Connecta amb nosaltres

Cultura

‘Les dones del caos veneçolà’

Un documental benèfic a l’Institut Français

Publicat

on

Veneçuela

Cinc dones veneçolanes, de diversos orígens i diferents generacions, són les protagonistes de Femmes du chaos vénezuélien (Les dones del caos veneçolà). Aquest documental, dirigit per Margarita Cadenas, vol retratar la vida d’unes dones que són la imatge d’un país col·lapsat per la pitjor crisis de la seva història republicana. El projecte és una iniciativa de Salud para Venezuela, una associació sense ànim de lucre que –a través de la promoció d’activitats culturals– recapta ajuda en forma de medicaments i aliments per a aquest país. Tal com expliquen des d’aquesta entitat, “arran de la crisi econòmica, social i política del país, l’escassetat de medicaments ha arribat a un punt crític i el 76% dels hospitals públics estan desproveïts de material mèdic bàsic”.

Un film per reflexionar

Gràcies a esdeveniments culturals com projeccions fílmiques, debats i presentacions, Salud para Venezuela pot enviar recursos als nens i les famílies més necessitats d’aquest país. En aquesta ocasió, el documental, que es presentarà el dijous 31 de maig a l’Institut Français de Barcelona (carrer de Moià, 8), descriu vivament la situació d’emergència que viuen les dones que, dia rere dia, lluiten per una vida digna a Veneçuela. Les dones del caos veneçolà ja s’ha convertit en la pel·lícula franco-veneçolana més nominada de l’any i els diners que es recaptin en aquest esdeveniment aniran destinats a l’enviament de material per al programa d’alimentació infantil a Veneçuela.

Les entrades online tenen un preu de 5 euros i es poden reservar.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Predrolo per partida doble

Navona se suma a l’Any Pedrolo amb la recuperació de ‘Perquè ha mort una noia’ i ‘Pas de ratlla’

Publicat

on

Manuel de Pedrolo

Pere Sureda sol parlar de “llegat” quan explica la tasca que realitza a l’editorial Navona, ja que els seus propietaris, en morir el juny de 2015, la hi deixaren en herència. I, des de llavors, l’equip que Sureda capitaneja està exercint una magnífica tasca a l’hora de combinar les reedicions de clàssics amb la promoció de noves veus (publicant, fins i tot, novel·les gràfiques com ara La ciudad de cristal, de Paul Auster). D’aquesta manera, a Navona hi podem trobar obres de E. M. Forster, John Donne, Faulkner, Tolstói, Conrad i de… Manuel de Pedrolo.

En motiu de l’Any Pedrolo, l’editorial Navona s’hi ha volgut sumar amb la publicació de dos títols de l’autor segarrenc: Perquè ha mort una noia (escrita el 1958 i, després de les topades de l’editorial Nova Terra amb la censura franquista, publicada el 1976) i Paso en falso (la traducció al castellà de Pas de ratlla, una obra de finals dels cinquanta que no va ser publicada tampoc fins a la dècada dels setanta, de la mà de la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga).

Si Perquè ha mort una noia és un retrat històric i desesperançat que aconsegueix dibuixar-nos, a través d’una Barcelona ben negra, com tot el que s’havia aconseguit durant la República se’n va en orris amb la guerra civil i la posterior dictadura franquista, amb Paso en falso ens trobem amb una obra farcida d’ingredients propis de la novel·la negra: una mort que no se sap si ha estat un assassinat o no, un xantatge, etc. No obstant, si haguéssim de descriure aquesta obra, hauríem de parlar d’un text d’intriga psicològica que retrata amb cruesa un entorn de sordidesa econòmica i moral. Dues veritables joies editades amb la cura habitual de la que sempre ha fet bandera Navona

Continua llegint

Cultura

Gimeno i Navarro i el teatre popular

Publicat

on

Josep Gimeno i Navarro (Barcelona, 1901-1955) va ser dramaturg, poeta, pintor i futbolista, de jove. Va començar escrivint en castellà però es va passar al català. Va estrenar obres de contingut social amb les quals va tenir un cert èxit. La primera va ser una obra que té relació amb el barri, Barraques de Montjuïc, estrenada el 1936. Els protagonistes són un matrimoni de vidus. Claudi té un fill de divuit anys d’un anterior matrimoni i Aurèlia una filla adolescent de quinze anys. Claudi és un home corrupte, ha traït els companys de feina en una vaga al port, es mou per diners i té la intenció de prostituir la seva fillastra. Aurèlia és una bona dona desgraciada, que s’hi ha casat amb l’esperança de tenir un suport afectiu i econòmic. La davallada de la família els ha portat a viure en una barraca de Montjuïc, el Montjuïc d’abans de la guerra, solitari i marginal, no el Montjuïc popular i multitudinari, tot i que barraquista, dels anys 50 i 60.

El fill és a punt de perdre l’esperança però un amic l’ajudarà a fugir a Amèrica. S’emportarà la mare i la filla d’Aurèlia, de qui s’ha enamorat. Abans, però, haurà mort el seu pare, Claudi. L’obra va tenir bon acolliment pel fet de reflectir un problema laboral molt proper a la gent. Aurèlia i el seu fill recorden quan vivien al Poble-sec, abans de caure en la misèria absoluta i mencionen carrers com ara el de Rades.

A l’obra hi surt un personatge que dona una nota costumista, un valencià, Cacauet, que viu a una barraca, tot sol, i que està conformat amb la seva sort de venedor de cacauets. L’obra la va estrenar la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Paquita Ferrándiz, germana del dibuixant i mare de l’actriu Maife Gil, debutava com actriu adulta fent el paper de Fina, la filla de Claudi, un personatge que tenia la seva mateixa edat, quinze anys.

Continua llegint

Cultura

L’Espai Bombers ofereix una exposició permanent

Publicat

on

Per

L’Espai Bombers (Lleida, 30) ofereix una exposició permanent que té com a finalitat apropar els visitants al Cos de Bombers de Barcelona, tant al llarg de la seva història com a l’actualitat. Situada a la planta baixa de l’edifici s’estructura al voltant de cinc illes temàtiques que desgranen la vida al Cos de Bombers de Barcelona: els vehicles, els parcs i les casernes, les comunicacions, els bombers i el seu equipament. Totes les illes estan equipades amb recursos textuals, imatges, objectes i un element interactiu que amplia la informació.

Aquesta informació es veu recolzada amb elements audiovisuals que ens parlen de la missió i funció dels bombers, ens fan viure una actuació dels bombers a la ciutat per apagar un incendi, i ens fan reviure la història del cos i la seva evolució. Dues de les peces més importants de la col·lecció del Cos de Bombers de Barcelona són: la Genoveva, un dels primers vehicles de motor adquirit per l’Ajuntament l’any 1923, i la bomba de vapor Merryweather, un dels avenços més importants en material i equipament de finals del segle XIX.

Per fer de la visita a l’Espai Bombers una experiència única, es disposa d’un recurs museogràfic que procura submergir el visitant en la vivència d’un avís real i una actuació dels bombers, des de la recepció de la trucada d’emergència fins a l’extinció de l’incendi que provoca que aquesta experiència es visqui a tot l’espai, de manera que el visitant queda copsat per aquesta situació inesperada.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.