L’Associació Talia Olympia treballa des de l’any 2007 per donar més visibilitat a joves talents, integrar el barri de Sant Antoni al Paral·lel i recuperar espais emblemàtics de l’avinguda
De dreta a esquerra, Abel Alem, Toni Oller i Dolors Otero, de l’Asso. Talia Olympia / J.M.
@molina_jordi / El Paral·lel és el comú denominador de tres persones que cada setmana fan un parèntesis en les seves rutines laborals i personals i comparteixen una estona de cafè a l’ombra de l’equipament públic Cotxeres Borrell. Són en Toni Oller (Ripollet, 1961), l’Abel Alem (Mar del Plata, 1942) i la Dolors Otero (Barcelona, 1951), tres amants de les arts escèniques i defensors del llegat artístic del vell Paral·lel.
Recorden amb nostàlgia una època en què el diàleg entre els artistes i els teatres, d’una banda, i el dels ciutadans i la cultura, de l’altra, era més fluid. Tots tres són el motor de l’Associació Talia Olympia, que des de l’any 2007 treballa incansablement perquè artistes de diferents disciplines –des del jazz, fins a les varietés, passant pels números de circ— trobin en el Paral·lel el seu escenari, encara que sigui a la via pública. “La nostra obsessió és trobar espais per donar oportunitats als artistes, especialment als joves”, explica Toni Oller, historiador i artífex de l’associació, que coneix de primera mà els pals a les rodes en què es troben els joves creadors per fer-se un nom en el món de l’art i la cultura.
El seu fill, el pianista Víctor Oller, com moltes altres promeses, topa amb programacions fixes, sense escletxes per oferir oportunitats. “Abans teníem un acord amb la FEM per poder aprofitar l’escenari d’El Molino, però ara cada vegada és més difícil que els grans teatres, la majoria gestionats per la mateixa productora, cedeixin espais per a les associacions socioculturals com la nostra”, explica Oller, que reivindica més facilitats per muntar escenaris a l’espai públic, com es feia antigament a l’avinguda. “Ens agradaria consolidar una programació de carrer, amb mediació entre entitats i veïns, i fer actuacions davant d’El Molino i de l’antic Chicago”, comenta aquest historiador que demana l’obertura durant el cap de setmana del Casal de Barri del Raval o Cotxeres Borrell.
“Proposem recuperar el Paral·lel des de les entitats, des dels teatres i des de centres de creació artística, com ara l’Institut del Teatre o les escoles de música”, explica Oller que anima a “créixer des de baix”, tal i com es va fer —diu— el Paral·lel. “La història ens demostra que el Paral·lel no va nàixer per una decisió municipal ni per un impuls privat, sinó en contra d’una decisió municipal: la llei de porxos”, recorda Oller, que destaca el passat obrer de l’avinguda.
Mapa dels espais del Paral·lel, cruïlla amb Ronda Sant Pau, l’any 1932 / Asso. Talia Olympia
Abel Alem, l’emblema de l’associació
A la passió d’Oller se suma la il·lusió d’un veterà de l’escena de l’avinguda, l’actor Abel Alem, icona del music hall. “L’alliberament sexual és el primer record que em ve al cap des que vaig aterrar en aquesta artèria de la ciutat”, explica aquest comediant d’origen argentí que suma més de quatre dècades treballant al sector teatral, on destaca la seva feina amb el seu amic i director del teatre Apolo, Victor Daniel Lazarof, desaparegut el maig de l’any 2012.
Alem reivindica la formació dels actors i explica la importància de que siguin apadrinats per artistes consagrats. Per això, i a banda de la seva dilatada trajectòria –ha actuat a Buenos Aires, Madrid, Barcelona, Mallorca i fins i tot a Rumania— també mira d’ajudar a talents emergents, com la vedette Merche Lois. “La vaig conèixer al teatre Victòria quan només tenia 16 anys, un cos preciós i una veu meravellosa, a mi em recorda a ‘La Pantoja”. Alem explica que per tenir artistes com Raquel Meller o la Bella Dorita, cal passar per l’acadèmia, però també tenir un bon padrí capaç d’obrir-te portes.
El teatre Talia passaria a ser el Martínez Soria quan mor l’actor còmic, l’any 1982 / Asso. Talia Olympia
En record de Martínez Soria
Segurament, un altre dels fils conductors dels tres protagonistes, i de tants altres veïns del Paral·lel, sigui l’etern record de l’actor Paco Martínez Soria, que l’any 1982 va canviar-li el nom de Talia pel seus cognoms. Per la Dolors Otero és “molt trist” que encara no se li hagi reconegut el seu llegat i demana que si s’ha de posar nom a una de les quatre placetes que vol projectar l’Ajuntament es tingui en compte el de l’actor. “Em sembla molt bé dedicar un espai de la ciutat a Pepe Rubianes, però no està ben ubicada”, opina Otero, compungida, com molts veïns, per l’immens solar que avui hi ha en lloc del teatre.
Abans d’acomiadar-nos d’aquest trident, Oller insisteix en què l’associació no vol ser gran, “volem ser petits, però volem actuar, necessitem que ens deixin actuar”. Aquest és el desig i la lluita de l’associació Talia Olympia que, igual que ho va ser la sala del Talia, és petita, però necessària.