@4tito4 / La Base pretén fer una doble denúncia amb l’acció, la falta de llocs per als projectes del barri i recuperar la muntanya de Montjuïc.
Els passats dies 11 i 12 de juny hi havia organitzades unes jornades d’aprenentatge viu al Poble-sec, a càrrec de l’Associació Babàlia, Grup de coMaternitat i Criança Compartida (un projecte integrat dins L’Ateneu Cooperatiu La Base), per tal de posar en comú experiències en aquest àmbit. En el marc d’aquesta activitat es va ocupar l’antiga seu de l’Institut Botànic de Barcelona, que es troba a la cruïlla entre el passeig Jean Forestier i l’avinguda dels Montanyans a Montjuïc. Un edifici de titularitat municipal en desús des de fa més de deu anys. La Base defensa que no és només un espai per a Babàlia, “volem començar a recuperar la muntanya de Montjuïc per a la gent del barri” i asseguren que va més enllà d’una simple ocupació que tingui només un únic destinatari.
El seu propòsit és aixecar un projecte “integrador i intergeneracional”. Emular el que s’ha fet a Can Batlló, on l’Ajuntament de Barcelona ha fet una cessió de l’espai al veïnat. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, indica que aquest immoble “no és l’espai. No està en condicions per fer-hi activitats i així ho van comprovar quan hi van entrar”. Pérez subratlla la importància de la filosofia de Babàlia, “les mesures del govern ja treballen en aquesta línea”, és per això que diu que ja hi ha integrat “un discurs” i apel·la a la “via del diàleg, que sempre està oberta”.
Cerca d’espais
Pérez considera que l’antiga seu de l’Institut Botànic no es pot “cedir” i prossegueix que “s’està treballant per fer una proposta concreta”. Així es mantenen negociacions entre el consistori i la plataforma per tal de “trobar alternatives” que es puguin presentar en la propera reunió que hauria de celebrar-se abans de l’agost, apunta Pérez. En aquest sentit, La Base critica que l’oferta sigui això, “una alternativa per poder-hi fer el projecte de criança compartida” i aquesta no és només la idea. S’insisteix que aquest edifici municipal és l’escollit. Per ara s’hi han celebrat tres assemblees i jornades de neteja, a més hi ha “un estudi exhaustiu encarregat a un grup d’arquitectes per avaluar-ne l’estat”. El Districte, per la seva banda, segueix buscant un espai “en condicions òptimes” per agrupar aquest sector de la criança compartida.
La festa i la diversió van marcar les jornades reivindicatives / La Base
Les maneres de reivindicar
La demanda d’aquest col·lectiu posa en evidència la falta de llocs per a les entitats del barri que intenten desenvolupar una activitat. Això, a més de limitar el creixement del teixit associatiu, frena les aspiracions de les actuals i que tenen una llarga tradició. Una mostra són els Diables, un referent no només al Poble-sec sino també a la ciutat. Des de fa temps reclamen una seu social, concretament duen una dècada rere aquest objectiu. “Les nostres vies de protesta són continuar amb el diàleg i fent pressió. No ocuparem”, precisa el president de la colla, Roger Tres. En aquest sentit, també es pronuncia el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, “el problema és el com. Hi ha uns mètodes” i expressa el seu malestar per optar per aquesta via per part dels membres de Babàlia, “no s’ha fet com toca”. Recorda que també hi ha d’altres entitats en aquesta situació i s’adeqüen a uns paràmetres.
L’Ateneu Cooperatiu La Base assenyala que volen generar “un procés obert per programar les activitats a realitzar” i tot i signar l’autoria de l’acció, la seva finalitat és el “bé comú”. Tanmateix, justifiquen aquesta manera de protestar, perquè “els ritmes institucionals” no van en la mateixa línea que el grau d’importància de les necessitats.
La regidora del Districte admet la problemàtica del barri en la falta d’espais. Els Diables, per exemple, reparteixen la seva activitat entre el Centre Cívic El Sortidor i el Centre Albareda. “No podem seguir creixent”, lamenta el seu president i equipara l’entitat com “una companyia de teatre” que va carregant tot el material, a més pel fet de no tenir seu social les reunions es fan en “bars i això no dóna una bona imatge”. Tres diu que l’anterior regidor, Jordi Martí, els va proposar un espai fix a l’Albareda, però va arribar el canvi a l’Ajuntament i el relleu de Martí, Jaume Asens, “no el vam veure mai” i afegeix “hem seguit parlant amb els tècnics del Districte, que són els mateixos i ens continuen dient el de sempre”. Espera que amb l’arribada de Laura Pérez al despatx de Creu Coberta s’obri una nova etapa d’esperança, igual que per a la gent de Babàlia.