El preu dels títols de TMB s’ha disparat un 71% en els darrers deu anys i les mobilitzacions socials pressionen l’Ajuntament perquè abaixi les tarifes

@molina_jordi / La lluita en contra de la pujada de tarifes del transport públic ha protagonitzat les principals mobilitzacions socials dels darrers mesos a la ciutat. Els barris populars, els principals damnificats juntament amb els estudiants, no han cedit en les seves reivindicacions que aquest 15 de març van arribar al seu punt àlgid en una massiva manifestació amb epicentre a la Plaça Sant Jaume.

Els preu del transport públic han pujat un 5,4% respecte l’any anterior / Ass.Barri

Des de principis d’any, l’Autoritat del Transport Metropolitana (ATM) ha posat en vigor una nova política tarifària que, en el cas de la T-10, el títol més utilitzat –actualment el compren un 60% dels usuaris—, va superar la prohibitiva xifra de 10 euros. Un augment del 5,4% respecte l’any anterior i més d’un 70% en la darrera dècada. Per posar dos exemples més, si a París el bitllet senzill val 1’80 euros, igual que a Nova York, a Barcelona ja ha arribat als 2’15 euros.

La plataforma Stop Pujades, que s’ha centrat fins ara a paralitzar el recorregut dels combois del metro cada dimecres durant mitja hora, denuncia que tot això succeeix mentre TMB manté 603 membres del consell que cobren un total de més de 55 milions d’euros cada any, segons informa el Setmanari La Directa. “A l’Estat Espanyol és habitual el fenomen de portes giratòries a Gas Natural o Iberdrola; a l’àrea metropolitana CiU i PSC han fet el mateix amb TMB”, denuncia un representant d’Arran Poble-sec, un dels col·lectius que, com l’Assemblea de Barri Poble-sec, més s’ha mobilitzat al barri. “La pujada de TMB afecta molt més a la classe treballadora, barris com el Poble-sec, el Poble Nou, el Raval o el Gòtic, amb rendes molt baixes, aquesta situació bloqueja la mobilitat dels seus veïns, ja sigui per anar a treballar, a estudiar o, en molts casos, per anar buscar feina”, explica.

Segons la darrera enquesta del Departament d’Estadístiques de Barcelona, la renda mitjana de Poble-sec és de 68 sobre un índex de 100, mentre que la renda en barris com Pedralbes gairebé la triplica arribant als 198 punts. “Davant d’aquesta desigualtat, els serveis públics, i en concret el transport públic urbà, haurien de ser un element fonamental per garantir que la mobilitat especialment entre els veïns d’aquells barris que més pateixen la crisi”, explica el sociòleg Marc Serra, membre de l’Assemblea. “Cal un replantejament integral de la tarificació des d’un punt de vista radicalment social que garanteixi el dret a la mobilitat de tota la ciutadania i estableixi específicament l’accés gratuït al transport públic per grups socials com estudiants, aturats i jubilats”.

La congelació del preu del transport públic d’acord amb les tarifes del 2013 i la convocatòria d’una taula social per fixar tarifes són les dues principals demandes dels manifestants. Des de l’Ajuntament, l’alcalde Xavier Trias ha mostrat públicament la seva animadversió cap als activistes, sobretot arran la seva voluntat de boicotejar el transport durant la celebració del Mobile World Congress. Tot i així, en el recent ple al Parlament dedicat a la pobresa, la Cambra va instar l’Executiu a “reconsiderar a la baixa” l’augment de les tarifes.

A La Marina encara esperen que arribi el metro
Mentre els principals esforços dels manifestants se centren en la gratuïtat o l’accessibilitat de les tarifes, el veí barri de La Marina demana, simplement, que arribi el metro. I és que a Barcelona l’únic barri sense aquest servei el tenim a Sants-Montjuïc i, cada dimecres, els seus veïns no només reivindiquen la qualitat dels serveis públics, sinó els serveis públics en si mateixos. La línia 10 del metro, que teòricament havia de passar pel barri, va quedar aturada des que Trias és alcalde. Això, sumat a la retallada en la línia d’autobusos, han deixat La Marina en una preocupant situació d’aïllament.