Connecta amb nosaltres

Cultura

Els altres escenaris musicals

L’exposició recull una sèrie d’imatges del Solar de la Puri, la minihabitació del fons del bar d’ambient La Federica, la bodega Saltó o el passadís de l’Aguanilé

Publicat

on

Poble-sec és sinònim de cultura i no només per comptar amb un dels grans eixos escènics de la ciutat com és el Paral·lel. El Centre Cultural Albareda (Albareda, 22) presenta fins al 20 de febrer l’exposició del periodista d’El Periódico, Nando Cruz, Altres escenaris possibles. Un recorregut per una vintena d’espais i sales que sovint resten invisibilitats pels focus mediàtics, però que omplen de vida, amb estils i discursos l’univers musical del barri.

L’exposició, que viatjarà als 10 barris dels 10 districtes de la ciutat, ha escollit el CC Albareda per començar a volar i presentar-se al públic. Una elecció que el mateix Cruz tenia clara des del principi, ja que segons explica “el Poble-sec és un dels barris que més hem trepitjat en la sèrie de 200 reportatges d’espais musicals que vam fer a El Periódico”. “Un barri especialment viu en l’àmbit musical, el qual compta amb el que segurament sigui el centre cultural més potent de la xarxa de centres cívics de Barcelona”, argumenta.

Sense divisions

Tot i la contraposició que pugui representar l’acumulació de la indústria cultural al Paral·lel i l’ecosistema de petits espais musicals, Nando Cruz considera que mai s’hauria d’encasellar a cap en una primera o segona divisió musical: “Potser són espais més íntims o humils, però no per això menys culturals o massius”. A tall d’exemple, la mateixa exposició recull una imatge d’un concert de la Festa Major a la plaça del Sortidor, la qual “potser a nivell informatiu o periodístic no se’l suposaria un espai cultural important, però que en realitat aplega moltíssima gent que vol gaudir de la música i és on els artistes fan les seves primeres passes”.

“Tenim una mirada molt restringida sobre el que és un espai musical: una sala de concerts, un auditori, un festival… tot i així, qui diu que un solar no pugui ser un espai musical de ple dret?”, es pregunta. En aquest cas, l’exposició no oblida escenaris com el Solar de la Puri, la minihabitació del fons del bar d’ambient La Federica, la bodega Saltó o el passadís de l’Aguanilé Cocktail Bar.

La riquesa de la pluralitat

Mentre que les grans sales presumeixen de tenir una determinada i meditada cartellera, per a Cruz el gran valor d’aquests espais és la seva flexibilitat i naturalitat. En alguns la programació pot ser puntual, en d’altres més continuada i/o informal, “i encara que els periodistes tendim a preferir anar als concerts que es programen a l’Apolo, cal que entre tots fem un canvi de xip, perquè segurament la música de bodega estigui a un nivell superior”, exposa. La raó: “La música de determinats artistes encaixa molt més en tavernes on la gent menja i parla, que no en escenaris on es toca a les 21 hores, la gent paga, consumeix música, aplaudeix i torna a casa”. “És en aquests espais on la relació entre públic i artista esdevé molt més natural que la que tenim assumida, i en realitat és la música que s’ha fet al llarg de tota la història”, afegeix.

La vitalitat d’allò suposadament invisible

Que l’esfera mediàtica no acostumi a guardar a les hemeroteques la música dels bars o espais efímers no significa que no hagin existit. “Aquests espais els coneix molta gent i quan els trobem no els hauríem de prendre com una descoberta; al final, l’exposició demostra que tots aquests petits escenaris musicals estan a tot arreu i que no han desaparegut, però potser no encaixen amb el model de producte de consum encapsulat en què s’ha convertit la música”.

Més enllà que la pandèmia hagi pogut esborrar del mapa algunes d’aquestes sales, Cruz destaca que la dinàmica de la ciutat també juga en contra de la supervivència de les sales humils i populars. Per una banda, la gentrificació i la no regularització del preu d’un sòl que no entén de tradicions musicals, i per l’altra, la precarietat de programadors i artistes que no es poden guanyar la vida amb la cultura. Què representen i què pot passar si desapareixen aquests espais? “La pèrdua d’una finestra a tots els discursos, gèneres i cultures que difícilment es podrien exposar a les 20 sales oficials de la ciutat”.

