Connecta amb nosaltres

Cultura

Els altres escenaris musicals

L’exposició recull una sèrie d’imatges del Solar de la Puri, la minihabitació del fons del bar d’ambient La Federica, la bodega Saltó o el passadís de l’Aguanilé

Publicat

on

Poble-sec és sinònim de cultura i no només per comptar amb un dels grans eixos escènics de la ciutat com és el Paral·lel. El Centre Cultural Albareda (Albareda, 22) presenta fins al 20 de febrer l’exposició del periodista d’El Periódico, Nando Cruz, Altres escenaris possibles. Un recorregut per una vintena d’espais i sales que sovint resten invisibilitats pels focus mediàtics, però que omplen de vida, amb estils i discursos l’univers musical del barri.

L’exposició, que viatjarà als 10 barris dels 10 districtes de la ciutat, ha escollit el CC Albareda per començar a volar i presentar-se al públic. Una elecció que el mateix Cruz tenia clara des del principi, ja que segons explica “el Poble-sec és un dels barris que més hem trepitjat en la sèrie de 200 reportatges d’espais musicals que vam fer a El Periódico”. “Un barri especialment viu en l’àmbit musical, el qual compta amb el que segurament sigui el centre cultural més potent de la xarxa de centres cívics de Barcelona”, argumenta.

Sense divisions

Tot i la contraposició que pugui representar l’acumulació de la indústria cultural al Paral·lel i l’ecosistema de petits espais musicals, Nando Cruz considera que mai s’hauria d’encasellar a cap en una primera o segona divisió musical: “Potser són espais més íntims o humils, però no per això menys culturals o massius”. A tall d’exemple, la mateixa exposició recull una imatge d’un concert de la Festa Major a la plaça del Sortidor, la qual “potser a nivell informatiu o periodístic no se’l suposaria un espai cultural important, però que en realitat aplega moltíssima gent que vol gaudir de la música i és on els artistes fan les seves primeres passes”.

“Tenim una mirada molt restringida sobre el que és un espai musical: una sala de concerts, un auditori, un festival… tot i així, qui diu que un solar no pugui ser un espai musical de ple dret?”, es pregunta. En aquest cas, l’exposició no oblida escenaris com el Solar de la Puri, la minihabitació del fons del bar d’ambient La Federica, la bodega Saltó o el passadís de l’Aguanilé Cocktail Bar.

La riquesa de la pluralitat

Mentre que les grans sales presumeixen de tenir una determinada i meditada cartellera, per a Cruz el gran valor d’aquests espais és la seva flexibilitat i naturalitat. En alguns la programació pot ser puntual, en d’altres més continuada i/o informal, “i encara que els periodistes tendim a preferir anar als concerts que es programen a l’Apolo, cal que entre tots fem un canvi de xip, perquè segurament la música de bodega estigui a un nivell superior”, exposa. La raó: “La música de determinats artistes encaixa molt més en tavernes on la gent menja i parla, que no en escenaris on es toca a les 21 hores, la gent paga, consumeix música, aplaudeix i torna a casa”. “És en aquests espais on la relació entre públic i artista esdevé molt més natural que la que tenim assumida, i en realitat és la música que s’ha fet al llarg de tota la història”, afegeix.

La vitalitat d’allò suposadament invisible

Que l’esfera mediàtica no acostumi a guardar a les hemeroteques la música dels bars o espais efímers no significa que no hagin existit. “Aquests espais els coneix molta gent i quan els trobem no els hauríem de prendre com una descoberta; al final, l’exposició demostra que tots aquests petits escenaris musicals estan a tot arreu i que no han desaparegut, però potser no encaixen amb el model de producte de consum encapsulat en què s’ha convertit la música”.

Més enllà que la pandèmia hagi pogut esborrar del mapa algunes d’aquestes sales, Cruz destaca que la dinàmica de la ciutat també juga en contra de la supervivència de les sales humils i populars. Per una banda, la gentrificació i la no regularització del preu d’un sòl que no entén de tradicions musicals, i per l’altra, la precarietat de programadors i artistes que no es poden guanyar la vida amb la cultura. Què representen i què pot passar si desapareixen aquests espais? “La pèrdua d’una finestra a tots els discursos, gèneres i cultures que difícilment es podrien exposar a les 20 sales oficials de la ciutat”.

