Connecta amb nosaltres

Cultura

Tradicions culturals populars i de carrer

Bastoners, sardanistes, diables, geganters, grallers, castellers i dues corals formen el Consell de Cultura Tradicional del Poble-sec

Publicat

on

No és cap novetat que la cultura popular és ben viva al Poble-sec, però en el marc de la Festa Major és quan més palès es fa, ja que tenim l’oportunitat de gaudir més que mai de les set entitats que formen part del Consell de Cultura Tradicional i Popular del Poble-sec. Aquesta agrupació va néixer el juliol del 2015 de la mà de Javier Velasco, veí de tota la vida del barri i gran amant de la cultura tradicional: “L’any 1992 la meva filla va entrar a formar part dels diables del Poble-sec, que aleshores anaven també amb els gegants. Un dia es va trencar la pota d’un gegant i, quan la meva filla em va explicar que no podrien sortir per aquest motiu, vaig decidir arreglar-la. Des d’aleshores em vaig quedar amb els gegants i així va començar tot”, explica.

Les corals: les entitats més veteranes
Velasco explica que cadascuna de les set potes que formen el Consell de Cultura és autònoma i la federació s’encarrega d’organitzar les diferents activitats que aquestes programen. L’entitat més antiga de les que formen el Consell és la coral La Palma Moderna, que l’any passat va celebrar el seu centenari. La segona coral del grup també pot presumir de veterania: la Societat Coral Els Moderns del Poble-sec va sorgir l’any 1926 com una banda de trompetes i tambors que, amb el pas dels anys, ha evolucionat en batucada.

Cinc puntals fonamentals
Si continuem en ordre cronològic, la següent entitat que acumula més anys són els Diables, que es van fundar al 1985 per recuperar i mantenir la tradició del foc. Els Geganters i Grallers van néixer l’any 1989 i estan formats per set figures que representen la identitat del barri. Tres anys més tard van aparèixer –primer com a escola de sardanes– els Amics de la Sardana i al 1999 naixia la colla de Castellers del Poble-sec, els Bandarres, que és una de les entitats més involucrades amb el moviment de barri. Els més joves de la federació són els Bastoners, que es van crear al 2003 a partir de l’Esbart Dansaire Renaixença i treballen amb un repertori format per balls propis i altres de diverses poblacions de Catalunya.

Presents a la Festa Major
Com ja és tradició, durant la Festa Major hi haurà diverses exhibicions de cultura popular: una concentració de totes les entitats, la XXV Trobada de gegants, diades castelleres, ballades de sardanes, correfoc i ball de Diables. I moltes altres activitats que es poden consultar a la pàgina web de la festa: festamajor.poblesec.org

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

12è Certamen literari Terra Negre

Publicat

on

Per

El passat dia 25 de maig, a la Casa del Mar, es varen atorgar els Premis Literaris Terra Negre, en la seva dotzena edició.

Enguany s’han presentat 135 treballs entre totes les modalitats

Els guanyadors han estat, de la modalitat A; HIBA AHL SIDI per “VOLDRIA”, de la B; LINA CHERGUI per “LA NUEVA VIDA”, de la C; EULÀLIA RAMBLA per “LA PIEZA MISTERIOSA”, de la D; CRISTINA VICENTE per “BAILA MI MAR” i finalment de la E; MARTINA RUBIO SABATÉ per “LA PLATJA”.

Així mateix, s’ha editat un llibret amb les obres guanyadores i finalistes. Cadascun dels participants ha obtingut una medalla, una bossa amb llibres i diversos obsequis d’Aigües de Barcelona.

Durant l’acte han actuat 2 alumnes de l’IES del Bosc, la Batukada Artesà, i el Rumbero Pere Reyes.

L’Acte ha estat patrocinat per Aigües de Barcelona, la Sala Plataforma, la Sala Apolo, Brunch in the Park i el Districte de Sants – Montjuïc i ha tingut la col·laboració de l’IES del Bosc, la Fundació Artesà, l’escola Jacint Verdaguer, l’Escola Pia Sant Antonio, el Diari ZonaSec i la Biblioteca Francesc Boix.

Amb una trajectòria de 12 anys, el Concurs Terra Negre s’ha convertit en un Concurs literari de referència al Districte.

Continua llegint

Cultura

Barcelona regula la música en viu

A partir d’ara es protegeix la música en viu als locals de petit format amb la denominació d’Espais de Cultura Viva

Publicat

on

Per

Qui signa el present article porta més de 15 anys com a activista sociocultural i ha presentat propostes sobre música en directe als locals a tots els equips de govern,  des de Jordi Hereu fins Ada Colau.

