Entrevista a Jaume Collboni (@jaumecollboni), portaveu del PSC i diputat al Parlament de Catalunya
Jaume Collboni, a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) / Ana Inés Fernández
@molina_jordi / El nom de Jaume Collboni (Barcelona, 1969) sona com el candidat més ben situat a les primàries que celebrarà el PSC a la primavera per elegir el candidat a l’alcaldia de Barcelona. Pispar la poltrona de la plaça Sant Jaume a Trias podria ser el revulsiu que necessiten els socialistes, actualment en un segon pla en l’escenari polític català.
És un dels dirigents del PSC que va anar a la Via?
No, però tampoc vaig estar a Catalunya, estava a Nova York. Ara bé, només hi hagués anat en el cas que la cadena humana hagués estat pel dret a decidir, la qual cosa els organitzadors van descartar. Dit això, va ser un èxit. No té sentit dir el contrari i, de fet, em va agradar que fos cívica i amb un to positiu, malgrat no compartir l’objectiu de fons.
Alguns companys seus de files, com la Marina Geli, hi van anar…
No et diré que era previsible, però es podia esperar. Crec, però, que no hi anaven per l’objectiu de fons, sinó però per fer palès el suport de molts militants del PSC amb el que hagués estat una mobilització pel dret a decidir. Penso que és positiu que el partit fos flexible en aquest sentit i que la gent que ho volia hi participés.
TV3 va fer una programació especial. Altres mobilitzacions socials, però, segueixen tenint una cobertura minsa.
La televisió pública hauria de ser més curosa amb el pluralisme informatiu. Programar segons quines pel·lícules en moments determinats no demostra massa neutralitat. TV3 la paguem entre tots, independentistes i no independentistes. Em sap greu perquè transmet una idea distorsionada del que pensa el conjunt de la societat catalana.
La independència no és el vostre model. Però costa defensar el federalisme veient l’actitud de determinats líders del PSOE…
L’acord de Granada és un bon inici per començar a plantejar el canvi constitucional. Es reconeix que hi ha un problema greu d’articulació territorial en la relació de Catalunya i la resta de l’estat. Davant d’aquesta evidència, tenim dues actituds diferents. D’una banda està el PP, que nega el problema; i per l’altre el PSOE, que l’identifica i que presenta una proposta. Això és el més essencial de l’acord de Granada. En 35 anys de democràcia no s’havia plantejat mai una reforma a fons de la Constitució per construir un nou pacte que tingui en compte les realitats socials, econòmiques i polítiques.
Collboni admet que la Via Catalana “va ser un èxit” / Ana Inés Fernández
No obstant això, s’han vist discrepàncies. Sobretot pel que fa a la llibertat de vot al Congrés. T’ha decebut escoltar alguns barons socialistes?
La llibertat no la dóna ningú: es té i s’exerceix. El compromís el tenim amb els nostres electors, no amb la direcció del PSOE. Aquesta llibertat és justament la que permetrà al PSC mantenir la coherència de vot a Barcelona i a Madrid, encara que això pugui suposar votar puntualment de forma diferent al PSOE.
Quantes opcions hauria de tenir el referèndum d’autodeterminació?
Per a nosaltres el més adequat seria triar entre la independència o un estat federal. Per això necessitem un partit socialista a nivell de l’estat que ofereixi una proposta nova i atractiva. Considerem que la independència no és la solució, per tant estem fent un esforç en un temps rècord i històric per quan arribi el moment de decidir. Defensarem una proposta que sigui possible i que suposi un canvi substancial en les relacions territorials de l’estat.
Aquesta proposta, més enllà d’abordar qüestions nacionals, també haurà de recuperar els valors socials perduts en els últims anys. Avui cap activista veu el PSC com un referent…
Malgrat l’estereotip del socialista que ha estat sempre en les institucions, la gran majoria de nosaltres procedim dels moviments socials. És el meu cas, per exemple, que m’he format políticament en el moviment estudiantil i sindical. Per a nosaltres és una part natural de la nostra biografia personal i col·lectiva. En qualsevol cas, crec que els moviments socials no s’han de reflectir en cap partit. Han veure els partits, sobretot els de l’esquerra, com aliats de les causes. Per exemple, aquesta setmana es veurà al Parlament una llei contra l’homofòbia. El col·lectiu de LTGB ens confessava el seu agraïment pel suport que els havíem donat durant la tramitació de la llei i jo els deia que nosaltres només hem fet l’últim tram del camí. Crec que aquest ha de ser el vincle entre moviments i partits.
