Connecta amb nosaltres

Societat

El concurs de curtmetratges d’Arep trenca l’estigma contra les discapacitats a la Casa del Mar

Publicat

on

Els curtmetratges ‘La prueba’ de la mateixa associació Arep i ‘Actitud negativa=Discapacidad’ de l’Hospital de la Mercè, guardonats amb els premis del jurat i del públic, respectivament

casa_del_mar_arep

Arep va celebrar l’entrega de premis a la Casa del Mar del Poble-sec / Arep

@molina_jordi / Capacitat de superació, sentit de l’humor i intenses dosis de sensibilitat. Són els ingredients que van fer servir els diferents col·lectius amb discapacitat per participar al concurs de curtmetratges que impulsa la comissió Trencar Estigma de l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (Arep). Tal i com va informar aquest diari a la seva darrera edició, la Casa del Mar del Poble-sec va ser l’escenari aquest 12 de desembre de l’entrega de premis d’un certamen en què persones amb algun tipus de discapacitat havien de retratar col·lectius amb discapacitats diverses. “Ens ha agradat que tots els finalistes hagin destacat la part positiva dels altres companys, les seves capacitats, com ara l’afany de superació, i no les dificultats”, explica la terapeuta ocupacional d’Arep, Mireia Martínez, que confia d’iniciatives d’aquest tipus per “trencar l’estigma que sovint la societat atribueix a les persones que pateixen alguna discapacitat”.

El premi del jurat al millor curtmetratge del concurs –batejat amb el títol Posa’t a la nostra pell–  se’l va endur La prueba, del Servei Prelaboral d’Arep, l’entitat organitzadora de la iniciativa. En canvi, el premi del públic va ser per Actitud negativa=Discapacidad, dirigit per la Unitat Polivalent de l’Hospital de la Mercè. A banda, es van entregar dos guardons més a títol individual: el premi a la millor actriu, per a la Montse, del Centre d’Atenció Diürna La Marina i al millor actor, per al Ramon del Club Social Esquima.

Una tasca amb continuïtat

El concurs Posa’t a la nostra pell complia la seva segona edició / Ana Inés Falcone

El concurs Posa’t a la nostra pell complia la seva segona edició / Ana Inés Falcone

Els guanyadors del certamen tindran l’ocasió de participar a un curs de realització professional de curtmetratges que impartiran els periodistes Carlos G. Vera i Carlos Collazos de SICOM (Solidaritat i comunicació), que van formar part del jurat. “Intentarem donar continuïtat a la feina que han fet i implicar-los més amb el procés de creació, amb càmeres professionals”, explica Vera. “La preparació d’un curtmetratge, des del principi fins a la fi, implica posar en pràctica moltes dinàmiques de grup, des de l’expressió d’idees per al guió fins a tasques de realització”, destaca Collazos, que es queda amb el moment de l’entrega de premis: “És molt important que, al final de la feina, puguin sentir-se realitzats”.

La resta de membres del jurat eren Fernando Martínez, representant de la Comissió Trencar Estigma d’Arep; Dolors Ódena, la presidenta de Radio Nikosia; Quim Fuster, director i productor; i Josep Lluís Galan, del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges). La tècnica d’Arep, Laura Sánchez, acompanyada per l’actor i periodista de La Sexta, Ruben Ramírez, van conduir un acte en què gairebé els cinc finalistes –centre d’atenció diürna La Marina, el Club Social Esquima, la Unitat Polivalent de l’Hospital de la Mercè, la Unitat Polivalent de la Llar Residència de la Mercè i el Servei Prelaboral Arep— es van endur algun tipus de guardó.

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024