Superat el mig any al capdavant de l’Institut del Teatre, com va l’experiència?
Molt atrafegada. Presentava un projecte molt ambiciós i les coses a l’administració sempre van més lentes del que voldries, però hi ha moltes portes i iniciatives obertes. Això porta molta feina. Quan s’han de prendre decisions sempre en comporta, però per això ens paguen.
En vàries entrevistes ha dit que l’Institut del Teatre està d’esquenes al barri.
És literal! Té a veure amb la Ciutat del Teatre, perquè es crea com un nucli que d’alguna manera no té en compte l’entorn. Però tot plegat està relacionat amb l’arquitectura. A dia d’avui no té cap sentit que les administracions públiques no siguin obertes i totalment transparents. La Diputació de Barcelona en aquest aspecte és molt exigent i és molt important que ho sigui. A l’Institut del Teatre hem d’ensenyar el que fem i que la gent ens ensenyi el que vol. És un diàleg. Precisament, la primera Festa Major del Poble-sec que tinc com a directora pot ser un element de canvi de la relació.
En què consistirà aquest canvi?
Farem una petita feina d’obrir l’equipament al barri. Organitzarem tallers de teatre amb Marabal, totalment gratuïts, i de dilluns a divendres, per a tothom que ho sol·liciti, farem grups per ensenyar l’Institut i tot el que fem. Crec que si la gent el coneix se l’estimarà molt.
Per què ara? Què ha passat que no hi hagi hagut aquesta relació?
No puc explicar el que no he fet, però algunes cosetes sí s’han fet. Per exemple, des de fa cosa d’un any i mig gent de la casa va començar a treballar-hi i ho he recollit amb tota l’estima. Es tracta de les arts escèniques aplicades a la comunitat, a la salut i a l’educació, que vol dir què signifiquen les arts escèniques en la ciutadania. Per això busquem fórmules per a que tinguin sentit, més enllà de l’excel·lència que hi ha en aquesta casa. És a dir, l’Institut del Teatre té dues funcions: crear el futur i la innovació en les arts escèniques, sigui teatre o dansa de Catalunya i fer un retorn social: com tornem a la societat allò que la societat ens permet fer. Són dues coses molt importants.
Els actors i directors professionals han denunciat la greu i precària situació del gremi. Com s’atrau als alumnes amb aquesta llosa?
De vegades em venen a veure els pares d’alumnes joves i em diuen: “Vol fer teatre. Trobarà feina?” I els hi contesto: “i els que estudien Econòmiques? Deixa’ls que siguin feliços”. Hi ha un problema social respecte a l’atur, però les arts són imprescindibles. Si algú és artista, és molt difícil fer-li fer una altra cosa. S’ha de reivindicar la professió com a estudi.
Magda Puyo a l’Institut del Teatre
Primera dona en dirigir la centenària institució. Què li sembla que això arribi al S. XXI?
Ha sigut una magnífica coincidència. En 103 anys de l’Institut, sóc la primera dona que el dirigeix. A la Diputació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona, també tenim les primeres dones en estar al capdavant. Quina llàstima que sigui una cosa a celebrar al S. XXI i que el S. XX no hagi servit de res. I encara queda. Al Teatre de les Flors, al Temporada Alta, al Grec… hi ha homes. No hi ha paritat i s’ha de forçar, perquè hi ha dones molt vàlides. El problema és quan darrere la paritat hi ha interessos polítics.
Quina posició té l’Institut del Teatre respecte a reclamacions veïnals com el Teatre Arnau?
És un tema molt delicat. Aquí ens hem reunit amb tots els implicats. L’Institut del Teatre té un museu meravellós tancat en una nevera. A més, la Fura dels Baus ens ha cedit el seu fons, igual que la companyia Vol-Ras i la família de la Rosa Novell. Això la ciutadania no ho pot veure. Tot i que aquí hi ha un petit espai per ensenyar alguna cosa. Tenim l’obligació de crear un museu contemporani concebut com un lloc d’activitat amb les coses que hi ha. I l’Arnau en si mateix és un museu i no és funcional per a l’activitat que la plataforma vol. El que hem proposat a la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, és trobar un espai pel que demana la comunitat. L’Arnau ha de ser el Museu d’Arts Escèniques de Catalunya i un espai a la interpretació del Paral·lel.