No deixen de produir-se bones notícies al barri i la prioritat d’aquest govern és que les coses passin. Segurament no serà en alguns casos amb la rapidesa que tots volem, però avui al Poble-sec les coses passen.

Juntament amb la posada en marxa de l’Aula Ambiental, els camins de Montjuïc, l’actuació a Tres Xemeneies, la reforma integral dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran i Mirador, la reobertura del Molino, la reforma del carrer d’Elkano, la represa de les obres de l’Institut Barcelona Esports i el nou espai per a la promoció econòmica i d’ocupació al Passeig Exposició, cal sumar l’anunci de la construcció del Pavelló Municipal d’Esports del Poble-sec, equipament reclamat històricament per les veïnes i veïns del barri.

Aquest govern continua treballant i no oblida els temes pendents, entre d’altres, l’espai polivalent per a Cultura Popular, la Casa de La Premsa, el local de Paral·lel 149, etc. Però tinc la seguretat, que en els mesos vinents continuarem tenint bones notícies.

No voldria perdre l’oportunitat, de posar en valor un dels equipaments que he esmentat anteriorment i que, per la seva importància a nivell social i econòmic, mereix donar visibilitat: l’Espai de Desenvolupament Econòmic i d’ocupació del Passeig de l’Exposició, 10 és un lloc on tan empreses, autònoms i treballadors, es poden acostar a demanar informació de tota mena. És un espai per a la dinamització econòmica i comunitària del barri on una part molt important és Barcelona Activa, un espai de formació amb una aula d’informàtica amb quinze ordinadors, on s’atenen i orienten els usuaris per a recerca de feina o per ajudar-los en la seva iniciativa empresarial.

També hi ha un espai orientat a cooperatives (Cooperasec) i un punt des d’on les tècniques del Pla Comunitari coordinen les diferents àrees de les quals consta el pla.

A la mateixa planta es troba la seu de l’associació de Comerciants del Poble Sec – Paral·lel, oberta a les empreses i comerços del barri.

Continuem prioritzant el manteniment de l’espai públic, la neteja, la reparació de voreres, la col·locació de bancs i cadires, millora de l’enllumenat, passos de vianants, etc.

Som part d’un gran Districte, d’una gran Ciutat i ho hem de fer entre totes i tots. 

Els anuncis de la transformació de Montjuïc, amb nous equipaments, són una molt bona notícia. El barri necessita des de fa molt temps d’un CAP, un poliesportiu, recuperar el Palau dels Esports i resoldre la connectivitat amb altres barris i la muntanya de Montjuïc. Ara esperem que els terminis d’execució del poliesportiu es compleixin i que la seva gestió sigui cívica. A banda, és prioritari la construcció de l’habitatge públic promès a la Fira com més aviat millor.

Però, i la rehabilitació de la Casa de la Premsa com a equipament de barri i sense la biblioteca, per a quan? A més, tampoc queda clar com serà la mobilitat per la muntanya i creiem que l’avinguda Maria Cristina hauria d’absorbir la mobilitat de Montjuïc i la Fira. Això permetria que els carrers de Lleida i de Mèxic fossin pels veïns.

La recuperació de l’Arnau ha de permetre incrementar l’oferta cultural del Paral·lel, però ha d’anar acompanyada de millores en il·luminació, seguretat i neteja de l’avinguda i dels seus entorns.

Al Parc de les Tres Xemeneies ens preguntem què passa amb el pla previst pels seus entorns i els equipaments, així com la remodelació definitiva de la plaça, la qual hauria de tancar-se amb pany a les nits.

L’ampliació de l’L2 de metro cap a la muntanya i La Marina serà una altra obra a futur, però també caldrà estudiar com es gestiona la mobilitat i assegurar que cap habitatge tingui problemes a causa de les obres.

Sí, s’han publicitat moltes obres en els anys vinents que afectaran veïns/es i comerciants, però caldrà programar-les molt bé per les afectacions que tindran. A més, també serà necessari oferir ajuts als comerciants.

En paral·lel, cal continuar recuperant espais verds de la muntanya de Montjuïc, fer un millor manteniment i incrementar la vegetació, tal com estableix el Pla Director. Les instal·lacions municipals com la Foixarda i el Julià de Capmany han d’estar més protegides per evitar robatoris com els que han patit darrerament. Tampoc oblidem que cal actuar en els passos de vianants repintant-los i arreglar el carrer Nou de la Rambla, entre d’altres, per donar seguretat a persones i conductors de vehicles.

Per últim, cal acabar amb la multireincidència. No pot ser que el passat 7 de febrer un delinqüent amb 30 antecedents robés rebentant els vidres de 18 vehicles a cops de martell i el 5 de febrer una mateixa persona que havia atacat un nen a l’octubre a Montjuïc, i amb 31 antecedents, agredís de nou en un altre lloc de la ciutat. •

Cada 23 d’abril, quan els carrers del Poble-sec i de Catalunya es converteixen en un mosaic de llibres i roses, la Diada de Sant Jordi deixa de ser una simple tradició per esdevenir un manifest viu. Més enllà de la bellesa dels seus rituals, aquesta diada és un acte de resistència davant un món on els discursos d’odi creixen com males herbes, aprofitant la por i la desinformació. En aquest context, Sant Jordi no és només una festa: és un recordatori que la cultura i la lectura tenen el poder de construir ponts, de desmuntar prejudicis i d’elevar-nos per sobre de la barbàrie que amenaça la convivència.  

La lectura, essència d’aquesta jornada, és un gest radical disfressat de quotidianitat. Obrir un llibre és endinsar-se en un territori on les fronteres es difuminen i les veus silenciades prenen cos. És una invitació a entendre l’altre, a posar-se a la seva pell, a qüestionar les certeses que ens aïllen. En temps de titulars incendiaris i narratives que redueixen la realitat a blancs i negres, els llibres ofereixen matisos, històries, dubtes. Sant Jordi ens posa al davant aquesta veritat: no hi ha millor defensa contra l’odi que una ment oberta i forjada en la reflexió La cultura, que aquesta diada exalta amb orgull, és el vincle que ens sosté com a societat. Les fires al carrer, els recitals poètics, les converses entre autors i lectors no són ornaments festius: són el reflex d’una comunitat que es troba en la diversitat i es reconeix en les seves diferències. Sant Jordi no imposa límits; acull clàssics i novetats, poetes consagrats i veus joves, en un diàleg que desafia qualsevol intent d’exclusió. Quan compartim una rosa o un vers, no només celebrem: afirmem un compromís amb una societat que rebutja el menyspreu i abraça la pluralitat com a riquesa.  

Aquest poder transformador de Sant Jordi no és una utopia llunyana; és una realitat que es desplega any rere any. En un món on la polarització sembla guanyar terreny, aquesta festa ens convoca a resistir amb les armes més nobles: la paraula ben pensada i l’esperit obert. Avançar com a societat no és només una qüestió de progrés tecnològic o econòmic; és saber qui som, d’on venim i cap on volem anar. La cultura i la lectura, que Sant Jordi enalteix, són la brúixola que ens guia, il·luminant el camí quan l’odi pretén enfosquir-lo. 

Que la Diada ens recordi que la força de la societat rau en les paraules que uneixen i en la cultura que ens fa lliures.