Connecta amb nosaltres

Cultura

Els altres escenaris musicals

L’exposició recull una sèrie d’imatges del Solar de la Puri, la minihabitació del fons del bar d’ambient La Federica, la bodega Saltó o el passadís de l’Aguanilé

Publicat

on

Poble-sec és sinònim de cultura i no només per comptar amb un dels grans eixos escènics de la ciutat com és el Paral·lel. El Centre Cultural Albareda (Albareda, 22) presenta fins al 20 de febrer l’exposició del periodista d’El Periódico, Nando Cruz, Altres escenaris possibles. Un recorregut per una vintena d’espais i sales que sovint resten invisibilitats pels focus mediàtics, però que omplen de vida, amb estils i discursos l’univers musical del barri.

L’exposició, que viatjarà als 10 barris dels 10 districtes de la ciutat, ha escollit el CC Albareda per començar a volar i presentar-se al públic. Una elecció que el mateix Cruz tenia clara des del principi, ja que segons explica “el Poble-sec és un dels barris que més hem trepitjat en la sèrie de 200 reportatges d’espais musicals que vam fer a El Periódico”. “Un barri especialment viu en l’àmbit musical, el qual compta amb el que segurament sigui el centre cultural més potent de la xarxa de centres cívics de Barcelona”, argumenta.

Sense divisions

Tot i la contraposició que pugui representar l’acumulació de la indústria cultural al Paral·lel i l’ecosistema de petits espais musicals, Nando Cruz considera que mai s’hauria d’encasellar a cap en una primera o segona divisió musical: “Potser són espais més íntims o humils, però no per això menys culturals o massius”. A tall d’exemple, la mateixa exposició recull una imatge d’un concert de la Festa Major a la plaça del Sortidor, la qual “potser a nivell informatiu o periodístic no se’l suposaria un espai cultural important, però que en realitat aplega moltíssima gent que vol gaudir de la música i és on els artistes fan les seves primeres passes”.

“Tenim una mirada molt restringida sobre el que és un espai musical: una sala de concerts, un auditori, un festival… tot i així, qui diu que un solar no pugui ser un espai musical de ple dret?”, es pregunta. En aquest cas, l’exposició no oblida escenaris com el Solar de la Puri, la minihabitació del fons del bar d’ambient La Federica, la bodega Saltó o el passadís de l’Aguanilé Cocktail Bar.

La riquesa de la pluralitat

Mentre que les grans sales presumeixen de tenir una determinada i meditada cartellera, per a Cruz el gran valor d’aquests espais és la seva flexibilitat i naturalitat. En alguns la programació pot ser puntual, en d’altres més continuada i/o informal, “i encara que els periodistes tendim a preferir anar als concerts que es programen a l’Apolo, cal que entre tots fem un canvi de xip, perquè segurament la música de bodega estigui a un nivell superior”, exposa. La raó: “La música de determinats artistes encaixa molt més en tavernes on la gent menja i parla, que no en escenaris on es toca a les 21 hores, la gent paga, consumeix música, aplaudeix i torna a casa”. “És en aquests espais on la relació entre públic i artista esdevé molt més natural que la que tenim assumida, i en realitat és la música que s’ha fet al llarg de tota la història”, afegeix.

La vitalitat d’allò suposadament invisible

Que l’esfera mediàtica no acostumi a guardar a les hemeroteques la música dels bars o espais efímers no significa que no hagin existit. “Aquests espais els coneix molta gent i quan els trobem no els hauríem de prendre com una descoberta; al final, l’exposició demostra que tots aquests petits escenaris musicals estan a tot arreu i que no han desaparegut, però potser no encaixen amb el model de producte de consum encapsulat en què s’ha convertit la música”.

