La darrera edició de la Festa Major del Poble-sec ha tornat a evidenciar la força i la vitalitat d’un barri que sap conjugar tradició, compromís social i participació ciutadana. Aquest any, la programació ha estat més rica i diversa que mai, posant en valor la capacitat del barri per fer sentir els seus veïns i convertir l’espai públic en un lloc d’intercanvi, diàleg i celebració compartida, malgrat la transformació demogràfica en què viu immers per l’arribada de milers de persones d’altres punts del món.

Alguns actes destacats –com les rutes de microteatre “Històries del taulell”, que han rescatat la memòria i l’essència del comerç local a través de recitals d’humor i emoció als establiments tradicionalment arrelats al barri (pàgina 7); o les trobades culturals i esportives que han sumat la implicació de diferents col·lectius– han reforçat la identitat singular del Poble-sec i la seva capacitat de crear comunitat. Els pregoners, Marta Calaf i Javier Velasco, escollits per la seva vinculació i aportació al barri, han sabut transmetre amb autenticitat i passió els valors més profunds del veïnat.

Aquest tipus de celebracions van molt més enllà d’una simple festa: són un teixit viu que uneix sectors socials, promotors culturals, entitats veïnals i una ciutadania diversa que es reconeix en la història i en la quotidianitat del barri. La cohesió social que es genera, el reforç dels llaços veïnals i la sensació de pertinença són, en definitiva, els grans èxits d’una Festa Major que, any rere any, construeix ponts entre el passat i el present, el local i l’obert, l’esperit crític i el gust per la convivència.

Volem expressar un reconeixement especial a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que amb dedicació incansable ha aconseguit organitzar un programa equilibrat i inclusiu. La seva feina, sovint discreta, però fonamental, ha permès que cadascun dels actes trobi el seu lloc i la seva força, garantint que la festa reflecteixi la pluralitat i la riquesa cultural del barri.

En un moment en què les grans ciutats es veuen pressionades per la globalització i la desconnexió social, la Festa Major ens recorda que la vida de barri no només és possible sinó indispensable. Esdevé un instrument fonamental per enfortir la xarxa veïnal, preservar la memòria col·lectiva i estimular la solidaritat. Per tot això, és de celebrar l’èxit d’aquesta edició i reivindiquem el barri que volem i mereixem.

El govern en minoria de la ciutat llueix propostes que, certament, han estat possibles perquè el Govern de la Generalitat o bé Esquerra Republicana des de l’Ajuntament de Barcelona les han fet possibles. Un exemple: quan el govern parla de la possibilitat d’eliminar pisos turístics el 2028. És evident que la pressió que tenim del turisme afecta el fet que la gent pugui viure i desenvolupar el seu projecte de vida a la ciutat de Barcelona i específicament a barris com Poble-sec, però aquesta és una regulació que va fer possible Esquerra Republicana.

De la mateixa manera, també hem regulat els lloguers de temporada; una modalitat de lloguers que són curts i que, en molts casos, utilitzats irregularment per amagar contractes d’habitatges que es volen saltar el topall de la regulació dels preus del lloguer.

En el complicat equilibri de la governança i la regulació del turisme -que hem perdut a la ciutat i pràcticament a tots els seus barris- i sobre com distribuïm els costos i els beneficis. Per aquesta raó, hem de recordar que Esquerra Republicana també va impulsar la taxa turística l’any 2020. A més, fa pocs dies hem aconseguit incrementar el seu import en benefici de tota la ciutadania.

Igualment, el nostre govern municipal oblida i descuida una qüestió fonamental i que preocupa una gran majoria de barcelonins i també de catalans. En el context que Barcelona és la capital del país i així l’hem de continuar reivindicant, l’emergència lingüística ocupa per a nosaltres l’eix central de la nostra actuació. Fa pocs dies hem proposat i hem aconseguit que Barcelona tingui, màxim en un any, un Consell de la Llengua Catalana. Aquest serà un espai que aglutinarà entitats que fomenten l’ús de la llengua a la ciutat, així com els representants polítics, per tal de debatre i dibuixar conjuntament com han de ser les polítiques públiques a promoure i incentivar l’ús social del català a la capital del país, avui en clar retrocés.

