Connecta amb nosaltres

Societat

BROADWAY AL PARAL·LEL

Publicat

on

Anna Pruna / El teatre Apolo estrena temporada amb nou director i la intenció de retornar la llum a l’avinguda més teatral de la ciutat. L’etapa que enceta el teatre  estarà marcada per una programació d’entreteniment i un nou estil que s’inspira en els grans teatres de Londres i Nova York.

Des que obrí les seves portes l’any 1904, el teatre Apolo –un dels més antics de la ciutat– ha passat per diverses mans. Els primers de tenir-ne la propietat van ser els germans Soriano, Joan Socias i Joan Mestres Calvet. En aquella època s’hi programava Revista, Sarsuela i Music Hall. El 1946 entre les seves parets va tenir lloc la primera representació teatral en català autoritzada de la postguerra i a mitjans dels anys 50 el va adquirir l’empresari madrileny Matías Colsada, que va convertir la sala en tot un referent de la Revista. Els 50 i 60 van ser els anys de més apogeu del teatre, amb les actuacions de les noves artistes del moment: Lina Morgan, Concha Velasco o Tania Doris. Elles eren Las alegres chicas de Colsada i van portar l’alegria i l’aldarull a una avinguda del Paral·lel plena de vida. El 4 d’abril de 1990 s’hi representà l’última funció abans que el teatre fos enderrocat.

L'antic Teatre Apolo poc abans de ser enderrocat. Any 1989 / Barcelofília

L’antic Teatre Apolo poc abans de ser enderrocat. Any 1989 / Barcelofília

Es va construir aleshores un nou edifici amb l’hotel Tryp Apolo i als baixos un remodelat teatre Apolo, amb l’aspecte que conserva avui en dia. El nou local va obrir les seves portes el 1993 i va seguir sent propietat de Colsada i els seus hereus fins fa pocs dies, quan ha estat adquirit per un grup inversor internacional que prefereix mantenir-se en l’anonimat. De la gestió del teatre se n’encarrega a partir d’ara Ehika Global Entertainment, una nova línia de negoci que pertany a Ethika Global Group –especialitzat en diferents sectors de negoci.

Teatre a totes hores

El director Ricard Reguant estarà al capdavant del teatre en aquesta nova etapa i assegura que vol treure el màxim rendiment possible a les mil butaques de l’Apolo. Tenen intenció d’obrir “com més hores millor” i fer tot tipus d’espectacles per atraure la major varietat i quantitat de públic possible: “Volem fer coses als matins entre setmana per a les escoles, a la tarda fer una oferta pels jubilats amb un tipus d’espectacle orientat a ells, sessions golfes divendres i dissabte a les 23.30 h i infantils el cap de setmana al matí, a més de concerts dilluns i dimarts a partir del febrer.” Pel que fa a l’estil del teatre, gestora i director estan d’acord en que volen recuperar “el glamur del teatre a Barcelona”. Per exemple, les estrenes es faran imitant l’estil internacional, amb catifa vermella. També s’apostarà pels grans formats i, de cara a l’any vinent, es farà una nova cara a l’edifici amb una façana que “il·lumini el Paral·lel”. Reguant assegura que “aquestes parafernàlies a l’estil de Broawday són molt interessants de cara a atraure públic no habitual al teatre, perquè els omple de curiositat” i si alguna cosa vol el nou director és això, atraure el públic: “Farem el que calgui per convèncer la gent que el teatre és cultura, cultura de l’entreteniment, i perquè redescobreixin una fórmula social molt bona que ha anat desapareixent”, explica. Amb respecte a la competència que poden suposar la resta de teatres de la zona, el nou director justifica que “aquestes sales fan una oferta per a un tipus de públic però nosaltres intentarem captar com més públic millor amb una oferta molt amplia”.

Façana de l'Apolo. 1904 / Barcelofília

Façana de l’Apolo. 1904 / Barcelofília

Programació misteriosa

La nova temporada arrenca amb un plat fort: els mítics 10 negritos d’Agatha Christie –que enguany celebra 75 anys de la seva estrena– reformulada com Y no quedarà ninguno amb autoria del dramaturg Gianluca Ramazzoti y del propi Reguant, que també portarà la batuta. L’obra compta amb el beneplàcit de l’agència oficial d’Agatha Christie, tot i que la mateixa autora va prohibir que l’obra es representés per la seva cruesa i violència.

Cap al desembre s’estrenarà un gran musical de creació pròpia del qual només sabem que tindrà a la cantant Gisela com a cap de cartell. I la programació seguirà amb un espectacle que suposarà “el comiat dels escenaris d’una gran artista del music hall català”, explica Reguant, qui afegeix que “quan sapigueu qui és us farà molta il·lusió veure que retorna als escenaris encara que sigui per acomiadar-se”. Amb tot aquest aura de misteri al voltant de la programació, des del grup gestor garanteixen que estarà “marcada per la qualitat, la realització de produccions pròpies i les estrenes d’obres d’èxit mundial”.

Ricard Reguant

El nou director del teatre Apolo va néixer a Barcelona l’any 1953 i està considerat com un dels principals artífex del renaixement del gènere musical com a espectacle teatral de masses. Va ser el primer realitzador de programes a tv3 i des dels 80 ha estat vinculat al món de l’espectacle, dirigint més de 50 obres entre les quals destaquen Torna-la a tocar, Sam; Chicago; Germans de sang o Grease. Reguant coneix be el Paral·lel: anteriorment ha treballat al Victoria, al Condal i fins i tot a l’Arnau i el Talia en el seu moment.

Interior del teatre Apolo. Compta amb gairebé 1000 butaques / Teatre Apolo

Interior del teatre Apolo. Compta amb gairebé 1000 butaques / Teatre Apolo

Canvis també a la sala Apolo

La sala de festes Apolo també afrontarà millores que van dirigides, especialment, a millorar la relació amb el veïnat de la zona i a ampliar l’oferta artística del complex. La sala de ball mantindrà la mateixa estètica que té actualment però millorarà –ja estan començant les reformes– serveis com els banys, les barres, els accessos, les taquilles i, sobretot, el hall d’entrada: “Ara el hall serà molt més ampli per poder acollir el màxim número de persones a dins i així disminuir les molèsties de l’entorn”, explica el director de la sala Apolo, Alberto Guijarro. Els canvis afectaran també a la Sala 2, que s’ampliarà i millorarà els seus serveis i, com a principal novetat, es crearà un tercer espai que serà “l’espai de la creació. El punt on conflueixen l’art visual i la música”, segons Guijarro. Aquest tercer espai acollirà un estudi de gravació, un de realització de vídeo i serà un punt de trobada de canals creatius, de reflexió i de formació. Un espai on s’hi faran xerrades, conferències, debats… Un altre dels projectes que tenen en ment és el de tenir una emissora de ràdio dins de l’espai de creació “per donar veu a tot el que es fa a l’Apolo i crear programes de tendències i nous moviments que vagin sorgint”. Però Guijarro insisteix en que la principal millora serà en la insonorització dels espais per millorar la relació amb el veïnat. El 2018 la sala celebra el seu 75º aniversari i durant tot l’any prepararan activitats especials per a la celebració d’aquest espai emblemàtic que a dia d’avui és l’única sala de ball que va néixer com a tal i no és un teatre ni un cinema reformat.

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024