Xavier Alfaro, intendent dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc
Xavier Alfaro, a la comissaria l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Sants Montjuïc / J.M.
@molina_jordi / Xavier Alfaro (Barcelona, 1959) és mosso d’esquadra des de fa 30 anys i, des de setembre, és el responsable del cos al Districte. Molèsties per xivarri i petits delictes, com els furts, fan del Poble-sec un dels seus principals reptes, tot i que descarta una situació delinqüencial “alarmat”.
Cristina Manresa, Jordi Solà, Jordi Garcia, Ramon Tomàs i ara vostè. Què aportarà de nou?
Hi ha hagut una reestructuració del cos i per això hi ha hagut canvis. Les línies a nivell global les marca la Regió Policial de Barcelona i, més amunt, la Comissaria de Coordinació Territorial, d’on pengen les nou regions de Catalunya. Hi poden haver ajustaments en funció de la dinàmica delinqüencial de cada barri de Sants-Montjuïc, però seguint la mateixa línia.
Quin és el principal conflicte al Poble-sec?
Hi ha una oferta lúdica important. Blai i Blasco de Garay conformen un espai on la gent va apassar-s’ho bé i això xoca amb el veïnat que vol descansar. Aquí tenim problemes de convivència, associats sobretot a sorolls. Per una altra banda, a les zones pròximes a Montjuïc també hi ha ocupació de l’espai públic de gent jove. I, finalment, cal parlar del turisme, víctimes habituals a la ciutat i, darrerament, detectem petits delictes als voltants de la muntanya i en determinades zones del Poble-sec i Paral·lel.
Què vol dir “petits delictes”?
Parlem sobretot de furts. El Poble-sec ha anat guanyant atractiu turístic. I el turista és una figura volguda pels furters i per les romaneses. Sovint s’apropen amb qualsevol excusa, dient que tens una taca a la camisa, per exemple. Això passa especialment a peu de la muntanya i als voltants de Plaça Espanya.
A vegades s’estigmatitzen massa els col·lectius. No creu?
Alguns col·lectius tenen més costum d’ocupació de via pública per fer festes que d’altres. És cert que existeix la dicotomia entre aquests col·lectius amb el soroll i passar-s’ho bé. Per això és important que es compleixin els horaris comercials. Com més tard tanquen locals, més problemàtiques hi poden haver.
“El Poble-sec s’assimila més al Raval que a Sants”, diu / J.M.
Quin és el perfil del Poble-sec en relació a altres barris del Districte?
Té una identitat pròpia. La presència d’immigració està molt present , potser també a la Bordeta també, però menys. Diguem que el Poble-sec s’assimila més al Raval, que és d’un altre districte, que no pas a Sants. Avui el barri representa entre 30% i el 35% del volum delinqüencial de Sants-Montjuïc.
Destacat: “El Poble-sec s’assimila més al Raval que a Sants”
Això és molt o poc?
No són dades gens alarmants. Ara, depèn amb quina zona ho comparem. Si ens fixem en Ciutat Vella, no és alarmant en absolut. Ara, és veritat que poc a poc la saturació de Ciutat Vella ha fet que alguns delinqüents creuin el Paral·lel i ara estiguin al Poble-sec.
Què fan per contrarestar-ho?
Patrullatge en diversos sentits. La comissaria disposa de dos grups; un de reacció, que atén les trucades del 112; i unitats de proximitat, que parlen amb els veïns. A més, tenim patrulles de paisà, i sobretot al Poble-sec.
Durant uns mesos va planar el rumor que hi havia un mena de xarxa més o menys organitzada de distribució d’estupefaents. Què en sap?
T’explico una anècdota. Fa unes setmanes van agredir una persona dins un pis amb una arma blanca. Estava ferida, i hi vam anar. Dins del domicili ens vam trobar grans quantitats de cocaïna. Efectivament, era un pis de distribució i ens va sorprendre. Malgrat aquest cas, que no va ser ben bé al Poble-sec, res ens fa pensar que hi hagi una gran xarxa organitzada. Hi ha petit mercadeig, intercanvis. Gairebé mai ens trobem amb quantitats de més d’un quilo.
Per tant, descarta qualsevol organització…
Qualsevol persona que es dediqui al tràfic d’estupefaents no ho fa de forma individual. Hi ha una certa organització, però no parlaria de xarxes organitzades.
La sensació de la ciutadania envers els Mossos no està en el millor moment…
Una cosa és l’opinió publicada i una altra l’opinió pública. Es dona massa importància a temes que són aïllats. L’enquesta de seguretat pública a nivell català ens diu que som un cos ben valorat. La gent se sent ben atesa.
L’intendent Alfaro, en un moment de l’entrevista / J.M.
Vostès, com tothom, cometen errors. En el cas de la policia les conseqüències poden arribar a ser molt greus…
Poden haver-hi erros, males praxis o actuacions dubtoses. Però cal tenir en compte que quan un policia rep un avís i sembla que hi ha perill, res és tan fàcil. Cal reaccionar de manera molt ràpida i de forma efectiva. Penso que els nostres agents això ho fan bé. Les lectures que es fan des de fora no sempre són justes.
Tot i que vostè encara no conduïa l’ABP de Sants-Montjuïc, creu es va actuar amb desproporcionalitat a Can Vies?
No. Hi va haver un context de desordre públic. Es van cremar contenidors, excavadores, oficines bancàries. Hi va haver una violència desmesurada.
També hi va haver 100 persones ferides…
Hi havia llançament de pedres. No hi havia interlocutors per arribar a acords. Va ser molt complicat. Ara, és possible que en algun cas, en algun carrer, passessin coses que no es van fer bé.