Pel que fa a l’habitatge, que sabem és la preocupació més gran dels nostres veïns i veïnes, des d’Esquerra Republicana tenim una proposta pròpia. Creiem que no és possible construir gaire més a la ciutat de Barcelona, encabida entre el mar i Collserola, per la qual cosa cal una aposta decidida per la rehabilitació. Una rehabilitació que l’ha de fer l’administració pública, sempre en col·laboració amb qui calgui, però si no la fa l’administració, sinó la fan les institucions, la faran els fons voltor per especular. Cal blindar bé per a qui fem aquesta rehabilitació i quines condicions té aquesta rehabilitació. Si donem fons públics a algú perquè rehabiliti el pis i després el lloga o el ven a expats, doncs ja em dirà quin negoci hem fet, oi? Nosaltres plantegem el pla Barcelona més viva, intentant actualitzar una mica el Barcelona posa’t guapa de dècades anteriors, el qual va ser molt ambiciós i que va ajudar a transformar la ciutat.

I, finalment, la seguretat. Seguretat és policia, és agent cívic, és mediador, però també la seguretat és poder viure en una ciutat on conec els meus veïns, on hi ha comerç de proximitat, un comerç amb qui puc parlar de les coses del barri, que està arrelat, que està compromès amb la ciutat. Tot això també és seguretat. Com més despersonalitzada està la ciutat també és més insegura. Per tant, tot és seguretat.

La setmana de l’Orgull LGTBIQ+ és molt més que una celebració: és un crit de llibertat, un espai de resistència i una oportunitat per recordar que el respecte a la diversitat és un pilar irrenunciable d’una societat justa. En un món on els discursos d’odi i la intolerància encara troben ressò, aquesta setmana és un recordatori de la necessitat de defensar els drets de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. És un moment per visibilitzar la lluita d’un col·lectiu que ha hagut de superar estigmes, discriminacions i violències, però també per celebrar els avenços i la riquesa que aporta la diversitat a les nostres comunitats.

Malauradament, el 2025 ens trobem encara amb veus que alimenten l’odi, sigui per ignorància o per interessos polítics. Aquests discursos no només ataquen persones concretes, sinó que erosionen el teixit social, sembrant divisió i por. Per això, l’Orgull no és només una festa, sinó una reivindicació que hauria de ser inqüestionable: el dret a ser qui ets i a estimar qui vulguis. Aquest missatge, que sembla obvi, encara no està plenament assumit. És intolerable que en ple segle XXI hi hagi qui qüestioni drets fonamentals o promogui narratives que estigmatitzen. El respecte a la diversitat no és negociable; és una condició bàsica per a la convivència.

Les Festes Majors, com la del Poble-sec a finals de juliol, tenen un paper clau en aquest context. Aquestes celebracions, amb els seus correfocs, concerts i activitats veïnals, són espais on la comunitat es troba, es reconeix i es reforça. Són moments de convivència on les diferències es dilueixen en l’alegria col·lectiva, on el barri esdevé un espai d’acollida i de diàleg. La Festa Major del Poble-sec, amb la seva energia vibrant i la seva arrel comunitària, és un exemple perfecte de com la cultura i la tradició poden teixir vincles entre persones diverses. En aquest sentit, comparteix l’esperit de l’Orgull: ambdues celebracions creen comunitat, trenquen barreres i promouen la inclusió a través de la festa i la participació.

Cal que l’Orgull i les Festes Majors siguin espais segurs i oberts per a tothom. La lluita contra l’odi i la intolerància no s’acaba amb una setmana de banderes multicolor o uns dies de festa al barri. És un compromís diari. Que l’Orgull i les festes del barri siguin el mirall d’una societat que avança, unida, cap a un futur sense odi. •