Jordi Hereu va ser el primer en donar un primer gir a l’aixeta de la música viva, ja que la seva modificació de l’Ordenança del 2009 va permetre poder organitzar concerts als bars musicals com si fossin sales de festes o discoteques. L’Ajuntament de Trias no va voler entrar en aquesta qüestió, malgrat que des de la Plataforma Aturem el Paral·lel i després Som Paral·lel ja instàvem a avançar.

Finalment, l’Ajuntament d’Ada Colau ha fet una relectura de la Circular del 2016 que va eixamplar les possibilitats de fer música en directe a tots els bars, no únicament als musicals, i finalment la nova Ordenança ha estat aprovada per unanimitat pel ple municipal del 3 de maig i publicada al BOP el 14 de maig de 2019 on es creen els Espais de Cultura Viva.

Un treball continuat

Des de la Plataforma Música Viva Paral·lel i ara de Barcelona, hem fet interlocució directa amb l’ICUB al llarg de tota la legislatura. El punt de partida és el lema “Si no molestem, toquem”. Aquest seria l’ideal, no haver de rendir comptes si no hi ha queixes de l’activitat musical. L’administració local entén que com a fet regulat, l’única opció és millorar el text, cosa que ha aconseguit, encara que no sigui la panacea que volíem, ja que obliga a invertir.

A l’immediat horitzó la pregunta és: I això com s’implementa? De moment, ningú ho sap ja que en el cas de tota norma sempre calen mesures procedimentals que ni tècnics municipals de Llicències dels Districtes i tècnics privats de les ECA’s coneixen. Per tant, estarem a l’espera.

Recomanacions i altres opcions

A hores d’ara cal recomanar a tot bar, galeria, botiga o associació amb vocació d’organitzar concerts en directe, representacions teatrals, xerrades… que sol·liciti, d’entrada, formar part de la categoria de concert en acústic que no comporta cap requeriment i començar a valorar l’opció d’organitzar concerts en semiacústic o semiamplificat. Certament els requeriments han abaixat 5 decibels, detall no intrascendent, que permet la realització d’estudis sonomètrics amb un potencial de fins a 90 decibels. A més, caldrà un limitador de so connectat a un instrument i doble porta. 5.000 euros? La contraprestació és formar part d’un catàleg de locals que serà promocionat i l’esperada seguretat jurídica.

Una altra opció, sense requeriments i amb música amplificada, és demanar permisos als districtes com en el cas del Dia de la Música a Sant Antoni. No hem parlat dels músics i cal dir que esperem bones pràctiques contractuals dels bars i subvencions en matèria de seguretat social per les administracions.

TONI OLLER CASTELLÓ

Continua llegint

Cultura

Reneix la passió

Proa celebra el 25è aniversari de ‘La passió segons Renéen Vivien’, amb una reedició ben merescuda

Publicat

on

Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952 – Barcelona, 1998) és considerada com una de les millors poetes en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. A més de ser una magnífica creadora de versos inoblidables, l’autora va destacar com a narradora, traductora i editora. Segurament, alguns de vosaltres recordareu que ja vaig parlar d’aquesta activista feminista fa uns quants anys (en el número 117 del ZONA SEC, de setembre de 2013), i fou per anunciar la publicació del llibre Maria Mercè Marçal, veus entre onades, que acabava de publicar Laia Climent.

En aquesta ocasió, però, us volia parlar de la reedició de l’única novel·la de la creadora d’una divisa vital encara ben vigent avui en dia: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Així doncs, com deia, els editors Jordi Cornudella i Josep Lluch han volgut rescatar La passió segons Renée Vivien (1995).

Marçal va escriure aquesta novel·la després d’haver quedar fascinada, mentre cercava textos literaris que parlessin d’amor lèsbic, per la personalitat i l’obra poètica de Renée Vivien. Així, aquest encís, li serví a l’urgellenca per bastir una de les millors novel·les de la literatura catalana del segle XX, forjada a partir de la unió de diferents textos, en les dues parts en les que es divideix la novel·la, que funcionen com capes que acaben creant una narració poètica “en clau”, partint de les diferent formes que pot prendre la narrativa del jo: cartes, biografies, dietaris… Fragments, bocins, retalls que es converteixen en miralls d’un calidoscopi per reflectir la pròpia Marçal. Una magnífica ocasió per apropar-nos de nou a l’obra de l’urgellenca que, si no m’equivoco, no serà pas la darrera que tindrem enguany. Creuem els dits!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.