Escenaris ‘de la casa’

1. El solar de la Puri:Sota l’Institut del Teatre s’amaga un solar on s’havien de construir uns edificis aturats amb la crisi i que els veïns van ocupar per fer un hort, un cinema i concerts. Un espai obert i construït pel veïnat que demostra la riquesa cultural del barri.

2. Bar La Federica: La imatge exposada al CC Albareda precisament correspon a una actuació de Flamenco Queer, un espectacle on guitarrista i bailaor capgiren el flamenc més ranci, intocable i tradicional per introduir el discurs de les dissidències sexuals en un espai diminut.

3. La Saltó:Més que un espai històric del Poble-sec, és un espai de salut i cultura. Un racó on veïns, transeünts i artistes se submergeixen en la música. Aquí la unidireccionalitat artista-oient no existeix; molt al contrari.

4. L’Aguanilé:Amb un concepte arquitectònic similar a La Federica (escàs públic i pràcticament contacte entre artista i assistent per la manca d’espai), l’atmosfera que es pot arribar a generar en determinades nits és única. El millor racó de món per a molts.

5. Festival Perifèria Beat:Hip-hop i música de carrer en un espai impossible d’imitar en un altre indret. El Parc de les Tres Xemeneies és l’escenari d’un festival on la música es converteix en la millor eina per a la salut veïnal i on alguns d’aquells que algun dia van arribar en pastera esdevenen protagonistes d’una jornada on s’apleguen nens, joves, adults i gent gran.

Flamenco Queer a La Federica // CEDIDA – MARTÍ FRADERA – EL PERIÓDICO

Cultura

Sota l’encanteri Kingfisher

Publicat

on

T. Kingfisher és un dels noms que darrerament tenen una millor acollida pels lectors i és cert que, setmana rere setmana, són més els qui gaudeixen amb les seves obres. Però, qui és T. Kingfisher? Doncs, és el pseudònim que l’escriptora i il·lustradora americana Ursula Vernon (1977), es reserva per als seus llibres que no han estat “escrits específicament per a nens”.

Si anem a qualsevol llibreria i cerquem llibres seus, en trobarem tres; dos d’ells publicats per Indòmita Editorial, el segell juvenil de Raig Verd: la magnífica Guia màgica d’autodefensa amb galetes –una narració molt original i intel·ligent sobre l’autoconfiança–, i el conte de fades Ortiga i os –una divertida novel·la on hi apareix, fins i tot, una gallina posseïda per un dimoni–. Ep, ara que estem sols, us diré que un ocellet m’ha dit que a la tardor podrem gaudir d’un tercer volum publicat per Indòmita, Il·luminacions.

I el tercer que ja podeu trobar a les llibreries és Què mou els morts?, una delícia gòtica premiada als Locus i finalista als Hugo que recupera el terrorífic alè de La caiguda de la casa d’Usher, d’Edgar Allan Poe, que ha publicat en català Obscura Editorial –que també ha editat d’altres terrors narratius en català: Grady Hendrix, William Peter Blatty…–. Si sou fans de la literatura de por, no ho dubteu ni un segon i prepareu-vos per submergir-vos en la claustrofòbica narrativa de Kingfisher, no us en penedireu pas!

Bé, de fet, podeu triar el llibre de Kingfisher que vulgueu, perquè segur que hi trobareu una entretingudíssima narració, una trama ben original i atractiva, i un conjunt de personatges tan ben dibuixats que semblen a punt de saltar de la pàgina i convertir-se en éssers de carn i ossos.

Continua llegint

Cultura

Ja és aquí la Festa Major!

La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec ha organitzat la Festa Major durant la segona quinzena de juliol des de la dècada de 1990

Publicat

on

La Festa Major ha arribat i l’emoció al Poble-sec és palpable! Enguany, es durà a terme del 19 al 28 de juliol. Després de mesos de reunions i treball, les entitats del barri han organitzat una celebració que garanteix superar la de l’any passat; tot i que el llistó és molt alt. La participació veïnal i la convivència, respectant els horaris i el descans del veïnat, són pilars fonamentals. Per aquest motiu, no només es busca la diversió, sinó també fomentar el respecte mutu i el gaudiment comunitari. “Crec que ningú es pot arribar a fer una idea de la feina que hi ha darrere de la Festa Major. Valoro molt el treball que fan les entitats del barri. Tinc moltes ganes de gaudir un any més”, explica la Noèlia Buenosaños, veïna del barri.