Malgrat aquest esforç, la fugida de vots del PSC a altres opcions de l’esquerra ha estat flagrant …
És evident que hi ha hagut una fuga de vots i una disminució de la confiança dels nostres electors. El nostre pas pel Govern, en moments tan complicats, va provocar un distanciament que hem de contrarestar amb fets. No sóc partidari de fer molts discursos i, justament com procedeixo dels moviments socials, sé que només podem recuperar el lideratge de l’esquerra a partir d’experiències i col·laboracions concretes. Hem d’aconseguir que els moviments socials, veïnals i tots els col·lectius ens vegin com un instrument útil per canviar polítiques.
Com se’t queda el cos quan icones del socialisme espanyol, com Elena Salgado o Felipe González, entren en multinacionals com Endesa o Gas Natural amb nòmines estratosfèriques?
No ho veig amb simpatia. Hi ha molts socialistes que han donat el millor de si mateixos sense rebre res a canvi, sense tenir cap càrrec públic, i que han transformat aquest país en els últims 30 anys. I és cert que hi ha figures que per desconnexió, o per què acaben perdent una mica la perspectiva de les coses, segueixen unes evolucions que segurament no haguessin vist amb molta simpatia fa uns anys. Això no vol dir que un no pugui tenir sortides professionals després del seu pas per la política, faltaria més. Però és veritat que hi ha algunes sortides que, de vegades, grinyolen.
Jaume Collboni no desmenteix que podria ser el proper rival de Trias a l’Ajuntament de Barcelona / Ana I. Fernández
Tornem a Barcelona. Aquest estiu EL PAÍS —llegir aquí— donava per fet que era el millor candidat per plantar cara a Trias.
Li vaig dir a aquell periodista que havia fet més feina que jo. Encara no m’he reunit amb les agrupacions i desconec que tinguin aquesta bona opinió de mi. El que et puc dir avui és que hi ha bon nombre de barcelonins, segurament de la meva generació, entre els quals està Jordi Martí, que tenim l’obligació de fer tot el possible per presentar aquesta alternativa a Trias. El socialisme català i barceloní hauria d’esmerçar els millors recursos que tingui a la construcció d’aquesta alternativa.
No m’ha contestat…
No sé què acabarem fent cadascú de nosaltres, perquè volem fer un procés inèdit a la història política barcelonina, catalana i espanyola; com ho és la idea de fer unes primàries obertes, sobre les quals encara no tenim el reglament fet —s’ha d’aprovar al novembre—. Ara, si em preguntes pel meu compromís, hi és tot.
El moment que viu el PSC fa que existeixin dubtes sobre la vostra capacitat per poder governar Barcelona…
Aquesta és una ciutat que ha estat governada per les esquerres en els darrers 30 anys. La gent té un bon record i està orgullosa de la seva ciutat, en part, per l’obra de govern de l’esquerra. Juguem a casa, coneixem la ciutat, els barris… Sóc dels que creu que Trias serà un parèntesis entre els governs del PSC. Només s’haurà encarregat de gestionar per inèrcia el què havia estat el projecte del socialisme a la ciutat.
No ho dirà pel Pla d’Usos de Ciutat Vella, que enllaça amb la problemàtica reforma al Paral·lel…
En general aquest govern tendeix a privatitzar l’espai públic, un element que per nosaltres havia estat sagrat. Ciutat Vella ho exemplifica molt bé. Trias ha desplegat les veles d’un turisme que, moltes vegades, pot ofegar la vida dels barris. Nosaltres creiem que s’ha de facilitar l’activitat econòmica, però la manca de model fa que es cometin alguns excessos. Una ciutat com Barcelona necessita motors, i ara Barcelona no té motors, navega a vela.
Més entrevistes de Zona Sec en aquest enllaç