Escenaris ‘de la casa’

1. El solar de la Puri:Sota l’Institut del Teatre s’amaga un solar on s’havien de construir uns edificis aturats amb la crisi i que els veïns van ocupar per fer un hort, un cinema i concerts. Un espai obert i construït pel veïnat que demostra la riquesa cultural del barri.

2. Bar La Federica: La imatge exposada al CC Albareda precisament correspon a una actuació de Flamenco Queer, un espectacle on guitarrista i bailaor capgiren el flamenc més ranci, intocable i tradicional per introduir el discurs de les dissidències sexuals en un espai diminut.

3. La Saltó:Més que un espai històric del Poble-sec, és un espai de salut i cultura. Un racó on veïns, transeünts i artistes se submergeixen en la música. Aquí la unidireccionalitat artista-oient no existeix; molt al contrari.

4. L’Aguanilé:Amb un concepte arquitectònic similar a La Federica (escàs públic i pràcticament contacte entre artista i assistent per la manca d’espai), l’atmosfera que es pot arribar a generar en determinades nits és única. El millor racó de món per a molts.

5. Festival Perifèria Beat:Hip-hop i música de carrer en un espai impossible d’imitar en un altre indret. El Parc de les Tres Xemeneies és l’escenari d’un festival on la música es converteix en la millor eina per a la salut veïnal i on alguns d’aquells que algun dia van arribar en pastera esdevenen protagonistes d’una jornada on s’apleguen nens, joves, adults i gent gran.

Flamenco Queer a La Federica // CEDIDA – MARTÍ FRADERA – EL PERIÓDICO

Cultura

Que venen els llops!

Comanegra publica un recull amb els millors relats d’Angela Carter

Publicat

on

Angela Carter (1940-1992) va ser una de les autores europees que va revolucionar la literatura occidental de la segona meitat del segle XX. Carter fou editora, professora, periodista i novel·lista, per bé que on destacà més fou en el terreny de la narrativa breu, on excel·lí amb reculls tan magnífics com Fireworks: Nine Profane Pieces (1974); The Bloody Chamber (1979) o Black Venus (1985).

La seva prosa moltes vegades juga amb elements i tècniques propis de la novel·la gòtica, de la ciència-ficció i de la psicoanàlisi; i en aquests jocs narratius hi trobem una revisió de la imatge clàssica de la dona (i de la feminitat) que havíem llegit fins aquell moment. Amb tot, dissortadament, fins ara costava molt degustar la narrativa d’Angela Carter traduïda al català, ja que els llibres Sàvies criatures (Edicions de L’Eixample, 1991) i La cambra sagnant (Proa, 2000), feia molt que no eren a les llibreries.

Ara, gràcies a la traducció que n’ha fet Martí Sales de la tria de narracions efectuada per Alba Cayón i Jordi Puig, aquesta situació ha estat degudament esmenada al recull La companyia dels llops i, per tant, ja podem gaudir d’una bona colla de relats, escrits entre 1965 i 1982, que representen el bo i millor de l’autora: “Licantropia”; “El gabinet d’Edgar Allan Poe”; “Endinsar-se al cor del bosc”; “La filla preciosa del botxí”; “La companyia dels llops”; “Reflexos”; “El petó”; “La cambra sanguinolenta”…

Si no heu tastat encara aquesta autora, no ho dubteu ni un instant, apropeu-vos a la llibreria que tingueu més a mà i feu-vos amb aquesta joia que ha editat Comanegra dins la col·lecció Portàtils. N’estic ben segur que gaudireu molt amb aquests relats i que el realisme màgic de l’autora us farà oblidar el fred d’aquestes dates.

Continua llegint

Cultura

És Nadal al Paral·lel, a la Fira de Montjuïc i al Poble Espanyol

Publicat

on

Arriba Nadal i també els dies festius en què no sabem com omplir les agendes. Més enllà de retrobar-nos amb la família al voltant de la taula, també poden aprofitar aquestes dates per gaudir dels espectacles teatrals i la cultura que se celebra al Paral·lel durant les festes.