Un pregó especial
Divendres, 19 de juliol, dia de l’inici de la Festa Major, el pregó i el Ball de la Festa Major coincidiran amb el Sec a Sac, organitzat pels Castellers del Poble-sec. Aquesta entitat, juntament amb el CERHISEC, celebren el seu 25è aniversari. Per commemorar aquesta ocasió tan especial, el Benet Iñigo i la Clara Aler representaran els Castellers, mentre que la Meritxell Joan i el Josep Guzmán ho faran en nom del CERHISEC. Tots quatre seran els pregoners que donaran el tret de sortida a una festa carregada d’història i tradició. En Josep Guzmán, que personificarà l’essència de la història del Poble-sec, reivindica la importància de mantenir viva l’essència del barri; tot i que els canvis, com ell afirma, són habituals: “El que era bo als anys 30, 40 o 60 no té per què ser-ho ara, la vida canvia”, comenta. D’altra banda, el Benet Iñigo, que va ser redactor del ZONA SEC i actual Cap de Societat de RAC1, assegura que se sent molt feliç de ser pregoner: “És un orgull. Em va fer molta il·lusió quan em van comunicar aquesta decisió. Soc del Poble-sec de tota la vida, tot i que ara no visc aquí. Ser pregoner fa il·lusió, però fer-ho en nom dels Castellers és un plus. Serà molt especial”.

Activitats col·laboratives: unint forces
Des de fa temps, s’ha observat un increment notable respecte les activitats organitzades per més d’una entitat, aprofitant espais i infraestructures comunes. Aquesta col·laboració entre associacions és un reflex de l’esperit comunitari que tant la Coordinadora com la Regidoria desitgen fomentar. El Manel Alfaro, responsable de la Festa Major, juntament amb l’organització, fan un gran èmfasi en els següents esdeveniments: “Destaquem la plaça Santa Madrona amb Salvadiscos, Amics de la Plaça Santa Madrona i Poble-sec per la Independència. A l’esplanada del Marcelino es comptarà amb l’activitat de la Monstruosa amb la Raposa, Qwerty i La Tinta. També comptem a la plaça del Sortidor amb La Base i Castellers. Per no oblidar, la plaça Navas amb la Comissió Jove i la Formiga. D’altra banda, a Mata-Piquer amb L’APA Poble-Sec, la Penya Blaugrana i AAVV. Finalment a la plaça Valerie Powles amb Jan Circus i Mousike”.

Diversió per als més petits
Un dels objectius d’aquest any és incrementar les activitats infantils, oferint diversió per als més petits cada dia de festa. “M’agradarà molt passar una estona amb la meva família i la gent del barri. La meva mare sempre diu que hem de fer barri, i crec que amb actes com aquests fomentem el sentiment de barri. Jo no conec a molts nens del Poble-sec, ja que la meva escola no hi és aquí. Tot i això, estic molt emocionada perquè cada any, amb la Festa Major, tinc una oportunitat; la de poder fer amics”, comenta la Carla Pérez, de 12 anys, veïna del barri. Fer barri i passar una estona entre els més petits, es caracteritza per esdeveniments com els següents:
• Centre Cívic El Sortidor: dimecres 24 de juliol, aquest espai acollirà tres sessions de l’espectacle Alta Mar, una proposta que serà una gran aposta per a infants i adults per igual.
• Carrer Les Hortes: dijous, 25 de juliol, el Palacio de la Magia i les Rodríguez Sisters portaran una activitat màgica i entretinguda per a tota la família.
• Plaça Pere Franquesa: dilluns i dimarts, 29 i 30 de juliol, els infants podran participar en la construcció d’un mural de plastilina i gaudir d’una àmplia varietat de jocs de taula, fomentant la creativitat i el joc en equip.

La importància de mantenir viva la tradició
Hi haurà activitats que destacaran pel seu valor tradicional, capturant l’essència de la cultura del barri de Poble-sec. Com cada any, entre els carrers del barri, podrem gaudir de la cultura popular amb la participació dels gegants, correfocs, tabalades, sardanes i grups de bandades. A més, també es faran els sopars populars organitzats per diverses entitats.

