Connecta amb nosaltres

Entitats

Quim Gimeno: ‘‘El meu cas pot fer que d’altres companys no cedeixin’’

Publicat

on

@4Tito4El passat mes d’abril La Directa informava de l’intent de captació d’un confident, presumptament per part dels serveis de seguretat de l’Estat, dins els moviments socials. Un infiltrat a qui li van encomanar destapar els secrets del Poble-sec. Una feina amb remuneració i beneficis judicials que Quim Gimeno (Barcelona, 1988) va tenir clar des de bon inici no dur a terme. Tot i així, es va exposar a seguir el fil de les converses per denunciar el que diu és “una pràctica de persecució” d’aquests col·lectius. Això no treu que hagin estat uns mesos “durs” i que ara ha posat en mans de la justícia per coaccions.

Quan comences a sospitar que hi ha la policia darrere? 

La primera trobada, cap al febrer, va ser amb només una persona que es va fer passar per periodista. Pel tipus de preguntes que em feia vaig deduir que era policia, perquè deixava entreveure algun tipus d’oferta. Tot i que sense concretar gaire. Però, pensava que la cosa acabaria aquí i creia que no en sabria més. Què il·lús! (somriu). Es va tornar a posar en contacte amb mi al cap d’unes tres setmanes.

Aleshores, què vas fer? 

Vaig parlar amb el meu advocat i La Directa. Tot aquest temps ja li havia esta donant voltes. Per a mi era una situació complicada, tant pel meu judici pendent per la segona fase de l’operació Pandora, del qual en aquesta segona conversa en va fer menció, com per la meva situació personal a la que m’exposava per estar sota l’amenaça de la policia. Per això li vaig dir al meu advocat, volia denunciar-ho i a La Directa, perquè volia documentar-ho en les trobades de l’abril, on la persona habitual ja va venir acompanyada.

En aquest moment vas pensar que tot plegat era molt gros?

Sí, i tant! Però tot el tema en sí ho era. Pensa que si no em prestava a ser confident em podien fer la vida impossible, amb amenaces de tot tipus, que pot allargar-se fins a set anys com ha publicat La Directa. I si dic que sí… bé, això ni ho contemplava. L’única sortida era fer-ho públic. Preferia viure aquest risc col·lectivament que més aviat sol i aïllant-me, que és com moltes vegades es reacciona. En aquest sentit hi ha hagut molt bona resposta, s’ha comprovat que hi ha un grau molt alt de conscienciació i l’opinió pública ha respost molt bé.

Quim Gimeno a l'espai Capra (Tapioles, 47) / Albert Hernández

Quim Gimeno a l’espai Capra (Tapioles, 47) / Albert Hernández

Creus que per això et van escollir, perquè seguiries aquesta pauta de comportament?

No ho sé, sincerament. Pot ser que fos casual, perquè tot plegat va començar amb una xerrada sobre l’operació Pandora a principis d’any. Estava com a públic i vaig intervenir parlant sobre la cobertura que havien fet els mitjans de comunicació. Arrel d’això se’m va apropar aquesta persona, fent-se passar per periodista de l’agència EFE, i a mi m’interessava parlar-hi.

Com vius la situació quan saps que hi ha una càmera enregistrant i duus micròfons, mentre et trobes amb la suposadament policia?

Va ser complicat. Estava nerviós, tenia ansietat i les nits anteriors no havia dormit. Va ser una situació molt tensa.

Quines quantitats et van oferir? En algun moment et vas sentir temptat?

Uns 200 euros, però no se’m va passar pel cap acceptar-ho.

Per què apunten al Poble-sec?

No ho sé. L’Ateneu La Base, per exemple, és un espai obert, on hi passa molta gent, accessible… Crec que és una pràctica de persecució dels moviments socials en general i potser la informació que n’obtinguin els hi pot donar alguna facilitat operativa. Simplement volien informació d’aquests col·lectius a Barcelona. Potser era, per dir-ho d’alguna manera, la primera missió i es començava pel Poble-sec. Però com ja vaig tallar les comunicacions, no sé quin era l’objectiu final.

Com pot influir el teu testimoni en aquestes suposades pràctiques policials?

El meu testimoni pot convidar a d’altres companys a no cedir davant d’això. Crec que els pot dificultar més aquest tipus de pràctiques.

Confies que la justícia actuï en aquest cas. Tenint en compte que durant la gravació un dels suposats policies diu “un fiscal és un puto funcionari”?

La veritat és que no, perquè estic processat per un altre cas totalment estrambòtic. Pesen unes acusacions sobre mi, que no són ni fundades ni fermes. M’acusen de pertànyer a banda terrorista que no ha comés cap acció. Bé, de totes maneres, confio en les proves que s’aporten, que són molt concretes.

Has rebut amenaces, tant tu com familiars o amics, des de que es va fer públic?

No, suposo que han d’intentar anar amb compte i tampoc s’han tornat a posar en contacte amb mi. Tot i que no descarto tenir notícies d’ells.

I ara, ha canviat la teva vida?

Ara tinc un descans. Han estat uns mesos molt tensos, no ha estat agradable fer-ho públic. Però crec que he fet les coses com s’havien de fer.

 

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021