat de la prova s’ha limitat la seva velocitat a 15 km/h malgrat que el vehicle pot anar fins a 40km/h. Això només és un primer pas per construir el futur, semblant al que va succeir el 3 d’agost de 1907 quan es va matricular a Barcelona el primer turisme en una època on el transport habitual eren els carruatges de cavalls.

‘‘La prova ha estat tot un èxit i sense cap incident remarcable’’, ha comentat Alba Gonzalez, d’Innovació del Port de Barcelona. Els treballadors han acollit el projecte amb molta il·lusió i la idea és crear un Blue District o Espai d’Innovació on es puguin provar projectes que millorin aspectes com la sostenibilitat, l’ecologia, el consum energètic i la reducció d’accidents laborals.

No eliminar llocs de treball, sinó crear-ne

Sobre la possibilitat que tecnologies avançades com aquesta tregui llocs de treball, en Christian Riester, director de Pendel Mobility, l’empresa que ha executat el projecte, indica que en cap cas. La idea, diu, no és eliminar llocs de treball en els propers anys, sinó generar-ne de nous. Els automòbils autònoms cobriran trajectes d’última milla que ningú, ni taxistes ni transports públics, volen fer perquè són insostenibles econòmicament, afirma Riester. En canvi sí que necessitarem operaris de flotes per coordinar grups de 5 a 10 autobusos autònoms. Riester afegeix que a nivell europeu hi ha un dèficit important de conductors de vehicles de transport.

Com va dir Neil Amstrong quan va posar el peu a la Lluna: “Això és un petit pas per al home però un gran salt per a la humanitat”… Segur que veurem, en un futur no gaire llunyà, una Barcelona verda plena de vehicles autònoms públics, ecològics i econòmics, sense accidents i que ens permetin desplaçar-nos amb agilitat, respirar millor i sense soroll.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Fre al progrés de Catalunya

La guerra contra Catalunya: manca d’inversions, dèficit fiscal, lawfare judicial, Catalangate, genocidi lingüístic, infiltrats policials…

Publicat

on

Per

Les escandaloses dades de la (no) inversió de l’Estat a Catalunya el 2021 (només es va executar un 35,7% del pressupost), van inspirar l’article de L’Econòmic “Hi ha voluntat de frenar el progrés de Catalunya?”, prudent per la interrogació, però important per l’autor: Josep Reyner, del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Cal afegir que al País Valencià només es va executar un 42% i a les Illes Balears un 77,8%. És a dir, els territoris catalanoparlants representem el 29,6% de la població estatal però sols rebem el 16,6% de les inversions: 90 euros per habitant en la part dels Països Catalans sota domini espanyol enfront dels 309 euros que rep cada madrileny (amb execució pressupostària del 184%). Uns exemples: la segona i tercera àrees metropolitanes de l’Estat sense connexió d’alta velocitat (i amb trams de via única) després que s’hagin invertit 64.000 milions en l’AVE; els accessos al port de Barcelona, previstos per al 2012, avui encara pendents de l’estudi bàsic; i el corredor del Mediterrani aturat. Per què? Perquè ens han declarat la guerra.

Una amenaça per a l’Estat

James F. Dunnigan i Austin Bay són dos analistes militars que creen jocs de guerra (simulacions) per al Pentàgon i al U.S. Army War College. La segona edició del seu llibre A Quick & Dirty Guide to War (1985) simulava 14 possibles guerres i les seves estratègies: fins ara, onze ja s’han produït i només tres encara no: la tercera guerra mundial, una pels minerals del Carib i una entre Catalunya i Espanya. En plena “transició” per perpetuar el franquisme, els autors hi veien tres peces per inclinar la balança: França, ETA (llavors molt activa) i la peça clau: València. Un corredor mediterrani potent i unit seria una seriosa amenaça per a la idea que el franquisme borbònic tenia i té de l’Estat. I en van prendre bona nota; d’aquí que, per no donar facilitats a l’enemic, exploten els Països Catalans amb dèficits fiscals únics al món. D’aquí també els intents de destruir el català. Saben que el poble que conserva la seva llengua guarda la clau de la seva llibertat.

Com si fossin terroristes

Tampoc no sorprèn la figura del policia espanyol infiltrat en moviments cívics catalans, com si fossin grups terroristes o criminals. Recordo que, encara en plena dictadura, el primer dia de classe Rafael Ribó, professor a la facultat d’Econòmiques, enviava una salutació al policia infiltrat que sens dubte teníem a l’aula. La dinastia franquista és la mateixa. En resum: hi ha algú que inverteixi en una propietat ocupada? Fins i tot els feixistes ho sabien i en els seus comunicats de guerra deien que tal província “ha sido restituïda a la patria”; el nostre deia: “hemos ocupado Cataluña”, i només s’ocupa allò que no és teu.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021