No podia faltar l’esport i entreteniment
Les activitats esportives ocupen un lloc destacat al programa. La clàssica Cursa del Poble-sec, que se celebrarà el diumenge 21 de juliol, estarà acompanyada d’altres esdeveniments com ara els torneigs d’escacs, la missa de Festa Major, les sessions d’havaneres, cinema a l’aire lliure, visites guiades pel barri i nombroses activitats organitzades pel Centre Cívic El Sortidor i el Centre Cultural Albareda.

Música i ball, ànima de la festa
La música i el ball seran protagonistes a diversos punts del barri. S’oferirà una àmplia gamma d’estils per a tots els gustos. Des de concerts en viu fins a sessions de DJ, passant per espectacles de dansa. L’oferta musical serà variada i de qualitat, garantint que ningú no es quedi sense gaudir del seu gènere preferit. Amb una oferta tan variada i per a tots els públics, la Festa Major de Poble-sec serà inoblidable. Cada esdeveniment ha estat pensat per enfortir els llaços comunitaris i celebrar la rica diversitat cultural del barri.

Continua llegint

Cultura

El Molino encarrila la reobertura

Publicat

on

Compte enrere perquè les aspes d’El Molino tornin a girar. L’Ajuntament ha adjudicat aquest juny a Barcelona Events Musicals la gestió de l’equipament durant els propers quatre anys, més quatre de prorrogables. Un contracte que deixa en mans privades el comandament d’una sala que el mateix consistori va comprar fa tres anys per 6,2 milions d’euros públics, però que segons van argumentar fonts municipals, permetrà l’ús d’alguns espais per part de les entitats locals.

A partir del moment de la signatura del contracte, l’empresa Barcelona Events Musicals passarà a ser la responsable de la programació. En aquest sentit, la companyia que organitza des de fa anys el Festival Cruïlla, haurà de dissenyar una cartellera protagonitzada pels estils musicals minoritaris, la cançó d’autor, el jazz, el flamenc i la rumba catalana, tal com ha avançat l’Ajuntament. Línies mestres que, segons les mateixes fonts, han de servir per recuperar el reconeixement nacional i internacional que històricament ha tingut El Molino.

El projecte de l’empresa adjudicatària contempla tota una cartera d’entitats col·laboradores, amb convenis pactats amb associacions musicals com el Barnasants, el Dorado, el Carabutsi o l’Associació de Músics de Jazz. A més, des de la nova direcció també està previst que s’assumeixi un nou vessant formatiu, mitjançant col·laboracions amb les escoles superiors de música, com ara el Taller de Músics, el Conservatori del Liceu, l’ESMUC o Jam Session.
Val a dir, però, que la nova gestora encara no té cap director de l’equipament decidit i que a dia d’avui a Linkedin tenen una oferta oberta per cobrir aquesta plaça vacant (a hores de tancar aquesta edició, gairebé un centenar de persones s’han inscrit a l’anunci).

Un espai a ple rendiment
Un altre aspecte que serà vital per recuperar El Molino és el dinamisme, els 365 dies de l’any. Aquesta qüestió es planteja ja d’entrada de cara al futur: “L’adjudicatària té l’objectiu d’anar incrementant la programació de forma progressiva, amb l’horitzó d’acabar ocupant tots els dies de la setmana, amb diferents passis a la sala principal i oferint un ventall d’activitats en altres espais com la sala d’assaig, el club amb terrassa o la sala de l’altell”, expliquen des de l’Ajuntament.

En tot cas, l’oferta cultural quedarà complementada amb la gastronòmica, ja que el projecte s’ha plantejat amb la col·laboració de l’equip de Florería Atlántico, considerada una de les millors cocteleries del món. De fet, s’espera que aquesta proposta gastronòmica quedi vinculada a la programació artística i fins i tot s’oferirà una carta de còctels d’autor inspirats en la història d’El Molino, i els artistes que han actuat al Paral·lel.

Segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “l’adjudicació d’El Molino permet avançar en el compromís de recuperar el millor Paral·lel com a eix estratègic de la música i les arts escèniques de la ciutat”. A més, ha assegurat que en el futur l’avinguda també comptarà amb una “peça fonamental”: el Teatre Arnau, encara que no ha fixat cap calendari. “Aquests dos equipaments, sumats als que ja estan en funcionament, i a la reforma del Parc de les Tres Xemeneies del Poble-sec, enllestiran el procés de transformació de la part baixa del Paral·lel”, ha assegurat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024