Connecta amb nosaltres

Cultura

Gimeno i Navarro i el teatre popular

Publicat

on

Josep Gimeno i Navarro (Barcelona, 1901-1955) va ser dramaturg, poeta, pintor i futbolista, de jove. Va començar escrivint en castellà però es va passar al català. Va estrenar obres de contingut social amb les quals va tenir un cert èxit. La primera va ser una obra que té relació amb el barri, Barraques de Montjuïc, estrenada el 1936. Els protagonistes són un matrimoni de vidus. Claudi té un fill de divuit anys d’un anterior matrimoni i Aurèlia una filla adolescent de quinze anys. Claudi és un home corrupte, ha traït els companys de feina en una vaga al port, es mou per diners i té la intenció de prostituir la seva fillastra. Aurèlia és una bona dona desgraciada, que s’hi ha casat amb l’esperança de tenir un suport afectiu i econòmic. La davallada de la família els ha portat a viure en una barraca de Montjuïc, el Montjuïc d’abans de la guerra, solitari i marginal, no el Montjuïc popular i multitudinari, tot i que barraquista, dels anys 50 i 60.

El fill és a punt de perdre l’esperança però un amic l’ajudarà a fugir a Amèrica. S’emportarà la mare i la filla d’Aurèlia, de qui s’ha enamorat. Abans, però, haurà mort el seu pare, Claudi. L’obra va tenir bon acolliment pel fet de reflectir un problema laboral molt proper a la gent. Aurèlia i el seu fill recorden quan vivien al Poble-sec, abans de caure en la misèria absoluta i mencionen carrers com ara el de Rades.

A l’obra hi surt un personatge que dona una nota costumista, un valencià, Cacauet, que viu a una barraca, tot sol, i que està conformat amb la seva sort de venedor de cacauets. L’obra la va estrenar la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Paquita Ferrándiz, germana del dibuixant i mare de l’actriu Maife Gil, debutava com actriu adulta fent el paper de Fina, la filla de Claudi, un personatge que tenia la seva mateixa edat, quinze anys.

Cultura

Horrors d’Estocolm

Natt och Dag ha escrit una brillant trilogia de novel·la històrica amb notes terrorífiques

Publicat

on

Niklas Natt och Dag (Estocolm, 1979) és, sense cap dubte, el darrer diamant del que coneixem com novel·la negra nòrdica, un calaix de sastre en el que hi hem fet cabre des de Stieg Larsson fins a Camilla Läckberg, passant per Åsa Larsson, Henning Mankell, Jo Nesbo, Arnaldur Indriðason o Anne Holt. Però, com veurem, ens equivocaríem si pensem que les novel·les de Natt och Dag són més del mateix.

Aquest jove autor va irrompre el 2017 amb 1793. El llop i el vigilant, la primera part de la trilogia de Bellman noir. En aquesta obra, Natt och Dag hi barreja de forma sensacional la novel·la històrica amb elements del millor thriller –el grau d’excel·lència en la seva escriptura ha fet que l’obra hagi estat comparada amb El nom de la rosa d’Umberto Eco–.

L’escriptor va demostrar amb 1794. El foc i el minotaure que l’èxit no havia estat una casualitat, atrapant encara més el lector en la segona part de les aventures del vigilant Mickel Cardell i Anna Stina Knapp en un Estocolm terriblement fosc. Però encara quedava el millor: 1795. La germandat, un magnífic tancament per a la trilogia en el marc d’un Estocolm més corrupte que mai.

La trilogia ha estat traduïda al català per  Jordi Boixadós per a l’editorial Proa i, en un parell de setmanes, ja els tindrem tots tres en butxaca –un format ideal per a dur-los de vacances aquest estiu!–. En aquestes traduccions, Boixadós (1958) hi demostra la seva gran sensibilitat lingüística. Per cert, si voleu que aquest encís perduri, us proposo que llegiu alguna novel·la del mateix Boixadós, “el Tarkovski de les lletres catalanes”, com la magnífica Mentre la neu sigui blanca (2022) o l’excel·lent novel·la negra, L’home que comptava diners (2015).

