Connecta amb nosaltres

Societat

Sonia i Ferran: “A la Bibliomusicineteca fem més de 100 activitats cada temporada”

Publicat

on

@pruna_ana Tots dos són periodistes. Ell, Ferran Baile (Barcelona, 1950) ha treballat durant molts anys com especialista en teatre infantil a diversos mitjans de comunicació. Ella, Sonia Garcia (Puebla, Mèxic, 1965) era directora del diari de Xalapa, la capital de l’estat de Veracruz. Des de fa gairebé 15 anys són al capdavant de la Bibliomusicineteca, una associació cultural del Poble-sec que farà les delícies dels amants del cinema, la música i la literatura. Un espai necessari que avui descobrim una miqueta més. 

Quin és l’esperit de la Bibliomusicineteca?

F: La Biblio és una plataforma oberta d’activitats relacionades amb els llibres, la música, el cinema i les arts escèniques. Amb un esperit multicultural i plurigeneracional. Està obert també a tallers, sempre i quan no marquin una ideologia determinada. Volem obrir finestres de coneixement.

Un espai que neix a partir de la biblioteca del teu pare, Ferran.

F: El meu pare va comprar aquests locals als 80. Ho va arreglar i ho tenia com una biblioteca personal. Ara hi ha llibres d’ell, meus i donacions que han anat arribant. El meu pare em va deixar  un fons bibliogràfic de gairebé vint mil llibres. I se’ls llegia. Ell deia que els llibres eren un material noble i que sempre tindrien un valor.

Com es converteix aquest espai en l’Associació Cultural que és avui?

F: El meu pare mor al 2000 i al 2001 ja començo a buscar gent que m’ajudi a convertir els locals en una Associació cultural. La Bibliomusicineteca es va obrir el 2004 i aquell any ja es comencen a fer activitats.

I tu, Sonia, com entres a formar part de la ‘Biblio’?

S: Jo era periodista a Mèxic i vaig venir a Barcelona a treballar al Periódico de Catalunya. Vaig conèixer el Ferran al Periódico i quan vaig veure el local vaig quedar meravellada i vaig pensar que podia donar un servei social important i que representava aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.

Parleu-me del cinefòrum, una de les activitats amb millor acollida de la Biblio.

F i S: Ens agrada recuperar documents, donar a conèixer el cinema mexicà clàssic popular però també pel·lícules que encara no s’han estrenat aquí. També passem cinema rodat a Barcelona i estem buscant imatges rodades a Montjuïc i al Poble-sec. Aviat començarem un cicle sobre cinema del Paral·lel que s’inicia amb La Venenosa, una pel·lícula de la Raquel Meller als anys 20.

bibliomusi1

La Sonia i en Ferran al plató de la Bibliomusicineteca

“La ‘Biblio’ representa aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.”

 

Alguna novetat de cara als propers mesos?

F: Ara preparem el que serà el Centre de Documentació de les Arts Escèniques Lux Teatrale. Recull tota la documentació que he anat guardant i documentant en els quasi quaranta anys de treball informatiu a la premsa escrita i a la televisió, centrat principalment en els espectacles per a nois i noies i les representacions de Pastorets i Pessebres Vivents.

Teniu relació amb altres espais culturals del barri?

F i S: Sí, hem fet varies coses conjuntes, des de treballar amb el Centre Cultural Albareda en un acte dedicat a Serrat, fins a col·laborar fent exposicions amb el Kasbah, amb la Vilella, amb el grup vocal SoundDreamers i ara estem parlant amb l’Abirradero per fer alguna cosa plegats. També oferim l’espai de la Biblio per a grups de teatre i artistes varis per assajar.

També teniu una relació constant amb països llatinoamericans, sobretot amb Mèxic.

S: Col·laborem amb el centre cultural El Tecolote, a Mèxic. Recolzem els joves d’Arcelia, Guerrero, a través d’una beca per estar aquí un mes. Allò és terreny narco i els joves treballen a través de la música, les arts escèniques i la cultura popular per, si més no, tenir una altra finestra. La persona passa aquí un mes i després torna a El Tecolote a impartir els coneixements que ha après als nois que treballen allà.

Quines activitats tenen més acollida a la ‘Biblio’?

F i S: El cinema, els tallers… Però sobretot els Altares de Muerte, que serveixen per donar a conèixer aquesta visió lúdica que tenen els mexicans de la mort. També tenen molt bona acollida el Club del Espejo, el de la Òpera i el de la Tertúlia.

bibliomusi2

En Ferran i la Sonia amb dos cartells de Celso Arrieta

Com funcioneu a nivell econòmic?

F i S: No comptem amb cap tipus d’ajuda, volem ser independents. Els socis aporten 10 euros l’any, una quantitat simbòlica, i és l’únic que rebem. Avui en dia som uns 60 socis i esperem aconseguir-ne més i nous col·laboradors perquè això porta molta feina: Fem més de 100 activitats per temporada! Però per sort, al ser propietaris del local, les despeses són molt assequibles.

Quina és la vostra opinió sobre el moment que viu la cultura a Catalunya?

F: Hi ha una minoria que ens interessem per la cultura, que intentem pensar per nosaltres mateixos, però seguim sent una minoria. Malgrat la crisi, però, hi ha una gran vitalitat cultural a Catalunya, això s’ha mantingut en el temps.

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024