Més enllà que la pandèmia hagi pogut esborrar del mapa algunes d’aquestes sales, Cruz destaca que la dinàmica de la ciutat també juga en contra de la supervivència de les sales humils i populars. Per una banda, la gentrificació i la no regularització del preu d’un sòl que no entén de tradicions musicals, i per l’altra, la precarietat de programadors i artistes que no es poden guanyar la vida amb la cultura. Què representen i què pot passar si desapareixen aquests espais? “La pèrdua d’una finestra a tots els discursos, gèneres i cultures que difícilment es podrien exposar a les 20 sales oficials de la ciutat”.

Escenaris ‘de la casa’

1. El solar de la Puri:Sota l’Institut del Teatre s’amaga un solar on s’havien de construir uns edificis aturats amb la crisi i que els veïns van ocupar per fer un hort, un cinema i concerts. Un espai obert i construït pel veïnat que demostra la riquesa cultural del barri.

2. Bar La Federica: La imatge exposada al CC Albareda precisament correspon a una actuació de Flamenco Queer, un espectacle on guitarrista i bailaor capgiren el flamenc més ranci, intocable i tradicional per introduir el discurs de les dissidències sexuals en un espai diminut.

3. La Saltó:Més que un espai històric del Poble-sec, és un espai de salut i cultura. Un racó on veïns, transeünts i artistes se submergeixen en la música. Aquí la unidireccionalitat artista-oient no existeix; molt al contrari.

4. L’Aguanilé:Amb un concepte arquitectònic similar a La Federica (escàs públic i pràcticament contacte entre artista i assistent per la manca d’espai), l’atmosfera que es pot arribar a generar en determinades nits és única. El millor racó de món per a molts.

5. Festival Perifèria Beat:Hip-hop i música de carrer en un espai impossible d’imitar en un altre indret. El Parc de les Tres Xemeneies és l’escenari d’un festival on la música es converteix en la millor eina per a la salut veïnal i on alguns d’aquells que algun dia van arribar en pastera esdevenen protagonistes d’una jornada on s’apleguen nens, joves, adults i gent gran.

Flamenco Queer a La Federica // CEDIDA – MARTÍ FRADERA – EL PERIÓDICO

Cultura

Collita negra

Solanich estudia ‘La Negra’, una de les col·leccions històriques de novel·la criminal

Publicat

on

Irene Solanich Sanglas (Manlleu, 1990), és una veritable tot terreny dins del món de les lletres: autora, traductora, correctora, editora, divulgadora… Precisament, és la seva faceta de divulgadora la que ens interessarà avui, ja que us vull presentar un assaig publicat recentment: Matar impunement. «La Negra», impulsora de la novel·la criminal en català (1986-1998).

Les arrels de Matar impunement les hem d’anar a cercar en la dissertació que Solanich va presentar per culminar un màster en Traducció Especialitzada: Traducció i novel·la negra a Catalunya (1900-2015). Amb el pas del temps, l’autora va decidir doctorar-se en Traducció i Interpretació i ho va fer, precisament, amb una interessantíssima tesi que reprenia en part aquell estudi i que tenia un títol tan acadèmic com avorrit, La novel·la criminal a les darreries del segle XX. La Negra (1986-1998), el creixement i consolidació d’un gènere en català.

Matar impunement és una reescriptura que ha volgut fer-la molt més llegívola aquella tesi. Així, de la mà de l’autora, descobrirem què va dur a la Magrana a crear una col·lecció de novel·la criminal per a celebrar el seu desè aniversari. I no pas una col·lecció qualsevol, no… sinó una que encara és recordada avui perquè va contribuir a normalitzar aquest gènere en la nostra llengua. Gràcies a la tria d’autors que hi van publicar: el bo i millor dels autors que conreaven el gènere en català a casa nostra —Jaume Fuster, Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Maria-Antònia Oliver…—, juntament amb algunes de les millors plomes de la literatura criminal mundial: Greene, Daeninckx, Himes, Manchette…—. Llegiu aquest assaig i descobrireu una de les pàgines més negres de la nostra literatura! •

Continua llegint

Cultura

La rua de Carnestoltes promet color i diversió

Publicat

on

Torna la disbauixa. La tradicional Rua de Carnestoltes del Poble-sec començarà divendres 28 de febrer a les 17 hores des de la plaça del Sortidor. La celebració donarà el tret de sortida amb una deliciosa xocolatada popular oberta a tots els assistents. Tot seguit, es llegirà el tradicional pregó de Carnestoltes, que marcarà oficialment l’inici de la rua i donarà pas a una desfilada plena de color, creativitat i ritme.

