Jornada intensa amb destacada presència dels cossos de seguretat catalana i espanyola. Posteriorment a les detencions dels suposats anarquistes es van muntar mobilitzacions de protesta
@4tito4 / El passat 16 de desembre el Poble-sec es va despertar amb la irrupció dels Mossos d’Esquadra per escorcollar l’Ateneu Anarquista en una acció policial batejada com a Operació Pandora, ordenada pel jutge de l’Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez. Una operació que va desplegar 700 agents de la policia autonòmica per fer registres no només aquest local del barri, també a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, la Kasa de la Muntanya de Gràcia, així com a domicilis d’altres punts de la ciutat i de Catalunya. En total, onze detinguts per, segons l’interlocutòria del jutge, “constitució, promoció, direcció i pertinença a organització terrorista en relació amb delictes de tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i delictes de danys i estralls amb finalitat terrorista”. Set d’aquests van ser posats en llibertat.
El cas, sota secret de sumari, va despertar un gran rebuig i es van organitzar manifestacions de solidaritat arreu del territori demanant la llibertat i denunciant la “persecució” contra aquest moviment. L’Ateneu Anarquista del Poble-sec, entre d’altres mesures de protesta, va rebatejar la seva seu com a Local Anarquista Pandora.
El local on els Mossos van practicar escorcolls / AH
Més acció policial
I paral·lelament, al carrer de Salvà, la Policia Nacional, amb la col·laboració de la Direcció General de la Vigilància del Territori del Marroc, detenia una noia en l’Operació Kibera contra una xarxa de captació i reclutament de dones per enviar-les a Síria i Iraq per lluitar amb l’organització islamista DAESH, vinculada a l’Estat Islàmic. La noia, juntament amb unes altres dues dones i un home, detinguts a Ceuta I Melilla, als quals s’hi va afegir al dia següent una menor, van ser enviats a presó incondicional per un delicte d’integració en organització terrorista. El jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, l’encarregat de la investigació va decretar el secret de sumari.
Els veïns de la detinguda comentaven que els sorprenia que vestís un nicab. La jove, originària de Xile, mantenia una relació sentimental amb un noi musulmà, amb qui va tenir un fill i això la va lligar a quedar-se a Catalunya. Al contrari que la seva família, amb la qual va arribar el 2005 a Barcelona, que va retornar a Xile el maig del 2013, tal com detalla el reportatge de La Vanguardia, publicat el 4 de gener. En aquest, la mare de la detinguda explicava que li havia dit que s’havia “convertit al Islam” i que havia fet amistat amb dues noies musulmanes i que parlaven “molt pel WhatsApp”, una de les vies de captació que empren aquests grups.
Tractament mediàtic
Pel desplegament policial i pel fet de tractar-se d’una operació a diverses ciutats del territori espanyol, la notícia va córrer com la pólvora per tots els mitjans autonòmics i estatals. Molts d’aquests van atribuir l’acció policial contra “el terrorisme anarquista”. Les xarxes socials, especialment Twitter, van bullir criticant aquesta terminologia, denúncies provinents tant d’internautes com dels mateixos periodistes o fins i tot de diversos mitjans de comunicació. I és que pels carrers de Barcelona, on els Mossos d’Esquadra van fer els escorcolls, es podia escoltar de la gent que s’aplegava, curiosos i passejants: “té alguna cosa a veure amb el terrorisme” o “mai hagués dit que en aquest barri hi havia gent de la ETA”. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, se li diu terrorisme al “moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”. És per això que molts van ser els que van denunciar l’ús d’aquest terme al·legant “criminalitzar” un moviment i simplement reproduint el comunicat de la policia autonòmica. Tot i així, amb el pas de les hores i havent perdut el factor immediatesa, alguns van rectificar a l’hora d’informar sobre el cas.