Connecta amb nosaltres

Societat

Viure a prop del port: quan l’aire és fum

Publicat

on

Els barris propers al Port de Barcelona, com el Poble-sec, s’exposen a uns nivells de contaminació 100 vegades superior que la resta de la ciutat

@molina_jordi / La salut del món sencer s’ha debatut aquest desembre a París. La 21a edició de la Convenció de l’ONU pel Canvi Climàtic –coneguda com COP21– ha aconseguit que 194 països, incloent els principals responsables de la contaminació mundial, com els EUA i la Xina, hagin signat el primer gran acord universal per avançar en la lluita contra el canvi climàtic. Però aquesta gran fita diplomàtica, que tardarà anys en recollir els seus fruits, no soluciona el problema que, avui, ja pateix Barcelona i, en concret, el barris més propers al port, com el Poble-sec.

Estudis recents constaten que el port barceloní, que va batre rècords d’arribada de vaixells els anys 2013 i 2014 –les dades de 2015 encara no s’han processat—, és un dels principals causants de la contaminació de l’aire de la ciutat. En concret, provoca el 23% de la pol·lució en partícules en suspensió i el 16% per diòxids de nitrogen. La presència de bucs pesants, les maniobres en atracar i salpar, i l’ús de màquines durant les feines de càrrega i descàrrega de les mercaderies en són les primeres causes que expliquen aquest elevat percentatge.

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat  / EFE

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat / EFE

Segons la portaveu d’Ecologistes en Acció, María García, aquestes dades “afecten aquells barris més propers al port”, i cita els exemples de Ciutat Vella o el Poble-sec, els principals afectats. Les dades són el fruit del Congrés Green Port celebrat a Barcelona ara fa un any, que certificava que zones com per exemple la Meridiana, on tot i el trànsit hi oscil·len entre 20.000 i les 30.000 partícules ultra fines per centímetre cúbic; estan molt per sota les 480.000 partícules de les zones properes al port.

Ara fa tot just un any, el doctor Axel Friedrich, amb anys d’experiència com a responsable de qualitat de l’aire de l’Agència Ambiental Federal Alemanya, va visitar el port de Barcelona en el marc de l’esmentat Green Port, que mesurava l’impacte dels creuers en les principals capitals europees. En aquella ocasió, les conclusions de l’expert van ser contundents: “Les concentracions de partícules prop de les terminals de creuers són unes 100 vegades superiors que la concentració de fons normal de les ciutats”.

Malalties associades a la contaminació

Aquestes micropartícules, imperceptibles però altament contaminants, són una greu amenaça per a tots els habitants, i segons els experts, com García o el mateix Friedrich, “poden provocar malalties respiratòries i cardiovasculars, danys neurològics, càncer i mort prematura”. De fet, l’activista ecologista alerta, en una conversació amb ZONA SEC, dels múltiples cassos de càncer de colon detectats entre la plantilla portuària, amb un índex molt per sobre de la mitjana.

Segons Garcia, “és irresponsable que se segueixi permetent als creuers cremar combustibles molt bruts davant de les nostres ciutats quan existeixen mesures alternatives”. Durant tot el temps en què aquests grans vaixells estan amarrats al port -a Barcelona tenim l’Allure of the Seas el tercer creuer més gran del món— no deixen de cremar combustible altament contaminant per generar l’electricitat necessària per alimentar la infinitat d’activitats ofertes a bord.

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

L’activista d’Ecologistes en acció suggereix que “si un creuer vol entrar al port de Barcelona se li hauria d’obligar a utilitzar les millors tecnologies disponibles per a la reducció d’emissions com els filtres de partícules i els catalitzadors SCR, l’ús de combustibles menys contaminants i la connexió a la xarxa elèctrica quan està en port”. En cas que no es complissin els requisits, els ecologistes proposen no deixar passar el vaixell, com ja s’ha fet als EUA o al Mas del Nord o el Bàltic.

 

El pols municipal contra la pol·lució

Del 30 de novembre al 4 de desembre el govern d’Ada Colau va realitzar una campanya de sensibilització entre els conductors de vehicles privats de la ciutat. L’objectiu era conscienciar als veïns de la incidència que té l’ús dels vehicles en els seus desplaçaments diaris sobre la contaminació a la ciutat, tant a nivell dels fums que desprenen com del soroll que produeixen.

