Connecta amb nosaltres

Entitats

Joel Álvarez: “Una xerrada empodera; l’art, a més a més, transforma”

Publicat

on

Joel Álvarez, expert en teatre comunitari i cofundador de l’Associació Marabal

@molina_jordi / La genètica ha marcat la vocació de Joel Álvarez (Puerto Rico, 1981). Amb el pare portoriqueny i la mare catalana, units per l’esperit hippie i l’amor al teatre, només podia sortir un fill que treballa incansablement per trencar els prejudicis culturals a través de l’art

joel_web

Joel Álvarez, a les portes de l’espai Marabal (C/ Bòbila, 7-9)

Vuit mesos de tallers van acabar aquest novembre amb una gran rua pels carrers del Poble-sec i més enllà… Com ha anat la IV edició de la Rua XIC?
Hem volgut ser molt ambiciosos i el resultat ha estat fantàstic. Es tractava, com cada any, de fomentar la convivència intercultural. Més de 200 persones van participar com a públic i 50 més impulsaven la iniciativa. L’empoderament ciutadà dels participants ha estat increïble i, un cop feta l’avaluació final, creiem que hem aconseguit trencar moltes barreres del barri amb altres espais.

XIC és teatre al carrer, barreja, però també treball en xarxa…
El procés parteix d’un treball compartit amb altres entitats, com Bona Voluntat en Acció, el Pla Comunitari o grups d’investigació universitaris, i ens posem a reflexionar sobre quines són les vivències i conflictes que existeixen sobre la immigració. Primer proposem un taller gratuït, amb unes 30 persones, i configurem un guió on apareixen rumors i pors. A partir d’aquí fem un diagnòstic i durant 8 mesos treballem amb tallers i teatre l’origen d’aquestes percepcions. El repte d’aquest any ha estat vincular el concepte de cultura patrimonial amb la cultura de la immigració.

Amb què us heu trobat?
Sovint surt el concepte de gueto, i hi ha la tendència d’identificar un concepte determinat amb el global d’aquella cultura. Per exemple: “Tal col·lectiu són uns lladres”, o “aquesta cultura fa molt soroll”. Cal prendre consciència i detectar quines són les emocions que ens fan arribar a aquestes conclusions. Hi ha molta por a tot allò que ens resulta desconegut.

Com es combat?
La por i els rumors tenen un efecte protector. Ens ajuden a sentir-nos segurs, a identificar-nos. Però és una creença errònia. El que nosaltres fem és conèixer-nos a través de l’experiència. Ens interessa que en Newton, dominicà; la Ilham, marroquina; i l’Ana, anglesa, facin tallers de teatre junts per vèncer els tòpics. I que avui, després d’aquest treball comunitari, siguin més empàtics i tolerants. I, si a més es fan amics, com és el cas, doncs millor. Si és això, haurem aconseguit un dels objectius: trencar barreres.

Álvarez, en un dels tallers sobre el Xic

Álvarez, en un dels tallers previs a la Rua Xic 2014

A vegades els prejudicis es basen en falta d’informació…
Sí, però nosaltres intentem acompanyar la gent perquè ho descobreixi. No n’hi ha prou en emetre el missatge, només amb la teoria podem generar barreres. Cal que ho experimentin. Els companys de Marabal tenim molt clar que si aquest descobriment es fa a través de l’art queda permanentment impregnat al cos.

Teniu un taller d’Art Teràpia: ‘Rizomes dels rumors’. De què va?
El rizoma és un arrel que va per sota de terra i, de sobte, brota per llocs diferents. Una mena de metàfora del comportament dels rumors. Fem un teatre fòrum, conjuntament amb la Xarxa Antirumors. Amb la Rua XIC, per exemple, vam fer un taller d’Art Teràpia amb la gent gran de Baixem al Carrer. Com més anys passen, les pors més s’enquisten. Però vam aconseguir que hi hagués un debat, que verbalitzessin les seves pors. I, de fet, molts van venir a la rua, inclòs alguns amb cadira de rodes.

També treballeu en el projecte ‘Petites grans fronteres’…
Mirem de superar les fronteres visibles i invisibles que hi ha en una ciutat desigual, com és Barcelona. Ho fem amb tres grups: Sant Gervasi, Raval i Poble-sec. El nostre és un barri fort, però complex. Després d’una o dues generacions interculturals tenim gent jove molt barrejada. Això, sumat a un teixit associatiu espectacular i a un circuit d’artistes d’arreu, ens dóna aquesta fortalesa.

P1150014

La gent gran es va sumar a la Rua Xic, un dels projectes emblema de Marabal

El coixí social de que pot presumir el barri no sempre ha estat mèrit de l’administració…
L’administració va acompanyada d’un color. I el color canvia i té associats una sèrie de contactes. Sigui com sigui, valorem l’aposta de l’Ajuntament, des de uns 5 anys, amb la qüestió dels rumors i de l’art comunitari. De fet, el XIC té una tercera part subvencionada per Pla Intercultural de Barcelona, òrgan municipal. Ara, el barri necessita una feina estratègica més intensa: no pot ser que una escola pública de Sant Gervasi tingui un 2% d’immigració i una del Poble-sec un 80%.

A Marabal teniu clar que l’art transforma. Com explicaries aquesta virtut?
L’art té una capacitat lúcida, el procés artístic entreté. A més, té la possibilitat d’expressar; amb l’art podem transmetre què ens passa: alliberem vivències. I, un tercer punt: ens permet viure com a protagonistes una experiència. Per això és una eina tant forta. Una xerrada pot empoderar; però l’art –ja sigui amb dinàmiques de música, dansa o teatre— transforma.

Catalunya és pionera en l’art comunitari?
Ens estem creient que l’art és una aposta de futur. Però els models anglosaxons i llatinoamericans van un pas per endavant… A l’Argentina fa temps que aposten pel teatre comunitari o, al Brasil, pel teatre de l’Oprimit.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024