El recorregut de la rua 

La desfilada recorrerà alguns dels carrers més emblemàtics del barri. Sortint de la plaça del Sortidor, continuarà pel carrer de Magalhães, seguirà pel carrer de la Mare de Déu del Remei i passarà pel carrer de Font Honrada fins a arribar a la plaça de Santa Madrona, on finalitzarà amb una gran festa.

Activitats complementàries 

Durant tota la tarda, els participants podran gaudir d’un ampli ventall d’activitats i tallers. Hi haurà un concurs de disfresses, ideal per a aquells que vulguin exhibir al veïnat la seva originalitat i creativitat. A més, la música serà la gran protagonista amb diverses actuacions per crear un ambient festiu i animat per a tothom.

Finalment, a partir de les 20.30 hores, la plaça de Santa Madrona acollirà un concert especial a càrrec del Cor Monstruós, que posarà la cirereta al pastís amb un espectacle ple de ritme i ambient.

Una festa organitzada amb la implicació del barri 

La Rua de Carnestoltes del Poble-sec és possible gràcies a la col·laboració d’entitats i associacions locals com el Centre Cívic El Sortidor, la Comissió de Santa Madrona, el Pla Comunitari, la Ludoteca Poble-sec, la Comissió Jove o els Comerciants del Poble-sec, entre d’altres. 

La gran rua

La gran rua de Carnaval del districte serà la que celebraran conjuntament Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Les activitats arrencaran Dijous Gras, amb l’Arribo Carnestoltes, encara que el plat fort tornarà a ser la rua de Carnaval prevista per al dissabte 1 de març amb el Rei Elon Muska Cullunera acompanyat per les comparses.

Continua llegint

Cultura

Practicar la llibertat

El llibre més important de la pedagogia crítica, per fi en català

Publicat

on

Paulo Freire (1921 –1997), fou un dels pedagogs més important de tots els temps. Aquest educador d’origen brasiler va influenciar milers d’educadors de tot el món gràcies a la seva renovadora teoria educativa, impregnada de compromís social i ètic per a la transformació de l’ésser humà. Freire està considerat com el pedagog dels oprimits i el seu programa teòric està lligat a la teologia de l’alliberament.

Ara, de la mà de Tigre de Paper, arriba en català un dels seus llibres més importants, La pedagogia de l’oprimit (1968), una punta de llança per a la renovació pedagògica que cerca promoure el pensament crític i resistir les opressions del sistema.

El pensament pedagògic que trobarem en aquest llibre parteix del poder de la paraula, perquè aquells que no disposen de veu pròpia, difícilment tindran la capacitat de decidir sobre les seves vides. Es tracta, doncs, que aquells que no tenien veu la recuperin gràcies a l’educació entesa com una pràctica de llibertat, com una pràctica per a l’emancipació.

Freire desitjava que l’educació no fos una eina en mans dels poderosos i els seus lacais, que només servís com una eina més per a mantenir les desigualtats existents, sinó que somiava amb una educació capaç de construir subjectes crítics, capaços d’entendre el món que els envolta i que estiguessin disposats a canviar-lo, tot acabant amb la invisibilització de les opressions i la naturalització de l’explotació.

Esperem que aquesta traducció sigui només la primera d’una florida de la pedagogia crítica en el camp cultural català, perquè encara necessitem repensar l’educació com un canemàs que teixeixi conjuntament projecte educatiu i projecte social. Cal tornar a pensar l’educació com un moviment de cooperació que permeti a les persones oprimides tornar a somiar amb la llibertat!

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024