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Unes setmanes abans, la regidora de mobilitat Mercedes Vidal va decidir recuperar el Dia Sense Cotxes amb el tall d’onze vies principals de la ciutat. El resultat va ser la reducció a la meitat de contaminació atmosfèrica a les vies tallades. A Sants-Montjuïc, els carrers de Consell de Cent –entre Tarragona i Creu Coberta—; carrer Moianès –entre Creu Coberta i Carretera de La Bordeta, al barri d’Hostafrancs— i el carrer de Tapioles, al Poble-sec, van estar entre els escollits pels veïns del barri, on s’hi van desenvolupar activitats de sensibilització.

Avenços insuficients

Les primeres reaccions del port de Barcelona, a parer dels ecologistes, són insuficients. Tot i que el repte és convertir-se l’any 2020 en una infraestructura amb emissions de carboni neutres, García creu que “és un brindis al sol” fins que no hi hagi una llei que obligui als vaixells a adaptar-se a les noves fonts energètiques. Des del port s’aposta per dur a terme diverses actuacions a fi de reduir al màxim les emissions i compensar l’empremta de carboni en el transport.

El port –que ha passat de rebre 0,6 milions de creueristes l’any 2000 a 2,6 milions l’any passat, segons Turisme- també forma part d’un dels punts vermells d’un expedient sancionador obert per la Comissió Europea a Barcelona per no complir la normativa, el passat mes de juny. Des d’Ecologistes en acció es demana que la gestió portuària de la ciutat deixi de ser estatal i passi a ser competència municipal. “Potser d’aquesta manera combatrem l’opacitat”, etziba García.


Els creuers són ciutats flotants d’entre dos i cinc mil habitants. Consumeixen l’equivalent a 12.000 cotxes, segons revela un informe de l’organització Oceana, amb l’agreujant que utilitzen els combustibles més barats -el fueloil pesat té 3.500 vegades més sofre que el dièsel- i no estan obligats a filtrar el que emeten, com sí ho estan els cotxes o els camions. Quan arriben a port, segueixen contaminant, perquè cremen gasoil per mantenir els motors en marxa i alimentar electricitat, piscines, discoteques, cinemes, gimnasos, aire condicionat, cuines.

Societat

La cafeteria Palmer celebra l’aniversari en plena forma

Des del 1944 a la plaça Santa Madrona celebrant 80 anys

Publicat

on

Vuitanta anys no es fan cada dia i menys en un negoci petit, familiar i de barri. Obert l’any 1944, la cafeteria Palmer (plaça Santa Madrona) és un oasi dins una Barcelona cada cop més gentrificada. Contra els forns massius que et claven set euros per un cafè horrorós i un entrepà amb gust de sola de sabata, la cafeteria Palmer és sinònim de cafè del bo, barat i proper, així com entrepans memorables, de grandària XL i amb un preu diminut: pa de primera, del forn Serra i embotits boníssims exhibits en peces senceres en un frigorífic metàl·lic que no amaga res. Amb un got alt de cafè amb llet és el paradís de l’esmorzar. La llista dels entrepans llueix orgullosa des d’un cartell il·luminat: sobrassada, bull, pit de gall d’indi, salsitxes amb formatge, sardines de llauna… “És un procés fàcil, però s’ha de fer bé. Tot està inventat”, diu Josep Carrasco, propietari de la cafeteria. Els seus avis van obrir-la el 1944 i ell la porta des de l’any 2000. Sòlid i senzill, de dilluns a dissabte, de 6.15 a 15h, entrepans i cafè. Mig Poble-sec desdejuna aquí, com qui diu, i molts visitants (sobretot ciclistes) l’utilitzen de punt de trobada per fer un esmorzar de traginer.

Molt més que una cafeteria

Les entitats del barri no són alienes a aquest gran aniversari, i és que des de l’Orgull Poble-sequí, la plataforma veïnal creada per potenciar l’orgull del Poble-sec, han felicitat “la Mònica i el Josep, de la mítica Cafeteria Palmer, que enguany celebren 80 anys oberts al barri”, i assenyalen “van ser dels primers en recolzar-nos”. La cafeteria de la plaça Santa Madrona és un tret identitari i tenen una consciència del territori molt arrelada, només cal passejar-hi un dissabte al matí i veure-la plena de gom a gom.

