Connecta amb nosaltres

Entitats

Xavier Alfaro: “El Poble-sec representa el 30% dels delictes de Sants-Montjuïc”

Publicat

on

Xavier Alfaro, intendent dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc

silueta_portada_web

Xavier Alfaro, a la comissaria l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Sants Montjuïc / J.M.

 

@molina_jordi / Xavier Alfaro (Barcelona, 1959) és mosso d’esquadra des de fa 30 anys i, des de setembre, és el responsable del cos al Districte. Molèsties per xivarri i petits delictes, com els furts, fan del Poble-sec un dels seus principals reptes, tot i que descarta una situació delinqüencial “alarmat”.

Cristina Manresa, Jordi Solà, Jordi Garcia, Ramon Tomàs i ara vostè. Què aportarà de nou?
Hi ha hagut una reestructuració del cos i per això hi ha hagut canvis. Les línies a nivell global les marca la Regió Policial de Barcelona i, més amunt, la Comissaria de Coordinació Territorial, d’on pengen les nou regions de Catalunya. Hi poden haver ajustaments en funció de la dinàmica delinqüencial de cada barri de Sants-Montjuïc, però seguint la mateixa línia.

Quin és el principal conflicte al Poble-sec?
Hi ha una oferta lúdica important. Blai i Blasco de Garay conformen un espai on la gent va apassar-s’ho bé i això xoca amb el veïnat que vol descansar. Aquí tenim problemes de convivència, associats sobretot a sorolls. Per una altra banda, a les zones pròximes a Montjuïc també hi ha ocupació de l’espai públic de gent jove. I, finalment, cal parlar del turisme, víctimes habituals a la ciutat i, darrerament, detectem petits delictes als voltants de la muntanya i en determinades zones del Poble-sec i Paral·lel.

Què vol dir “petits delictes”?
Parlem sobretot de furts. El Poble-sec ha anat guanyant atractiu turístic. I el turista és una figura volguda pels furters i per les romaneses. Sovint s’apropen amb qualsevol excusa, dient que tens una taca a la camisa, per exemple. Això passa especialment a peu de la muntanya i als voltants de Plaça Espanya.

A vegades s’estigmatitzen massa els col·lectius. No creu?
Alguns col·lectius tenen més costum d’ocupació de via pública per fer festes que d’altres. És cert que existeix la dicotomia entre aquests col·lectius amb el soroll i passar-s’ho bé. Per això és important que es compleixin els horaris comercials. Com més tard tanquen locals, més problemàtiques hi poden haver.

interior_pag7_web

“El Poble-sec s’assimila més al Raval que a Sants”, diu / J.M.

 

Quin és el perfil del Poble-sec en relació a altres barris del Districte?
Té una identitat pròpia. La presència d’immigració està molt present , potser també a la Bordeta també, però menys. Diguem que el Poble-sec s’assimila més al Raval, que és d’un altre districte, que no pas a Sants. Avui el barri representa entre 30% i el 35% del volum delinqüencial de Sants-Montjuïc.

Destacat: “El Poble-sec s’assimila més al Raval que a Sants”

Això és molt o poc?
No són dades gens alarmants. Ara, depèn amb quina zona ho comparem. Si ens fixem en Ciutat Vella, no és alarmant en absolut. Ara, és veritat que poc a poc la saturació de Ciutat Vella ha fet que alguns delinqüents creuin el Paral·lel i ara estiguin al Poble-sec.

Què fan per contrarestar-ho?
Patrullatge en diversos sentits. La comissaria disposa de dos grups; un de reacció, que atén les trucades del 112; i unitats de proximitat, que parlen amb els veïns. A més, tenim patrulles de paisà, i sobretot al Poble-sec.

Durant uns mesos va planar el rumor que hi havia un mena de xarxa més o menys organitzada de distribució d’estupefaents. Què en sap?
T’explico una anècdota. Fa unes setmanes van agredir una persona dins un pis amb una arma blanca. Estava ferida, i hi vam anar. Dins del domicili ens vam trobar grans quantitats de cocaïna. Efectivament, era un pis de distribució i ens va sorprendre. Malgrat aquest cas, que no va ser ben bé al Poble-sec, res ens fa pensar que hi hagi una gran xarxa organitzada. Hi ha petit mercadeig, intercanvis. Gairebé mai ens trobem amb quantitats de més d’un quilo.

Per tant, descarta qualsevol organització…
Qualsevol persona que es dediqui al tràfic d’estupefaents no ho fa de forma individual. Hi ha una certa organització, però no parlaria de xarxes organitzades.

La sensació de la ciutadania envers els Mossos no està en el millor moment…
Una cosa és l’opinió publicada i una altra l’opinió pública. Es dona massa importància a temes que són aïllats. L’enquesta de seguretat pública a nivell català ens diu que som un cos ben valorat. La gent se sent ben atesa.

DSC_0215_web

L’intendent Alfaro, en un moment de l’entrevista / J.M.

 

Vostès, com tothom, cometen errors. En el cas de la policia les conseqüències poden arribar a ser molt greus…
Poden haver-hi erros, males praxis o actuacions dubtoses. Però cal tenir en compte que quan un policia rep un avís i sembla que hi ha perill, res és tan fàcil. Cal reaccionar de manera molt ràpida i de forma efectiva. Penso que els nostres agents això ho fan bé. Les lectures que es fan des de fora no sempre són justes.

Tot i que vostè encara no conduïa l’ABP de Sants-Montjuïc, creu es va actuar amb desproporcionalitat a Can Vies?
No. Hi va haver un context de desordre públic. Es van cremar contenidors, excavadores, oficines bancàries. Hi va haver una violència desmesurada.

També hi va haver 100 persones ferides…
Hi havia llançament de pedres. No hi havia interlocutors per arribar a acords. Va ser molt complicat. Ara, és possible que en algun cas, en algun carrer, passessin coses que no es van fer bé.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024