Connecta amb nosaltres

Societat

El projecte per rehabilitar l’Arnau veu llum verda gràcies a la pressió ciutadana

Publicat

on

@orioladbe / Les obres, que costaran 9 milions d’euros i s’haurien d’iniciar a finals de 2018, podrien allargar-se més de 2 anys degut al delicat estat del teatre i la possible existència de restes arqueològiques al subsòl

Després d’anys de lluita i d’un primer estudi del que es va extreure que l’única opció possible era l’enderrocament, finalment el Teatre Arnau es podrà rehabilitar. L’Ajuntament de Barcelona destinarà 9 milions d’euros a unes obres que haurien de començar a finals de 2018 i allargar-se fins al 2020, però que no tenen una data de finalització massa clara.

Iniciativa ciutadana

Després de la decepció inicial que va suposar la decisió d’enderrocar l’Arnau, va ser la ciutadania organitzada la que es va començar a mobilitzar. “Es va pressionar molt per fer un segon informe en el qual va col·laborar Antoni Ramón, que ha estat bastant clau perquè finalment s’optés per la rehabilitació del teatre” destaca en Borja Lozano de la plataforma Recuperem l’Arnau. “En aquest segon informe es va veure que hi havia altres opcions a l’enderroc, i evidentment totes les entitats ens vam bolcar absolutament en un quòrum per l’opció de la rehabilitació”, conclou.

Teatre Arnau 157 (2)

L’edifici necessita una rehabilitació a fons / Ajt Bcn

Pel que fa a l’informe inicial, l’historiador patrimonialista Enric H. March, de Salvem l’Arnau, comenta que “en cap moment deia que el teatre s’havia d’ensorrar, això va ser una mala interpretació que es va fer, ja que tot el que plantejava l’informe semblava tan greu que algunes persones ràpidament van dir que calia tirar-lo a terra”. March també destaca que la presència política en la futura restauració del Teatre Arnau s’ha limitat a que “aquest procés l’ha dirigit l’Ajuntament de Barcelona, però en cap moment ha imposat absolutament res”.

Arnau Itinerant

Una de les moltes iniciatives en les que ja s’està treballant és el que les entitats han anomenat com Arnau Itinerant, que “servirà perquè mentre durin les obre de rehabilitació totes les entitats implicades amb el teatre puguin començar a fer coses sota la marca Arnau”, detalla March. La idea es que aquest projecte comenci a funcionar el gener de 2018, i té la “intenció de generar un projecte cultural que ompli el teatre una vegada estigui operatiu”, afegeix Lozano.

Futur

Com indica en Borja Lozano, de Recuperem l’Arnau, arribar a la rehabilitació del teatre “ha sigut un procés llarg, encara està en marxa i pel que encara queda molta feina per fer”.

Una vegada s’hagin acabat les obres l’Arnau no serà únicament un teatre, sinó que serà un espai de treball per a la comunitat. “Buscarem espais perquè es pugui fer un centre de documentació o un centre d’interpretació de la història del Paral·lel i, entre altres coses, volem mirar també d’integrar el projecte dintre dels treballs comunitaris”, explica l’Enric H. March, de Salvem l’Arnau. “En això totes les entitats i persones que hem treballat en la rehabilitació hi estem d’acord i tenim prou elements per començar a treballar”, afegeix.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024