Entrevista a Carmen Andrés (@carmenandres_) (@hofarem), candidata a les primàries del PSC a Barcelona

Carmen Andrés ha estat la primera candidata a obtenir els avals necessaris / Adrián Romero

@molina_jordi / No és fàcil donar la cara quan esclata la caixa dels trons. Ara fa dos anys que CiU resolia en un mes els problemes d’espai de l’escola Jacint Verdaguer que el PSC havia eternitzat durant set anys. Aleshores, amb el PSC de Barcelona en plena crisi, només una socialista va despenjar el telèfon per atendre el ZONA SEC i fer autocrítica: Carmen Andrés (Calanda, 1967). Ara, aquesta regidora vinculada al Districte de Nou Barris, es posiciona com una de les principals aspirants a conduir el PSC del futur.

Se’n recorda d’aquella conversa sobre el CEIP Jacint Verdaguer?
Sí. El vostre diari va trucar molt empipat. La veritat és que el PSC no va gestionar correctament aquella situació que patia l’escola i calia donar explicacions, encara que fos per admetre la nostra incapacitat.

L’escola pública, i més a barris com el Poble-sec, amb molta població immigrada, segueix treballant per sobre de les seves possibilitats. Quin model d’escola defensa vostè que té assignada l’àrea d’Educació del seu grup?
L’escola és un reflex de com és el barri. Centres amb un 80% d’alumnat nouvingut indiquen grans transformacions del perfil humà dels barris i l’escola ho ha d’assumir. Això és positiu, sempre i quan vagi acompanyat de les mesures necessàries, com ara les beques de llibres, la sisena hora, les aules d’acollida o les activitats extraescolars. Unes mesures d’acompanyament que no s’estan impulsant, la qual cosa genera que hi hagi més competitivitat entre els diferents perfils d’alumnat.

Per què han desaparegut aquestes mesures?
El Govern de la Generalitat no està donant aquestes eines als alumnes i tampoc l’Ajuntament. Està posant diners per les beques menjadors i prou.  Per tant, les desigualtats educatives són enormes no només entre centres i zones de la ciutat, sinó també dins el mateix barri. Un curs a la vida d’un nens de sis anys és molt de temps, una sisena part de la seva vida. Per això penso que és urgent que tornem a governar.

Barcelona té un percentatge d’escola pública que no arriba al 40%. Les esquerres han governat prou bé?
L’escola pública a Barcelona no està distribuïda de manera uniforme. A zones populars, com a Nou Barris, el 80% de l’escola és pública, mai cap privat no ha volgut anar a construir cap escola, no els interessa. El primer mapa escolar seriós que es fa a Catalunya el fa el primer govern tripartit. En set anys, els dos Tripartits van fer el que va ser possible d’aquell mapa. Ara, els 23 anys de govern convergent anterior van ser com un desert en aquesta matèria.

Educació al marge, vostè es presenta a les primàries del PSC. És la primera candidata a reunir els 1000 avals ciutadans i els 150 militants.
Sí, però seria enganyós pensar que haver estat la primera em condueix a guanyar les primàries. Ens agrada parlar amb la gent, conèixer situacions reals i penso que ens ha pogut ajudar certa capacitat de generar confiança i empatia.

Els noms que més sonen tenen etiquetes clares: Jaume Collboni, el candidat oficial; Jordi Martí, el crític. Vostè representa les bases?
Vinc de les bases del partit, sí, i no he tingut càrrecs de rellevància a l’estructura del PSC. La principal diferència poden ser els anys d’experiència que porto a la política municipal, defenso la política del carrer més que la del despatx.

Diu que representa el ‘gir a l’esquerra’ del PSC. És conscient dels nous actors que lideren la crítica social als barris…
La ciutat està experimentant canvis al seu teixit associatiu. Nosaltres no deixem de parlar amb la gent i sabem que, quan tornem a governar, haurem de fer canvis al model de participació de la ciutat. Hem d’escoltar les noves realitats emergents i aprofundir en una participació més eficaç, real i representativa.

Perquè no s’ha “girat a l’esquerra” abans?
Intentant recuperar vot perdut vam buscar una centralitat que ens va diluir el discurs d’esquerres. El què és evident és que ara toca fer un gir més significatiu. Governar tants anys la ciutat ens ha suposat un desgast i, a més a més, hem patit una certa dificultat per adaptar-nos als nous temps. Possiblement hem anat morint d’èxit.

Quins canvis observa a la ciutat des que Trias és alcalde?
CiU està governant la ciutat de dalt a baix. Millor dit, l’està gestionant de dalt a baix perquè governar, no governa. Els socialistes havíem intentat governar des d’una participació més directa amb la ciutadania. Les taules de convivència les consideràvem vitals per aprofundir en la cohesió social i ara amb prou feines es convoquen. El govern no creu en la capacitat dels ciutadans per aportar coses al projecte col·lectiu que és Barcelona.

El turisme ha motivat moltes crítiques del seu grup.
CiU està reduint la projecció internacional de Barcelona al turisme. La ciutat té una capacitat immensa de crear activitats que la projectin al món i que, a més a més, facin de pol d’atracció de gent que vingui per quedar-se. Qualsevol ciutat vol residents estables, no podem reduir la ciutat al turisme perquè això distorsiona el model de creixement i la vida dels barris.

De què presumiria la Barcelona de Carmen Andrés?
De que les persones visquessin bé. Si guanyo les primàries, centrarem la nostra proposta de ciutat en el benestar de les persones. Els ciutadans, siguin d’on siguin, tinguin l’edat que tinguin i visquin on visquin han de tenir oportunitats per desenvolupar al màxim el seu potencial. Cal aparcar els grans projectes urbanístics i iniciar un gran projecte social.

El mes passat entrevistàvem Jordi Martí, que ha introduït la qüestió sobiranista a les primàries. Vostè com es defineix?
No sóc independentista, sóc federalista. Dret a decidir sí, però per a tot el que sigui rellevant per a la ciutadania.

El federalisme té sentit amb el PSOE actual?
Hauria de donar més passos dels que ha donat ara. Sinó el federalisme no serà creïble.

Té credibilitat per fer-ho?
La gent està molt desencantada amb la política i el PSOE no se’n escapa. La política no pot ser la professió de ningú. Cal normalitzar-la i el camí per fer-ho és incorporar persones ‘normals’.

Més entrevistes als candidats a les primàries del PSC a Barcelona aquí