Entrevista a Manel Tort i Lídia López, Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel
L’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel suma 145 socis / Jordi Molina
@molina_jordi / Ell té una peixateria des de fa 23 anys, ella en fa 12 que regenta un dels locals més singulars del Poble-sec, la Bodega Saltó. Manel Tort (Barcelona, 1969) i Lídia López (Barcelona, 1963) lideren la veu del petit comerç d’un barri que lluita per trobar l’equilibri entre la convivència un oci que, en eixos com el carrer Bali, s’ha disparat.
L’Ajuntament ha anunciat que suspèn les llicències de locals de concurrència pública.
Manel Tort (MT): És una bona notícia, molt necessària, tot i que arriba tard.
Lídia López (LL): Fa uns anys ja havíem demanat al Districte que, mentre no tinguéssim un Pla d’Usos, calia una normativa transitòria per evitar el que, finalment, ha passat al carrer Blai.
A la pràctica, en què és resumeix aquesta mesura?
MT: Durant un no s’atorgaran més llicències de locals de concurrència pública, però les que ja estaven demanades s’hauran de concedir. Ara bé, un cosa és la suspensió de llicències i una altra les terrasses, que només les podrem regular amb el Pla d’Usos.
Blai havia de ser un carrer per al passeig i ara és un mal de cap pels veïns… Què ha fallat?
LL: El primer que cal dir és que el conflicte no és responsabilitat dels comerciants. Tots van seguir el procediment pertinent i l’Ajuntament els va concedir la llicència. El problema és que no hi ha hagut cap mena de control per part del Districte ni de la quantitat d’establiments ni del tipus de locals de l’hostaleria que s’han instal·lat.
MT: De fet, molts locals tanquen a les onze o a les dotze per sensibilitat amb el veïnat. Blai se’ns ha anat de les mans pel que fa la relació amb els veïns, però també és cert que la resta de Barcelona ara veu el Poble-sec com un barri molt més atractiu gràcies, en part, a eixos com Blai.
L’Ajuntament va assegurar a un grup d’uns sis locals que tindrien terrassa i ara se’ls nega.
MT: Hem treballat molt aquest tema i creiem que han patit un greuge comparatiu, el que demanen és legítim. De fet, des d’Europa, aquestes regulacions no estan ben vistes. Si un negoci determinat compleix els requisits s’ha de concedir la llicència. Hi ha grups empresarials que estan denunciant plans d’usos com els que tenim aquí.
Anem al Paral·lel. S’ha criticat força el procés participatiu sobre la reforma de l’avinguda. Com el descriuríeu vosaltres que hi vau participar?
MT: Completament plural. Va venir qui va voler i, sí, indiscutiblement hi havia unes directrius, però sempre se’ns ha escoltat i si hem rebut algun “no” a qualsevol esmena, se’ns ha donat una explicació tècnica amb els motius pels quals allò que demanàvem no es podia projectar.
LL: Les veus més crítiques van començar a sonar més tard.
Temeu que la reforma aprovada projecti excessivament el Paral·lel com un eix de nova atracció turística?
MT: Nosaltres sempre hem dit que ja era hora que s’invertís en el Paral·lel i en el barri, perquè sempre hem estat a la cua de les prioritats municipals. Ara, hem de treballar perquè el Paral·lel no sigui una nova versió de la Rambla. El Poble-sec encara està a temps de compaginar el turisme i la convivència.
LL: Els carrers s’han d’arreglar i estem convençuts de que la reforma del Paral·lel pensa en el veïnat. Però caldria posar les condicions necessàries perquè el Paral·lel no sigui només una via per a les grans franquícies i cadenes comercials.
Cap normativa regula aquest extrem. De fet, ja s’estan instal·lant aquest tipus de negocis.
MT: Perquè ens entenguem, el Tickets no fa tancar comerços petits. Les grans cadenes de distribució són les que maten el petit botiguer, com ara Condis, Mercadona, Día o Granier. Aquest és l’autèntic mal del petit comerç i l’Ajuntament és el primer culpable per no haver regulat la saturació de grans cadenes de distribució. Al Poble-sec han obert 23 grans supermercats i ningú ha aixecat cap bandera.
El petit comerç està en risc?
MT: Tenim menys comerç tradicional que abans, però el que queda s’ha professionalitzat. De fet, s’ha professionalitzat per sobreviure. Però tampoc volem recuperar el Poble-sec d’abans, ni el Blai antic, que no el volia ningú, ni molt menys el Paral·lel antic, que en realitat era una gran i única terrassa oberta les 24 hores del dia. Aquell Paral·lel avui portaria molts problemes de convivència.
El comerç de proximitat és part de la cohesió social d’un barri. Poble-sec i La Marina han donat exemple del compromís social del petit botiguer amb la campanya Botigaris [llegir aquí notícia]…
MT: Treballem molt amb Barcelona Activa, però no sempre la feina que fem arriba als veïns. Ara apostem per fer potser projectes al llarg de l’any, però més potents. La idea de Botigaris és la de solidaritzar-nos amb el col·lectiu de desocupats i estem molt contents de la resposta que ha tingut. Volem que el veí del barri sàpiga que estem al seu costat en època de crisi. Tant és així que prorrogarem uns dies la campanya, que havia d’acabar el 15 d’octubre.