Una taula rodona amb veïns, experts i testimonis analitza la problemàtica dels sense sostre, especialment arrelada al Poble-sec
@molina_jordi / L’Òscar Donilo mai va pensar que acabaria vivint al carrer. La seva perseverança i la xarxa assistencial de Barcelona li van permetre abandonar una “vida nòmada”, com ell mateix la descriu, i recuperar el rumb. Ara el seu exemple serveix a altres persones, però fins fa ben poc era una de les desenes de persones que dormen al carrer al Poble-sec o, en el millor dels casos, un usuari més de l’alberg Sant Joan de Déu.
El CC El Sortidor va acollir l’acte davant d’una vintena d’assistents / J.Molina
El seu testimoni va ser el fil conductor d’una taula rodona organitzada pel Pla Comunitari del Poble-sec, que impulsa la Coordinadora d’Entitats, que va posar sobre la taula una problemàtica creixent al barri: el sensellarisme. Les dades facilitades pels agents de la Guàrdia Urbana, Gemma Bassoles i Manel Marín, presents a l’acte, van posar de manifest que el Poble-sec és un dels barris que ha assumit un dels percentatges més preocupants de gent vivint al ras. Zones apartades del trànsit i del bullici urbà, com els Jardins de les Hortes de San Bertran, el Parc de les Tres Xemeneies, els Jardins Walter Benjamin o el Parc de la Primavera reuneixen les condicions per convertir-se en assentaments d’aquest col·lectiu, que segons dades de la Fundació Arrels ha crescut un 50% a la ciutat ens els últims 6 anys.
L’Òscar, amb l’agent Gemma Bassoles
L’aposta d’Arrels passa pel Housing First, en què la persona sense llar passa directament del carrer a un habitatge individual, permanent, digne. “Mentre viuen aquesta situació, el carrer és casa seva”, constatava el director d’Arrels, Ferran Busquets, que va deixar clar que el conflicte no es pot abordar, “des d’un punt de vista policial, sinó ètic”. Busquets va criticar algunes actituds municipals, com les de treure bancs de la plaça del Setge per impedir que els indigents els utilitzin, la qual cosa “desplaça el problema però no el resol”. A més, va animar, preguntat pels veïns assistents, a que s’estableixi un diàleg amb les persones sense sostre i que es comuniqui la seva situació a la fundació.