En els seus inicis la Palmer tenia uns amos mallorquins i estava ubicada on ara hi ha l’estanc. En 80 anys d’història a la plaça Santa Madrona han pogut construir infinitat de memòries, des de quan es deia “la plaça de l’agulla”, per les problemàtiques amb la droga, fins la reapropiació veïnal de la plaça, arribada amb una generació nova de persones que han volgut donar vida a l’espai i tornar a treure taules per menjar plegats durant les festes que reben el nom de la plaça.

Continua llegint

Societat

BARRIS Encaixonats i oblidats La Font de la Guatlla se sent abandonada

L’Ajuntament prepara diferents partides econòmiques per millorar la via pública del barri al llarg del mandat

Publicat

on

“Durant una pila d’anys només ens han fet el centre cívic, ens han posat unes jardineres i quatre cadires, res més”. Amb aquesta contundència s’expressa el president de l’AVV de la Font de la Guatlla-Magòria, Lluís Maté, sobre l’oblit institucional que asseguren patir. De fet, explica que fins i tot alguna de les darreres intervencions que s’han fet des de l’Ajuntament no han estat consensuades amb el veïnat, com les pacificacions del passat mandat: “Els vam dir que no volíem les jardineres, que en aquell espai ja jugaven els nens, i ara no poden jugar com abans perquè són tan grans que es poden picar i fer-se mal”.

Cal tenir en compte que la Font de la Guatlla és un dels barris més petits de Barcelona, amb poc més de 10.000 habitants. Ancorat entre la muntanya de Montjuïc, els pavellons que envolten el MNAC i la Gran Via, els seus veïns han de desplaçar-se per a serveis tan essencials com l’assistència mèdica. “No tenim cap facilitat, de fet el nostre centre cívic ha de ser dels que fa un horari més extens perquè és l’únic lloc on els veïns poden fer activitats”, apunta Maté. Un edifici que, malgrat tenir ja 30 anys, mai es va dissenyar per satisfer les necessitats dels seus usuaris: “És molt maco, però per la seva configuració i com és per dins, es fa molt difícil de vegades quadrar activitats”, afegeix.

Intervencions municipals

Malgrat les crítiques del líder veïnal a la classe política “que ens promet bones paraules, però que després se les emporta el vent”, des de l’Ajuntament asseguren treballar des de fa setmanes en una sèrie de noves actuacions per al barri. Segons assenyalen fonts del consistori a ZONA SEC, en el Pla d’Inversions Municipal (PIM) està prevista una partida de fins a quatre milions d’euros “per arreglar els carrers, talussos, murs i altres espais”.

A més, durant aquest mandat, l’Ajuntament també té previst “fer una actuació de més abast i impacte en els carrers del Turó, tal com fa temps que demanen els veïns”, admeten. En aquest cas, la partida prevista per millorar la vida d’aquest sector de veïns és de tres milions, als quals caldrà sumar un milió més per tota una sèrie d’arranjaments i millora d’altres vies del barri.

Per últim, l’administració local també preveu millorar l’enllumenat d’algunes zones, corregir problemes d’accessibilitat en algunes voreres i generar entorns amb major percepció de seguretat. “Properament, s’iniciaran els estudis que avaluïn l’encaix i viabilitat de les diferents peticions veïnals, així com el programa funcional que es pugui incloure”, asseguren. Unes trobades que, en tot cas, “seran la primera peça per a la redacció del projecte i licitació de les obres”.

Una font en el record

Malgrat que el barri rep el nom de Font de la Guatlla, la realitat és que aquesta font forma part de la història. “Fa molts anys que no existeix, on estava es va posar una empresa de construcció pel fet de poder extreure aigua amb facilitat i se la van apropiar”, recorda el president de l’entitat veïnal. Un cop l’empresa va tancar, la font ja no la van poder tornar a trobar. “Ara tenim una font normal en una placa dedicada a la memòria de l’antiga font, però aquí no queda res”, resumeix Maté.

