Anna Pruna / La Calders és una llibreria de culte conduïda per dos malalts dels llibres: l’Abel Cutillas, a qui PARAL·LEL OH! va entrevistar fa un any i mig, i la Isabel Sucunza (Pamplona, 1972) periodista, escriptora –és autora de La tienda y la vida, editat per Blackie Books– i lectora empedreïda. Només amb aquesta passió es podria tirar endavant una llibreria que obre cada dia de la setmana, organitza un munt d’activitats culturals i presentacions i en només tres anys s’ha convertit en un referent al barri de Sant Antoni i a tota la ciutat.
Han passat 3 anys des que vau obrir les portes de la Calders. Quin balanç feu?
Estem molt contents. La gent està responent molt bé. Quan vam obrir sabíem el que volíem però no el què passaria i la veritat és que no parem de vendre llibres i ve gent molt lectora.
Isabel Sucunza entre llibres a la Calders/ Anna Pruna
D’on ve la teva passió pels llibres?
Jo vaig estudiar periodisme, vaig treballar 5 anys a la Guía del Ocio i després ja no vaig fer res més de periodisme. Des de petita era súper lectora però mai vaig pensar que m’hi podria dedicar. El que més em va influenciar és que vaig treballar amb l’Emili Manzano als programes Saló de lectura i l’Hora del lector. A partir d’aquí tot el meu entorn eren editors, escriptors, traductors… És allò que comences una feina i una cosa porta l’altra.
I aleshores se’t presenta la oportunitat d’obrir la Calders.
Tot va començar quan l’Abel va venir de convidat a l’Hora del lector, ell era llibreter a La Central. A partir d’aleshores vam anar coincidint i em va explicar que volia obrir una llibreria, així que vam acabar de pensar el projecte i ho vam tirar endavant. Això ho expliquem a Informe de lectura, un llibre que hem publicat conjuntament aquest any on expliquem com vam muntar això i què ens hem trobat en el sector. Quines coses ens imaginàvem, quines no…
Què és el que no us imaginàveu?
Jo pensava que la meva feina estaria més centrada en la botiga. Però a l’obrir un negoci cultural de sobte et veus ficada en moltes històries polítiques, de relació amb institucions, Generalitat, Ajuntament, campanyes de lectura… Tampoc m’esperava la xarxa de col·laboradors amb la que treballem: editors, altres llibreries. Parlem amb molta gent, compartim projectes… Has de ser hiperactiu.
I parlant de campanyes de lectura. Us heu negat a participar a la campanya ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’ de la Generalitat. Per què?
Perquè creiem que no és una campanya sinó una acció puntual. Diuen que és el primer pas perquè els nens comencin a tenir una biblioteca a casa però es tracta de regalar un llibre l’any que el nen fa 6 anys i ja està. Tampoc sabem fins a quin punt això mou a seguir comprant llibres cada any. Des de fa molts anys la gent del sector intenta que l’administració els tingui en compte a l’hora de fer les campanyes. Hi ha llibreters, bibliotecaris, professors… que estan disposats a pensar una campanya i a col·laborar però al final sempre acaben sortint del despatx polític o s’encarreguen a una agència de publicitat.
Com trieu els llibres que teniu a La Calders?
La secció més gran que tenim és narrativa, després poesia, història i filosofia. Tot el que no és això està descartat perquè no en sabem. Jo et puc vendre literatura però no et puc vendre, per exemple, un llibre tècnic d’esports perquè no en tinc ni idea. Aquí no tenim llibres de text i no tenim llibres tècnics. El que sí que intentem és tenir llibres que d’aquí a 5 anys o d’aquí a 20 se seguiran venent. Tenim molts clàssics i com a novetats intentem triar material de qualitat i no el típic llibre oportunista del tema de moda del moment. També hi ha coses que se’ns escapen però com fem moltes activitats i passa molta gent del sector, ens aconsellen i ens ajuden a anar farcint la llibreria.
Les edicions i les traduccions són importants a l’hora de triar un llibre?
Les traduccions són importantíssimes. L’avantatge del bilingüisme és que, com molts llibres surten en català i castellà a la vegada, molta gent directament ens pregunta quina traducció és millor. Nosaltres sabem que hi ha alguns traductors que són garantia (l’Anna Casassas, el Pàmies, el Ferran Ràfols…) i també sabem quines editorials tracten bé els col·laboradors i els donen facilitats per treballar.
A l’espai on celebren presentacions i activitats diverses / A. Pruna
A banda de recomanar la millor traducció, segur que us demanen recomanacions de llibres. Quin criteri seguiu?
La clau és escoltar el que t’estan demanant. Ens donen algunes idees del que busquen i nosaltres engeguem el cap i relacionem conceptes per fer la millor recomanació. És com tenir una base de dades al cap.
Però és impossible que hagueu llegit tots els llibres
Hi ha molts llibres que només els començo però no els acabo. De tota manera dels llibres que ens arriben no tenim zero informació: O bé són d’un autor que ja coneixem i sabem l’estil que té, o són d’una editorial que ja sabem el tipus de llibres que fan. L’editor moltes vegades és aval de qualitat. Però sí que llegim molt, moltíssim!
Quin és el best seller de la Calders?
El que més vam vendre per Sant Jordi va ser Els estranys de Raül Garrigasait, ens va fer molta il·lusió perquè és un escriptor que s’ho ha llegit tot i escriu magistralment. També venem molt Mumbo Jumbo d’Ishmael Reed i sobretot Incerta Glòria, en venem una mitjana d’un a la setmana des que vam obrir. Blackie Books també es ven molt bé, Miqui Otero, Ben Brooks, i Miguel Noguera també arrasa.
Per acabar, ens voldries recomanar un llibre?
Us recomano Buena alumna de Paula Porroni, editat per Minúscula.