Connecta amb nosaltres

Societat

BROADWAY AL PARAL·LEL

Publicat

on

Anna Pruna / El teatre Apolo estrena temporada amb nou director i la intenció de retornar la llum a l’avinguda més teatral de la ciutat. L’etapa que enceta el teatre  estarà marcada per una programació d’entreteniment i un nou estil que s’inspira en els grans teatres de Londres i Nova York.

Des que obrí les seves portes l’any 1904, el teatre Apolo –un dels més antics de la ciutat– ha passat per diverses mans. Els primers de tenir-ne la propietat van ser els germans Soriano, Joan Socias i Joan Mestres Calvet. En aquella època s’hi programava Revista, Sarsuela i Music Hall. El 1946 entre les seves parets va tenir lloc la primera representació teatral en català autoritzada de la postguerra i a mitjans dels anys 50 el va adquirir l’empresari madrileny Matías Colsada, que va convertir la sala en tot un referent de la Revista. Els 50 i 60 van ser els anys de més apogeu del teatre, amb les actuacions de les noves artistes del moment: Lina Morgan, Concha Velasco o Tania Doris. Elles eren Las alegres chicas de Colsada i van portar l’alegria i l’aldarull a una avinguda del Paral·lel plena de vida. El 4 d’abril de 1990 s’hi representà l’última funció abans que el teatre fos enderrocat.

L'antic Teatre Apolo poc abans de ser enderrocat. Any 1989 / Barcelofília

L’antic Teatre Apolo poc abans de ser enderrocat. Any 1989 / Barcelofília

Es va construir aleshores un nou edifici amb l’hotel Tryp Apolo i als baixos un remodelat teatre Apolo, amb l’aspecte que conserva avui en dia. El nou local va obrir les seves portes el 1993 i va seguir sent propietat de Colsada i els seus hereus fins fa pocs dies, quan ha estat adquirit per un grup inversor internacional que prefereix mantenir-se en l’anonimat. De la gestió del teatre se n’encarrega a partir d’ara Ehika Global Entertainment, una nova línia de negoci que pertany a Ethika Global Group –especialitzat en diferents sectors de negoci.

Teatre a totes hores

El director Ricard Reguant estarà al capdavant del teatre en aquesta nova etapa i assegura que vol treure el màxim rendiment possible a les mil butaques de l’Apolo. Tenen intenció d’obrir “com més hores millor” i fer tot tipus d’espectacles per atraure la major varietat i quantitat de públic possible: “Volem fer coses als matins entre setmana per a les escoles, a la tarda fer una oferta pels jubilats amb un tipus d’espectacle orientat a ells, sessions golfes divendres i dissabte a les 23.30 h i infantils el cap de setmana al matí, a més de concerts dilluns i dimarts a partir del febrer.” Pel que fa a l’estil del teatre, gestora i director estan d’acord en que volen recuperar “el glamur del teatre a Barcelona”. Per exemple, les estrenes es faran imitant l’estil internacional, amb catifa vermella. També s’apostarà pels grans formats i, de cara a l’any vinent, es farà una nova cara a l’edifici amb una façana que “il·lumini el Paral·lel”. Reguant assegura que “aquestes parafernàlies a l’estil de Broawday són molt interessants de cara a atraure públic no habitual al teatre, perquè els omple de curiositat” i si alguna cosa vol el nou director és això, atraure el públic: “Farem el que calgui per convèncer la gent que el teatre és cultura, cultura de l’entreteniment, i perquè redescobreixin una fórmula social molt bona que ha anat desapareixent”, explica. Amb respecte a la competència que poden suposar la resta de teatres de la zona, el nou director justifica que “aquestes sales fan una oferta per a un tipus de públic però nosaltres intentarem captar com més públic millor amb una oferta molt amplia”.

Façana de l'Apolo. 1904 / Barcelofília

Façana de l’Apolo. 1904 / Barcelofília

Programació misteriosa

La nova temporada arrenca amb un plat fort: els mítics 10 negritos d’Agatha Christie –que enguany celebra 75 anys de la seva estrena– reformulada com Y no quedarà ninguno amb autoria del dramaturg Gianluca Ramazzoti y del propi Reguant, que també portarà la batuta. L’obra compta amb el beneplàcit de l’agència oficial d’Agatha Christie, tot i que la mateixa autora va prohibir que l’obra es representés per la seva cruesa i violència.

Cap al desembre s’estrenarà un gran musical de creació pròpia del qual només sabem que tindrà a la cantant Gisela com a cap de cartell. I la programació seguirà amb un espectacle que suposarà “el comiat dels escenaris d’una gran artista del music hall català”, explica Reguant, qui afegeix que “quan sapigueu qui és us farà molta il·lusió veure que retorna als escenaris encara que sigui per acomiadar-se”. Amb tot aquest aura de misteri al voltant de la programació, des del grup gestor garanteixen que estarà “marcada per la qualitat, la realització de produccions pròpies i les estrenes d’obres d’èxit mundial”.

Ricard Reguant

El nou director del teatre Apolo va néixer a Barcelona l’any 1953 i està considerat com un dels principals artífex del renaixement del gènere musical com a espectacle teatral de masses. Va ser el primer realitzador de programes a tv3 i des dels 80 ha estat vinculat al món de l’espectacle, dirigint més de 50 obres entre les quals destaquen Torna-la a tocar, Sam; Chicago; Germans de sang o Grease. Reguant coneix be el Paral·lel: anteriorment ha treballat al Victoria, al Condal i fins i tot a l’Arnau i el Talia en el seu moment.

Interior del teatre Apolo. Compta amb gairebé 1000 butaques / Teatre Apolo

Interior del teatre Apolo. Compta amb gairebé 1000 butaques / Teatre Apolo

Canvis també a la sala Apolo

La sala de festes Apolo també afrontarà millores que van dirigides, especialment, a millorar la relació amb el veïnat de la zona i a ampliar l’oferta artística del complex. La sala de ball mantindrà la mateixa estètica que té actualment però millorarà –ja estan començant les reformes– serveis com els banys, les barres, els accessos, les taquilles i, sobretot, el hall d’entrada: “Ara el hall serà molt més ampli per poder acollir el màxim número de persones a dins i així disminuir les molèsties de l’entorn”, explica el director de la sala Apolo, Alberto Guijarro. Els canvis afectaran també a la Sala 2, que s’ampliarà i millorarà els seus serveis i, com a principal novetat, es crearà un tercer espai que serà “l’espai de la creació. El punt on conflueixen l’art visual i la música”, segons Guijarro. Aquest tercer espai acollirà un estudi de gravació, un de realització de vídeo i serà un punt de trobada de canals creatius, de reflexió i de formació. Un espai on s’hi faran xerrades, conferències, debats… Un altre dels projectes que tenen en ment és el de tenir una emissora de ràdio dins de l’espai de creació “per donar veu a tot el que es fa a l’Apolo i crear programes de tendències i nous moviments que vagin sorgint”. Però Guijarro insisteix en que la principal millora serà en la insonorització dels espais per millorar la relació amb el veïnat. El 2018 la sala celebra el seu 75º aniversari i durant tot l’any prepararan activitats especials per a la celebració d’aquest espai emblemàtic que a dia d’avui és l’única sala de ball que va néixer com a tal i no és un teatre ni un cinema reformat.

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024