Continua llegint

Societat

Desconcert a Poeta Cabanyes

El propietari d’un bloc de lloguers temporals tanca un passatge sense buscar el consens amb els afectats

Publicat

on

D’espai obert a espai tancat. El propietari del bloc d’apartaments de lloguer temporal ubicat al número 14 del carrer Poeta Cabanyes ha decidit tancar el passatge que dona accés al seu portal. Una decisió que ha afectat indirectament la responsable de la Floristeria Pompon, Leticia Viadas, i als usuaris del pàrquing de Promoparc, el qual té una sortida d’emergència en aquest punt. Malgrat tot, fonts municipals asseguren que, d’entrada, l’obra comptava amb tots els permisos, encara que a dia d’avui el Districte estudia d’ofici si aquest tram de carrer tenia alguna servitud de pas.

Un aparador eclipsat

Viadas assegura que fa tres anys, quan va decidir muntar la floristeria, es va decantar per aquest local precisament perquè “feia cantonada i tenia un gran finestral lateral que li permetia ampliar l’aparador”. L’aposta, però, ha perdut tot el seu encant. A conseqüència de la instal·lació de la tanca en part del local, el finestral ha quedat completament eclipsat quan la porta resta tancada. Durant el dia sí que s’ha facilitat deixar la tanca oberta per afavorir les entrades i sortides del pàrquing i la visibilitat de l’aparador. “És molt aviat per valorar si ens ha generat pèrdues econòmiques, però ens preocupa que de cara a l’estiu no puguem treure material a fora com fèiem fins ara”, exposa.

De qui és el carrer?

“Fa any i mig ja ens va comentar què volia fer, però no va ser fins a finals d’octubre que el propietari del bloc va venir amb un arquitecte i industrials per agafar mides i posar la tanca de manera imminent”, recorda la florista. “Nosaltres li vam dir que ens hi oposàvem, però ell ens va respondre que el carrer era seu i que així figura en la seva documentació”, afegeix. En aquest sentit, des de l’Ajuntament apunten que aquest tram “correspon a una finca privada, amb qualificació urbanística de Casc Antic de substitució de l’edificació antiga”. Un caràcter tècnic que, traduït, vol dir que “no és un vial, ni un passatge, malgrat que visualment ho sembli”.

Aquesta circumstància legal, però, no l’acaba d’entendre Viadas. Tal com esgrimeix, des de fa anys el carrer compta amb elements d’urbanístics de ciutat, com plaques o pilones, i periòdicament passen els equips de neteja municipal. “Quan vam agafar la botiga mai ningú ens va avisar que això fos privat”, rebla.

“Sense diàleg”

Més enllà dels dubtes legals dels afectats sobre la viabilitat de l’obra, des de la floristeria expliquen que aquesta s’ha executat “de manera unilateral i sense diàleg”. “Ens podria haver donat l’oportunitat de seure a parlar amb ell i buscar un consens, però el 25 de gener, sense previ avís, es van posar a instal·lar la tanca”, assegura. “No entenem per què ha pogut fer-ho, al novembre vam presentar una instància a l’Ajuntament perquè ens aclarissin la situació i encara esperem que ens contestin; mentrestant hem començat a recollir signatures”.

Segons ha pogut saber ZONA SEC a través de fonts properes a la propietat de la finca, la decisió de tancar l’espai ha arribat “després d’anys de brutícia, deixadesa i inacció”. En aquest sentit, assenyalen que la situació s’havia denunciat multitud de vegades, però que mai s’havia posat fil a l’agulla. Per últim, també han defensat la legalitat de l’obra.

Una obra inspeccionada

Per la seva banda, des de l’Ajuntament apunten que el mateix dia de l’inici de les obres, un inspector del Departament de Llicències i Inspecció va desplaçar-se fins al punt de la polèmica, on va recollir el testimoni de la floristeria. Així i tot, però, “no va poder determinar fermament un motiu justificat i cert per poder aturar unes obres emparades per un certificat d’obres admès tal com marca la normativa”. Una impossibilitat de frenar-les que, en qualsevol cas, no ha evitat que els tècnics del Districte de Sants-Montjuïc hagin passat a actuar d’ofici “per intentar esbrinar si hi ha alguna servitud de pas vinculada a l’esmentada finca”.

Si bé aquest mitjà de comunicació s’ha posat en contacte amb l’empresa que gestiona l’aparcament afectat, a hores de tancar aquesta edició la companyia no ha contestat la sol·licitud. Per la seva part, Barcelona en Comú també ha registrat una pregunta d’urgència a l’Ajuntament per tal que la regidora del Districte, Raquel Gil, expliqui per què s’ha permès i com es resoldran les afectacions derivades.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021