Connecta amb nosaltres

Societat

El dilema dels creuers

Publicat

on

@4tito4 / Un informe de la UB sosté que més de 300 milions d’euros es queden a Barcelona. Els comerciants del barri asseguren que es beneficien poc d’aquest tipus de turisme i la Plataforma Som Paral·lel alerta dels costos que suposa.

Una ocupació hotelera del 88%; l’aeroport del Prat ha augmentat un 7% els passatgers internacionals i un 6,5% els nacionals a l’agost, sumant gairebé 30 milions d’usuaris en aquests vuit mesos de l’any i el Port de Barcelona és líder a Europa en turisme de creuers. Aquest agost les aigües barcelonines han rebut la segona major xifra d’afluència de visitants del 2016: 27.210. Tots a bord del Norweigan Epic i l’Harmony of the Seas, dues de les embarcacions més grans del planeta, amb eslores superiors als 300 metres. Xifres que fan pensar a Turisme de Barcelona que aquest estiu tindrà uns registres que superaran els de 2015, que ja va marcar un rècord superant lleugerament els set milions de clients en establiments hotelers. Tot i que s’estima que anualment per la ciutat hi passen uns 30 milions de persones.

 Aquestes dades confirmen la invasió que molts barris denuncien des de fa temps i per tant la progressiva pèrdua d’identitat. El Poble-sec n’és un i és una de les àrees afectades o beneficiades, depèn de com es miri, per l’arribada de creuers. En aquest sentit, un informe, elaborat aquest mateix any per la Universitat de Barcelona (UB), sobre la repercussió d’aquesta activitat sosté que genera una facturació de 796 milions d’euros, una contribució de 413,2 milions d’euros al producte interior brut (PIB) de Catalunya i genera més de 6.700 llocs de treball. La ciutat menja d’aquest pastís el 75%, és a dir, 313,4 milions d’euros i 5.039 feines. A més, detalla l’estudi, que el turista de creuer que fa nit a la capital catalana deixa 202 euros diaris, mentre que el turista convencional 156.

Pocs diners queden al barri

El president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, es pregunta on van a parar aquests diners: “al petit comerç la incidència és poca, per desgràcia” i prossegueix, “aquest tipus de visitant se’n va a veure Les Rambles, el Camp Nou i altres llocs emblemàtics. Es gasten els calés a La Roca Village”. Turisme de Barcelona, a partir d’una enquesta a més de 3.000 turistes de creuer, assenyala que el que no pernocta s’està una mitjana de 4,3 hores. Per altra banda, des de la Plataforma Som Paral·lel (adherida a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), col·lectiu que lluita i denuncia aquest fenomen) es dubta que tals beneficis reverteixen a la ciutat, “perquè la majoria van a parar a butxaques privades” i apunta que provoca “un desplaçament del petit comerç”, a més “dels costos que suposa per a la ciutat” com ara la contaminació que han de suportar els barcelonins.

Perill per a la salut?

Un altre dels aspectes que divideixen a favorables i detractors és l’afectació al medi ambient. Som Paral·lel adverteix de la generació de residus i contaminants, “per exemple un sol creuer emet tants gasos contaminants com més de 10.000 vehicles”. En aquesta línia Ecologistes en Acció, també unit a l’ABTS, remarca que uns vuit milions de litres d’aigües procedents de neteja dels vaixells i dels passatgers s’aboquen anualment al mar i la resta de residus que generen, que equivalen a un edifici de sis pisos d’alçada, es cremen a incineradores locals.

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Sí a la la sostenibilitat

Per això, des de la plataforma veïnal consideren que té “un impacte clar” i reclamen “un model de creixement que tingui en compte la sostenibilitat”. El Port de Barcelona pretén canviar cap aquest model i volen promocionar “l’ús del gas natural com a nou combustible alternatiu a la mobilitat, ja que comparat amb els combustibles convencionals redueix un 80% la emissió de NOx (òxids de nitrogen) i suprimeix al 100% les emissions de partícules sòlides en suspensió i les emissions d’òxid de sofre”. Tot i així, l’informe de la UB concreta que els creuers generen l’1,2% del NOx a l’aire de Barcelona i prop del 0,2% de les partícules sòlides en suspensió de l’aire. Som Paral·el vol “un diagnòstic més seriós” i en conjunt amb l’ABTS es pretén demanar-ho a l’Ajuntament de Barcelona.

BCN Ens Ofega

Les iniciatives per denunciar i lluitar contra aquesta massificació venen de lluny. El documental n’ha estat un recurs i en aquesta protesta a través del visor de la càmera és cabdalBye Bye Barcelona (2014) de Eduardo Chibás. Un primer retrat del que actualment s’anomena gentrificació. Precisament, aquesta eina la torna a utilitzar Jordi López amb Marca Barcelona, una ciutat aparador (2016) que plasma el turisme de masses. Un documental que s’emmarca en una campanya que porta per títol BCN Ens Ofega, que busca “fer front a la Marca Barcelona”, defensa la iniciativa llençada a través de la plataforma Verkami i que té la voluntat que “faciliti la creació d’un espai de treball i col·laboració de tots els afectats per la gestió, ordenació i funcionament de Barcelona”.

LA GUERRA DELS PISOS IL·LEGALS

Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona ha declarat la guerra als pisos turístics il·legals de la ciutat que –segons un recent informe encarregat pel consistori– ja gairebé superen el 40% del total dels pisos turístics. L’informe xifra en 15.881 els allotjaments turístics dels quals més de 6.200 no disposen de llicència. A Barcelona fa dos anys que no es concedeixen noves llicències i aquest estiu l’Ajuntament ja ha anunciat que tacarà 256 pisos irregulars, uns 40 al districte de Sants-Montjuïc, una mesura que vol garantir el dret a viure a la ciutat i millorar l’accés a la vivenda.

Al Poble-sec, el pes de l’oferta de lloguers turístics supera el 10% sobre el total del parc de lloguer i és una de les principals causes de l’increment dels preus de lloguer al barri. El fet que sigui un dels barris on hi ha més allotjaments turístics provoca una retirada de pisos del mercat de lloguer convencional per dedicar-los al turisme. La xifra dels pisos il·legals ve donada de la plataforma Airbnb, que ha estat multada amb 30.000 euros juntament amb Homeaway, per anunciar pisos turístics il·legals.

L’Ajuntament també ha expedientat les residències d’estudiants Melon District, a Sant Martí i el Poble-sec, per dur a terme activitats hoteleres i no només acollir estudiants.

Per eradicar aquesta xacra, l’Ajuntament ha enviat unes cartes als veïns del Poble-sec i d’altres barris de la ciutat a través de les quals se’ls anima a col·laborar en la detecció de pisos turístics sense llicència. Han habilitat una web que ja ha rebut més de 375 denuncies.

 

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024