Connecta amb nosaltres

Entitats

Isabel Sucunza: “A la Calders intentem triar material de qualitat i no el típic llibre oportunista”

Publicat

on

Anna Pruna / La Calders és una llibreria de culte conduïda per dos malalts dels llibres: l’Abel Cutillas, a qui PARAL·LEL OH! va entrevistar fa un any i mig, i la Isabel Sucunza (Pamplona, 1972) periodista, escriptora –és autora de La tienda y la vida, editat per Blackie Books– i lectora empedreïda. Només amb aquesta passió es podria tirar endavant una llibreria que obre cada dia de la setmana, organitza un munt d’activitats culturals i presentacions i en només tres anys s’ha convertit en un referent al barri de Sant Antoni i a tota la ciutat.

Han passat 3 anys des que vau obrir les portes de la Calders. Quin balanç feu?

Estem molt contents. La gent està responent molt bé. Quan vam obrir sabíem el que volíem però no el què passaria i la veritat és que no parem de vendre llibres i ve gent molt lectora.

IMG_20170519_175348

Isabel Sucunza entre llibres a la Calders/ Anna Pruna

D’on ve la teva passió pels llibres?

Jo vaig estudiar periodisme, vaig treballar 5 anys a la Guía del Ocio i després ja no vaig fer res més de periodisme. Des de petita era súper lectora però mai vaig pensar que m’hi podria dedicar. El que més em va influenciar és que vaig treballar amb l’Emili Manzano als programes Saló de lectura i l’Hora del lector.  A partir d’aquí tot el meu entorn eren editors, escriptors, traductors… És allò que comences una feina i una cosa porta l’altra.

I aleshores se’t presenta la oportunitat d’obrir la Calders.

Tot va començar quan l’Abel va venir de convidat a l’Hora del lector, ell era llibreter a La Central. A partir d’aleshores vam anar coincidint i em va explicar que volia obrir una llibreria, així que vam acabar de pensar el projecte i ho vam tirar endavant. Això ho expliquem a Informe de lectura, un llibre que hem publicat conjuntament aquest any on expliquem com vam muntar això i què ens hem trobat en el sector. Quines coses ens imaginàvem, quines no…

Què és el que no us imaginàveu?

Jo pensava que la meva feina estaria més centrada en la botiga. Però a l’obrir un negoci cultural de sobte et veus ficada en moltes històries polítiques, de relació amb institucions, Generalitat, Ajuntament, campanyes de lectura… Tampoc m’esperava la xarxa de col·laboradors amb la que treballem: editors, altres llibreries. Parlem amb molta gent, compartim projectes… Has de ser hiperactiu.

I parlant de campanyes de lectura. Us heu negat a participar a la campanya ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’ de la Generalitat. Per què?

Perquè creiem que no és una campanya sinó una acció puntual. Diuen que és el primer pas perquè els nens comencin a tenir una biblioteca a casa però es tracta de regalar un llibre l’any que el nen fa 6 anys i ja està. Tampoc sabem fins a quin punt això mou a seguir comprant llibres cada any. Des de fa molts anys la gent del sector intenta que l’administració els tingui en compte a l’hora de fer les campanyes. Hi ha llibreters, bibliotecaris, professors… que estan disposats a pensar una campanya i a col·laborar però al final sempre acaben sortint del despatx polític o s’encarreguen a una agència de publicitat.

Com trieu els llibres que teniu a La Calders?

La secció més gran que tenim és narrativa, després poesia, història i filosofia. Tot el que no és això està descartat perquè no en sabem. Jo et puc vendre literatura però no et puc vendre, per exemple, un llibre tècnic d’esports perquè no en tinc ni idea. Aquí no tenim llibres de text i no tenim llibres tècnics. El que sí que intentem és tenir llibres que d’aquí a 5 anys o d’aquí a 20 se seguiran venent. Tenim molts clàssics i com a novetats intentem triar material de qualitat i no el típic llibre oportunista del tema de moda del moment. També hi ha coses que se’ns escapen però  com fem moltes activitats i passa molta gent del sector, ens aconsellen i ens ajuden a anar farcint la llibreria.

Les edicions i les traduccions són importants a l’hora de triar un llibre?

Les traduccions són importantíssimes. L’avantatge del bilingüisme és que, com molts llibres surten en català i castellà a la vegada, molta gent directament ens pregunta quina traducció és millor. Nosaltres sabem que hi ha alguns traductors que són garantia (l’Anna Casassas, el Pàmies, el Ferran Ràfols…) i també sabem quines editorials tracten bé els col·laboradors i els donen facilitats per treballar.

IMG_20170519_175410

A l’espai on celebren presentacions i activitats diverses / A. Pruna

A banda de recomanar la millor traducció, segur que us demanen recomanacions de llibres. Quin criteri seguiu?

La clau és escoltar el que t’estan demanant. Ens donen algunes idees del que busquen i nosaltres engeguem el cap i relacionem conceptes per fer la millor recomanació. És com tenir una base de dades al cap.

Però és impossible que hagueu llegit tots els llibres

Hi ha molts llibres que només els començo però no els acabo. De tota manera dels llibres que ens arriben no tenim zero informació: O bé són d’un autor que ja coneixem i sabem l’estil que té, o són d’una editorial que ja sabem el tipus de llibres que fan. L’editor moltes vegades és aval de qualitat. Però sí que llegim molt, moltíssim!

Quin és el best seller de la Calders?

El que més vam vendre per Sant Jordi va ser Els estranys de Raül Garrigasait, ens va fer molta il·lusió perquè és un escriptor que s’ho ha llegit tot i escriu magistralment. També venem molt Mumbo Jumbo d’Ishmael Reed i sobretot Incerta Glòria, en venem una mitjana d’un a la setmana des que vam obrir. Blackie Books també es ven molt bé, Miqui Otero, Ben Brooks, i Miguel Noguera també arrasa.

Per acabar, ens voldries recomanar un llibre?

Us recomano Buena alumna de Paula Porroni, editat per Minúscula.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024