Connecta amb nosaltres

Societat

Front comú per recuperar el teatre Arnau

Publicat

on

La proposta veïnal de convertir l’Arnau en un centre d’interpretació del Paral·lel suma suports del món de la cultura i pressiona a l’Ajuntament perquè rehabiliti el vell cabaret

@molina_jordi / Primer cal recuperar l’edifici; i després omplir-lo de contingut. Aquest és el guió, a mig camí entre la justícia històrica i la utopia, que es fixa la plataforma Salvem el Teatre Arnau per rescatar de l’oblit i la degradació l’últim teatre amb estructura de barraca de fusta que queda a l’avinguda del Paral·lel, i a Barcelona. Una qüestió que, en paraules de l’historiador Enric H. March i artífex de la iniciativa, “no és només romàntica, sinó arquitectònica, memorística i social”.

Arnau_portada_web

L’Arnau, en una imatge de 2011, en una jornada de portes obertes de l’anterior ajuntament / Arxiu

Des de fa uns mesos, i en plena renovació de l’avinguda del Paral·lel, ha cobrat força l’antiga reivindicació veïnal de preservar l’Arnau –l’any 2006 fins i tot es va ocupar l’edifici en senyal de protesta— per convertir-lo en un centre de documentació i interpretació del Paral·lel i, alhora, en un espai artístic amb memòria, on hi tindrien cabuda vells espectacles que, en l’època daurada de l’avinguda, van gaudir d’un arrelament especial, com ara el circ, la màgia o la pantomima. “Pensem en un equipament, ja sigui autogestionat o de cogestió amb l’Ajuntament, que dediqui un espai a la història del Paral·lel; recuperant tant la memòria de l’espectacle i l’oci popular, com la dels moviments socials i obrers que van configurar l’avinguda”, explica March.

En aquesta croada, hi estant confluint cada cop més veïns, associacions i professionals de món artístic i museístic, com va quedar pales fa unes setmanes, en la taula rodona Projecte Arnau: el destí d’un teatre emblemàtic del Paral·lel. “En un país civilitzat ni tan sols es debatria què cal fer amb el Teatre Arnau”, deia el professor de teatre i programador cultural Eduard Molner, que el 2011 va comissariar, juntament amb Xavier Albertí –un dels altres il·lustres defensors de l’Arnau—, l’exposició El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat, al CCCB.

Aquella mostra, que va rebre el reconeixement de la crítica i sobretot de la ciutadana, marcaria la línia del que seria el projecte de l’Arnau, “vital per preservar les arrels de la cultura popular”, subratllava un altre dels ponents, el director de La Seca-Espai Brossa, Hermann Bonnín. El dramaturg, com Molner, van coincidir en assenyalar un “menyspreu sistemàtic” de la cultura popular per part de la cultura d’elit catalana, una actitud que, segons el seu parer, explica l’abandonament d’icones com l’Arnau.

Arnau_p3_web

D’esquerra a dreta, els ponents Bonnín, Ornaque, Molner, Costa i March a la biblioteca Francesc Boix/ Firma: Jaume Almirall

Autòmats del Paral·lel, cessió voluntària

La jornada va servir, a més de per segellar un front comú entre veïnat i el sector professional, per traçar les primeres pinzellades del projecte. El popular museòleg Pablo Ornaque –estretament vinculat al món de l’esport, on ha estat una peça clau en l’aportació de material en els museus de FC Barcelona i RCD Espanyol— es va oferir per cedir desinteressadament el seu llegat d’autòmats de teatres del Paral·lel, a més d’altres peces de l’avinguda, recuperades del Cafè Español, i d’Atraccions Caspolino i Apolo. “Tenim un tresor entre mans, no ens el podem deixar perdre”, va dir entusiasmat per la invitació de Salvem l’Arnau.

També van incidir en la recuperació del vell cabaret, l’escriptora Júlia Costa, que moderar la taula, i l’historiador Toni Oller, que va ampliar el repte: “No ens conformem amb l’Arnau, hem de pensar també la plaça Raquel Meller, que hauria de ser un espai per als joves i la gent gran i un aparador artístic”.

L’Ajuntament surt de l’immobilisme

La proximitat de les eleccions municipals i la pressió ciutadana han fet moure fitxa al consistori, que fins fa ben poc condicionava la rehabilitació de l’Arnau a una injecció econòmica, de procedència inevitablement privada, d’uns 10 milions d’euros. Tot i que des de Salvem l’Arnau, es posa en qüestió la xifra: “No ens han explicat d’on surten ben bé aquests càlculs”, puntualitza March.

arnau_p3_2_web

L’Arnau, abans del seu tancament l’any 1994; i el teatre, oblidat, d’avui

 

El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, diu ara que es contempla “un pla B”. Tot i que la primera opció segueix sent la concessió, “i seguim parlant amb empresaris en aquesta línia”, el regidor admet que, si en un temps raonable no es detecta cap inversor, no es descarta el pla B dels veïns. Un canvi de rumb “en la bona direcció”, segons March, que assegura, igualment, que cal segui treballant des de baix per mantenir la pressió en el proper govern municipal, sigui quin sigui.

Fins ara, una desena d’operadors s’han interessat per l’Arnau amb una doble aposta: la de teatre i sala de festa nocturna, com s’està fent al Teatre Principal de la Rambla. La normativa, però, no ho permet. Per contra, la plataforma Som Paral·lel, on s’integra Salvem l’Arnau, reivindica l’autogestió d’un equipament que podria fer de punta de llança del “Paral·lel per als veïns” que reclamen. Un model que genera consens entre les diferents sensibilitats veïnals és la gestió comunitària de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

decles_ok

 

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024