Comencem per un clàssic de l’avinguda, i és que El Petit Príncep torna a celebrar-se per 10a temporada. Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 signen l’espectacle que ens descobreix la història del Petit Príncep a la Sala Paral·lel 62 des del 9 de desembre fins el 20 de gener.

Per altra banda, al Teatre Condal trobem l’espectacle El nostre Nadal, en concert, amb les ex-concursants del programa Eufòria de TV3 Alèxia Pascual i Paula Costas. Un espectacle per a tota la família per compartir una nit especial, plena de nadales, desitjos i algunes sorpreses màgiques.

Propostes fora de l’avinguda 

Del 27 al 31 de desembre torna el Festival de la Infància a la Fira de Montjuïc. Serà de nou un espai inclusiu per entretenir-se tot fomentant hàbits de vida saludable i valors com la solidaritat o el respecte pel medi ambient. La novetat aquest any és un espai per a nens i nenes molt petits: de 0 a 4 mesos, amb jocs i un entorn adaptat a les seves necessitats.

Per altra banda, el Poble Espanyol torna a celebrar el Nadal, que es converteix en quatre mons plens de màgia que ompliran d’esperit nadalenc tots els racons. Del 2 al 10 de desembre, el 16 i 17 i del 21 al 29 el Poble Espanyol s’omplirà de llums amb diversos espais com ara els quatre mons nadalencs per gaudir en família: el món màgic anomenat Wishland, el món màgic dels regals, l’Il·lusionàrius, el món màgic de la tradició, el Tradicionàrius i el món de les aventures màgiques, Magicland. També es podrà veure Jingle Bubbles, el nou espectacle familiar de la companyia Enlaire, creat per Pep Bou; els Vespres de Nadal i concerts de Gòspel i Blues en un recinte il·luminat i nadalenc per a totes les edats.

Continua llegint

Cultura

L’Associació de Veïns del Poble-sec reclama complir els compromisos del mandat anterior enfront la imminent reobertura d’El Molino

Publicat

on

Després de molt temps d’incertesa, l’Ajuntament de Barcelona ha confirmat que ja té pensats els usos de la sala El Molino, de propietat pública des de l’any 2021. L’Ajuntament ha anunciat en els últims dies que planeja que el local tancat es converteixi en un escenari on es programi música d’autor, flamenc, rumba i jazz, i que un gestor privat l’administri a canvi d’un cànon.

Aquest fet ha despertat malestar entre les entitats i col·lectius veïnals, que, sota l’Associació de Veïns del Poble-sec, han enviat una carta al regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, en què reclamen una reunió i traslladen les principals inquietuds veïnals: “Ens preocupa com no veiem que es facin passos endavant per fer realitat la posada en marxa del teatre”. Així també, des de l’Associació, s’afegeix que El Molino ha de tornar a engegar el teixit cultural “seguint els compromisos adquirits en la legislatura passada”.

En el passat mandat l’Associació de Veïns va acordar amb el consistori 3 punts fonamentals: “Que El Molino tingués una terrassa oberta a la plaça de la Bella Dorita, que les entitats del barri puguem utilitzar l’espai per als nostres actes i que les entitats culturals puguin fer-lo servir també com un espai propi del dia a dia”. La problemàtica, però, és que en el mandat anterior l’equip de govern va assegurar a l’Associació que les bases ja estaven redactades i llestes per publicar-les en l’actual mandat, pel que no entenen perquè el procés s’està dilatant d’aquesta manera.

Actualment, des del consistori s’estan redactant les bases del concurs públic que es publicaran en les properes setmanes. Per part seva, l’alcalde Jaume Collboni, informa que els plecs de la pròxima adjudicació estan en mans dels serveis jurídics de l’Ajuntament. Al seu torn, preveu que el projecte estigui a disposició “en les pròximes setmanes” per a rebre ofertes de “les associacions i empreses que es vulguin presentar al concurs”. Agrega que atorgar la concessió perquè es reprengui l’activitat en l’espai –adquirit per l’Ajuntament en 2021– és “una prioritat”.

Tot i així, des de l’Associació de Veïns destaquen que “els temps es van dilatant i és imprescindible obrir El Molino ja. Primerament, perquè és un equipament públic i està tancat, però també per canviar les dinàmiques de la plaça de la Bella Dorita i que el Paral·lel torni a ser un espai de referència en la cultura barcelonina”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021