Josep Gimeno i Navarro (Barcelona, 1901-1955) va ser dramaturg, poeta, pintor i futbolista, de jove. Va començar escrivint en castellà però es va passar al català. Va estrenar obres de contingut social amb les quals va tenir un cert èxit. La primera va ser una obra que té relació amb el barri, Barraques de Montjuïc, estrenada el 1936. Els protagonistes són un matrimoni de vidus. Claudi té un fill de divuit anys d’un anterior matrimoni i Aurèlia una filla adolescent de quinze anys. Claudi és un home corrupte, ha traït els companys de feina en una vaga al port, es mou per diners i té la intenció de prostituir la seva fillastra. Aurèlia és una bona dona desgraciada, que s’hi ha casat amb l’esperança de tenir un suport afectiu i econòmic. La davallada de la família els ha portat a viure en una barraca de Montjuïc, el Montjuïc d’abans de la guerra, solitari i marginal, no el Montjuïc popular i multitudinari, tot i que barraquista, dels anys 50 i 60.
El fill és a punt de perdre l’esperança però un amic l’ajudarà a fugir a Amèrica. S’emportarà la mare i la filla d’Aurèlia, de qui s’ha enamorat. Abans, però, haurà mort el seu pare, Claudi. L’obra va tenir bon acolliment pel fet de reflectir un problema laboral molt proper a la gent. Aurèlia i el seu fill recorden quan vivien al Poble-sec, abans de caure en la misèria absoluta i mencionen carrers com ara el de Rades.
A l’obra hi surt un personatge que dona una nota costumista, un valencià, Cacauet, que viu a una barraca, tot sol, i que està conformat amb la seva sort de venedor de cacauets. L’obra la va estrenar la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Paquita Ferrándiz, germana del dibuixant i mare de l’actriu Maife Gil, debutava com actriu adulta fent el paper de Fina, la filla de Claudi, un personatge que tenia la seva mateixa edat, quinze anys.