Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec es tenyeix de lila

Col·lectius, projectes culturals i grups socials treballen per eradicar la desigualtat i promoure una perspectiva feminista

Publicat

on

L’escletxa salarial entre homes i dones és del 26%. Això significa que les dones perceben gairebé 7.000 euros menys anualment que els homes. Al mateix temps, només un 31% dels càrrecs directius a les empreses estan ocupats per dones, mentre que aquestes representen un 57% del titulats universitaris. Pel que fa a les càrregues domèstiques, els homes destinen a la família i la llar un 92% menys de temps que les dones. I les dades més esfereïdores: l’any passat es van produir 97 feminicidis arreu de l’Estat, on cada vuit hores una dona denuncia un cas de violació. Aquestes són només algunes de les dades que revelen la indubtable necessitat de que el feminisme existeixi. “Des dels feminismes hem generat altres formes de relacionar-nos col·lectivament, posant en valor la fragilitat dels cossos i la necessitat d’organitzar-nos en allò quotidià, teixint xarxes entre nosaltres”. Són paraules de la Míriam, una de les impulsores de La Electrodoméstica: un grup de dones que volien tenir un espai on trobar-se, pensar i generar altres formes de relació comunitària. Des d’aquest grup donen suport a d’altres projectes feministes del barri i estan muntant un seminari sobre perspectives feministes a les ciutats.

Propostes interconnectades

Els grups feministes del barri mantenen una relació fluida entre ells. L’Electrodomèstica, per exemple, treballa sovint amb les companyes de La Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. Amb seu al Centre Cívic el Sortidor, l’Associació Cúrcuma treballa des d’una perspectiva de gènere tot facilitant “processos de presa de consciència al voltant de les múltiples identitats, desitjos i maneres de fer, acollint la diversitat com a riquesa i la creativitat com a motor de creixement”.

La xarxa de projectes amb perspectiva feminista al barri és gairebé inabastable i existeixen grups que l’apliquen des de diversos àmbits. La Creatura, per exemple, és “una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària”, tal com expliquen les seves creadores. El seu objectiu és el de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Transformació social des de l’antropologia

L’Etnogràfica va néixer al 2016 de la mà de les antropòlogues Irene Cardona, Marta Ruiz i Rosa Frasquet. Treballen fent formacions per a la inclusió efectiva de la perspectiva de gènere en projectes i entitats. El seu equip de treball està format per dones, organitzades de forma horitzontal i amb els valors i metodologies de l’economia social i solidària, posant al centre a les persones i el seu benestar. La seva relació amb el barri es basa sobretot en el projecte Gènere, Educació i Criança, a través del qual estan vinculades amb els grups de criança del Poble Sec. “També hem fet tallers sobre gènere i relacions de poder, des de la nostra perspectiva antropològica, per a diferents entitats, com els Castellers del Poble Sec”, explica la Rosa Frasquet.

Comissions feministes

El 2015, el Protocol contra les agressions sexistes a les festes del Poble-sec va guanyar el Premi 25 de Novembre. Actualment, les seves creadores volen fer un pas més enllà i estan treballant en una guia per unes festes feministes, que presentaran cap al juny. Precisament amb la Carla Alsina, una de les impulsores del Protocol, és amb qui la direcció de l’Insitut del Teatre (IT) ha contactat, amb la intenció de començar un treball per abordar les desigualtats de gènere i les violències masclistes a l’Institut. Aquesta decisió neix arran de la petició feta pel GAF, el Grup d’Acció Feminista de l’IT , que va néixer al novembre de 2016 per denunciar “dinàmiques que consideràvem masclistes però que estaven molt acceptades i naturalitzades dins la institució”, explica una de les seves components. Tot va començar amb una enganxada de cartells a l’institut que va generar bastantes reaccions. Després van fer la presentació del col·lectiu i van posar-se en contacte amb la direcció “per explicar-los la necessitat de tenir un protocol com a institució en contra de les agressions i les actituds masclistes”. Entre les accions que ja s’han dut a terme destaquen un taller de gènere i d’assetjament que va tenir molt bona rebuda. “A les arts escèniques, tant en el món professional com a l’acadèmia, hi ha actituds que, com que treballem molt amb el cos i estem molt exposades, no es qüestionen, però que no es considerarien naturals en altres àmbits”, resumeixen.

Els qui també s’han sumat a la perspectiva de gènere són els castellers del Poble-sec, tot creant una comissió mixta que va sorgir a partir de que la colla s’adherís al Protocol contra les agressions masclistes. La intenció, explica la Marta Sau dels Bandarres, és “aplicar aquest protocol a les Diades i les festes i també als assajos si sorgís la necessitat”. En el si de l’entitat han dut a terme activitats i tallers sobre diferències de gènere i estereotips, tant per a les dones i homes de la colla com per a la canalla i els adolescents. “La idea és ser transversals a la colla i que totes les idees del grup passin per la comissió i pel feminisme”, conclouen.

La cultura en el mes de la dona

Si parlem de projectes feministes al Poble-sec, no podem oblidar un dels grans punts de trobada de dones, lesbianes i trans: La Raposa que, tal com explica una de les seves sòcies, l’Alba, “va néixer per la necessitat de compaginar oci amb reflexió política al voltant del transfeminisme i l’antiespecisme i també per la necessitat de trobar un espai propi on sentir-se segura, on estar i compartir, on habitar i viure”. Es tracta d’una cooperativa al carrer de Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I, si seguim parlant de llibres, no podem deixar de banda dos punts del barri vitals en la divulgació cultural, i que, tot i no definir-se pròpiament com a feministes, aquest mes acullen activitats i xerrades vinculades a la dona: La Carbonera i La Bibliomusicineteca. Pel que fa a la llibreria del carrer Blai, celebren el Març Lila amb tallers, vermuts literaris amb autores, conta-contes, un vermut poètic que tindrà lloc el proper 18 de març amb la Maria Sevilla i la Silvia Bel i la presentació d’Els Desposseïts d’Ursula K Le Guin, el 20 de març. Pel que fa a l’espai cultural La Bibliomusicineteca, han inaugurat l’exposició col·lectiva de fotografia i pintura La mirada de la mujer migrante. També han fet un recital de poesia eròtica amb la participació de 15 poetesses i, dos dimecres al mes, organitzen l’activitat Sororidad y Literatura, on conviden a totes les dones a que hi vagin a llegir, parlar i escoltar sobre dones i literatura.

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024