L’exdirectiu de la Fundació Atlètic Poble-sec i la U.E. Poble sec assegura que existeix un “risc real” que el futbol del barri desaparegui si no se superen les discrepàncies personals entre les directives dels tres clubs
A dalt, foto d’arxiu de Jordi Márquez, abans que s’instal·lés gespa artificial a la Satalia. A sota, durant la moció de censura a Venero / J.M/A.Falcone
@molina_jordi / Unir-se o desaparèixer, aquesta és la qüestió. O com a mínim, és el binomi que resumeix la preocupació de Jordi Márquez, que fa uns dies ha aparcat la seva vinculació de més de vuit anys amb els equips de futbol del barri. “He vist contínuament com les directives dels clubs posen els seus interessos personals per davant del bé comú del futbol del barri”, ens explica l’expresident de l’Atlètic Poble-sec —ara Fundació Atlètic Poble-sec— i més recentment, exdirectiu la U.E. Poble-sec, que desitja “un únic equip de futbol normal i competitiu”.
La seva passió per aquest esport és directament proporcional a la sensació d’impotència que sent en veure com els anys d’esforç per dignificar el futbol del Poble-sec no han donat els fruits que esperava. “En el seu dia es posava com a excusa l’autoritarisme del president de la UE Poble-sec, Pedro Venero, però avui ell ja no té cap paper al barri”. I és que Márquez és un dels impulsors de la moció de censura que el juliol de 2012 va posar fi als més de 34 anys de presidència de Venero. Després de dos anys sense el veterà mandatari, Márquez demana ara coherència a la UE Poble-sec, però també a l’APA Poble-sec i l’Atlètic que, “originalment, es van formar per oposició a Venero”.
La fórmula: mantenir l’antiguitat i presidència de consens
Per tal de desbloquejar l’atzucac en què es troba la situació d’allunyament entre els clubs, Márquez proposa una solució de consens. “L’entitat resultant de la fusió hauria de conservar el nom de la U.E. Poble-sec i la presidència l’hauria d’ocupar un president de consens”. D’aquesta manera, explica, es conservaria l’antiguitat del ‘Sec’, fundat l’any 1928 i un dels històrics de la ciutat. Sobre el president del club sortint, Márquez creu que tots tres podrien fer-ho bé, però “veuria raonable” que es reconegués la bona feina del club més professional que té ara per ara el barri, l’APA Poble-sec, actualment presidit per Joan Munt i amb 230 jugadors i jugadores a les seves files.
Márquez, un dels impulsors de la moció de censura a Venero / Ana Inés Falcone
Segons Márquez, cal un interlocutor –“ja sigui de la Coordinadora d’Entitats o de la Unió de Veïns”— per mediar en aquest conflicte i aconseguir la fusió que molts aficionats esperen. La hipotètica unificació facilitaria, a més, l’obtenció de patrocinis i resoldria els problemes d’horaris a la Satalia i, sobretot, posaria fi a un conflicte que malmet la imatge del futbol del barri. “No té cap sentit que cada inici de curs els nens hagin d’escollir a quin equip dels tres volen jugar a futbol”, sentencia Márquez per concloure una entrevista amb ZONA SEC que ell mateix ha sol·licitat.