Connecta amb nosaltres

Societat

Amiant, problema omnipresent

Tot i la conscienciació que ha adquirit la societat en els darrers temps, encara queda molt camí per recórrer en l’eliminació d’un potencial perill per a la salut urbana

Publicat

on

En les darreres setmanes els treballadors del metro de Barcelona han fet saltar totes les alarmes. Després de denunciar casos d’afectats per l’amiant present en alguns combois i instal·lacions del suburbà, moltes són les persones que es pregunten per l’afectació que pot tenir aquest material en les seves vides. Abans de tot, però, cal tenir en compte un fet innegable: no per fugir del metro s’està salvaguardat de l’amiant; aquest està present en multitud d’espais del barri, dels edificis i en alguns casos fins i tot, de les canalitzacions. La seva omnipresència no fa més que aixecar interrogants.

Per contextualitzar la presència d’aquest tòxic al Poble-sec i a la resta de barris de la ciutat, cal retrocedir fins a la dècada dels setanta. Aquells van ser els anys del boom constructiu i dels materials de baixa qualitat que acabarien comportant problemes estructurals com l’aluminosi. En el cas del fibrociment, aquest és el resultat de la barreja del ciment pòrland i l’amiant, els quals donaven com a resultat el producte que comercialment es coneix com a uralita. El seu ús no només va estar relacionat amb les plaques ondulades per recobrir sostres aïllants, sinó també per fer canals, dipòsits d’aigua i canalitzacions.

Vist que la seva comercialització resultava econòmica per les classes populars, en poc temps els entorns urbans es van omplir d’aquest material que en bones condicions no presenta cap perill per a la salut dels qui viuen al seu voltant, però que pot ser mortal si es degrada o es trenca. El motiu: tan bon punt es trenca una placa, aquesta allibera microfibres imperceptibles que s’introdueixen a l’organisme de qui la manipula o es troba al seu costat. Una inhalació que en determinats casos acaba en malalties greus com ara l’asbestosi o el mesotelioma, i fins i tot càncers de pulmó.

Retirada complexa

A l’hora de fer desaparèixer la uralita d’un edifici o equipament s’ha de tenir en compte que una errada pot posar al seu manipulador en un seriós perill. Per aquest motiu, resulta imprescindible contractar a una empresa especialitzada en el seu desmuntatge i reciclatge (al Poble-sec hi ha fins a 11 empreses que treballen en la matèria). A més, per eliminar progressivament la seva presència, des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona obliga a la seva retirada (si n’existeix) per concedir les llicències d’obres, mentre que paral·lelament el Consorci de l’Habitatge ofereix ajudes municipals per a la rehabilitació d’edificis que n’inclouen l’eliminació de l’amiant.

Una qüestió que sovint s’ignora són les conseqüències que pot tenir d’aquí a uns anys la seva existència. Si bé la uralita que actualment està present al barri pot tenir un estat òptim, els experts assenyalen que cap al 2024 la major part d’aquest material entrarà en el seu procés de descomposició en exhaurir la seva vida útil. En el cas dels voltants del Poble-sec, el Port de Barcelona ha sigut el punt on més intoxicats s’han registrat per culpa de l’amiant.

El mapa de l’amiant

Encara que sembli sorprenent i la seva instal·lació estigui prohibida des del 2002 per una directiva de la Unió Europea, cap administració pública coneix l’envergadura del problema. Només l’Ajuntament de Barcelona treballa des del passat mes d’octubre en l’elaboració d’un mapa que censarà la quantitat d’amiant que hi ha a la ciutat. Tot i això, els responsables d’aquest projecte són conscients de les dificultats que tenen per determinar el seu abast, ja que el mapa s’està generant a partir de les fotografies per satèl·lit que proporciona Google Maps. Dit d’una altra manera, tots aquells elements d’uralita que no es veuen a vista d’ocell quedaran fora d’aquest cens.

Tal com va denunciar a Betevé el membre de la Comissió de Medi Ambient de la FAVB, Miguel Moreno, el consistori “està fent passar per cens una cosa que no ho és”, ja que no s’especificarà les condicions en què es troba l’amiant ni quedaran registrats els baixants, soterranis o jardineres. En la mateixa línia, la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, s’ha mostrat “farta” de “denunciar a la Guàrdia Urbana i a l’Ajuntament quan observem obres que no compleixen amb el protocol de retirada de l’amiant”.

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024