La gestió del turisme, com afecta al veïnat i els seus beneficis desiguals, centren les crítiques de l’esquerra al regidor, Jordi Martí.

@4tito4 / El Poble-sec, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, és el cinquè barri de la ciutat amb més número de llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) amb 546. Les formacions de Barcelona en Comú, ERC i Capgirem Barcelona-CUP van integrar el turisme en la presentació inicial del debat i arrel d’una pregunta del públic tots van dir-hi la seva. L’actual regidor i candidat per CiU, Jordi Martí, es va mostrar favorable però fent canvis i amb un avís, “sense matar el model, que l’hem de fer evolucionar en positiu. Si ens el deixem perdre tindrem greus conseqüències” i va afegir que la situació actual és una herència de “diversos governs de progrés”, apuntant cap a PSC, ERC i ICV. El representant socialista, Albert Deusedes, va corroborar l’afirmació de Martí i va replicar que en aquests mandats mai va haver-hi manifestacions dels veïns, a més va assenyalar, “els últims quatre anys s’han multiplicat per tres el número de pisos turístics”. Tanmateix, va coincidir en els factors beneficiosos que aporta i que cal “regular” com ara que la taxa turística reverteixi “100% en els barris que més el pateixen”. El membre d’ERC, Albert Delgado, va enumerar un seguit de propostes per afrontar aquest fenomen, per exemple, un pla estratègic 2015-2020 i un pla de formació continua pels treballadors del sector i “poc a poc anar millorant la qualitat i per tant també avançar cap a un altre model. No només és important crear llocs de feina sinó que siguin dignes i de qualitat”.

El Regidor del Districte Sants-Montjuïc, Jordi Martí / Saioa Baleztena

L’integrant de Barcelona en Comú, Raimundo Viejo, va assegurar que és un model “descontrolat i és un problema de gestió pública” i va posar l’accent sobre el patiment que produïa en les persones com per exemple la gent gran, “perquè està destruint els barris”. El candidat de Capgirem, Marc Santasusana, va afegir un element, “la desaparició de veïns per l’efecte d’aquest turisme que fa pujar el nivell de vida i no de la renda de les persones”, tot i que va subratllar no estaven en contra d’aquest fenomen i van suggerir “replantejar el concepte i que fos complementari amb la vida del veïnat”. Per últim el portaveu del PP, Alberto Villagrasa, va posar sobre la taula “potenciar el patrimoni històric i cultural de la ciutat” per aconseguir un turisme de qualitat.

Pentinada al Pla Paral·lel
Tot i que el Paral·lel va estar en boca de tots per diferents raons, referències explícites a la reforma d’aquesta avinguda va passar molt de puntetes pel debat. El regidor Jordi Martí, en el seu discurs inicial, en va exposar els beneficis, “el col·lector, que ningú en parla, ha estat l’objectiu més important”. Tot i les crítiques, com va admetre. També en el parlament inaugural, el representant d’ERC, Albert Delgado, va reclamar un procés participatiu de cara “als nous espais guanyats i una aposta cultural, convertir-la en un eix cultural”. En el mateix sentit va parlar el popular, Alberto Villagrasa, i va afegir, “va haver-hi error d’ubicació de la Ciutat del Teatre a Montjuïc en comptes de potenciar el Paral·lel”. De fet, l’aparició d’aquest tema va derivar, principalment, en la crítica a la participació ciutadana.

Els partits ofereixen idees per fomentar el comerç de proximitat
Totes les formacions, ja fos en el temps dedicat al comerç de proximitat, per petició d’un assistent, o al llarg del debat van posar sobre la taula aquest tema. Entre les idees van destacar la del PSC amb la congelació de l’ampliació de metres quadrats de grans superfícies o la que va proposar Barcelona en Comú, creant un segell de qualitat. També el candidat d’ERC, Albert Delgado, va suggerir fer fires comercials al nou Paral·lel com hi ha a d’altres llocs, ja que va afirmar que es podien “fomentar mesures de comerç de proximitat i evitar que es converteixi en una gran avinguda turística”. Des de Capgirem van criticar el poc suport als comerços que es queden fora dels eixos comercials o la Fundació Barcelona Comerç.

Crítica generalitzada al govern de CiU per la manca d’escoles bressol
La falta d’escoles bressol al barri és una demanda molt estesa i que ZONA SEC ja va tractar al número 133. Aquest punt del debat va concentrar les crítiques cap a CiU. Especialment contundent el socialista Albert Deusedes, “en quatre anys no s’ha creat ni una sola plaça d’escola bressol a tota la ciutat” i va continuar, “en l’últim mandat de Jordi Hereu en vam posar en marxa 40”. Deusedes va recordar que en aquesta etapa d’escolarització és “on comencen la igualtat d’oportunitats o les desigualtats”. Una acusació a la qual el convergent, Jordi Martí, va matisar, “hem obert més de 20 llars d’infant. Cert és que es van començar a construir amb l’anterior govern”. Malgrat que cap d’aquestes al Poble-sec, com va recordar el moderador de l’acte, Jordi Molina. En línees generals, totes les formacions van coincidir que cal centres educatius d’aquest tipus al barri.