Continua llegint

Cultura

Saturació d’espectacles culturals durant l’estiu

Trobar un equilibri entre la quantitat d’esdeveniments i la preservació de la qualitat de vida del veïnat és essencial

Publicat

on

Amb l’arribada de l’estiu, el Poble-sec es prepara per rebre una allau de festivals culturals que ompliran els seus carrers de música, art i entreteniment. No obstant això, aquesta proliferació d’esdeveniments també planteja interrogants sobre la saturació del barri i l’equilibri necessari per mantenir la qualitat de vida dels seus residents.

Si bé aquests festivals contribueixen a la vitalitat i dinamisme del barri, alguns residents expressen preocupació per la creixent saturació i els impactes associats. L’augment de l’afluència de visitants durant els esdeveniments pot donar lloc a soroll excessiu, congestió als carrers i dificultats per per tal d’accedir a serveis bàsics. A més, la pressió sobre l’habitatge s’intensifica amb el creixement dels lloguers turístics, la qual cosa desplaça a alguns residents i amenaça la cohesió social del barri.

Ple a la muntanya de Montjuïc

Només aquest estiu, la muntanya de Montjuïc albergarà els concerts del Poble Espanyol (Elrow, l’OFFSònar, el Brunch electrònic) i la riuada de gent que gaudirà del cinema a la fresca a la Sala Montjuïc, i així també amb l’extensa programació del Festival Grec. A banda, evidentment, de totes les sales de festes que viuen a l’estiu una pujada d’assistència de turistes.

Beneficis econòmics

És important destacar que els festivals també són una oportunitat perquè el barri es beneficiï econòmicament i es promogui el turisme cultural, però tampoc és bona la sobresaturació de programació cultural. És essencial trobar un equilibri entre la promoció d’esdeveniments i la preservació de la qualitat de vida del veïnat, cosa que s’assegura amb la deslocalització i no en un únic espai dels espectacles, com fa uns anys que fa el Festival Grec, que no se celebra només al Teatre Grec sinó també a molts altres punts de la ciutat.

Continua llegint

Cultura

100 anys de l’Escacs Comtal Club amb Miguel Illescas d’invitat

Exposicions, sopars, tornejos i un documental són els protagonistes de les celebracions del centenari del club

Publicat

on

Aquest any l’Escacs Comtal Club celebra una fita significativa en la seva història: el seu centenari com a referent dels escacs a la ciutat. Fundat el 1923, és un dels clubs d’escacs més antics d’Espanya, i una de les 13 entitats que varen fundar la Federació Catalana d’Escacs el 1925. En tot aquest temps, el club ha estat un bastió per als amants d’aquest apassionant joc, promovent la companyonia, l’aprenentatge i la competència entre els seus socis i jugadors de totes les edats.

A principis del segle XX, quasi tots els jugadors d’escacs de Barcelona es trobaven a la Sala Imperio. Quan aquesta va desaparèixer el 1918, es van dispersar. El 20 de novembre de 1923 té lloc al Café Condal de l’avinguda del Paral·lel l’acte de fundació del Club. “El Club era una manera no només de jugar als escacs, sino de fer vida social amb la familia, cosa que actualment s’ha perdut força”, comenta Gerard Rodríguez, president de l’Escacs Comtal Club.

Aquí va començar Illescas

Durant aquests cent anys ha estat un lloc de trobada i ha fomentat la participació activa de joves promeses, com és el cas de Miguel Illescas, avui dia Gran Mestre Internacional dels escacs, que va començar el seu camí en aquest petit club.

En el marc del seu centenari, l’Escacs Comtal Club ha programat una sèrie d’esdeveniments commemoratius. Entre ells s’inclouen un torneig en què conviden a 9 clubs de la ciutat per competir al Centre Cívic El Sortidor, programat per l’1 de juliol al matí, un matx de 12 vs 12 contra el Barcelona Club d’Escacs (un altre club centenari), un torneig individual per a federats a la tardor, i un sopar de socis i exsocis en què es durà a terme una entrega de plaques commemoratives i la tria d’un president d’honor, a finals de novembre. De forma simultània, estan gravant un documental sobre aquests 100 anys de vida i faran una exposició al Centre Cultural Albareda, de la qual encara queda per confirmar la data.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021